×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb atiar |
Freqüència total: 618 |
CTILC1 |
I de sobte, en ferir-me amb una eina mortal el meu únic fill mascle, | atiat | per la porfidiosa arna, a davallar a l' Hades, al galop, hala, hala! Una | de comprovar que els dolents cremen en el foc impertorbable i sense fi, | atiats | i torturats pels dimonis. Cal reconèixer que aquesta afirmació, o aquesta | si em sotmeto a les seves quatre voluntats. I la serpeta de Cinta que | atia | la fúria del meu pare i prodiga somriures dolços que ja no escauen a la | molt aviat, que els pagesos rics s'oposaran a aquestes mesures, | atiant | , de passada, l'odi dels remences pobres amb doctrines revolucionàries | de les forces en presència. Això contribueix al desconcert general, | atia | les passions i obre el camí a l'imminent sotrac revolucionari. Quan al | Les guerres napoleòniques molestaven perquè capgiraven els afers, perquè | atiaven | els vaixells de guerra anglesos contra les goletes i els bergantins | Avui com ahir restem estamordits davant la demagògia que, successivament, | atià | les lluites polítiques i socials a Catalunya, beneficiant-se del mite | nostra —talment anomenada per' entendre's—, la qual l' | atia | , el dirigeix, l'exalta; i posa en joc, dispara | La senyora Carreres, cultivava l'impudor lacrimogen de la seva filla, | atiant | -la contra la família del seu marit i creant una situació tivantíssima. Ja | d'estimar i de respectar. I això, les criatures de Frederic ho sentien, | atiades | encara per la cara de prunes agres de Maria i per tots els sospirs de | i em plaurà la soledat quan arribi la vetllada. | Atiaré | les estelles asseguda vora el foc, i veuré alçar-se, | quasi bé tots gent de poble, conmoguts pe'ls clams de la mare y | atiats | per l' esperit de classe, abogavan en favor de la Toneta y demanavan | un "cas perdut". Res de bo no podia esperar-se de mi. La mare, | atiada | per l'oncle, em comminà a guanyar-me la vida (Per bé que mig d'amagat, | la passió, l'aventura..." Cosme Aguilera contemplava el foc i mentre | atiava | les brases excitava la seva rancúnia. Intentava apropiar-se amb humilitat | pau ni repòs, ni l'esperança que davalla vers tot, i encara | atien | tortures sense fi i encès diluvi nodrit amb sofre | jèiem al llac? Era pitjor, no en dubto. ¿I si l'alè que va | atiar | les flames, despert de nou, centuplicant la fúria, | fam i set, conselleres poderoses, totes dues alhora i | atiades | per l'olor d'aquell fruit agradosíssim. Pel tronc | ja el migdia, i un voraç apetit se li desperta, | atiat | per la flaire saborosa d'aquell bell fruit, que amb un desig | el cap ple de Rússia. Hala, buidem les sentines! S'eixugà els mostatxos i | atià | les brases. —Aquesta, doncs, com et deia, la Nusa, la vaig conèixer en un | No tinc gens de gana... gens... gens. S'agenollà davant del braser i | atià | els carbons ardents, les seves flonges galtes reflectiren la lluïssor del | de lleixiu, no hi ha manera de dormir en l'estretor de les cambres. | Atien | el foc abans de l'alba i no és, doncs, estrany que les aigües ragin | cisterna, picava la llenya, esbocinava el carbonet, encenia el fogó i l' | atiava | dolçament amb la manxa. Era amo i senyor de la cuina, en la qual manejava | a la segona meitat de la centúria, i l'eixamplament demogràfic vindria | atiat | per un fort corrent immigratori. El "nuevo espíritu" no | de Mèxic —que mai no ha vist— amb un entusiasme creixent, desvetllat i | atiat | per les lletres de Teixidor. Repeteix el nom d'Orizaba, descriu els | i no cridessin: —No és cert. La flama és viva. Jo la vetllo i jo sabré | atiar | -la. Trànzit Diuen que Marcel Proust és mort. ¡Quina imaginació, morir-se | això quan les revolucions no són una commoció social anàrquica, quan les | atia | i les cingla i les dirigeix, per tant, un polític expert, no manquen | necessitat d'instaurar el teu regne en la terra? Anem amb compte! Tant | atiar | -nos a pensar solament en el cel, podria ser bé astúcia del teu adversari, | i deshonrava les dones i destruïa la hisenda, i contra el rei traïdor que | atiava | aquella mala obra, perquè tenia tramat de destruir la nació catalana i | es vol lluir o que té un cop de sangs o que s loca, engega el frè, | atia | el bestiar —"Ari, dic!",— fa petar la tralla, s'aboca avall, | fills van a llogar-se per un mos de pa i, quan truquen a les portes, els | atien | els gossos de presa... —Bon Déu! —exclamà monsenyor—. I que n'és de bonica | estava perdut, va passar una cosa tràgica. Els veïns dels voltants, | atiats | per l'afany del botí i per l'enveja, es posaren de banda dels assetjadors | ajaçat damunt la palla; i mentre que el pastor, amb el gos al costat, | atia | el foc, que dóna relleus de nigromàntic a la seva cara arrugada i a la | llet recent munyida, i s'ajeu damunt la palla al costat de son pare, que | atia | el foc. Es llesquen un pa, i s'hi trinxen una ceba cadascú amb el ganivet | adormit deliciosament a la falda de l'amo, que no parava, per això, d' | atiar | el foc, amb tot i portar el res. Dels cremadells sempre en penjava un | i els pobles i llançant els uns contra els altres. Al Caucas el govern | atia | els tàrtars fanàtics i ignorants contra el proletariat revolucionari i la | burgesia armènia, oposada al govern central; a les nacions bàltiques | atia | durant molt temps els camperols letons contra els barons alemanys, en els | d'un altre paner... Potser volien provar-li la consciència. Oí que l' | atiaven | . En Met, abscondit, feia petar la llengua contra les dents i a l'ensems, | es posà el seu gos entre cames subjectant-lo pel coll amb les dues mans, | atiant | -lo amb unes embranzides intermitents i amb un claquejar de llengua | si amb aquella vibració no s'avenia. Si la brutalitat d'un orgue elèctric | atiava | encara l'exaltació d'Arnau, la pau del temple romànic, filtrada per | s'estimaven, els sorolls exteriors s'esvaïen, però el so de llur bleix | atiava | llur delit encara, i el feia punyent el sospirar gemegós de Ramona. | a estirar-lo a fi d'emmenar-se'l a casa seva a fer beguda. Innocenci, | atiat | pel seu pare, va acompanyar algunes vegades en Cassanella que anava a la | dels sarrons. Algun, més indiscret que els altres, es ficava al rotllo | atiat | per la gana. Llavors una puntada de peu, no gens suau, li feia entendre | llunyana maresma. El Corbo i el Cuereta seguien pels baixos arrecerats, | atiant | la canilla. Innocenci, el Cisteller i el Joanet, amb les mans a la | tot cas, que es barallessin els seus partidaris. Fins maliciosament els | atiava | . En el fons devia divertir-se empenyent i frenant, amb tacte i amb | de la celístia i voltat d'esglai i confusió, es posa a fer de manaia i a | atiar | els pobletans. La confusió, però, s'acaba en sentir el primer tret, i | darrera l'altra, empaitant-se fèrvides i rogalloses, les ones de la mar | atiada | pels negres vents, —anaven a morir, llargament esteses, sobre la pietat | de la mestressa, que ronda la taula i espia la gent, no para d' | atiar | els comensals. —Apa, refum: mengeu! Que no us agrada, que no ho trobeu bo | raó de totes les coses, no parava de remenar els tions ara per moderar o | atiar | el foc, ara per veure com s'hi tornaria, sense fruir la dolça emoció que | estúpida superficialitat i un abisme de dolors. Veig que els pobles són | atiats | els uns contra els altres, i es maten sense dir res, sense saber res, | acollí el nou acudit de Pou, que, congestionat i satisfet, afegia, | atiat | per la gràcia que feia als seus companys: —I sabeu per què els faig |
|