×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb atrevit |
Freqüència total: 996 |
CTILC1 |
l'acompliment del teu brusc destí, en la guia cap al lloc on t'esperen, | atrevit | sense seny, tan noi, els més esgarrifosos trets, davant els quals, en | va decidir el pare. "Jo traçaré el camí i tu em seguiràs. Però ets més | atrevit | que intel·ligent. Recorda que aquests apèndixs, encara que molt | primer m'agradaria de saber en què recolza una opinió tan gratuïta. I tan | atrevida | , és clar, en boca d'un profà. Per què trobeu que és inepte el llenguatge | de vinya. Semblava un aditament més d'una indumentària extravagant i | atrevida | , però portava un nom més agressiu que tot això, se'n deien arbres de | els anglesos; mentre els barcelonins més afamats, més desgraciats, més | atrevits | començaven a menjar patates, i constataven sorpresos que si bé no tenien | insinuacions, o li murmurava quelcom en veu baixa, alguna plasenteria | atrevida | que la feia esclatar en riallades. Ell, satisfet, s'empassava d'un glop | per davant de la porta i s'aturaven a mirar a les finestres; els més | atrevits | penetraven fins a l'entrada, entre la indiferència de les dones, | convertint els solars en consolats d'amor. Alta, | atrevida | , esvelta, ens haurem de trobar un dia qualsevol. Potser hauràs | tresors apilats, monuments insignes, bella parla, actituds intel·lectuals | atrevides | , alçament místic, aspiració al domini universal. Si els mateixos | una mula que pastura; hi pastura amb tota calma i amb | atrevida | innocència. A cada herba que ella arrana, humida i | passegen l'oci, amb les gorres sagristanesques i les sabates de colors | atrevits | , fins a l'hora de l'aperitiu o del rosari. —Se l'ha triada bé, el | amb paraules; oi? —insinua fent l'ullet; i la seva mà intenta un afalac | atrevit | ; però Laura es separa, confusa. —Tomàs; si algú ens veiés!... —Aquí, | entrar en la temeritat més greu. L'aviació era encara una cosa de quatre | atrevits | —ja en parlaré, d'això—, i no era pas imaginable el canvi que podia venir; | dehesa, sense jamay gosar á parlarli, envejant, aborrint gelós als | atrevits | que profanavan lo seu camerino, per ell veritable camaril; | endavant era una gatzara. Els més tímids feien veure que estudiaven. Els | atrevits | acabaven per aixecar-se dels llocs i ajuntar-se en grups. Vingueren les | obstacle, i cada vegada, en eixir de casa seva, em prometia d'ésser més | atrevit | un altre dia. Jo em creia estar segur d'allò que havia de passar entre | pati interior i un canapè amb coixins. Fou allí dintre que em vaig sentir | atrevit | . La criada es deixà estimar a cor què vols, i em donà dolces proves | follia. Cal dir que l'antiga criada s'havia tornat més prudent i jo més | atrevit | , agressiu i tot, fins a la insolència. Aquesta situació durà un quant | dels quals parlava amb reserva tot fent destacar llur importància per | atrevits | i revolucionaris, llur clandestinitat. Eren escrits que mostrava mig | qui s'obrirà pas i es farà un bell nom? Examinàvem les facultats i fèiem | atrevits | auguris. Confesso que la majoria d'ells han fallit. Jo sospitava que la | de l'amor correspost. Cal tenir en compte que jo, que em tenia per | atrevit | , era un incaut, com ho he estat tota ma vida. Quant a ella, la meva | contra la sensualitat, i només em mirava les dones fortes en l'esguard | atrevit | de les quals em semblava endevinar una promesa d'acres voluptats. | que vaig fer? Em vaig posar a tremolar vergonyosament. Creieu que sóc un | atrevit | ? Potser sí, quan finalment aconsegueixo de vèncer la meva pregona | de gallardia llurs vileses i quedar bé. El tímid que es decideix a ésser | atrevit | corre el perill de semblar vil per la manca de gràcia amb què mostra els | D'ençà que la conec que la desitjo, l'estimo... Ja començava de sentir-me | atrevit | . —Recorda aquell dia a l'altra casa? No em vaig poder contenir. Si hagués | L'estudiantet de capellà! —No em digui això —vaig fer tot acostant-me-li, | atrevit | . Li volia provar que no tenia escrúpols. Anava a abraçar-la, quan es | temps, tot s'arrapà al meu cos i em donà embranzida. "Com tants altres | atrevits | que han fet un gran camí, vaig dir-me, començaré per ésser soldat. De | jo era pres d'un violent desig de tastar coses noves, de fer experiències | atrevides | . Ja no m'interessava d'ésser un literat, sinó un viatger, un home que va | o de revoltar-me, més aviat diria que em temptava com un joc | atrevit | i una empresa perillosa. Però el més gran incentiu d'aquella vida i de la | no yá que ductar, el lladre es amic de casa. Per lo carrer es la entrá | atrevida | , esta porteta comunica en la escaleta y en dos pañs está tancá: te una | amb els grans viatges de la descoberta de la terra i amb les exploracions | atrevides | dels astrònoms en les profunditats de l'espai celestial. Com és ben | el cos i l'esperit tot d'una?" Tal deia, i en mala hora, amb mà | atrevida | , pogué abastar aquell fruit i va tastar-lo; la Terra | confessant tot seguit davant del Jutge, ni loquaç ni | atrevida | , va respondre: "El Serpent m'enganyà, i jo vaig menjar-ne." | deslligada. Sabeu triar les paraules i tot jugant salteu a les més | atrevides | . ¿Haveu oït a dir per ventura que jo hagi donat una joia a cap crestià | i que va ésser anomenat Ramón el foll, pels seus projectes més que | atrevits | , va ésser el que va veure que les relacions entre la ciència i la fe, no | perquè si Plató el troba o diu que el troba, és mitjansant l'hipòtesi tan | atrevida | com poc fonamentada de que l'abstracte és concret, que no deixa d'ésser | de feina i de meditació, perquè ha de fer conciliacions tan difícils i | atrevides | com aquella de la corrupció de les hosties i del vi, després de la | i la condició de l'existència en la bondat, va trobar la manera més | atrevida | i decidida d'assegurar el triomf de l'ètica que ell buscava, perquè | va arribar a sostenir no tan atrevidament com Duns Scot, perquè de tant | atrevits | com Duns Scot no n'hi ha gaires, que en Déu l'enteniment i la voluntat | a la majoria de la gent que jutja sense meditar, de les idees noves i | atrevides | , que encara que moltes vegades no siguin certes no deixen d'ésser molt | passarem a explicar l'hipòtesi del comte de Güell que encara és més | atrevida | que la del doctor Ferràn i ultra ésser un mitjà terapèutic artificial, si | amb la teoria científica que hem pogut veure i que és de les més | atrevides | que coneixem i que si de moment pot semblar que l'aparta de la realitat, | la crítica de la raó pura va oir el que fent una comparació | atrevida | en podriem dir les campanes de la raó pràctica o sia les campanes de la | més alts i més plens, sinó que sense les demostracions que una tesi tan | atrevida | com aquesta reclama, ha sigut afirmat rodonament que l'art helènic i el | podem estar errats en ço que fa referència a la missió que és el tema més | atrevit | d'aquesta obra sinó en moltes o en totes les altres idees que apuntem o | que el mal record." L'insultar el rei, jugant a veure qui és més | atrevit | quan no hi ha perill a ésser-ho, és una forma de republicanisme molt | en la doble línia d'escoltar i de dir. Aquest planteig ens pot semblar | atrevit | i ens pot sobtar, fins ens pot angoixar, o fer-nos perdre la | tot i que sabem que és un text fonamental. Jo em pregunto: ¿Fóra molt | atrevit | de fer un paral·lelisme entre amor i relació, i dir: Si un diu: "Parlo a | que veu, no pot relacionar-se amb Déu, que no veu? Jo no ho trobo gens | atrevit | : em sembla més aviat una analogia justa. Quan Jesús aconsella, o mana, de | flameig de les fogueres entre dos llustres i la mainada que les salta | atrevida | , i aquella dolçor de les coques de pinyons amb cireres confitades, i la |
|