×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb atordir |
Freqüència total: 182 |
CTILC1 |
ens afigurem, procurant de no comprometre's ni de perjudicar ni d' | atordir | ningú, fins que va cedir de grat la comesa a Apol·lo. Va guardar la | sanglots apagats d'Eva.)] Quer· Ara, vosaltres, no us deixeu | atordir | per la malastrugança... Cal reaccionar i començar una altra vegada. | en tasques simples i en vagues rudiments musicals. A la primeria, | atordida | per la gran calma i per la regularitat de totes les estones, no sabia | d'un esperit que es volia descloure, en els breus moments en què no l' | atordien | les sorolloses turbulències? Esperava els capvespres per les delícies | No tinc l'habitud dels carrers populosos. Als primers temps les Rambles m' | atordeixen | . Ignoro els afores de Barcelona, que no eren fàcils com avui, no hi havia | em creia més instruït que ell, l'obrer caixista, i em meravellava i m' | atordia | que tingués sobre totes les coses un cop d'ull més original i més profund | hi sereu a temps! —Aquestes paraules repercutien a les meves orelles i m' | atordien | . Vaig tenir la impressió de veure tancar unes portes feixugues a través | de cos amb l'ànima dura. Té odi al sol, al camp, a les cigales que l' | atordeixen | amb llurs crits. Jo l'increpo. "I tu ets un artista!" Li parlo | Bona noya. Al fí respiro. 'L temor se torna tan gran á voltas, que tot m' | aturdeix | y espanta. Julia. (Remordiment que 'l destrossa.) [(ap.)] | tardis gayre á posarme al devant d' aquella tropa: veurás si en Roche s' | aturdeix | ó espanta. Timb· Fins la vida daréu? Roch· Hasta la | o anava en un cafè i m'hi passava estúpidament les hores, sense fer res, | atordint | -me amb alcohol i sempre amb els mateixos pensaments que giraven entorn | cafè i sàlvia i miraven el mar a través dels vidres entelats. Els peixos, | atordits | pels cops de la tempesta, s'havien refugiat en les aigües tranquil·les de | on ella treballava." "Per no dir les coses amb massa paraules i no | atordir | -te, patró: aquest programa encara continua. Però no t'enfadis, també | al pit. I així, a poc a poc, amb aquella lúgubre i monòtona oscil·lació s' | atordiren | lleument, antigues afliccions les envaïen com un verí, la crosta del cor | funcionava. Tot parlant, Zorbàs es posava de bon humor. La mort l'havia | atordit | un instant: però aviat es va refer. —I ara, què farem, patró? Jo dic | contínuament la nostra recerca, la pertorba, la confon i talment ens | atordeix | que, per culpa d'ell, som incapaços de percebre el ver. En canvi, és un | meus jutges per dubtar-ne. El mode i l'hora eren tot el que m'ocupava i m' | aturdía | . Les meves mans esteses encepegaren a la fí amb un obstacle sòlid. Era un | dels invasors y'ls planys y crits de la familia espahordida, son per | aturdir | al home de mellor tremp. Tot son anades y vingudes d'aquells descamisats, | per prendre possessió del món. Les noies reien i enraonaven de pressa per | atordir | -se i no sentir la basarda d'aquella força per a elles feresta que se'ns | —Si així fos... Aquella... L'entengué l'Esteve. Precipitadament, per | atordir | -se: —La padrina em cridà per si sabia de vostè. L'espera. Varaven la barca | camions, damunt l'empedrat de la carretera, amb llur incessant rodolar, | aturdien | a Joan Antoni desacostumat del soroll. A la fi arribà l'amic. Oh, la | de pena capital, el deixeble Plató, advocat per cert excel·lent que, | atordit | pel rebombori de la gentada, amb prou feines pogué pronunciar la meitat | en tantes aventures clandestines que tu mateix et fabricaves i que t' | atordien | ... Realment, en Santiago és comprensiu, s'aixeca, me'n vaig, estona ha | aquesta fosca barreja de figuracions que un mateix s'empatolla, a dies | atordint | -te amb els seus despropòsits, a d'altres desesperant-te amb els seus | inexplicable. D'una manera positiva i certa, no fatiga res; tampoc res no | atordeix | totalment; d'una manera intrínseca, res no fa mal. Però hi ha una cosa | feien trepidar les lloses; els sons de les botzines i les campanetes | atordien | els vianants clavant-se aguts en llurs orelles. Els venedors de diaris | en castellà, o en català: aturdir | atordir | , aturrullar atorrollar, cartulina cartolina, | Tot és immòbil i com encisat. El grill perdut entre les plantes | atordeix | ; ella s'enfila al banc de pedra del capdavall i s'arrepenja de colzes a | de casa. Un recó de cinema, per exemple, li servia delitosament per a | atordir | l'íntima sofrença que no el deixava mai. L'anava envaint un lleu sopor | No voldria anar-se'n, però corre més, el vent li brunz a les orelles, l' | atordeix | . Voreja els horts, suburbials, salta el terraplè, entra per la sendera | temps va insensibilitzar-lo a les formes i als sons del món exterior! L' | atordien | les harmonies incoherents de la passió, d'aquell amor al qual rebutjava | , però el cor li batia, i els polsos. El xampany, la sang i la por l' | atordien | . —Ja està? —preguntà ella impacient des del carrer. De sobte, gairebé ran | polític; els infants, d'aquest; els obrers, d'aquell altre: l'egoisme s' | atordeix | amb il·lusions altruistes. Un altre encara redueix els qui l'envolten a | enviava a Benjamí cinc porcions del menjar, cosa que meravellava i | aturdia | no solament a aquest, sinó també a tots els presents. Demés, tractant-se | el seu retrat havia cobrat un estrany enigma, un bell encanteri que ens | atordia | a tots i ens feia cavil·lar. Enmig de tantes cares serioses, enrevoltada | luxe. N'has estat enamorada, sí, però no l'estimes. T'ha enlluernat i t'ha | atordit | , però mai no et va guanyar el cor. Les ciutats del teu exili que sí que | de la soca i s'apartà amb prudència. Sortiren les rates vacil·lants, | atordides | per la vibració, i tot seguit es desplomà ràpid el voraç brancatge. Ni | ahont se deixaria caure, y si be aquest clohent lo cercle, com si volgués | aturdir | á son enemich, no 's posava may, Jofre veyentsel ja á damunt, agafá una | de parar tot sovint per lo gran ressó que 's mou y que seria capás d' | aturdir | los y ferlos caure á daltabaix la timba. No es estrany, donchs, que | ell una blanca llum que tot ho umplí de resplandor y sorprés per ella y | aturdit | per la tempestat lo moro y sos servents perdut lo seny caigueren | al esser al seu dessota, en la cova que fa pera passarshi, un arriba á | aturdir | se y 'l cap á volguer anarsen entre aquells inmensos fils de plata, los | no hi hagué pera proferirla; per altre part lo ressó de la caiguda tot va | aturdir | ho. Res va quedar en peu; mes tart en lloch distint y mes aprop del punt d' | etzar, se nos ha apenat lo cor y la ploma nos ha caygut dels dits; nos ha | aturdit | lo nombre é importancia de sos defectes. Li habém prés lo pols, y nos han | una ausencia tan complerta de nobles sentiments que, quan un hi pensa, s' | aturdeix | y esborrona. Per la calitat dels frúyts, se coneix generalment, la | ni sa forsa, que 'ls flagelava quan ménos s' ho pensavan, que 'ls | aturdia | , que se 'ls imposava, sense que poguéssen en cap manera contrarestarlo, y | que cada paraula d'ells m'era un insult i cada gest una agressió. Un que, | aturdit | per la por més esfereidora, va cometre un repugnant i escandalós crim, a | clises? Si's desfà de dintre! Es un mort: li falta un pulmó. El que més | aturdeix | es que en l'actualitat se faci impunement la més repugnant de totes les | per esmaperdut qu'estiga pera allunyarse, pera fugir de la remor que l' | aturdeix | , per lliurarse dels enemichs que no té gens lluny! ¡Oh! ¡y, si en | fantástich, una especie de papo de carn y os ab que espantar y | aturdir | á las criaturas ploraires y mal contentadissas. Ell, més per | aparent— y la seva posició social obligavan á fer tot lo contrari. No 'ns | aturdirem | , perque ja ho havíam previst: extirparem ab energía los gérmens de |
|