Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

liberalment en mandat a Posidó els oceans, els mars i les aigües. Va	atribuir	, amb la mateixa ampla supeditació, a Hades l'interior de la terra, amb
era molt astut, potser tant com Ulisses, la paternitat del qual algú li	atribueix	. I alhora imprudent, perquè, per la seva innata inclinació a escampar els
immortals a l'Ida i al mar profund, a emmenar Tetis amb ella. Alceu li	atribueix	la maternitat d'Eros, després d'un amor amb Zèfir, ja benèvol. Iris
recança per no haver passat els tràngols que els poetes i els mitògrafs m'	atribueixen	, però m'assereno de seguida i m'aplico a vetllar pels meus interessos
que el metge —es deia— encara s'ha mostrat preocupat, que no sap a què	atribuir	aquest empitjorament de la malaltia... Però es guarirà. No hi ha cap
a més, literalment negligible. Però la convicció popular i culta pogué	atribuir	als flirts de la sobirana egipcíaca un pes decisiu en el
parlen i obren com si tinguessin més anys dels que el novel·lista els	atribueix	?" Sens dubte, la maduresa moral de psicologia de les criatures
veia cap conseqüència vergonyosa. Sembla, doncs, que més aviat hauríem d'	atribuir	la indiferència pel plagi a uns altres motius. L'escriptor medieval
superflu. Un dels secrets de la didàctica és la repetició, i si	atribuïm	a la literatura una funció activadora i responsable, no desdenyarem
de quixot, ja podeu jurar de què va. El desinterès que correntment	atribuïm	al quixotisme és pura literatura. No és fingit potser. Però és un
del Govern de València amb motiu de l'enfonsament de quatre vaixells, que	atribueix	a l'esquadra italiana, la qual és qualificada de "criminal" i
un cotxet vermell i el seu motor brogia bastant: he pensat que calia	atribuir	-li la vaga detonació. Ben aviat, però, he sentit el so fort, distint, de
seus ulls negres un fingit apassionament. A ella, a la malaltia, podem	atribuir	les seves grans capitulacions. Aquell capolament que el prenia en les
disposats a defensar-lo d'ell mateix, trobaren sempre honest i còmode	atribuir	tots els errors, tots els vicis que no volien admetre d'aquell que
principal de la seva vida consistí a anar cultivant la mala fama que li	atribuïen	. Començaren a córrer històries fosques sobre la seva vida, repetides en
retirés, que la discussió era amistosa i que no anava res per ell. Borra	atribuí	a la por les explicacions i, en lloc de retirar-se, es mantingué en el
martiritzada, que despertava la compassió de tots. Però això podia ben bé	atribuir	-se a les dissorts que s'havien abatut sobre d'ella al llarg de la seva
d'una manera diferent. Jo, que no entenc res de totes aquestes coses, ho	atribueixo	al misteri, a la màgia i a la poesia d'aquest món sobre el qual vivim i
a Borabora havia trobat algun peix cru o guisat de gust excel·lent, he d'	atribuir	-ho a la nutrició precària de Borabora, i després de molts dies de menjar
del desert i de l'estepa. Repetim, han confós el sentit de la virilitat,	atribuint	-la als actes espasmòdics del guerrer i oblidant la tenacitat,
jueva en cada nas ganxut del país. I molt més s'enganyen aquells que ens	atribueixen	formes judaiques en la conducció dels nostres afers. No, els catalans no
el moment en què la casa assolí a Catalunya el paper rellevant que li hem	atribuït	al començament d'aquestes ratlles. El pagès d'aquell temps es trobà, per
de la terra restà, ben cert, del senyor, però aquest no es pogué	atribuir	els drets d'asservir que li conferia la legislació romana. Mentre el
si els catalans han tingut sempre la mateixa vocació feinera que ara ens	atribuïm	; si sempre han agafat l'eina amb el mateix delit. Per als comentaristes
és un fet —no un defecte, ni un mèrit; una nua realitat— que cal	atribuir	en bona part a l'estament burgès medieval, sense oblidar els cavallers i
en el transcurs de dues dècades! Dissentiren del lloc que els havia	atribuït	en la història hispànica la mentalitat oficial; i quants després els han
aquest estudi no s'ha intentat. La culpa és absolutament nostra. No podem	atribuir	-la a altri, com és costum en la nostra historiografia usual. Encara que
des del punt de vista públic creiem que no ofereix cap mena de dubte	atribuir	simultàniament a l'Església i al feudalisme la difusió del procediment
nostra experiència col·lectiva. Aquest és el millor dels elogis que podem	atribuir	a la nostra concepció política medieval. Imperi i llibertat —imperi en
té una importància, però mai en el sentit de replegament que se li ha	atribuït	per la posterior acció centralitzadora de Felip V, sinó per l'avançament
i tradicionalista de la terra. Les alteracions revolucionàries, les	atribuïm	a la perversitat d'elements estranys, que des de dintre o des de fora
tanmateix, quan davallaven l'escala, les amigues de Dona Obdúlia els	atribuïen	les opinions més disbaratades. Passà de nou Na Remei Huguet, que venia
de la nostra heroïna, convé, però, no oblidar la seva genealogia, per no	atribuir	a la moda el que possiblement era degut a l'herència. Cada dia mostrava
gloriosa ascendència, com si fos veritat que el beat havia dit el que li	atribuïa	la dama, que cap Montcada fes el que fes no se'n pot anar a l'infern. La
resseca. Dos fets, en tot aquell arxiu, romanen ben	atribuïts	, mai trasbalsats: el matrimoni de la tercera, i el
li negui ara la medicina. Víctor. La senyora Rosa i la Júlia	atribuïren	la meva acció... Dr· Riera. Quina acció? Víctor. La de
com separem materialment un objecte d'un altre. Si així ho faig ara, ha d'	atribuir	-se més a la comoditat de l'exposició que a la realitat de la cosa. Cada
l'europea. Quan parlem així falsegem ja, naturalment, la qüestió, perquè	atribuïm	unitat al que és inevitablement divers i immobilitat al que està en
a l'experiència. I si hi ha també puritanisme en la vida catalana, s'ha d'	atribuir	a que una vida enterament orientada en l'experiència i sense cap desig de
existeix en uns pocs com una facultat extremada i agusada, ha d'	atribuir	-se potser a una certa reacció compensadora contra el medi ambient, contra
mera i nua eficàcia. Si el quixotisme no és desmesurat a Catalunya, ha d'	atribuir	-se a la introducció constant en tota la seva existència de la categoria
seva glòria, i com que, per altra banda, no els serà possible negar-la, l'	atribuiran	menys a la submissió a la realitat apol·línia i clàssica que a cert
més vegetal i més decorativa. Reina era la gran amiga de Mado, i algú els	atribuïa	determinades aficions, perquè Reina tractava els xicots que la voltaven
deixant la carta lleugerament gratada per l'ungla, i els malpensats ho	atribuïen	a un intent de senyalar el joc, cosa completament falsa, perquè Reina, en
paraules i mirades significatives per interessar les seves admiradores.	Atribuïa	una mentida que acabava de llegir en una novel·la infecta, a un
i un relacionar-se només que amb un nombre limitadíssim de famílies, i l'	atribuir	-se, elles amb elles, tot el que de valor moral i valor social podia tenir
pertot arreu, Leocàdia no badava boca, plorava d'amagat i oferia ciris,	atribuint	a la desgràcia el que no era res més que la inèpcia constant del seu
les lleugereses de la persona que el duia. De totes les relliscades que s'	atribuïen	a Pilar, sembla que només arribà a haver-hi alguna cosa amb el pintor
encara més, s'adonaven d'una inquietud raríssima que no sabien a què	atribuir	; passaven els dies i cada vegada la seva situació era més negra, i a
Josep Safont i altres revolucionaris descreguts, Hortènsia es disculpava	atribuint	aquests convits a una curiositat, la mateixa curiositat que l'havia dut a

Pàgina 1 (de 124)

50 següents