×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb atreure |
Freqüència total: 4975 |
CTILC1 |
sempre? T'estimo massa per lluitar contra l'engany de la tria. Ja no t' | atreuen | les flors del safrà i del grejol, la rosa, la consolva, la viola boscana, | , d'ara endavant, sense perill, a frec del meu regne. No m'he de moure a | atraure | 'ls amb els meus encanteris. Asseguda en l'ombra, només el seu record | concurs decisiu. Però aviat va abandonar, inconstant, infidel i frívol, | atret | pel reclam d'uns ulls més parladors, experts, la seva dòcil còmplice. La | Candiet? Però en aquell instant veié el seu pare, que havia sortit, | atret | pel plor de l'infant, i fugí corrent. Ja de més gran, Tino Costa el | ja sortit d'allí per a res. Més endavant Joan del Santo intentà àdhuc | atreure | Mila al seu refugi. Li féu construir una habitació a posta a la banda més | gran part de l'hivern. Mila i el seu padrí, després de molts esforços per | atreure | 'l a la llar, s'havien per fi resignat, i resignada estava també Munda del | un no sabia què de misteriós i fort, de càlid i impressionant que l' | atreia | i la torbava amb força poderosa; tal vegada en els seus sentiments envers | Allí era, doncs, aquell que tots maltractaven, aquell que s'havia | atret | de sempre totes les malediccions i al pas del qual les velles es senyaven | impuls? La glòria, no; perquè la glòria feia temps que havia deixat d' | atreure | 'l, si mai l'havia atret; tampoc l'afany de veure món, ni tan sols el d' | perquè la glòria feia temps que havia deixat d'atreure'l, si mai l'havia | atret | ; tampoc l'afany de veure món, ni tan sols el d'escapar-se de la petita | balcó. "Estàvem en això —continuà la noia— quan entrà Mila. Acudí allí | atreta | pel xivarri que movien entorn de la gàbia i va romandre sense dir res, | la plaça, i es digué: "Està plorant." Li agafà la mà, se la va | atreure | dolçament, i la va estrènyer contra el seu pit. La nit s'havia fet | Tino Costa passava casualment per allí i es deturà. Tal vegada l' | atragué | la tristesa de la noia; tal vegada, la seva gràcia fina; potser l'oval | nostra sang es sent cantar la nostra alegria. Intentà, una vegada encara, | atreure | 'l a aquella atmosfera d'entusiasme cordial que sentia vibrar al seu | Sileta no hauria sabut dir-s'ho. És veritat que el seu sentiment l' | atreia | sempre amb més força a la casa quan Tino Costa era aquí; que el seu cor | ell no l'esperaria. Es trobava en el terreny del sacrifici, i la idea l' | atreia | gairebé amb fruïció; però era tan forta, per altra banda, la temptació de | Noves figures d'homes, sorgits de les cases veïnes, acudien ja, | atrets | pels crits. Un d'ells corria esverat sota la pluja sense saber què | què hi havia en ella —entre tantes—, en el so de la seva veu, que l' | atreia | vivament; que semblava ja apaivagar la seva angoixosa set de companyia. | curiositat. No sabia per què la possibilitat de trobar-se amb l'estrany l' | atreia | ara d'una singular manera, amb un sentiment de curiositat quasi morbós, | dic una cosa: en ell hi havia un no sé què, no sé com dir-ho; quelcom que | atreia | poderosament tots els qui el tractaven; una mena de simpatia misteriosa, | arribà Nadal. Tino Costa es preguntà una vegada més per què l'havien | atret | amb tanta força aquelles festes. El sopar va transcórrer gairebé en | que això. Bé que no s'ho confessin, els estrangers hi vénen també | atrets | per l'espectacle pul·lulant, suós, cridaner, de les nostres ciutats. | guardians les diferències doctrinals entre comunisme i feixisme, i se'ls | atreia | a base de conversa, llonganissa i conyac. "Si allò dura gaire —deia—, em | i la llença darrera el cos en el precís moment que els primers badocs, | atrets | pel xiscle, irrompen a les galeries veïnes amb una pregunta unànime als | ventre, s'enfilen un darrera l'altre a la pilera, des d'on l'encarregat | atreu | ben fort la porta contra seu amb unes mans blanques i grasses mentre el | ha anat descolorint i que ara semblen tan marcides com els personatges. L' | atreu | més, però, la noia que seu a la segona butaqueta i a la qual saluda amb | del pa, i si bé és cert que en els seus magatzems no hi ha res que pugui | atreure | la gent afamada, tot es pot esperar d'aquella xusma que fins s'atreveix | perquè xiulaven i cantaven i increpaven la gent que passava per | atraure | la seva atenció i el seu bon cor. Les veus s'entrellaçaven i produïen una | bona estona l'amenaçà i li prometé que se'n penediria. Els crits havien | atret | els mossos a l'era, i la dida i les criades. El noi no va cedir. Xiulava | aquell llibre dedicat a l'educació d'un príncep. Jeroni obrí el llibre | atret | per les tapes encoixinades, per les guardes amb arabescos daurats, pels | de l'any 1806, quan Jeroni esgotava l'esquer amb què esperava | atreure | 'l, usant inútilment tota mena d'hams: la seva prodigalitat, la seva fàcil | que aprenem ens cal saber ja alguna cosa." Altres lectures l'havien | atret | amb més força i, val a dir-ho, va ser la impressió que el llibre causà al | i remiro amb un èxtasi absolutament culpable. No puc estar-me de pensar, | atret | pel que tu anomenes "plaer del remordiment", que només una miserable | la Ciutadella i, durant setmanes, corrues de gent desfilen sense parar, | atretes | per la curiositat, per l'atractiu de la mort, d'aquella mort que ja és | tia, i amb les noves preocupacions de la vida, la masia havia deixat d' | atreure | 'm. Me n'havia quasi oblidat, i amb ella m'havia quasi oblidat del meu | Borra s'aplegava un grup de joves troneres i disbauxats que acudien a ell | atrets | per l'aurèola d'aventurer que el voltava, per les seves dites, i | per la noia; tal vegada l'estimà també; però més que la noia continuà | atraient | -lo la vida d'aventura i de gresca, i les amistats, i la taverna. Minguet | amb ell. De tots els germans, el gran era també el que se sentia més | atret | per la germaneta. Però, sense afalacs ni manyagueries i més aviat amb | la làpida. I seguírem, després, pel carrer de la Mar. Ens | atreia | la casa. I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies. | la roba de seda si no és ben neta i ben desada. La més petita taca | atrau | les cucaratxes i els escarabats, els quals en una nit us deixen | era una solució, perquè els mateixos prínceps i magnats catalans l' | atreien | cap als centres de nova reconquesta amb l'afalac de privilegis i | terreny de la realitat. Per aquest sol fet, la classe novadora intenta d' | atreure | als mites que crea —polítics, socials, artístics— les altres classes, bé | jusconstitucionalisme en l'època daurada de Catalunya, que tot seguit ha | atret | l'atenció dels pensadors, dels legistes i dels historiadors. Des de | podríem dir que vacil·lava limitadament: dues noies l' | atreien | . Era l'una bruna de sol d'hivern reverberat pels | els dos mons, que em volien, de banda i banda de l'ombra! No | atreta | pel fi: ans virginal a un impuls que em travessava d'enllà de | perquè Dona Maria Antònia imposava més amb la seva reserva que no | atreia | amb la seva amabilitat. Amb tot, Dona Maria Gradolí va aparèixer a la | jesuïtisme havia creat a Palma una espècie de democràcia cristiana, que | atreia | totes les persones que, desitjant alternar, no poguessin o no gosessin | Més curiosa que la majoria dels seus coetanis, l'homosexualitat també l' | atreia | , sense voler-se'n adonar ben bé, la qual cosa li ocasionava estats de | els ulls als homes. Havia de vestir amb serietat quan, per atavisme, l' | atreien | els colors estridents, els blaus i els vermells de la Bíblia. | vestits ben tallats, una musculatura pobra, una manca d'alè vital... L' | atreien | , en canvi, els cotxers joves i els assistents del seu marit. Un d'ells |
|