Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sempre? T'estimo massa per lluitar contra l'engany de la tria. Ja no t'	atreuen	les flors del safrà i del grejol, la rosa, la consolva, la viola boscana,
, d'ara endavant, sense perill, a frec del meu regne. No m'he de moure a	atraure	'ls amb els meus encanteris. Asseguda en l'ombra, només el seu record
concurs decisiu. Però aviat va abandonar, inconstant, infidel i frívol,	atret	pel reclam d'uns ulls més parladors, experts, la seva dòcil còmplice. La
Candiet? Però en aquell instant veié el seu pare, que havia sortit,	atret	pel plor de l'infant, i fugí corrent. Ja de més gran, Tino Costa el
ja sortit d'allí per a res. Més endavant Joan del Santo intentà àdhuc	atreure	Mila al seu refugi. Li féu construir una habitació a posta a la banda més
gran part de l'hivern. Mila i el seu padrí, després de molts esforços per	atreure	'l a la llar, s'havien per fi resignat, i resignada estava també Munda del
un no sabia què de misteriós i fort, de càlid i impressionant que l'	atreia	i la torbava amb força poderosa; tal vegada en els seus sentiments envers
Allí era, doncs, aquell que tots maltractaven, aquell que s'havia	atret	de sempre totes les malediccions i al pas del qual les velles es senyaven
impuls? La glòria, no; perquè la glòria feia temps que havia deixat d'	atreure	'l, si mai l'havia atret; tampoc l'afany de veure món, ni tan sols el d'
perquè la glòria feia temps que havia deixat d'atreure'l, si mai l'havia	atret	; tampoc l'afany de veure món, ni tan sols el d'escapar-se de la petita
balcó. "Estàvem en això —continuà la noia— quan entrà Mila. Acudí allí	atreta	pel xivarri que movien entorn de la gàbia i va romandre sense dir res,
la plaça, i es digué: "Està plorant." Li agafà la mà, se la va	atreure	dolçament, i la va estrènyer contra el seu pit. La nit s'havia fet
Tino Costa passava casualment per allí i es deturà. Tal vegada l'	atragué	la tristesa de la noia; tal vegada, la seva gràcia fina; potser l'oval
nostra sang es sent cantar la nostra alegria. Intentà, una vegada encara,	atreure	'l a aquella atmosfera d'entusiasme cordial que sentia vibrar al seu
Sileta no hauria sabut dir-s'ho. És veritat que el seu sentiment l'	atreia	sempre amb més força a la casa quan Tino Costa era aquí; que el seu cor
ell no l'esperaria. Es trobava en el terreny del sacrifici, i la idea l'	atreia	gairebé amb fruïció; però era tan forta, per altra banda, la temptació de
Noves figures d'homes, sorgits de les cases veïnes, acudien ja,	atrets	pels crits. Un d'ells corria esverat sota la pluja sense saber què
què hi havia en ella —entre tantes—, en el so de la seva veu, que l'	atreia	vivament; que semblava ja apaivagar la seva angoixosa set de companyia.
curiositat. No sabia per què la possibilitat de trobar-se amb l'estrany l'	atreia	ara d'una singular manera, amb un sentiment de curiositat quasi morbós,
dic una cosa: en ell hi havia un no sé què, no sé com dir-ho; quelcom que	atreia	poderosament tots els qui el tractaven; una mena de simpatia misteriosa,
arribà Nadal. Tino Costa es preguntà una vegada més per què l'havien	atret	amb tanta força aquelles festes. El sopar va transcórrer gairebé en
que això. Bé que no s'ho confessin, els estrangers hi vénen també	atrets	per l'espectacle pul·lulant, suós, cridaner, de les nostres ciutats.
guardians les diferències doctrinals entre comunisme i feixisme, i se'ls	atreia	a base de conversa, llonganissa i conyac. "Si allò dura gaire —deia—, em
i la llença darrera el cos en el precís moment que els primers badocs,	atrets	pel xiscle, irrompen a les galeries veïnes amb una pregunta unànime als
ventre, s'enfilen un darrera l'altre a la pilera, des d'on l'encarregat	atreu	ben fort la porta contra seu amb unes mans blanques i grasses mentre el
ha anat descolorint i que ara semblen tan marcides com els personatges. L'	atreu	més, però, la noia que seu a la segona butaqueta i a la qual saluda amb
del pa, i si bé és cert que en els seus magatzems no hi ha res que pugui	atreure	la gent afamada, tot es pot esperar d'aquella xusma que fins s'atreveix
perquè xiulaven i cantaven i increpaven la gent que passava per	atraure	la seva atenció i el seu bon cor. Les veus s'entrellaçaven i produïen una
bona estona l'amenaçà i li prometé que se'n penediria. Els crits havien	atret	els mossos a l'era, i la dida i les criades. El noi no va cedir. Xiulava
aquell llibre dedicat a l'educació d'un príncep. Jeroni obrí el llibre	atret	per les tapes encoixinades, per les guardes amb arabescos daurats, pels
de l'any 1806, quan Jeroni esgotava l'esquer amb què esperava	atreure	'l, usant inútilment tota mena d'hams: la seva prodigalitat, la seva fàcil
que aprenem ens cal saber ja alguna cosa." Altres lectures l'havien	atret	amb més força i, val a dir-ho, va ser la impressió que el llibre causà al
i remiro amb un èxtasi absolutament culpable. No puc estar-me de pensar,	atret	pel que tu anomenes "plaer del remordiment", que només una miserable
la Ciutadella i, durant setmanes, corrues de gent desfilen sense parar,	atretes	per la curiositat, per l'atractiu de la mort, d'aquella mort que ja és
tia, i amb les noves preocupacions de la vida, la masia havia deixat d'	atreure	'm. Me n'havia quasi oblidat, i amb ella m'havia quasi oblidat del meu
Borra s'aplegava un grup de joves troneres i disbauxats que acudien a ell	atrets	per l'aurèola d'aventurer que el voltava, per les seves dites, i
per la noia; tal vegada l'estimà també; però més que la noia continuà	atraient	-lo la vida d'aventura i de gresca, i les amistats, i la taverna. Minguet
amb ell. De tots els germans, el gran era també el que se sentia més	atret	per la germaneta. Però, sense afalacs ni manyagueries i més aviat amb
la làpida. I seguírem, després, pel carrer de la Mar. Ens	atreia	la casa. I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies.
la roba de seda si no és ben neta i ben desada. La més petita taca	atrau	les cucaratxes i els escarabats, els quals en una nit us deixen
era una solució, perquè els mateixos prínceps i magnats catalans l'	atreien	cap als centres de nova reconquesta amb l'afalac de privilegis i
terreny de la realitat. Per aquest sol fet, la classe novadora intenta d'	atreure	als mites que crea —polítics, socials, artístics— les altres classes, bé
jusconstitucionalisme en l'època daurada de Catalunya, que tot seguit ha	atret	l'atenció dels pensadors, dels legistes i dels historiadors. Des de
podríem dir que vacil·lava limitadament: dues noies l'	atreien	. Era l'una bruna de sol d'hivern reverberat pels
els dos mons, que em volien, de banda i banda de l'ombra! No	atreta	pel fi: ans virginal a un impuls que em travessava d'enllà de
perquè Dona Maria Antònia imposava més amb la seva reserva que no	atreia	amb la seva amabilitat. Amb tot, Dona Maria Gradolí va aparèixer a la
jesuïtisme havia creat a Palma una espècie de democràcia cristiana, que	atreia	totes les persones que, desitjant alternar, no poguessin o no gosessin
Més curiosa que la majoria dels seus coetanis, l'homosexualitat també l'	atreia	, sense voler-se'n adonar ben bé, la qual cosa li ocasionava estats de
els ulls als homes. Havia de vestir amb serietat quan, per atavisme, l'	atreien	els colors estridents, els blaus i els vermells de la Bíblia.
vestits ben tallats, una musculatura pobra, una manca d'alè vital... L'	atreien	, en canvi, els cotxers joves i els assistents del seu marit. Un d'ells

Pàgina 1 (de 100)

50 següents