Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es col·loca en una ben difícil situació, car Jeroni porta el seu	atreviment	fins a explicar-li les moltes qualitats que fan de Luciènne una dona
parli aquí d'ell mateix, objectivant-se durant un minut), tots els	atreviments	de Dhey no han esborrat del seu estil quelcom de felí, de retengut i de
el futur. Per això el seny no exclou, sinó que moltes vegades postula l'	atreviment	i la gosadia, tot el que, des de cert punt de vista, pot semblar
va posar les dues potetes sobre l'abric de castor. Rosa s'indignà per l'	atreviment	i va fer un xiscle, però immediatament va reconèixer el gos del general,
Laura, malgrat dur una roba estilitzada amb art, no es distingeix per cap	atreviment	. Adéu escàndol! Per molt que l'oncle Llibori s'afanyi a mirar-li les
sinó gent decenta, alló que se 'n diu escullida. Filla, ni 'l més petit	atreviment	, ni una paraula més enllá de lo que la lley de Deu mana deixaría jo
d' aborriment de la vida. Més endevant: subjecció complerta, timidesa ó	atreviment	, segons lo geni, los desitjos de la noya qu' ell havía pogut ja coneixer.
els ulls cap a mi i no protestà. Va mirar-me una mica sorpresa del meu	atreviment	(potser estranyada que, després d'haver trigat tant, m'hagués decidit) i
el perill de semblar vil per la manca de gràcia amb què mostra els seus	atreviments	. Davant aquella dona, si jo hagués estat serè hauria fet el meu paper de
el gran poeta. Qui sóc jo? Què li diré de mi? Com justificaré el meu	atreviment	? Jo no sóc un periodista que vol una informació, ni un snob que
cara de l'amic, tota ella embotornada, terrosa, escatosa. I aquell aire d'	atreviment	infeliç, de deixament arrauxat, que és el propi de la feblesa inconscient
no está pas bé. —Té rahó, Gracieta, —'m va contestar.— Dispensim l'	atreviment	; pero he vist que aquells pillets l' insultaban y... —¡Ay, gracias,
por que us vinguin a apresonar i us facin violència, encara que el vostre	atreviment	mereixeria un càstig... M'estranya molt, missatger, que un home tan
els inconvenients que en el nostre petit món intel·lectual inclou un	atreviment	—gosadia per ventura— com el meu. Tanmateix, crec que, puix que tots
de 1747 foren presos tots els homes fadrins que tingueren l'	atreviment	de baixar al carrer, i, sense atendre més raons, foren incorporats als
determinades coses a canvi del que rep. Potser en els moments de més	atreviment	ens hem atrevit a suplicar; però dur al terreny pràctic els resultats
d'estranyes profecies. Els nobles, per llur compte, accentuaren llur	atreviment	. El "poble menut" potser sentia més vexatòries aquelles intemperàncies
el regnat de Felip II. Sant Joan de Ribera fou enèrgic i va reprimir els	atreviments	retòrics i ideològics dels humanistes, la llibertat escolar i les
de les idees; tercera, la que provè de la novitat, originalitat i	atreviment	dels temes, les proposicions i les conclusions; quarta, la que's deriva
de que l'essència de Déu és la llibertat absoluta, sostenint amb l'	atreviment	propi d'un jove com ell, que tot el que és, és per la sola i única
perquè no passa mai d'ésser l'obra d'un catòlic i que sosté amb un	atreviment	mai vist, que la civilització no és qüestió de climes, races ni èpoques,
hagi deixades corre malesaguanyades, perquè eren fetes amb tanta gràcia i	atreviment	com favorables a l'economia de la llengua i, segons la nostra modesta
volta. De repent, a la sensació ingrata, se sentí esverat, repenedit de l'	atreviment	. Si hagués gosat, hauria tornat enrera; mes, com per tallar-li l'intent,
sarabanda. S'embruta la cara amb mares de vi. L'incògnit esperona l'	atreviment	de la mascarada; la multitud l'aplaudeix i l'encoratja. Es topen les
més psicològic. Fem aquesta salvetat per tal que no sembli excessiu	atreviment	o lleugeresa el fet que donem la senzilla exposició d'una hipòtesi sense
per a fer el cors als genovesos i altres enemics de la corona. Els majors	atreviments	dels nostres pirates tenen lloc a la Mediterrània oriental, on donen
hi de nits; m'ho va entregar. Però, com al entrar a la presó, tingués l'	atreviment	de demanarme anguila pel servey que acabava de fer-me, y
Així trobava jo una explicació a les paraules de la Lluïseta. No era	atreviment	ni venjança: era satisfacció, pura satisfacció, era una manera
els amics i els enemics. Amb els enemics les orenetes tenen un gran	atreviment	: amb els que no li han de fer mal l'oreneta viu pacífica i satisfeta.
com el mandrós, però després es llançava de branca en branca, amb l'	atreviment	d'un simi gris. Ocupà també el seu lloc al Consell de la Roca, quan
geogràfiques mallorquines la Mar tenebrosa, i, per contra, Cresques té l'	atreviment	, no sols d'esborrar-la, sinó de senyalar la partida de l'uxer de son
vaig empendre la marxa mig de puntes, engreït, per una part, del meu	atreviment	i, per altra, encongit de cor i amb l'aprehensió, no ben definida,
li despertava cobejances molt fondes i amb la qual s'havia permès certs	atreviments	. En veure-la sola, indecisa, que mirava i mirava cercant-lo, deixà la
clareja, la dona es reserva—, llavors és la dona la qui amb el més fred	atreviment	dóna a la publicitat els termes de la relació". Penso: i què? Però
ara, esdevinguda a homenenca, li encomanaria conseqüències immediates,	atreviments	de venes irreductibles. I ella, inconscientment, es repassà en la memòria
fet tan desgraciat; he escoltat el vostre plany i m'he avergonyit del meu	atreviment	; i més, després de saber que tant us havia ferit. Doneu-me la meva lletra;
l'autor parli aquí d'ell mateix, objetivant-se durant un minut— tots els	atreviments	de Dhey no han esborrat del seu estil quelcom de felí, de retengut i de
mateix temps, i desaprovant allò, digué a Jane: —Dolenta, què és aquest	atreviment	? Aneu a seure tot seguit! —Mamà eztimada —barbotejà la nena,—
diaris aquella hàbil operació repetida amb paciència, i amb el sacríleg	atreviment	del pescador que llançàs l'ham al riu Leteu o a la llacuna Estígia. Val
hagut alè per a moure un full de quatre pàgines, ni que es reduís per tot	atreviment	espiritual a un insípid comentari sobre la vida del sant del dia. És que
del Ritme", que jo, potser per excés d'optimisme intel·lectual i d'	atreviment	filològic, he batejat amb el nom de Ritmologia, és una aventura
ofici, va estendre el seu poder fins a incorporar l'aire a l'escultura —	atreviment	personal separat del corrent general romànic—, perforant espais entre les
assoleixen fàcilment aquestes intuïcions i endevinen molt bé quins	atreviments	es poden permetre amb tal o qual persona i com han d'amoixar a la una o
he d'explicar-les tant si com no, perquè són el motiu fonamental de l'	atreviment	d'escriure aquest llibre, que hauria de justificar tota una generació
i altres elements extrauniversitaris. Així protegits, àdhuc tingueren l'	atreviment	d'amenaçar de mort els periodistes que representaven diaris demòcrates.
que la d'ara era la màrtir número tres. Açò de "quedar-se" era tot un	atreviment	. Tenien que enganyar a les dones, si se'ls havia de quallar. —Xe, si eixes
hi hauries arribat —li digué la seva germana, tot renyant-lo pel seu	atreviment	. —Abasta-me'l! —li pregà. —Veus? Li ho havies de dir així
noia mirà fixament Zeni, com volent endevinar la intenció d'aquell	atreviment	, com volent saber per què li ho preguntava, i titubejà probablement en la
saber empescar-se una mentida a fi de descobrir una veritat, disposar d'	atreviment	per escoltar darrera d'una porta i ficar-se allí on ningú no els demana,
setmanes, com la gran burgesia engrapava la petita burgesia, i amb un	atreviment	que sorprèn, procurava que la mesocràcia s'aixequés irada contra les

Pàgina 1 (de 9)

50 següents