×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb atestació |
Freqüència total: 32 |
CTILC1 |
idoni i suficient notari que redacti fidelment per escrit les respostes i | atestacions | de dits testimonis, citats prèviament i degudament compulsats mitjançant | si volgués veure'ls. I una vegada posades per escrit les declaracions i | atestacions | (testimoniatges) de dits testimonis, procureu trametre-les o una còpia | de l'Hospitalitat, amb el consentiment de son Prelat respectiu, prèvia | atestació | del Director eclesiàstic de la Peregrinació, podran celebrar la Santa | Aquest món, o millor, aquest món i l'home d'aquest món, són una | atestació | suficient d'un Absolut inaccessible en el seu ésser però de l'existència | a auditoris diferents i amb interpretacions personals, convergeixen en l' | atestació | d'un fet. Podem ben concloure que seria imposible el Crist de la fe sense | esperits; les invocacions ab que començavan los antichs poetes, son una | atestació | d'aquest fet incontestable. Zola acusa á Dumas de falta de vida y de | ètica d'Un mateix com un altre— tenen el caràcter d'« | atestació | » (attestation), una noció emparentada amb la noció de | i relat —diu Ricoeur—, m'interrogo sobre les categories d' | atestació | i de testimoniatge, de cara a les quals trobo una gran ajuda en Heidegger | i en el de Lévinas Autrement qu'être.» La noció d' | atestació | ens és presentada en un context on el nostre autor polemitza contra les | que caracteritza les filosofies de caire nietzscheà. «Als nostres ulls, l' | atestació | defineix el tipus de certesa a què pot pretendre l'hermenèutica, no | amb relació a la seva humiliació en Nietzsche i els seus successors. L' | atestació | sembla exigir menys que l'una i més que l'altra» (SA 33). En | exigir menys que l'una i més que l'altra» (SA 33). En efecte: l' | atestació | s'oposa a la noció d'episteme, de ciència, presa en el | ciència demana sempre algun tipus de verificació; d'altra banda, però, l' | atestació | es desmarca netament de la doxa, entesa en el sentit rebaixat de | i que és una doxa en el sentit que roman sempre una creença. «L' | atestació | té com a cosa remarcable el fet d'invocar la posició de testimoni de | fornir veritables garanties. «Allò que no reivindica per a si mateixa l' | atestació | és el caràcter de garantia» (SA 33). És aquesta posició el que | reialme de la confiança on trobem allò que distingeix més radicalment l' | atestació | de la pura opinió: «Mentre que la creença dòxica s'inscriu en la | que la creença dòxica s'inscriu en la gramàtica del "jo-crec-que", l' | atestació | pertany a la del "jo-crec-en". Per aquest fet s'acosta al testimoniatge, | (el dels altres i el d'un mateix) i intenta d'articular-los, «L' | atestació | es pot definir com la seguretat que un mateix és agent i sofrent. | fins i tot si és sempre, d'alguna manera, rebuda d'un altre, és alhora | atestació | d'un mateix» (SA 35). 6. La petita ètica | el fruit d'aquesta saviesa, una convicció que s'expressa amb força en l' | atestació | . En un segon estadi —on Ricoeur es deixa alliçonar pel tractat | capacitat per la distinció entre «bona» i «mala» consciència, signifiqui | atestació | (Bezeugung), és per a mi una gran ajuda» (SA | l'estatut epistèmic de les seves propostes filosòfiques amb la noció d' | atestació | , una atestació «que s'oposa fonamentalment a la noció | de les seves propostes filosòfiques amb la noció d'atestació, una | atestació | «que s'oposa fonamentalment a la noció d'episteme, de | presa en el sentit de saber últim i autofundador» (SA 33). L' | atestació | no pot fornir les garanties que la fonamentació última pretén | que la fonamentació última pretén proporcionar, ja que la certesa de l' | atestació | prové d'una interpretació de si mateix —mitjançada sovint per la | l'hermenèutica «confirmen la debilitat (infirmité) de l' | atestació | amb relació a tota pretensió de fonamentació darrera: la fragmentació que | aporètic de moltes de les anàlisis que haig de fer—, confereixen a l' | atestació | una fragilitat específica a la qual s'afegeix la vulnerabilitat d'un | crec haver demostrat que té una tradició més que mil·lenària, no coneixem | atestació | escrita fins l'any 1987 (!) (Veny 1989), fet no gens sorprenent si pensem | apel·latius (Brunel 1926 i 1952) anteriors a 1200; i així endarreria l' | atestació | documental de vocables com balb «tartamut» o ravanel | addueix retrodatacions (àbac) o dóna la primera | atestació | de mots moderns (bauxita), detecta arcaismes mal reintroduïts en | doncs, l'acadèmic? A grans trets, en el següent raonament: les primeres | atestacions | del basc en el seu estat medieval són un parell de glosses aïllades i | probablement és bana davant de banya, amb més | atestacions | de -[n]- que no pas de -[p]- entre els informants (Beà |
|