Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amonestar i ensenyar el marit, amb una veueta de nyeu-nyeu. "M'	atribola	", es va confessar la víctima. "La desaré." Però no trobava on. Després
o diriments, sense exceptuar-ne en les transgressions més grosses. No l'	atribolaré	amb aforismes de misser ni amb citacions de codi. Ho resoldrem, i el
i tantes d'altres que en aquest instant no m'acuden a la memòria", s'	atribolava	Fedra. "Amb quina irresistible voluntat glacial ell m'hi induïa, m'ho
ni els neguiteja l'esperança d'una felicitat futura. En conclusió, no els	atribolen	els milers de preocupacions a què la vida està sotmesa. No tenen
Si en va descobrir de coses per aquells verals! La seva ànima,	atribolada	per les rauxes de la rancúnia, de vegades esdevenia orba a tots els
estirat, el cap cot, i els ulls fixos. S'endevinava que al seu esperit	atribolat	per les emocions, hi havien arribat aquells instants memorables que la
vós hauríeu pogut acceptar, naturalment, que jo us pregués de no	atribular	-vos, per ara, fins, almenys, que haguéssim pogut posar en clar el cas
Simeó, el servent de Déu! Si no, calarem foc al monestir, perquè has	atribolat	un home just". L'altra nit, l'abat va tornar a veure en somnis una major
la vostra misericòrdia destruireu els meus enemics. Perdreu tots els qui	atribulen	la meva ànima, puix jo só vostre servent. Glòria al Pare, etc.. Text
reposa en pau, enmig del remolí de l'acció, en plena lluita. No es deixa	atribular	per coses de no-res, ni frenar per bagatel·les. Va de dret a l'essencial.
de la demanda, dediquen la seva atenció a la sort dels enemics que han	atribolat	el qui prega. Expliciten àmpliament el càstig que han de trobar els
que'l poder es pera sostenir y no pera abatre, pera consolar y no pera	atribular	, y perque fins en les nostres miseries y flaqueses, en les deficiencies
buydor. Tremolo al veure tants perills que'm voltan, tants enemichs que m'	atribolan	, tants de mals que m'amenaçan: tot lleig; voldría fugirne y de tanta
en ses tribulacions; y les families dels malalts, en compte d'	atribular	se al veure arribar á Nostr'Amo, han d' alegrarsen molt, perque es lo
ab, de, per la novedat. Atrevit ab, contra tots, á, per grans empresas.	Atribular	se ab, en, per los traballs. Atrinxerarse ab sachs de terra y faxinas, en
era viurer; viurer a pler, s'entén. Passar dies, fer anys, criar salut, no	atribular	-se, gastar diners amb mida i a gust, veurer món... Val a dir que la mort
de malehir la carrera ò compadir la ignorancia d'aquell pare que tant s'	atribulava	sens motiu. Mentres tant, aquest infeliç, seguit del homeòpata, arribava
no cometé maldat ni engany hi haguè en la sua boca. Pero lo Senyor volguè	atribular	lo en la sua debilitat, si arriba donar la sua vida per expiació dels
Perque jó regonesch la mia maldat, y devant de mí está sempre, y me	atribula	la memoria del mèu pecat. Contra Vos solament hé pecat, y hé comés la
malfactors á fí de devorar las mias carns; Aquestos enemichs mèus quem'	atribulan	, aquestos mateixos han flaquejat y han caygut. Encara ques' acampen
que del teu braç la força els esmicoli; que el terror del teu nom els	atriboli	; que tot el seu exèrcit davant dels teus soldats, com fet d'infants,
d'un enuig enorme. En un d'ells se'm fongué Vasthi. Amb quin estirabec m'	atribolarà	Esther en el transcurs del pròxim? Aquesta noia comença a inquietar-me.
que no vejam cosas ignominiosas en la respectable classe del clero	atribulada	per la miseria. Y si aixó dura vindrá per ella lo dia en que cada un de
de la encontrada consolavan ab són plany á la viuda	atribulada	per la mort del séu company. Los fills órfens, batent d'alas,
Antoni. Per això us he donat a tots la mà; però després m'he	atribolat	en veure Cèsar. Sóc amic vostre i us estimo a tots amb l'esperança de
Vehènt que pérd el valòr, Mos inimígs me murmúran: Y	atribolár	-me procúran, Sens ningun frê ni temòr. 15. Quánd en un
m'ajudi. I, responent, li digué el Senyor: Marta, Marta, et neguiteges i t'	atriboles	per moltes coses, i poques, o només una, són menester; Maria, doncs, ha
entera. No participen dels sofriments humans, ni són	atribolats	com [la resta] dels mortals. Per això duen l'orgull com un
amb aire cansat. Semblava que la pudor de feltre humit de l'abric no l'	atribolava	gaire. Fins i tot es permetia de fer pujar els mocs cap amunt amb un
estat un rebel. Ara, mira on has arribat tu i on he arribat jo.» Em van	atribolar	força les seves paraules. Gràcies a ell vaig conèixer, als disset anys,
Inri!». Comença la Passió a l'hort de Getsemaní quan Jesús profundament	atribolat	pel que li ha de passar demana a Déu si és possible «que aquesta copa
un home de gran formalitat i, en el fons, tan carca com Thomas Mann, va	atribolar	-se d'allò més. Va prémer el timbre que els professors solien tenir a la
molts afalacs i moltes atencions, entretenen les mans del genet i l'	atribolen	enmig dels perills. Condicions de la cavallerissa IV