×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb atipar |
Freqüència total: 444 |
CTILC1 |
diferència de tracte que hi havia entre ells i els milicians: aquests s' | atipaven | , es reservaven les menges millors. Els qui es van poder amagar (entre | que en té molt d'això, ja deu saber per experiència de quina manera se n' | atipen | els de casa i la joia que en senten. No comprenc aqueixa moral que imposa | amb aigües blaves i vermelles, i que quan només era mosca vironera, s' | atipava | d'escombraries i de bèsties mortes mig podrides i llençades al femer. I | amb aigües blaves i vermelles com el dimoni que explicava en Quimet, i s' | atipaven | de bèstia morta com deia en Quimet que feia el dimoni quan anava de | era verdós, però tot i així en vam menjar. "Dintre uns quants dies ens | atiparem | de raïm com les perdius, vaig dir al meu amic. Amb pa i raïm podrem | sinó pa i vi i llonganissa. Encomanem una truita. Tot esperant-la ens | atipem | d'embotit. I comencem a beure. És un vinet color de cirera, en una | embotits per fer durar els pocs francs que m'havien donat del rellotge. M' | atipava | de raïm encara verdós. Les vinyes dels encontorns d'Arles eren tancades | plaga damunt les vinyes ubèrrimes, ombrejades per les grasses figueres. S' | atiparan | uns quants dies de raïms i de figues, guanyaran unes desenes de francs i | tros de porc i ens el vam partir. I vam buidar una ampolla. Jo em vaig | atipar | de pa i nous i alleugerir de les pomes que duia a les butxaques, que m'hi | que els gossos; quan rotava amb tota la seva satisfacció d'haver-se ben | atipat | ; quan es posava a dir obscenitats i grolleries al pas d'una dona, com, | una galta no crech que hi hagi cap cástich. Y haberme d' acontentar | atipant | me de llegí! [(Veyent un diari.)] Aquest diari es d' ahí y encara no | menos, llegint poesias en vetlladas que 'ls agrada acabada la vetllada s' | atipan | per quinse dias... N' hi ha per desesperarme! Sempre 'l badall y 'l | N' hi ha per desesperarme! Sempre 'l badall y 'l desmay!... Jo que no m' | atipo | may, m' atipo de no atiparme. Y m' atipo del escés d' obrir la boca, per | desesperarme! Sempre 'l badall y 'l desmay!... Jo que no m' atipo may, m' | atipo | de no atiparme. Y m' atipo del escés d' obrir la boca, per xó, perqué | ! Sempre 'l badall y 'l desmay!... Jo que no m' atipo may, m' atipo de no | atipar | me. Y m' atipo del escés d' obrir la boca, per xó, perqué obrint massa, | 'l desmay!... Jo que no m' atipo may, m' atipo de no atiparme. Y m' | atipo | del escés d' obrir la boca, per xó, perqué obrint massa, tinch pó de | per pogué aná á sopá ab Deu. Si ab éll pogués fer l' abús de sopá, m' | atiparía | tant, que potsé 'm rependria perqué soch... Veu. Un tros de | també moltons, gallines i porcs, però si no devora homes, no, no s' | atipa | —afegí i aixafà la burilla al platet de la seva tassa de cafè—. No, no s' | —afegí i aixafà la burilla al platet de la seva tassa de cafè—. No, no s' | atipa | . ¿Què hi dius tu, set-ciències? I sense esperar resposta: —Què pots dir? — | temo l'Infern, on rebentarà el meu ase; tampoc no espero el Paradís, on s' | atiparia | de trèvol. Sóc ignorant, no sé dir les coses, però tu, patró, em comprens. | I el mateix també amb la pàtria. En vaig sentir deliri, me'n vaig | atipar | , vaig vomitar, n'estic lliure. —I amb les dones? —vaig preguntar-li rient | el teu camí; faré amb els llibres el que tu vas fer amb les cireres, | atipar | -me'n fins que em facin fàstic i m'agafin vòmits, i així me n'alliberaré. — | està clar; deus dur molta gana, i per sis duros cada mes creu que no t' | atiparem | , però creixeràs i ja faràs prou, que als òssos rai no hi ha qui els | no li agradi que ho deixi. Jo ja me'n hauria entornat. Jo estava avesat a | atipar | -me, amb desordre, però a atipar-me, i allí ja'm veia venir que passaria | me'n hauria entornat. Jo estava avesat a atipar-me, amb desordre, però a | atipar | -me, i allí ja'm veia venir que passaria fam, amb ordre; que no menjaria... | sobrevingut, això sí. Vull dir que m'abraça, m'inspecciona, em plany i m' | atipa | . Jo li agraeixo; i arriba el pare en un estat de decadència, que me l'he | mateix jutjar de les coses, i el riure's de tot, i de tothom, i aquell " | atipe | 'm i digue'm dropo", i més que res aquella conciència, tan amable i tan | l vendre és com el menjar: el vendre poc i païr bé, fa més profit que l' | atipar | -se. I que an aquestes botiguetes paieixen am temps, no hi hà dubte. Hi hà | de cap mena: passaren el llindar veí, jugaren amb altres nens i s' | atiparen | de confitures d'altri. Després foren les dones les qui entraren en | A casa d'en Víctor tothom s'en reia. Després en Víctor se'n començà a | atipar | , i digué seriosament a la tia Paulina que no es posés més en ridícul ni | a casa d'en Víctor fou trist. Els nens no tenien gens de gana: s'havien | atipat | com uns lladres a la Maison Dorée, i la seva mare només els deixà pendre | dents i uns queixals. Els ocells, en general, són nets i polits, i no s' | atipen | ni són golafres, ni fan pudor de menjar, com moltes altres bèsties. Beuen | gronxada sobre les ones d'un vals infinit. La pobra sensibilitat s' | atipava | de melangies i emocions malaltisses; la tristor s'hi vessava ull endins i | d'allà entremig de les copes de vi que hi havia a la taula, hauria pogut | atipar | -se tres cops més del que calia menjant belles coses; però es recordà de | famílies dels regidors i els companys de dispesa dels periodistes es van | atipar | de pastes a la recepció del municipi. Però a desgrat d'aquell aire | la viande\. Adoren la carn, i el caçador quan surt a caçar, va a | atipar | -se. En Josep Botey, caçant a les vores del Gàmbia, va matar un dels seus | d'embriaga. A baix, la parentela, molt seriosa, avorrida en l'espera d' | atipar | -se. Caps amb crostes i peus de rata, golls, cabells fixats amb llard, | fumaroles caragolades, com les columnes del temple de Salomó. I tothom s' | atipava | . Reprenent el fil de la conversa, em diu: —Quin dubte hi ha que Barcelona | de bon seure. La contemplació del ramat, que amorrat a la menjadora, s' | atipa | de coses substancioses i després se'n va a cercar el postre a les | perdius i grives i ocells que només passen una vegada l'any. L'altre s' | atipa | de farigola, i de vi agre, i de conills casolans que tenen gust de gat. | donar-me una demostració pràctica del seu sistema alimentari. L'home s'ha | atipat | de figues-flor, escaldufades de sol i rabioses com un verí, i, al | coneixia. És clar que arribaven tous a l'hora de sopar, però ja s'havien | atipat | d'aire i de sol i havien fet la gran dinada enmig del bosc. Altrament, a | —sembla que ens diguin—. Vés fent la viu-viu, pobrissó de tu! Beu, menja, | atipa | 't, diverteix-te força... Vés, deixa'm sol i no empudeguis la meva noble | savi, deixà que me les hagués amb elles a tot lloure, per tal que me n' | atipés | d'una vegada i en quedés ben embafat. I cregueu-ho: me'n vaig ben embafar. | ; no el rebaixaria? —I ara! —exclamà la tia del filosop.— La qüestió és | atipar | -lo i traure'l de la impremta. Ja veurà com en quedarà content. Té un | mamella de la mare exhausta, no és una indecència i un crim revoltant | atipar | i conviure amb aquells animalots? Ex! Que me'ls tragués del davant de | ? —féu el Dimoni tot desmenjat.— A cargues n'hi ha aquí dins. Prou us en | atipareu | , de collir-ne. El pallard no exagerava. A cargues, a carretades, a | Sí, això voldríeu! On són, doncs, els altres? —No seràs pas tu qui els | atiparà | , avui! Ambulància i fossa comuna. El furrier va quedar clavat. Vacil·là: | complauen a escoltar o a contar miracles i ficcions prodigioses, i no s' | atipen | mai de sentir explicar relats portentosos d'espectres, d'aparicions de | i tot, per a la felicitat. O sinó, digueu-me: l'home que s' | atipa | de salums putrefactes i, malgrat que un altre no en podria ni sentir |
|