Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

I de sobte, en ferir-me amb una eina mortal el meu únic fill mascle,	atiat	per la porfidiosa arna, a davallar a l' Hades, al galop, hala, hala! Una
de comprovar que els dolents cremen en el foc impertorbable i sense fi,	atiats	i torturats pels dimonis. Cal reconèixer que aquesta afirmació, o aquesta
si em sotmeto a les seves quatre voluntats. I la serpeta de Cinta que	atia	la fúria del meu pare i prodiga somriures dolços que ja no escauen a la
molt aviat, que els pagesos rics s'oposaran a aquestes mesures,	atiant	, de passada, l'odi dels remences pobres amb doctrines revolucionàries
de les forces en presència. Això contribueix al desconcert general,	atia	les passions i obre el camí a l'imminent sotrac revolucionari. Quan al
Les guerres napoleòniques molestaven perquè capgiraven els afers, perquè	atiaven	els vaixells de guerra anglesos contra les goletes i els bergantins
Avui com ahir restem estamordits davant la demagògia que, successivament,	atià	les lluites polítiques i socials a Catalunya, beneficiant-se del mite
nostra —talment anomenada per' entendre's—, la qual l'	atia	, el dirigeix, l'exalta; i posa en joc, dispara
La senyora Carreres, cultivava l'impudor lacrimogen de la seva filla,	atiant	-la contra la família del seu marit i creant una situació tivantíssima. Ja
d'estimar i de respectar. I això, les criatures de Frederic ho sentien,	atiades	encara per la cara de prunes agres de Maria i per tots els sospirs de
i em plaurà la soledat quan arribi la vetllada.	Atiaré	les estelles asseguda vora el foc, i veuré alçar-se,
quasi bé tots gent de poble, conmoguts pe'ls clams de la mare y	atiats	per l' esperit de classe, abogavan en favor de la Toneta y demanavan
un "cas perdut". Res de bo no podia esperar-se de mi. La mare,	atiada	per l'oncle, em comminà a guanyar-me la vida (Per bé que mig d'amagat,
la passió, l'aventura..." Cosme Aguilera contemplava el foc i mentre	atiava	les brases excitava la seva rancúnia. Intentava apropiar-se amb humilitat
pau ni repòs, ni l'esperança que davalla vers tot, i encara	atien	tortures sense fi i encès diluvi nodrit amb sofre
jèiem al llac? Era pitjor, no en dubto. ¿I si l'alè que va	atiar	les flames, despert de nou, centuplicant la fúria,
fam i set, conselleres poderoses, totes dues alhora i	atiades	per l'olor d'aquell fruit agradosíssim. Pel tronc
ja el migdia, i un voraç apetit se li desperta,	atiat	per la flaire saborosa d'aquell bell fruit, que amb un desig
el cap ple de Rússia. Hala, buidem les sentines! S'eixugà els mostatxos i	atià	les brases. —Aquesta, doncs, com et deia, la Nusa, la vaig conèixer en un
No tinc gens de gana... gens... gens. S'agenollà davant del braser i	atià	els carbons ardents, les seves flonges galtes reflectiren la lluïssor del
de lleixiu, no hi ha manera de dormir en l'estretor de les cambres.	Atien	el foc abans de l'alba i no és, doncs, estrany que les aigües ragin
cisterna, picava la llenya, esbocinava el carbonet, encenia el fogó i l'	atiava	dolçament amb la manxa. Era amo i senyor de la cuina, en la qual manejava
a la segona meitat de la centúria, i l'eixamplament demogràfic vindria	atiat	per un fort corrent immigratori. El "nuevo espíritu" no
de Mèxic —que mai no ha vist— amb un entusiasme creixent, desvetllat i	atiat	per les lletres de Teixidor. Repeteix el nom d'Orizaba, descriu els
i no cridessin: —No és cert. La flama és viva. Jo la vetllo i jo sabré	atiar	-la. Trànzit Diuen que Marcel Proust és mort. ¡Quina imaginació, morir-se
això quan les revolucions no són una commoció social anàrquica, quan les	atia	i les cingla i les dirigeix, per tant, un polític expert, no manquen
necessitat d'instaurar el teu regne en la terra? Anem amb compte! Tant	atiar	-nos a pensar solament en el cel, podria ser bé astúcia del teu adversari,
i deshonrava les dones i destruïa la hisenda, i contra el rei traïdor que	atiava	aquella mala obra, perquè tenia tramat de destruir la nació catalana i
es vol lluir o que té un cop de sangs o que s loca, engega el frè,	atia	el bestiar —"Ari, dic!",— fa petar la tralla, s'aboca avall,
fills van a llogar-se per un mos de pa i, quan truquen a les portes, els	atien	els gossos de presa... —Bon Déu! —exclamà monsenyor—. I que n'és de bonica
estava perdut, va passar una cosa tràgica. Els veïns dels voltants,	atiats	per l'afany del botí i per l'enveja, es posaren de banda dels assetjadors
ajaçat damunt la palla; i mentre que el pastor, amb el gos al costat,	atia	el foc, que dóna relleus de nigromàntic a la seva cara arrugada i a la
llet recent munyida, i s'ajeu damunt la palla al costat de son pare, que	atia	el foc. Es llesquen un pa, i s'hi trinxen una ceba cadascú amb el ganivet
adormit deliciosament a la falda de l'amo, que no parava, per això, d'	atiar	el foc, amb tot i portar el res. Dels cremadells sempre en penjava un
i els pobles i llançant els uns contra els altres. Al Caucas el govern	atia	els tàrtars fanàtics i ignorants contra el proletariat revolucionari i la
burgesia armènia, oposada al govern central; a les nacions bàltiques	atia	durant molt temps els camperols letons contra els barons alemanys, en els
d'un altre paner... Potser volien provar-li la consciència. Oí que l'	atiaven	. En Met, abscondit, feia petar la llengua contra les dents i a l'ensems,
es posà el seu gos entre cames subjectant-lo pel coll amb les dues mans,	atiant	-lo amb unes embranzides intermitents i amb un claquejar de llengua
si amb aquella vibració no s'avenia. Si la brutalitat d'un orgue elèctric	atiava	encara l'exaltació d'Arnau, la pau del temple romànic, filtrada per
s'estimaven, els sorolls exteriors s'esvaïen, però el so de llur bleix	atiava	llur delit encara, i el feia punyent el sospirar gemegós de Ramona.
a estirar-lo a fi d'emmenar-se'l a casa seva a fer beguda. Innocenci,	atiat	pel seu pare, va acompanyar algunes vegades en Cassanella que anava a la
dels sarrons. Algun, més indiscret que els altres, es ficava al rotllo	atiat	per la gana. Llavors una puntada de peu, no gens suau, li feia entendre
llunyana maresma. El Corbo i el Cuereta seguien pels baixos arrecerats,	atiant	la canilla. Innocenci, el Cisteller i el Joanet, amb les mans a la
tot cas, que es barallessin els seus partidaris. Fins maliciosament els	atiava	. En el fons devia divertir-se empenyent i frenant, amb tacte i amb
de la celístia i voltat d'esglai i confusió, es posa a fer de manaia i a	atiar	els pobletans. La confusió, però, s'acaba en sentir el primer tret, i
darrera l'altra, empaitant-se fèrvides i rogalloses, les ones de la mar	atiada	pels negres vents, —anaven a morir, llargament esteses, sobre la pietat
de la mestressa, que ronda la taula i espia la gent, no para d'	atiar	els comensals. —Apa, refum: mengeu! Que no us agrada, que no ho trobeu bo
raó de totes les coses, no parava de remenar els tions ara per moderar o	atiar	el foc, ara per veure com s'hi tornaria, sense fruir la dolça emoció que
estúpida superficialitat i un abisme de dolors. Veig que els pobles són	atiats	els uns contra els altres, i es maten sense dir res, sense saber res,
acollí el nou acudit de Pou, que, congestionat i satisfet, afegia,	atiat	per la gràcia que feia als seus companys: —I sabeu per què els faig

Pàgina 1 (de 12)

50 següents