×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb atrapar |
Freqüència total: 1837 |
CTILC1 |
no hi havia fadrina al poble que no hagués donat un ull de la cara per | atrapar | l'hereu de can Candaina. Però ella és la Mila. Una nit se'n va al llit amb | Ella reia amb rialles breus; feia el gest de fugir i es deixava | atrapar | per ell i l'abraçava rient dintre l'obscuritat. Travessaren així un llarg | Després s'ajuntarien amb alguna companya per riure i comentar: "L'ha | atrapada | bona!", mentre ell s'allunyaria agitat i pressós. Només ara la veu al | que tenia a més de l'atractiu del joc el del càstig segur si els | atrapaven | , vuit dies de presó, humida i freda, sota una de les esveltes torres de | a córrer amb el teu peu coix pel camí sorrenc, blasfemant de no poder-me | atrapar | ; si un dia de Sant Antoni vaig pregar-te, i em vaig enfadar amb tu, | pogueren evitar que el gos s'aventés encara a dues persones: un noi, que | atrapà | pels garrofers i que mossegà quan tractava d'enfilar-se en un arbre, i la | mànec de l'aixada, i li petaren les dents, i es llançà amb viu impuls per | atrapar | -lo. Als ulls, dintre l'ombra, li brillà una llum de salvatge alegria. | de fil blanc, samarreta curta i peu descalç, cridant i barallant-se per | atrapar | els passatgers, ens han dut a terra ferma, dins d'un bot sense gens de | hi havia exemplars molt més fins i més perfumats que ella, no crec que | atrapés | ni un rufí. Mr. A., el sapastre espiritual i intel·lectual del nostre | servirà de res. No hi ha cap mena de febre ni de pestilència de les que s' | atrapen | als tròpics. A Papeete abunden, però, les malalties venèries, i en tot el | va fent comèdia pels pobles i el qual les primeres hores d'una matinada | atrapen | mig begut, dins d'una horta finíssima, entre un presseguer a mig madurar | una nova emoció: en sortir del lagon, i en el moment d'anar a | atrapar | la passa per entrar al mar lliure, m'adono que l'home que és a la barra | de cloure aquest llibre, perquè hom hi estigui amatent i no s'hi deixi | atrapar | . Els catalans, encara que sovint intel·ligents, no som un poble de | I les bèsties de tota mena, pel que es veu, hi són manses i es deixen | atrapar | amb les mans. Prou que ho saps tu... (Mentre Caín ha parlat, el | [(Tornant a seure.)] Perdó. Digues digues... Quer· He | atrapat | Caín quan intentava saltar la tanca del Jardí de l'Edem. És la segona | [(Tornant-li.)] Oh! Té, perdona... Ah! I no m'hi | atraparàs | més volent entrar al Jardí. Ho dono per vist. Ja les podeu confitar, les | una veu aguda, ridícula. Repenjant-se al coll de Nara.)] No he pogut | atrapar | -lo. L'he seguit fins al cim del turó dels Sacrificis. Mai no havia vist | [(A Eva, mostrant-li el colom.)] Ve-te'l aquí! És meravellós. L'he | atrapat | dalt d'una olivera... Eva. Temo per tu, fill meu! [(Peta un | meu!... Caín! Nara. Caín! Adam. No tingueu por que l' | atrapi | ... Eva. [(Desesperada al Querub.)] Àngel, per Jahvè! | [(Fent un crit.)] Ernestina, desgraciada! [(L' | atrapa | en el moment que l'altra traspassa el marxapeu, abraçant-la i retenint-la | més de pressa, que les boletes de sang no et parin el caminar, que no t' | atrapin | , vola amunt, escales amunt, cap al teu terrat, cap al teu colomar... | encarcarat dintre l'uniforme de maestrant de Saragossa. El pintor li va | atrapar | la fesomia quan ja estava estirat en el llit de mort, i encara que hi va | soferta. Eren criminals petits, dels que roben una pell de vi ranci o | atrapen | una mossa per la cama i la fan caure damunt d'una garbera. Ben mirat era | lloc de contestar, s'amagava al llit, avergonyidíssim, com si l'haguessin | atrapat | fent alguna cosa repugnant. Aleshores s'adormia tranquil, content d'haver | si vol, fins enraona en vers. Llàstima que anava de pressa, perquè l'hem | atrapat | al punt en què sortia de casa la Ramoneta dels carquinyolis. —Una altra | ho vaig dir que eren les males arts de la Torroella, perquè no va poder | atrapar | ni en Tomàs ni en Pere, per a les seves filles. Ara que, en Tomàs va fer | posat al damunt i quan l'ocell es detura per apoderar-se'n, el caçador l' | atrapa | amb les mans nues. Aquesta tècnica ofereix, doncs, un caràcter paradoxal: | el conjunt és sempre enllà; hom diria que el mite l'empaita per | atrapar | -lo. Només ho aconsegueix excepcionalment, ja que el sistema és | resseguint esbarat, infatigable, fins los recons més foscos. Si tornava á | atrapar | la, no sería tan imprudent; la seguiría d' amagat. Mes, ay!... ella! Sí | uns veïns, uns parents, un pagès que, tot anant darrera el seu ruc, m' | atrapava | pel camí, era la mateixa dida que m'havia criat en una masia llunyana, | alçar i vaig fugir. La francesa va córrer al meu darrera. Al vestíbul m' | atrapà | i em llançà el llibre pel cap. —/C'est de la saleté!\ | De sobte, em reprenia la fúria de viure i fugia escapat. El company m' | atrapava | abans d'arribar a casa i em feia, tot dolç: —Bé; ho deixarem per a demà | : "Sí, sí, renteu-vos en aquesta hora enmig de l'aire; ja veureu com | atrapareu | les febres." Però em va fer buidar la pica i omplir-la de nou. Ara em | un reny imperiós: "¡Eh, l'espanyol, no us renteu pas a l'aire, que | atrapareu | les febres!" Les febres espantaven tothom. Les tenia el jardiner, un | renunciar a rentar-me la cara a punta d'alba i a ple aire, i no vaig " | atrapar | " les febres. Menjava amb el jardiner, amb John, i amb un ancià dallaire, | plantat amb el llibre obert a les mans. Vaig enrogir, com aquell qui és | atrapat | en falta, tot murmurant unes paraules d'excusa. Hauria volgut dir-li que | Jo en faig un manat, que flairo delitosament. Després he de córrer per | atrapar | Josep. —Si fas aquestes coses, al migdia no podràs dir pruna. Això és el | No sé per què li faig tanta gràcia. I comença a llançar-me figues, que jo | atrapo | dintre mateix de l'aigua i me les menjo. Quan me n'escapa una, ell riu | acabat la regió agrícola i érem en plena zona industrial? Vaig córrer a | atrapar | Josep. —És que som molt prop de Lió? —Ui! Encara n'hi ha per estona | s'acabava mai. Que era lluny, Lió! Havíem caminat tot el dia, ens havia | atrapat | la fosca, havíem augmentat el daler amb la decisió d'anar a l'asil, i el | la carta de les mans de Gaspar, posar-se a córrer fins on no puguin | atrapar | -lo, i tot sol, cremar-la full per full. Què en treuen de saber i | ni una sola vegada. Però, ¿no entens que si t'hagués estat possible | atrapar | -me interiorment per sorpresa i delatar-me a mi mateix els meus propis | —Doncs, com sabeu que hi són? Einstein. —Perquè les hem | atrapades | amb aparells físics, les manegem al nostre gust i les fem servir per a | música de punta a punta de la Terra. Descartes. —I per què no | atrapeu | directament aquests fragments? A què ve emprar ulls artificials? | serà el productor artesà i especialista. Sensibilitat per a qui | atrapi | la necessitat d'adquirir-lo, i aquest serà el veritable consumidor de | plena de signes; es desenrotllava ràpidament i jo allargava les mans per | atrapar | -lo. Escrivia, escrivia, tot s'havia fet fàcil, molt senzill; no escrivia, | volia, no podia, deturar-me. La visió passava, ràpida, s'esmunyia; calia | atrapar | -la. Al matí Zorbàs em trobà adormit, amb el cap damunt el manuscrit. | Tenia una veu de rossinyol; i convé que sàpigues que les dones es deixen | atrapar | per una veu així (i per quina cosa no es deixen atrapar, les truges!). El | dones es deixen atrapar per una veu així (i per quina cosa no es deixen | atrapar | , les truges!). El que passa en llurs entranyes, el diable ho deu saber. Tu | d'històries, Zorbàs, prou! —vaig dir, apressant el pas. Però Zorbàs em va | atrapar | . —L'he vista de prop, patró! Té una piga a la galta, que et fa |
|