Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Fa tant de temps que van donar-te les direccions.	Atorrollat	, has perdut els camins i no tens esma. T'asseus, i recordes
de la senyoreta Buxareu... —I quines són aquestes paraules? —No t'	atorrollis	, Gaspar. La senyoreta Buxareu em digué que tu havies mirat la vídua
per dissimular llurs pensaments i nodrir-los de secretes esperances, me l'	atorrollaven	a preguntes, les mateixes i moltes més que havia fet Tàrrec aquella
dels amics no responia. Joan Antoni que no sabia per on començar, deixava	atorrollar	-se per la vèrbola de Vilaret, com un corredor qui pren aire, abans de
sentits exasperats de la llarga contaminació nocturna... Calia arribar a	atorrollar	la mare, fer perdre la xaveta a les filles. Vilaret ho havia combinat tot
buit... Bé barrina prou! —Les coses mortes em trasbalsen. I les vives m'	atorrollen	. —El mar, a mi, em deixa fred. Ara, si el mar porta una revolució
en català: aturdir atordir, aturrullar	atorrollar	, cartulina cartolina, cubrir cobrir, cumplir
amb la matusseria de que sou capaços. Tu em vens a cercar com a sant i m'	atorrolles	amb un enfilall de paraules que semblen moixernons que es traspassen amb
plou: Ai, Senyor!, i jo que m'he deixat el paraigua com una bleda i m'	atorrollo	quan arribo a Barcelona, perquè com que no sé llegir per agafar el
pròpies de tota perfecció. P. El desordre anàrquic colectiu,	aturrulla	a l'autoritat del director de la cosa pública, en la situació que
de la mà estesa damunt la fusta que tenen davant, un soroll atronador per	atorrollar	els oients. Això, més que no pas adir-se amb la noblesa i distinció que
rebé el distingit abbé Desfontaines, que arribava de Barcelona molt	atorrollat	pel viatge, tot de sobte el cor se li esponjà de suau alegria i,
qu' estava formada la seua trama, y es posava en ridícul, mes, quant l'	aturrullaven	y desapareixía la natural picardía que l' adornava, el Rey, que un moment
aixís. Per aixó té y dona als séus una falsa noció de la caritat, y	aturrulla	y apostrofa á totas horas als católichs ferms ab la decantada acusació de
contra tothom m' apresto. Bernat No vols sortir? Veurem. No m'	atorrolles	. Pau, Bertran? Prest aquí. Veuràs si sortiràs. [(Entren els dos criats.)
entra per telefonar, creient que no hi ha ningú. Al veure Pep i Marieta s'	atorrolla	.] Marieta [(A Marta, molt contenta)] Marta, a la fi el tio Pep
institutriu, també hi havia homes que rondaven al voltant meu, que m'	atorrollaven	i em perseguien, per veure què en podien treure de mi. [(Fa una rialla
infectà del mal d'Amèrica, com aixís també al pobre del seu espòs, que,	aturrullat	per la gran afronta, no gosava ni eixir al carrer, preparant-se una gran
i malediccions, el borratxo, que tenia cert lluiment amb els acudits, l'	aturrullà	tant, que s'allargà sense saber què dir. Els homes tots el volien matar,
dòna treballava en un magatzem de draps. La cara descobria un home de bé,	atorrollat	per la miseria. Sense mobles ni res, dormien i menjaven, quan ne tenien,
atribuir la causa del seu destí, quin camí seguirien! L'imaginació s'	atorrolla	de llastima i d'idees que escometen a l'home que sent la vida dels
un. Aleshores, com es natural, s'arma'l gran escandol. La compradora s'	atorrolla	, la gitana li torna'l duro, però amb la diferencia que's queda'l bo i en
lo que pateixo! —No t'alarmis, no t'espantis aixís. Hi há moments qu'un s'	aturrulla	; aquesta dòna m'ha fet perdre'ls estrebs y... ara... tu... ja et pensas,
ha més d'aigua! La noya del café Prou pena'n tinch y encara m'	atorrolla	aquest homenot! Que haig de fer, pobra de mí, si sempre me'n demanen! Ne
D'ahont ho has tret? Tomaset Ay, ay! Gervasi Aixís!	A torròlle	l encara! Tomaset Jo he mort un home! Ay, que m'agafaràn! Amàgam
piular davant de tres persones reunides... El Canari Les noyes m'	atorrollen	. No puch ferhi més. L'hereu Planes Per xò mateix. Que un dia o
carrera, mes sens títol, qu' es molt mal; y com te un carácter tímit, s'	atorrolla	y dins del cor te d' ofegar son amor, sofrint un torment sens límit; y un
magulen, Te estripen, te cossejen, Te confongan, te tállen, te	aturrullen	. Y ls' cuentos de las vellas Crehent realitats, los inocents,
Sa riquesa contempla ab avidés: Lo mès mínim terror no l'	aturrulla	, Puig que l' ayre no mou sols una fulla. De repente
el seu aixecament s'esgarrifen els capitostos, els guardes s'	atorrollen	; davant el seu alçament l'espasa no resisteix, ni la
incomodat per la vehemència de les digressions de Diderot, que sovint l'	atorrollaven	, i pels revolts del seu pensament, que tan difícils se li feien de
Arriba a ser el que ets. Sí, ell, presoner, pel seu instint	atorrollat	i la supèrbia del seu raonament; i l'amic, presoner de la seva
d'oncle bisbe i, rera d'ell, la gresca infantil acabava en una fila	atorrollada	per besar-li l'anell. L'arquebisbe Pont i Gol es dibuixa com una
tu que tant t'inquietes per ell. Ismene: Per què m'	atorrolles	així, si tampoc no hi guanyes res? Antígona: Ho faig
Pensàvem... Vull dir que Maria Teresa confiava... (	Atorrollant	-se cada cop més). Vaja, que s'havia fet la idea que no tornaves fins
a un company que se cuidés de la crònica literària. Uns escrúpols el van	atorrollar	. Van acceptar la meua candidatura. El 1907, a Narbona com a tot França,
i la política no tenen res a veure? Furtwängler,	atorrollat	: Això era diferent. Arnold: Ara m'ho creuré.
la seva gràcia, Maria; el Senyor és amb tu». Les paraules de l'alat l'	atorrollen	. ¿Per què saluda amb tant de protocol? L'arcàngel parla: «Déu ha decidit