×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb atupar |
Freqüència total: 43 |
CTILC1 |
exposades al fred ponent, i a les barraques de la Camarga (Provença) | atupades | pel mestral. Encara que Blasco Ibáñez (Cañas y barro, | fus, ben fus. S'hi tira sa farina, a poc a poc; se pasta i s' | atupa | molt. Se posa dins un motlo alt, untat de saïm, i s'espera que estiga | fort es bull, es bunyols crostapararan i no se voldran obrir. Els aniràs | atupant | mentres coguen. Bunyols de patata Tres patates, una cuerada de saïm, un | oli no ha d'esser molt calent a s'hora de fregir-los i que se'ls ha d' | atupar | mentres coguen. Bunyols bons Tendràs un poc de llevat amb aigo, i per mig | grosses de saïm, sucre, aigo freda. Faràs sa pasta que sia ben dura; l' | atuparàs | algun tant amb s'aprimador; hi posaràs neu damunt i davall (avui trossos | aigo i sucre esclafat. Després de feta sa pasta, l'amararàs molt i l' | atuparàs | molt damunt es fenyedor; l'aprimaràs i faràs un crespell ample, i pertot | desconcertant veure com aquell Sant Pau, jove i vigorós, es deixava | atupar | per don Toni, que era més aviat menut i passava de la cinquantena. Ja que | es divertia amb aquelles coses. En poques paraules: l'anglesa havia | atupat | madò Coloma. El nebot-nét, que intentà oposar-s'hi, també havia rebut. — | d'una corda. N'està segura, en Tòfol era un bon home, i si a vegades l' | atupava | devia ser perquè s'ho mereixia, ella, i si li posava banyes amb les putes | recordar Haydn y Beethoven... La mar ja brama ronca y bramula furiosa | atupant | irada 'ls forts penyals y llençant al cel sa blanca brumera bullidora; ja | cants, quan cap al tart s' allunya de la platje fent gemegar los rems y | atupant | l' ona; veus açi perque 's que assegut á l' ombra d' una penya sona 'l | sorgeix de la claror. LLarg temps, alçant-se avalotades, ens | atuparen | les onades. Mes ja davant la nau es vénen a corbar: | plaent com un do. Sonorament amb la bruna minyona riu | atupant | el cavall de cartró. En un gest tímid de vaga amargura sap fer | esperava que li donessin llenya, d'aquella la dolça, que | atupa | i fa rei. Dir-ho per escrit duu tristor de paraula. | , si us plau", n'hi havia de marca i de barral, tot és bo, si | atupa | , però just em donaren marbre, tant com en volgués, | ¿Qué tens? que t'hets berayada? Faldó. En Roagó m'ha | atupada | . Llest. ¿Ja sou en axó tant prest? De qué vos sou desvenguts? En | está á ple en no pegá. Rector. Ell ey deu haver motiu, no te deu | atupá | axuxí. Faldó. Señor Rector, deixme dí: ell s'umpl d'aigordent y | Rectó. Diga lo que vol de mí. Rector. Escoltem, y ¿per quin fí | atupas | tant na Faldó? Roagó. Perque diu que som traidó y que m'embriac | Jo em pens qu'ella té rahó. Si vos sempre ey anáu gat y cada punt l' | atupau | , per axó no estáu en pau. Roagó. ¡Ay! vosté está equivocát. Jo | señoras y caballeros...\ En els balcons, les criades s'aturaven d' | atupar | estorins i d'espolsar llençols; de tant en tant queia qualque peça de | En Llimarc, un jai gatera y mal geni, qui sempre flestonava y sovint | atupava | la dona, el sentí de l'era aont geia à la fresca y li contestá amb una | Passada una estona de sorda quietut, el vent començá a bufar amb força, | atupant | y retorcent les rames y branques dels arbres y fent volar, com si fossen | no té fre, subjecta a l'hiperbori Septentrió, que constantment | atupa | l'Eure rifeu, i vest el cos amb l'aspra pell dels | ja no se sent es renòu de buyt de ses corretjades des bergantells qu' | atupan | ets endiòts, ni es xinglot de rabia d'aquests, que amb so | poch; y quant ses coses ja tornavan á son estat natural, després d'havê | atupat | , sa mestressa y es mèstre, es dos atlots perque s'havían banyat ses | en dues le hi picaven demunt ab masses de fusta, aydantse mutualment, | atupant | lo a tall de donarli una calda de ferrer, fins que romania ben blan y | la terra voldria callar sempre. Amb tanta mar el vent voldria | atupar | més, cavall entre genetes, enmig d'un cel ofès per | Fa cent potadetes, se arrossega bé, y á tothom | atupa | de rabia que té. Mes sa mare dolsa per aquietarló, | lignit de la vídua de Salleres. No bufava ni un alè de garbinada. El món, | atupat | per la calor implacable de juliol, pareixia a punt de crebassar-se. Entre | ¡Nu has cuneguda ta mare! [(Ab sentiment.)] quant parl ab tu ell m' | atupa | . Meu. Xineta, sabs que t' estim. [(Ab amor.)] Xina. ¡ | de trobar-se en la vida passablement establertes, però perquè han estat | atupades | i encabides en la massa pacient, la que només constitueix un murmuri | reacció si la víctima és la del cas. Però en aquest país només ens agrada | atupar | els que estan sota nosaltres. Segur que Lola diu la veritat sobre | Natura en la seva infinitud. Em trobava molt cansat, com si m'haguessin | atupat | els ossos. I havia comprès què era la guerra: una part, multitudinària, | any. Amb més de quaranta paies en total, no són bromes. Però el que més m' | atupava | no era caçar les noves, malgrat que constituí una feina infernal, sinó el | veure amb la de l'any passat, de vents furiosos que arrabassaren arbres, | atuparen | els fruiters i esbucaren parets i teulades, serví per consumir els | de sobte, sense fer renou i sense deixar-lo fugir ni demanar auxili. L' | atuparen | fort, tan fort que, en aturar-se —perquè tampoc no volien fer-li la pell | bruixes...!, repeteix la pobra boja altra vegada a crits. Ja t' | atuparé | jo, madò Grossa, ben atupada quan et trobi. Ets tu que els has donat mal | ni esma, es coneix que el temporal prové de fa unes hores i que deu haver | atupat | de valent. Des de bon dematí la ciutat ha anat recuperant la calma i, | seda no és blana ni apta per cosir, la banyen damunt una pedra viva i l' | atupen | per reblanir-la. El resultat és que el teixit que es fa amb aquesta seda | atenció, estaven assaciades. La reacció arribà després, quan els cossos, | atupats | per la impressió, recuperaren una mica les forces i la consciència per | raonava la senyora Rosa, i en comptes de fer-ho consenten que la vida les | atupi | . La senyora Rosa usava turbant i s'havia pintat les ungles llargues. Són | assassinar milions d'indígenes, empresonar milers d'antifranquistes o | atupar | solitaris portadors d'estelades sense cridar, sense donar ordres, sense | el capell cònic, el nas de fusta, tot de color verd, mentre algú fingeix | atupar | -lo a cops de bastó de forma inclement. És la festa d'aniversari de la |
|