×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb atorrollar |
Freqüència total: 38 |
CTILC1 |
Fa tant de temps que van donar-te les direccions. | Atorrollat | , has perdut els camins i no tens esma. T'asseus, i recordes | de la senyoreta Buxareu... —I quines són aquestes paraules? —No t' | atorrollis | , Gaspar. La senyoreta Buxareu em digué que tu havies mirat la vídua | per dissimular llurs pensaments i nodrir-los de secretes esperances, me l' | atorrollaven | a preguntes, les mateixes i moltes més que havia fet Tàrrec aquella | dels amics no responia. Joan Antoni que no sabia per on començar, deixava | atorrollar | -se per la vèrbola de Vilaret, com un corredor qui pren aire, abans de | sentits exasperats de la llarga contaminació nocturna... Calia arribar a | atorrollar | la mare, fer perdre la xaveta a les filles. Vilaret ho havia combinat tot | buit... Bé barrina prou! —Les coses mortes em trasbalsen. I les vives m' | atorrollen | . —El mar, a mi, em deixa fred. Ara, si el mar porta una revolució | en català: aturdir atordir, aturrullar | atorrollar | , cartulina cartolina, cubrir cobrir, cumplir | amb la matusseria de que sou capaços. Tu em vens a cercar com a sant i m' | atorrolles | amb un enfilall de paraules que semblen moixernons que es traspassen amb | plou: Ai, Senyor!, i jo que m'he deixat el paraigua com una bleda i m' | atorrollo | quan arribo a Barcelona, perquè com que no sé llegir per agafar el | pròpies de tota perfecció. P. El desordre anàrquic colectiu, | aturrulla | a l'autoritat del director de la cosa pública, en la situació que | de la mà estesa damunt la fusta que tenen davant, un soroll atronador per | atorrollar | els oients. Això, més que no pas adir-se amb la noblesa i distinció que | rebé el distingit abbé Desfontaines, que arribava de Barcelona molt | atorrollat | pel viatge, tot de sobte el cor se li esponjà de suau alegria i, | qu' estava formada la seua trama, y es posava en ridícul, mes, quant l' | aturrullaven | y desapareixía la natural picardía que l' adornava, el Rey, que un moment | aixís. Per aixó té y dona als séus una falsa noció de la caritat, y | aturrulla | y apostrofa á totas horas als católichs ferms ab la decantada acusació de | contra tothom m' apresto. Bernat No vols sortir? Veurem. No m' | atorrolles | . Pau, Bertran? Prest aquí. Veuràs si sortiràs. [(Entren els dos criats.) | entra per telefonar, creient que no hi ha ningú. Al veure Pep i Marieta s' | atorrolla | .] Marieta [(A Marta, molt contenta)] Marta, a la fi el tio Pep | institutriu, també hi havia homes que rondaven al voltant meu, que m' | atorrollaven | i em perseguien, per veure què en podien treure de mi. [(Fa una rialla | infectà del mal d'Amèrica, com aixís també al pobre del seu espòs, que, | aturrullat | per la gran afronta, no gosava ni eixir al carrer, preparant-se una gran | i malediccions, el borratxo, que tenia cert lluiment amb els acudits, l' | aturrullà | tant, que s'allargà sense saber què dir. Els homes tots el volien matar, | dòna treballava en un magatzem de draps. La cara descobria un home de bé, | atorrollat | per la miseria. Sense mobles ni res, dormien i menjaven, quan ne tenien, | atribuir la causa del seu destí, quin camí seguirien! L'imaginació s' | atorrolla | de llastima i d'idees que escometen a l'home que sent la vida dels | un. Aleshores, com es natural, s'arma'l gran escandol. La compradora s' | atorrolla | , la gitana li torna'l duro, però amb la diferencia que's queda'l bo i en | lo que pateixo! —No t'alarmis, no t'espantis aixís. Hi há moments qu'un s' | aturrulla | ; aquesta dòna m'ha fet perdre'ls estrebs y... ara... tu... ja et pensas, | ha més d'aigua! La noya del café Prou pena'n tinch y encara m' | atorrolla | aquest homenot! Que haig de fer, pobra de mí, si sempre me'n demanen! Ne | D'ahont ho has tret? Tomaset Ay, ay! Gervasi Aixís! | A torròlle | l encara! Tomaset Jo he mort un home! Ay, que m'agafaràn! Amàgam | piular davant de tres persones reunides... El Canari Les noyes m' | atorrollen | . No puch ferhi més. L'hereu Planes Per xò mateix. Que un dia o | carrera, mes sens títol, qu' es molt mal; y com te un carácter tímit, s' | atorrolla | y dins del cor te d' ofegar son amor, sofrint un torment sens límit; y un | magulen, Te estripen, te cossejen, Te confongan, te tállen, te | aturrullen | . Y ls' cuentos de las vellas Crehent realitats, los inocents, | Sa riquesa contempla ab avidés: Lo mès mínim terror no l' | aturrulla | , Puig que l' ayre no mou sols una fulla. De repente | el seu aixecament s'esgarrifen els capitostos, els guardes s' | atorrollen | ; davant el seu alçament l'espasa no resisteix, ni la | incomodat per la vehemència de les digressions de Diderot, que sovint l' | atorrollaven | , i pels revolts del seu pensament, que tan difícils se li feien de | Arriba a ser el que ets. Sí, ell, presoner, pel seu instint | atorrollat | i la supèrbia del seu raonament; i l'amic, presoner de la seva | d'oncle bisbe i, rera d'ell, la gresca infantil acabava en una fila | atorrollada | per besar-li l'anell. L'arquebisbe Pont i Gol es dibuixa com una | tu que tant t'inquietes per ell. Ismene: Per què m' | atorrolles | així, si tampoc no hi guanyes res? Antígona: Ho faig | Pensàvem... Vull dir que Maria Teresa confiava... ( | Atorrollant | -se cada cop més). Vaja, que s'havia fet la idea que no tornaves fins | a un company que se cuidés de la crònica literària. Uns escrúpols el van | atorrollar | . Van acceptar la meua candidatura. El 1907, a Narbona com a tot França, | i la política no tenen res a veure? Furtwängler, | atorrollat | : Això era diferent. Arnold: Ara m'ho creuré. | la seva gràcia, Maria; el Senyor és amb tu». Les paraules de l'alat l' | atorrollen | . ¿Per què saluda amb tant de protocol? L'arcàngel parla: «Déu ha decidit |
|