DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
atordir V 171 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb atordir Freqüència total:  171 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ens afigurem, procurant de no comprometre's ni de perjudicar ni d'atordir ningú, fins que va cedir de grat la comesa a Apol·lo. Va guardar la
sanglots apagats d'Eva.)] Quer· Ara, vosaltres, no us deixeu atordir per la malastrugança... Cal reaccionar i començar una altra vegada.
en tasques simples i en vagues rudiments musicals. A la primeria, atordida per la gran calma i per la regularitat de totes les estones, no sabia
d'un esperit que es volia descloure, en els breus moments en què no l'atordien les sorolloses turbulències? Esperava els capvespres per les delícies
No tinc l'habitud dels carrers populosos. Als primers temps les Rambles m'atordeixen. Ignoro els afores de Barcelona, que no eren fàcils com avui, no hi havia
em creia més instruït que ell, l'obrer caixista, i em meravellava i m'atordia que tingués sobre totes les coses un cop d'ull més original i més profund
hi sereu a temps! —Aquestes paraules repercutien a les meves orelles i m'atordien. Vaig tenir la impressió de veure tancar unes portes feixugues a través
de cos amb l'ànima dura. Té odi al sol, al camp, a les cigales que l'atordeixen amb llurs crits. Jo l'increpo. "I tu ets un artista!" Li parlo
Bona noya. Al fí respiro. 'L temor se torna tan gran á voltas, que tot m' aturdeix y espanta. Julia. (Remordiment que 'l destrossa.) [(ap.)]
tardis gayre á posarme al devant d' aquella tropa: veurás si en Roche s' aturdeix ó espanta. Timb· Fins la vida daréu? Roch· Hasta la
o anava en un cafè i m'hi passava estúpidament les hores, sense fer res, atordint-me amb alcohol i sempre amb els mateixos pensaments que giraven entorn
cafè i sàlvia i miraven el mar a través dels vidres entelats. Els peixos, atordits pels cops de la tempesta, s'havien refugiat en les aigües tranquil·les de
on ella treballava." "Per no dir les coses amb massa paraules i no atordir-te, patró: aquest programa encara continua. Però no t'enfadis, també
al pit. I així, a poc a poc, amb aquella lúgubre i monòtona oscil·lació s'atordiren lleument, antigues afliccions les envaïen com un verí, la crosta del cor
funcionava. Tot parlant, Zorbàs es posava de bon humor. La mort l'havia atordit un instant: però aviat es va refer. —I ara, què farem, patró? Jo dic
contínuament la nostra recerca, la pertorba, la confon i talment ens atordeix que, per culpa d'ell, som incapaços de percebre el ver. En canvi, és un
meus jutges per dubtar-ne. El mode i l'hora eren tot el que m'ocupava i m'aturdía. Les meves mans esteses encepegaren a la fí amb un obstacle sòlid. Era un
dels invasors y'ls planys y crits de la familia espahordida, son per aturdir al home de mellor tremp. Tot son anades y vingudes d'aquells descamisats,
per prendre possessió del món. Les noies reien i enraonaven de pressa per atordir-se i no sentir la basarda d'aquella força per a elles feresta que se'ns
—Si així fos... Aquella... L'entengué l'Esteve. Precipitadament, per atordir-se: —La padrina em cridà per si sabia de vostè. L'espera. Varaven la barca
camions, damunt l'empedrat de la carretera, amb llur incessant rodolar, aturdien a Joan Antoni desacostumat del soroll. A la fi arribà l'amic. Oh, la
de pena capital, el deixeble Plató, advocat per cert excel·lent que, atordit pel rebombori de la gentada, amb prou feines pogué pronunciar la meitat
en tantes aventures clandestines que tu mateix et fabricaves i que t'atordien... Realment, en Santiago és comprensiu, s'aixeca, me'n vaig, estona ha
aquesta fosca barreja de figuracions que un mateix s'empatolla, a dies atordint-te amb els seus despropòsits, a d'altres desesperant-te amb els seus
inexplicable. D'una manera positiva i certa, no fatiga res; tampoc res no atordeix totalment; d'una manera intrínseca, res no fa mal. Però hi ha una cosa
feien trepidar les lloses; els sons de les botzines i les campanetes atordien els vianants clavant-se aguts en llurs orelles. Els venedors de diaris
I. /u\ en castellà, /o\ en català: aturdir atordir, aturrullar atorrollar, cartulina cartolina,
Tot és immòbil i com encisat. El grill perdut entre les plantes atordeix; ella s'enfila al banc de pedra del capdavall i s'arrepenja de colzes a
de casa. Un recó de cinema, per exemple, li servia delitosament per a atordir l'íntima sofrença que no el deixava mai. L'anava envaint un lleu sopor
No voldria anar-se'n, però corre més, el vent li brunz a les orelles, l'atordeix. Voreja els horts, suburbials, salta el terraplè, entra per la sendera
temps va insensibilitzar-lo a les formes i als sons del món exterior! L'atordien les harmonies incoherents de la passió, d'aquell amor al qual rebutjava
, però el cor li batia, i els polsos. El xampany, la sang i la por l'atordien. —Ja està? —preguntà ella impacient des del carrer. De sobte, gairebé ran
polític; els infants, d'aquest; els obrers, d'aquell altre: l'egoisme s'atordeix amb il·lusions altruistes. Un altre encara redueix els qui l'envolten a
enviava a Benjamí cinc porcions del menjar, cosa que meravellava i aturdia no solament a aquest, sinó també a tots els presents. Demés, tractant-se
el seu retrat havia cobrat un estrany enigma, un bell encanteri que ens atordia a tots i ens feia cavil·lar. Enmig de tantes cares serioses, enrevoltada
luxe. N'has estat enamorada, sí, però no l'estimes. T'ha enlluernat i t'ha atordit, però mai no et va guanyar el cor. Les ciutats del teu exili que sí que
de la soca i s'apartà amb prudència. Sortiren les rates vacil·lants, atordides per la vibració, i tot seguit es desplomà ràpid el voraç brancatge. Ni
ahont se deixaria caure, y si be aquest clohent lo cercle, com si volgués aturdir á son enemich, no 's posava may, Jofre veyentsel ja á damunt, agafá una
de parar tot sovint per lo gran ressó que 's mou y que seria capás d' aturdirlos y ferlos caure á daltabaix la timba. No es estrany, donchs, que
ell una blanca llum que tot ho umplí de resplandor y sorprés per ella y aturdit per la tempestat lo moro y sos servents perdut lo seny caigueren
al esser al seu dessota, en la cova que fa pera passarshi, un arriba á aturdirse y 'l cap á volguer anarsen entre aquells inmensos fils de plata, los
no hi hagué pera proferirla; per altre part lo ressó de la caiguda tot va aturdirho. Res va quedar en peu; mes tart en lloch distint y mes aprop del punt d'
etzar, se nos ha apenat lo cor y la ploma nos ha caygut dels dits; nos ha aturdit lo nombre é importancia de sos defectes. Li habém prés lo pols, y nos han
una ausencia tan complerta de nobles sentiments que, quan un hi pensa, s' aturdeix y esborrona. Per la calitat dels frúyts, se coneix generalment, la
ni sa forsa, que 'ls flagelava quan ménos s' ho pensavan, que 'ls aturdia, que se 'ls imposava, sense que poguéssen en cap manera contrarestarlo, y
que cada paraula d'ells m'era un insult i cada gest una agressió. Un que, aturdit per la por més esfereidora, va cometre un repugnant i escandalós crim, a
clises? Si's desfà de dintre! Es un mort: li falta un pulmó. El que més aturdeix es que en l'actualitat se faci impunement la més repugnant de totes les
per esmaperdut qu'estiga pera allunyarse, pera fugir de la remor que l'aturdeix, per lliurarse dels enemichs que no té gens lluny! ¡Oh! ¡y, si en
fantástich, una especie de papo de carn y os ab que espantar y aturdir á las criaturas ploraires y mal contentadissas. Ell, més per
aparent— y la seva posició social obligavan á fer tot lo contrari. No 'ns aturdirem, perque ja ho havíam previst: extirparem ab energía los gérmens de

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »