DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
atipar V 419 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb atipar Freqüència total:  419 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

diferència de tracte que hi havia entre ells i els milicians: aquests s'atipaven, es reservaven les menges millors. Els qui es van poder amagar (entre
que en té molt d'això, ja deu saber per experiència de quina manera se n'atipen els de casa i la joia que en senten. No comprenc aqueixa moral que imposa
amb aigües blaves i vermelles, i que quan només era mosca vironera, s'atipava d'escombraries i de bèsties mortes mig podrides i llençades al femer. I
amb aigües blaves i vermelles com el dimoni que explicava en Quimet, i s'atipaven de bèstia morta com deia en Quimet que feia el dimoni quan anava de
era verdós, però tot i així en vam menjar. "Dintre uns quants dies ens atiparem de raïm com les perdius, vaig dir al meu amic. Amb pa i raïm podrem
sinó pa i vi i llonganissa. Encomanem una truita. Tot esperant-la ens atipem d'embotit. I comencem a beure. És un vinet color de cirera, en una
embotits per fer durar els pocs francs que m'havien donat del rellotge. M'atipava de raïm encara verdós. Les vinyes dels encontorns d'Arles eren tancades
plaga damunt les vinyes ubèrrimes, ombrejades per les grasses figueres. S'atiparan uns quants dies de raïms i de figues, guanyaran unes desenes de francs i
tros de porc i ens el vam partir. I vam buidar una ampolla. Jo em vaig atipar de pa i nous i alleugerir de les pomes que duia a les butxaques, que m'hi
que els gossos; quan rotava amb tota la seva satisfacció d'haver-se ben atipat; quan es posava a dir obscenitats i grolleries al pas d'una dona, com,
una galta no crech que hi hagi cap cástich. Y haberme d' acontentar atipantme de llegí! [(Veyent un diari.)] Aquest diari es d' ahí y encara no
menos, llegint poesias en vetlladas que 'ls agrada acabada la vetllada s' atipan per quinse dias... N' hi ha per desesperarme! Sempre 'l badall y 'l
N' hi ha per desesperarme! Sempre 'l badall y 'l desmay!... Jo que no m' atipo may, m' atipo de no atiparme. Y m' atipo del escés d' obrir la boca, per
desesperarme! Sempre 'l badall y 'l desmay!... Jo que no m' atipo may, m' atipo de no atiparme. Y m' atipo del escés d' obrir la boca, per xó, perqué
! Sempre 'l badall y 'l desmay!... Jo que no m' atipo may, m' atipo de no atiparme. Y m' atipo del escés d' obrir la boca, per xó, perqué obrint massa,
'l desmay!... Jo que no m' atipo may, m' atipo de no atiparme. Y m' atipo del escés d' obrir la boca, per xó, perqué obrint massa, tinch pó de
per pogué aná á sopá ab Deu. Si ab éll pogués fer l' abús de sopá, m' atiparía tant, que potsé 'm rependria perqué soch... Veu. Un tros de
també moltons, gallines i porcs, però si no devora homes, no, no s'atipa —afegí i aixafà la burilla al platet de la seva tassa de cafè—. No, no s'
—afegí i aixafà la burilla al platet de la seva tassa de cafè—. No, no s'atipa. ¿Què hi dius tu, set-ciències? I sense esperar resposta: —Què pots dir? —
temo l'Infern, on rebentarà el meu ase; tampoc no espero el Paradís, on s'atiparia de trèvol. Sóc ignorant, no sé dir les coses, però tu, patró, em comprens.
I el mateix també amb la pàtria. En vaig sentir deliri, me'n vaig atipar, vaig vomitar, n'estic lliure. —I amb les dones? —vaig preguntar-li rient
el teu camí; faré amb els llibres el que tu vas fer amb les cireres, atipar-me'n fins que em facin fàstic i m'agafin vòmits, i així me n'alliberaré. —
està clar; deus dur molta gana, i per sis duros cada mes creu que no t'atiparem, però creixeràs i ja faràs prou, que als òssos rai no hi ha qui els
no li agradi que ho deixi. Jo ja me'n hauria entornat. Jo estava avesat a atipar-me, amb desordre, però a atipar-me, i allí ja'm veia venir que passaria
me'n hauria entornat. Jo estava avesat a atipar-me, amb desordre, però a atipar-me, i allí ja'm veia venir que passaria fam, amb ordre; que no menjaria...
sobrevingut, això sí. Vull dir que m'abraça, m'inspecciona, em plany i m'atipa. Jo li agraeixo; i arriba el pare en un estat de decadència, que me l'he
mateix jutjar de les coses, i el riure's de tot, i de tothom, i aquell "atipe'm i digue'm dropo", i més que res aquella conciència, tan amable i tan
l vendre és com el menjar: el vendre poc i païr bé, fa més profit que l'atipar-se. I que an aquestes botiguetes paieixen am temps, no hi hà dubte. Hi hà
de cap mena: passaren el llindar veí, jugaren amb altres nens i s'atiparen de confitures d'altri. Després foren les dones les qui entraren en
A casa d'en Víctor tothom s'en reia. Després en Víctor se'n començà a atipar, i digué seriosament a la tia Paulina que no es posés més en ridícul ni
a casa d'en Víctor fou trist. Els nens no tenien gens de gana: s'havien atipat com uns lladres a la Maison Dorée, i la seva mare només els deixà pendre
dents i uns queixals. Els ocells, en general, són nets i polits, i no s'atipen ni són golafres, ni fan pudor de menjar, com moltes altres bèsties. Beuen
gronxada sobre les ones d'un vals infinit. La pobra sensibilitat s'atipava de melangies i emocions malaltisses; la tristor s'hi vessava ull endins i
d'allà entremig de les copes de vi que hi havia a la taula, hauria pogut atipar-se tres cops més del que calia menjant belles coses; però es recordà de
famílies dels regidors i els companys de dispesa dels periodistes es van atipar de pastes a la recepció del municipi. Però a desgrat d'aquell aire
la viande\. Adoren la carn, i el caçador quan surt a caçar, va a atipar-se. En Josep Botey, caçant a les vores del Gàmbia, va matar un dels seus
d'embriaga. A baix, la parentela, molt seriosa, avorrida en l'espera d'atipar-se. Caps amb crostes i peus de rata, golls, cabells fixats amb llard,
fumaroles caragolades, com les columnes del temple de Salomó. I tothom s'atipava. Reprenent el fil de la conversa, em diu: —Quin dubte hi ha que Barcelona
de bon seure. La contemplació del ramat, que amorrat a la menjadora, s'atipa de coses substancioses i després se'n va a cercar el postre a les
perdius i grives i ocells que només passen una vegada l'any. L'altre s'atipa de farigola, i de vi agre, i de conills casolans que tenen gust de gat.
donar-me una demostració pràctica del seu sistema alimentari. L'home s'ha atipat de figues-flor, escaldufades de sol i rabioses com un verí, i, al
coneixia. És clar que arribaven tous a l'hora de sopar, però ja s'havien atipat d'aire i de sol i havien fet la gran dinada enmig del bosc. Altrament, a
—sembla que ens diguin—. Vés fent la viu-viu, pobrissó de tu! Beu, menja, atipa't, diverteix-te força... Vés, deixa'm sol i no empudeguis la meva noble
savi, deixà que me les hagués amb elles a tot lloure, per tal que me n'atipés d'una vegada i en quedés ben embafat. I cregueu-ho: me'n vaig ben embafar.
; no el rebaixaria? —I ara! —exclamà la tia del filosop.— La qüestió és atipar-lo i traure'l de la impremta. Ja veurà com en quedarà content. Té un
mamella de la mare exhausta, no és una indecència i un crim revoltant atipar i conviure amb aquells animalots? Ex! Que me'ls tragués del davant de
? —féu el Dimoni tot desmenjat.— A cargues n'hi ha aquí dins. Prou us en atipareu, de collir-ne. El pallard no exagerava. A cargues, a carretades, a
Sí, això voldríeu! On són, doncs, els altres? —No seràs pas tu qui els atiparà, avui! Ambulància i fossa comuna. El furrier va quedar clavat. Vacil·là:
complauen a escoltar o a contar miracles i ficcions prodigioses, i no s'atipen mai de sentir explicar relats portentosos d'espectres, d'aparicions de
i tot, per a la felicitat. O sinó, digueu-me: l'home que s'atipa de salums putrefactes i, malgrat que un altre no en podria ni sentir

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »