Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

veure amb aquell innocent, que era jo, que no sabia res de la vida i que	atropellaven	quan no podia defensar-se". L'ancià guardà silenci; tal vegada en aquell
va agafar-se a la retranga. L'animal va llençar-se a una cursa folla bo i	atropellant	Mates caigut sota les rodes. No se sap com, el carreter quedà enganxat
paraula, car el de la veu greu replica amb la boca torta mentre tots s'	atropellen	cap a la porta d'on el guàrdia ja ha desaparegut: —Tornareu... 2
. I vaig anar-me'n. Havia de mirar de no caure, de no fer-me	atropellar	, d'anar amb compte amb els tramvies, sobretot amb els que baixaven, de
dels gossos d'abans, que eren el Murillo i el Tom —aquell que va ésser	atropellat	pel cotxe del Rei—, n'hi hagués dos d'altres; un vulgar coniller, o
forsa posada en joch per son consol. Á la fí arribá la llet de cabra, s'	atropellaren	la Madrona y sas fillas pera fer la munyequeta, corregueren á posarla als
colgat un pou, desfet escales, enderrocat embans. Finalment insultàvem i	atropellàvem	la mestressa quan s'atrevia a queixar-se. Saltàvem a uns terrats baixos
el demà, com si, de sobte, hagués de trobar-me indefens al mig del carrer,	atropellat	i vençut per la gent més forta que jo. Aquest sentiment em penso que és
s'obren i tanquen amb estrèpit de vidres. Tots van tan de pressa que m'	atropellen	. Jo encara estic mig adormit i no comprenc res, i em refrego els ulls. El
temps de fugir, nos vegerem á sobre aquell aixam de bordegassos, que 'ns	atropellaban	de la manera mes grossera y mes indigne que 's puga arribar á figurar,
acumulant, y ve un moment que 's surt de mare y allavoras tot ho	atropella	y tot s' ho emporta. Si no plora perque 'l seu cor se resisteix á tota
día.) [(ap.)] ¡Pare! Estich en la agonía d' un dubte que m'	atropella	. Me sorprén y maravella vostra determinació, y no sé si será aixó per ma
per dignitat o elecció els més dignes: amb llur seguici	atropellant	-se hi vénen, a cents i mils; ja són tots els accessos
que li flairaven el calçat i corrien esperitats camí de la carnisseria l'	atropellaven	sense cap mena de consideració, i sort encara que no l'empaitessin. Els
com un boig pel mig de la gent, trepitjant peus i donant empentes i	atropellant	les criatures que'm destorbessin en el meu camí, fins que trobésa
'l. En veure'm a mí. En el mal tracte i en els insults amb que el devia	atropellar	en vuit o dèu llengües. Molts cops, sens dubte, quan ella em parlava
pera ls turistes, ni tan baixes que, pera pujar-hi, un no s tingui d'	atropellar	. Montanyes prestigioses, però tallades a mida pera illes. Desde una que
d'empentes; que l rellotge camina més i el pols bat més; que l cor s'	atropella	; que ls homes se posen ales, no pera anar més amunt, sinó pera caure de
impressió que produiria a la població de Cuba, per exemple, que ha vist	atropellar	tots els drets democràtics més elementals pel president Machado, o als
a la cadira del recó més fosch y allí plorava amargament. "¿Per què	atropellar	la axís aquell germà a qui estimava tant, al qui admirava com ningú, pel
, ni al estudi, quan tant me convenía. —Be, home, déxam dir. No	atropellis	a la pobra Adela. Míra, donchs, jo, ahir a la nit, també veyentla tan
de Fernando hont comensava un'altra secció de igual preu, cuytà a baxar,	atropellant	, gros com era, a una pobra dòna que pujava l'escaló ab un nen a bras. La
desfent llits, pegant per aquí y per allà, vomitant renechs y flastomíes,	atropellant	ho tot com una legió de dimonis desfermats. —No's troba, no's troba; que'ns
al mitx de la sala; la porta no pot engolir aquella massa de feres que s'	atropella	per rodolar escales avall, com una allau compacta arruada per una forsa
de tres sostres. Com protestaven de llur empresonament! Saltaven, s'	atropellaven	uns amb altres, es llançaven de cap contra els filferros, que els
de cara al bosc de l'Àfrica, un foc —un gas, que en diuen— que ho	atropella	tot, i us fa trobar bo tot el que sigui marxar terra endins. Al segon
si es repensés, per a fer glatir l'altre. Les paraules burxen per sortir,	atropellant	-se en el cervell i en la gorja, amb por de quedar-se endarrera. L'home
i l'altesa dels sentiments o principis o conveniencies que	atropellin	; aleshores el criminal és la ferida més que l'instrument, sigui ganivet o
diades de neu, de nits gebrades i de matins boirosos; resignació de pària	atropellat	pels elements; de transhumant solitari, que dorm allí on pot i menja el
los i cenyir-los un a un; però no puc, no dono l'abast. Els uns	atropellen	els altres, car la visió ràpida i fugissera de la costa em passa pel
albirar d'un bocí lluny, amb temps sobrer de parar el comboi abans d'	atropellar	-vos. Que ve el tren? Deixeu-lo que vingui, sense por. N'hi ha
la gentada comença a estampir amb braó per darrera, amb l'intent d'	atropellar	-ho tot i entrar a veure el Sant Pare, —puix que d'allò es tractava
ve cap a vosaltres. Us aparteu perquè sempre passen com si necessitessin	atropellar	, empènyer algú... Climent!... Sí, calla!... T'has posat a patir, pugen les
Quan el vaig conèixer cremava de debò, ja estava mig paralític però ho	atropellava	tot com un vendaval. Va ser l'època de la meva primera foguerada: em
asma, i aquests carrerons tan costeruts, aquestes escales endimoniades, m'	atropellen	. A mi, doni'm nuclis arqueològics, com diu vostè, a peu pla... —Quina
aspriva i bella, que va morir, al mig any d'ésser nosaltres allí,	atropellada	per un camió carregat de ciment. Anàvem al Colegio
l'aixada damunt la terra tenia una sonoritat estranya i paorosa, com si s'	atropellés	quelcom de sagrat en l'ànima del repòs i del silenci... Del fons del
lluna i l'Ebre i les masades closes i els arbres adormits... Les gents s'	atropellaren	a la plaça i va produir-se una gran confusió. Les altes portes de
tants pobres mortals que són enlaire, perquè han pujat occint i	atropellant	, que el que és volant, no pujarien gaire. Però, tu, infant, que
que fan les delícies dels espectadors, veu una dona que és	atropellada	per un autobús. Hi corre, la veu i... és ella. —Margaret! Tu? Fa
si la coneixien. D'òlibes, n'hi ha de moltes maneres, però la que jo vaig	atropellar	era la més sagrada de les òlibes; era l'òliba que habitava les voltes i
al seu pare vellet, sobretot referents al creuament de carrers, va ser	atropellat	per un tramvia a última hora de la tarda del dia 7 de juny del
dels altres vehicles; aquests automobilistes es consideren amb dret a "	atropellar	" els que no posseeixen una instal·lació tan perfecta; aquest salvatgisme
Els patos a penes poden saltar el brancal; la llocada, ja tomatera, fuig	atropellant	-se a buscar per la vora del cànem cuquets i caragols, i a escarbar en
gemecs esgarrifadors que en aquella gola, niu de músiques i afalags, s'	atropellarien	fugint de la ràbia que agarrotava les seues manasses. Ja se la vea morta
i esgarrades al colpejar de les masses dels xiquets; sonen esquellots i s'	atropellen	les batallades sense concert, s'escampen per l'aire cançons sense garba i
marxaven tan apressats i barroers i tenien tan pocs miraments a no	atropellar	-los!... Amb franquesa; massa germans! Els en sobraven; i allò d'haver-los
mateix capità enrogí. Baixà com pogué del Gran-Pupitre, mig caient, mig	atropellant	-se amb ell mateix per anar més de pressa, i per fi pogué arrabassar el
allí, de res més— considerà que jo, pel fet de pretendre no ésser	atropellat	, pertorbava l'exquisida sensibilitat de la seva oïda. Em digué,
Les paraules del meu amic m'arribaven amb una regularitat desesperada,	atropellant	la intimitat del meu benestar: —Pots estar-ne segur. Hi ha un equilibri

Pàgina 1 (de 9)

50 següents