Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'acompliment del teu brusc destí, en la guia cap al lloc on t'esperen,	atrevit	sense seny, tan noi, els més esgarrifosos trets, davant els quals, en
va decidir el pare. "Jo traçaré el camí i tu em seguiràs. Però ets més	atrevit	que intel·ligent. Recorda que aquests apèndixs, encara que molt
primer m'agradaria de saber en què recolza una opinió tan gratuïta. I tan	atrevida	, és clar, en boca d'un profà. Per què trobeu que és inepte el llenguatge
de vinya. Semblava un aditament més d'una indumentària extravagant i	atrevida	, però portava un nom més agressiu que tot això, se'n deien arbres de
els anglesos; mentre els barcelonins més afamats, més desgraciats, més	atrevits	començaven a menjar patates, i constataven sorpresos que si bé no tenien
insinuacions, o li murmurava quelcom en veu baixa, alguna plasenteria	atrevida	que la feia esclatar en riallades. Ell, satisfet, s'empassava d'un glop
per davant de la porta i s'aturaven a mirar a les finestres; els més	atrevits	penetraven fins a l'entrada, entre la indiferència de les dones,
convertint els solars en consolats d'amor. Alta,	atrevida	, esvelta, ens haurem de trobar un dia qualsevol. Potser hauràs
tresors apilats, monuments insignes, bella parla, actituds intel·lectuals	atrevides	, alçament místic, aspiració al domini universal. Si els mateixos
una mula que pastura; hi pastura amb tota calma i amb	atrevida	innocència. A cada herba que ella arrana, humida i
passegen l'oci, amb les gorres sagristanesques i les sabates de colors	atrevits	, fins a l'hora de l'aperitiu o del rosari. —Se l'ha triada bé, el
amb paraules; oi? —insinua fent l'ullet; i la seva mà intenta un afalac	atrevit	; però Laura es separa, confusa. —Tomàs; si algú ens veiés!... —Aquí,
entrar en la temeritat més greu. L'aviació era encara una cosa de quatre	atrevits	—ja en parlaré, d'això—, i no era pas imaginable el canvi que podia venir;
dehesa, sense jamay gosar á parlarli, envejant, aborrint gelós als	atrevits	que profanavan lo seu camerino, per ell veritable camaril;
endavant era una gatzara. Els més tímids feien veure que estudiaven. Els	atrevits	acabaven per aixecar-se dels llocs i ajuntar-se en grups. Vingueren les
obstacle, i cada vegada, en eixir de casa seva, em prometia d'ésser més	atrevit	un altre dia. Jo em creia estar segur d'allò que havia de passar entre
pati interior i un canapè amb coixins. Fou allí dintre que em vaig sentir	atrevit	. La criada es deixà estimar a cor què vols, i em donà dolces proves
follia. Cal dir que l'antiga criada s'havia tornat més prudent i jo més	atrevit	, agressiu i tot, fins a la insolència. Aquesta situació durà un quant
dels quals parlava amb reserva tot fent destacar llur importància per	atrevits	i revolucionaris, llur clandestinitat. Eren escrits que mostrava mig
qui s'obrirà pas i es farà un bell nom? Examinàvem les facultats i fèiem	atrevits	auguris. Confesso que la majoria d'ells han fallit. Jo sospitava que la
de l'amor correspost. Cal tenir en compte que jo, que em tenia per	atrevit	, era un incaut, com ho he estat tota ma vida. Quant a ella, la meva
contra la sensualitat, i només em mirava les dones fortes en l'esguard	atrevit	de les quals em semblava endevinar una promesa d'acres voluptats.
que vaig fer? Em vaig posar a tremolar vergonyosament. Creieu que sóc un	atrevit	? Potser sí, quan finalment aconsegueixo de vèncer la meva pregona
de gallardia llurs vileses i quedar bé. El tímid que es decideix a ésser	atrevit	corre el perill de semblar vil per la manca de gràcia amb què mostra els
D'ençà que la conec que la desitjo, l'estimo... Ja començava de sentir-me	atrevit	. —Recorda aquell dia a l'altra casa? No em vaig poder contenir. Si hagués
L'estudiantet de capellà! —No em digui això —vaig fer tot acostant-me-li,	atrevit	. Li volia provar que no tenia escrúpols. Anava a abraçar-la, quan es
temps, tot s'arrapà al meu cos i em donà embranzida. "Com tants altres	atrevits	que han fet un gran camí, vaig dir-me, començaré per ésser soldat. De
jo era pres d'un violent desig de tastar coses noves, de fer experiències	atrevides	. Ja no m'interessava d'ésser un literat, sinó un viatger, un home que va
o de revoltar-me, més aviat diria que em temptava com un joc	atrevit	i una empresa perillosa. Però el més gran incentiu d'aquella vida i de la
no yá que ductar, el lladre es amic de casa. Per lo carrer es la entrá	atrevida	, esta porteta comunica en la escaleta y en dos pañs está tancá: te una
amb els grans viatges de la descoberta de la terra i amb les exploracions	atrevides	dels astrònoms en les profunditats de l'espai celestial. Com és ben
el cos i l'esperit tot d'una?" Tal deia, i en mala hora, amb mà	atrevida	, pogué abastar aquell fruit i va tastar-lo; la Terra
confessant tot seguit davant del Jutge, ni loquaç ni	atrevida	, va respondre: "El Serpent m'enganyà, i jo vaig menjar-ne."
deslligada. Sabeu triar les paraules i tot jugant salteu a les més	atrevides	. ¿Haveu oït a dir per ventura que jo hagi donat una joia a cap crestià
i que va ésser anomenat Ramón el foll, pels seus projectes més que	atrevits	, va ésser el que va veure que les relacions entre la ciència i la fe, no
perquè si Plató el troba o diu que el troba, és mitjansant l'hipòtesi tan	atrevida	com poc fonamentada de que l'abstracte és concret, que no deixa d'ésser
de feina i de meditació, perquè ha de fer conciliacions tan difícils i	atrevides	com aquella de la corrupció de les hosties i del vi, després de la
i la condició de l'existència en la bondat, va trobar la manera més	atrevida	i decidida d'assegurar el triomf de l'ètica que ell buscava, perquè
va arribar a sostenir no tan atrevidament com Duns Scot, perquè de tant	atrevits	com Duns Scot no n'hi ha gaires, que en Déu l'enteniment i la voluntat
a la majoria de la gent que jutja sense meditar, de les idees noves i	atrevides	, que encara que moltes vegades no siguin certes no deixen d'ésser molt
passarem a explicar l'hipòtesi del comte de Güell que encara és més	atrevida	que la del doctor Ferràn i ultra ésser un mitjà terapèutic artificial, si
amb la teoria científica que hem pogut veure i que és de les més	atrevides	que coneixem i que si de moment pot semblar que l'aparta de la realitat,
la crítica de la raó pura va oir el que fent una comparació	atrevida	en podriem dir les campanes de la raó pràctica o sia les campanes de la
més alts i més plens, sinó que sense les demostracions que una tesi tan	atrevida	com aquesta reclama, ha sigut afirmat rodonament que l'art helènic i el
podem estar errats en ço que fa referència a la missió que és el tema més	atrevit	d'aquesta obra sinó en moltes o en totes les altres idees que apuntem o
que el mal record." L'insultar el rei, jugant a veure qui és més	atrevit	quan no hi ha perill a ésser-ho, és una forma de republicanisme molt
en la doble línia d'escoltar i de dir. Aquest planteig ens pot semblar	atrevit	i ens pot sobtar, fins ens pot angoixar, o fer-nos perdre la
tot i que sabem que és un text fonamental. Jo em pregunto: ¿Fóra molt	atrevit	de fer un paral·lelisme entre amor i relació, i dir: Si un diu: "Parlo a
que veu, no pot relacionar-se amb Déu, que no veu? Jo no ho trobo gens	atrevit	: em sembla més aviat una analogia justa. Quan Jesús aconsella, o mana, de
flameig de les fogueres entre dos llustres i la mainada que les salta	atrevida	, i aquella dolçor de les coques de pinyons amb cireres confitades, i la

Pàgina 1 (de 20)

50 següents