Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

idoni i suficient notari que redacti fidelment per escrit les respostes i	atestacions	de dits testimonis, citats prèviament i degudament compulsats mitjançant
si volgués veure'ls. I una vegada posades per escrit les declaracions i	atestacions	(testimoniatges) de dits testimonis, procureu trametre-les o una còpia
de l'Hospitalitat, amb el consentiment de son Prelat respectiu, prèvia	atestació	del Director eclesiàstic de la Peregrinació, podran celebrar la Santa
Aquest món, o millor, aquest món i l'home d'aquest món, són una	atestació	suficient d'un Absolut inaccessible en el seu ésser però de l'existència
a auditoris diferents i amb interpretacions personals, convergeixen en l'	atestació	d'un fet. Podem ben concloure que seria imposible el Crist de la fe sense
esperits; les invocacions ab que començavan los antichs poetes, son una	atestació	d'aquest fet incontestable. Zola acusa á Dumas de falta de vida y de
ètica d'Un mateix com un altre— tenen el caràcter d'«	atestació	» (attestation), una noció emparentada amb la noció de
i relat —diu Ricoeur—, m'interrogo sobre les categories d'	atestació	i de testimoniatge, de cara a les quals trobo una gran ajuda en Heidegger
i en el de Lévinas Autrement qu'être.» La noció d'	atestació	ens és presentada en un context on el nostre autor polemitza contra les
que caracteritza les filosofies de caire nietzscheà. «Als nostres ulls, l'	atestació	defineix el tipus de certesa a què pot pretendre l'hermenèutica, no
amb relació a la seva humiliació en Nietzsche i els seus successors. L'	atestació	sembla exigir menys que l'una i més que l'altra» (SA 33). En
exigir menys que l'una i més que l'altra» (SA 33). En efecte: l'	atestació	s'oposa a la noció d'episteme, de ciència, presa en el
ciència demana sempre algun tipus de verificació; d'altra banda, però, l'	atestació	es desmarca netament de la doxa, entesa en el sentit rebaixat de
i que és una doxa en el sentit que roman sempre una creença. «L'	atestació	té com a cosa remarcable el fet d'invocar la posició de testimoni de
fornir veritables garanties. «Allò que no reivindica per a si mateixa l'	atestació	és el caràcter de garantia» (SA 33). És aquesta posició el que
reialme de la confiança on trobem allò que distingeix més radicalment l'	atestació	de la pura opinió: «Mentre que la creença dòxica s'inscriu en la
que la creença dòxica s'inscriu en la gramàtica del "jo-crec-que", l'	atestació	pertany a la del "jo-crec-en". Per aquest fet s'acosta al testimoniatge,
(el dels altres i el d'un mateix) i intenta d'articular-los, «L'	atestació	es pot definir com la seguretat que un mateix és agent i sofrent.
fins i tot si és sempre, d'alguna manera, rebuda d'un altre, és alhora	atestació	d'un mateix» (SA 35). 6. La petita ètica
el fruit d'aquesta saviesa, una convicció que s'expressa amb força en l'	atestació	. En un segon estadi —on Ricoeur es deixa alliçonar pel tractat
capacitat per la distinció entre «bona» i «mala» consciència, signifiqui	atestació	(Bezeugung), és per a mi una gran ajuda» (SA
l'estatut epistèmic de les seves propostes filosòfiques amb la noció d'	atestació	, una atestació «que s'oposa fonamentalment a la noció
de les seves propostes filosòfiques amb la noció d'atestació, una	atestació	«que s'oposa fonamentalment a la noció d'episteme, de
presa en el sentit de saber últim i autofundador» (SA 33). L'	atestació	no pot fornir les garanties que la fonamentació última pretén
que la fonamentació última pretén proporcionar, ja que la certesa de l'	atestació	prové d'una interpretació de si mateix —mitjançada sovint per la
l'hermenèutica «confirmen la debilitat (infirmité) de l'	atestació	amb relació a tota pretensió de fonamentació darrera: la fragmentació que
aporètic de moltes de les anàlisis que haig de fer—, confereixen a l'	atestació	una fragilitat específica a la qual s'afegeix la vulnerabilitat d'un
crec haver demostrat que té una tradició més que mil·lenària, no coneixem	atestació	escrita fins l'any 1987 (!) (Veny 1989), fet no gens sorprenent si pensem
apel·latius (Brunel 1926 i 1952) anteriors a 1200; i així endarreria l'	atestació	documental de vocables com balb «tartamut» o ravanel
addueix retrodatacions (àbac) o dóna la primera	atestació	de mots moderns (bauxita), detecta arcaismes mal reintroduïts en
doncs, l'acadèmic? A grans trets, en el següent raonament: les primeres	atestacions	del basc en el seu estat medieval són un parell de glosses aïllades i
probablement és bana davant de banya, amb més	atestacions	de -[n]- que no pas de -[p]- entre els informants (Beà