×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb atroç |
Freqüència total: 203 |
CTILC1 |
de la primera llum crepuscular del matí. I l'espant de Cèrber o Cerber, l' | atroç | mastí, el sobrenatural aturall, que algú representa amb tres caps i amb | com la tirànica bèstia i l'odiaven i la temien amb extrem. Licaó, | atroç | , aliè del tot a la benvolença, sentia, però, per excepció, una cega | que interposessin llur mediació entre les indefenses criatures i llur | atroç | destí; no hi hagué miracle que els salvés. Tots foren trobats després | ell, malalt d'impossibles nostàlgies, perseguit sense treva per una | atroç | inquietud, fastiguejat de la vida i d'ell mateix, amb una infància | trastorn físic que es resolgué en vòmits i febres que l'enfonsaven en una | atroç | postració. Ella curà del seu fill amb sol·licitud, i, tal vegada enmig de | dia no s'havia alçat. Tenia febre i es trobava enfonsada en una postració | atroç | . Estava estranya, amb la mirada absent; el cap semblava donar-li voltes i | de córrer aterrida en un ambient de tragèdia esgarrifosa. El dibuix era | atroç | , matusser i pueril a la vegada. Ella se li acostà. —És molt bonic, fa | -se de l'indret on ha anat. Pensa en la ciutat, i de sobte l'assalta una | atroç | sospita. I si se n'hagués anat per l'altra, per trobar-se amb ella? Si | d'odi o de rebel·lia: només tristesa, nostàlgia, fàstig de tot, i aquella | atroç | necessitat de descans, com si hagués estat caminant durant segles i | Es deturà. Déu! No seria capaç de comprendre tota l'angoixa, tota l' | atroç | orfenesa en què es debatia la seva ànima? No tindria pietat d'ell? Tota | d'establir a Catalunya jurisdicció excepcional per a castigar els "crims | atroços | " dels eclesiàstics. Però així i tot el país tirava, malgrat els | Sense amor Després, tot ve després d'aquell moment d' | atroç | sorpresa. El teu dolor. L'ofec i les mans turmentades, que | dones més riques o més belles del món. Mentre que tu, fascinada pel destí | atroç | de la teva nissaga, has desitjat convertir-te en la més criminal, en la | circuit sisifià és anomenat per Flaubert amb un mot molt fort: és l' | atroç | , única recompensa que rebrà pel sacrifici de la seva vida. L'estil | el seu projecte essencial: compondre la seva obra o tal episodi no és " | atroç | ", sinó simplement "empipador". Com a odissea, l'escriptura | si ens quedem, però, amb el que ha declarat i comentat ell mateix, l'" | atroç | " de l'estil es concentra en dos punts, que són les dues creus de | grolleres ànsies libidinoses? El seu cervell era el camp d'una lluita | atroç | d'ideals jovenívols contra els prosaïsmes d'un temperament sensual i | de dona es fa albirador a la finestrella. —M'heu fet passar una angúnia | atroç | . Un quart que us estic esperant!, —exclamà la meva dama estirant-me amb | la Valèria no volgué tornar aquell estiu a Saint Omer. Quina gelosia més | atroç | ! Si no hagués sigut tan orb hauria vist la tragèdia traüllant-me | d'aqueixa fatalitat? Havia fet la creu en caure mig mort sota l' | atroç | venjança de la Josette, i, tanmateix, una dona passà pel meu costat i en | mortífera, el Phi-Lai és quasi sempre l'expressió d'una venjança | atroç | , el secret de la qual rau en la fulla. Aquesta fulla conté uns petits | iç i oç. Ex.: capaç, audaç, feliç, | atroç | , feroç, precoç. La major part dels terminats en al, | esmussos; rus, russos; suís, suïssos; audaç, audaços; feliç, feliços; | atroç | , atroços; precoç, precoços; convex, convexos; perplex, perplexos; fix, | rus, russos; suís, suïssos; audaç, audaços; feliç, feliços; atroç, | atroços | ; precoç, precoços; convex, convexos; perplex, perplexos; fix, fixos; | contracte, essent l'incompliment de tot això justificació del càstig més | atroç | i esfereïdor per tota una eternitat, és el sentit de la cançó i és el | anglès, presentat en els manuals d'Història d'Espanya res més que com un | atroç | pirata. Les figures d'aquell rengle d'homes d'acció, formidable, eren | Pepeta feia a profit d'Aspriu. L'ex-barber parisenc, un poc alleujat de l' | atroç | neurastènia que l'afligia, ja no necessitava el jaqué per a les seves | un, com ell, transplantat i emmustigat, difícilment adaptable a la vida | atroç | de la urbs. L'havia vist arribar —pura casualitat— dintre un carro de | Segurament seria ben capaç, com la seva àvia, de resistir les explosions | atroces | dels nervis d'un marit sense retopar-lo, sense enfadar-s'hi mai, i de | pipa anglesa i aspecte arrogant i cavallerívol sempre. Però un dolor | atroç | , fulminant, que li repetia molt sovint, el transformava en una figura del | en Gallart i en Rebull han tingut una agafada; s'han dit les paraules més | atroces | i més porques; tot per causa de la Melitona! En Picó els ha haguts de | més pensar que és pura casualitat. Uns noms així... No t'he dit el més | atroç | encara: l'endemà, quan procedíem a enterrar els morts, el vaig trobar | tot provocant el màxim de sofriments compatible amb la vida. Una cosa | atroç | . "Pren la teva creu i segueix-me..." ¿No hi ha, doncs, més | penellons perennes, que se'ls enverinaven i es rebentaven. La gana era | atroç | , segons els dies, perquè la carn, d'insuficient i d'immenjable, no els | Amén. I com deslliuràreu santa Tecla, Verge i Màrtir, dels tres turments | atrocíssims | , digneu-vos així mateix deslliurar l'ànima d'aquest vostre servent | no han eliminat la situació hegemònica. Aquesta pot ésser, això sí, menys | atroç | per als membres mateixos de la societat que la que hom troba en els | encara possible és acabar d'una vegada amb la mala infinitud, el bescanvi | atroç | de represàlies. Fins aleshores l'individu no pot gaudir d'una altra | s'ha posat furiós i volia posar les mans damunt ella. Tenia una cara | atroç | . Com si l'assotessin. Digué: "És perquè faig olor de zotal". La Trini | del part, tenen les dones, quan pronuncien aquella paraula d'expressió | atroç | que és "encaixar" ("ara comença d'encaixar"). Per una por a les | després de deixar la maleta en una fonda, dinàrem, jo, amb una gana | atroç | , la Maria, amb una alegria nerviosa, que només la feia beure. Trencà dos | de partida, la font obscena de la llegenda de l'incest: és la venjança | atroç | del primer marit. Afegim, entre parèntesis, que se'n penedirà més tard, | ésser-ho en la més alta Edat Mitjana, com acte propi d'algun baró tan | atroç | com brutal; en canvi, sembla que perdurava d'una manera simbòlica segons | els allunyava de la resta de la comunitat, la qual els professava un odi | atroç | . Els cristians volien que aquesta situació acabés, que acabaren els | Ni tan sols no ho ha intentat.(...) Una guerra civil és molt més | atroç | i molt més insuperable que una guerra internacional. Una guerra civil no | S'escometen tots dos, garrots enlaire: ferocitat | atroç | de brontosaures. Aguditzen sentits d'oïda i | bens adventicis del fill. Lo dret de revocarla per ingratitud, injurias | atroces | , é incumpliment dels pactes, es personal. En la donació universal es | descendents ó ascendents desheretáts per alguna de las varias graves ó | atroces | injurias fetas al testador ó als seus bens. Es molt trancendental lo | y si molts defectes, un dels quals era ser molt disputadora, un genit | atroç | , la poma de la discordia, sapiguent luego que al altre marit l' havia | fos virtut. Exulteu, amants! ¿Somriuríeu, sants, de l' | atroç | gaubança; de tant d'indiscret temptejar el secret; de | havia dut llavors de la seua estada a l'Orà, document de l'última i més | atroç | etapa de la guerra, d'alliberament nacional, sí, dels fellahin |
|