Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

exposades al fred ponent, i a les barraques de la Camarga (Provença)	atupades	pel mestral. Encara que Blasco Ibáñez (/Cañas y barro\, 27) va
fus, ben fus. S'hi tira sa farina, a poc a poc; se pasta i s'	atupa	molt. Se posa dins un motlo alt, untat de saïm, i s'espera que estiga
fort es bull, es bunyols crostapararan i no se voldran obrir. Els aniràs	atupant	mentres coguen. Bunyols de patata Tres patates, una cuerada de saïm, un
oli no ha d'esser molt calent a s'hora de fregir-los i que se'ls ha d'	atupar	mentres coguen. Bunyols bons Tendràs un poc de llevat amb aigo, i per mig
grosses de saïm, sucre, aigo freda. Faràs sa pasta que sia ben dura; l'	atuparàs	algun tant amb s'aprimador; hi posaràs neu damunt i davall (avui trossos
aigo i sucre esclafat. Després de feta sa pasta, l'amararàs molt i l'	atuparàs	molt damunt es fenyedor; l'aprimaràs i faràs un crespell ample, i pertot
desconcertant veure com aquell Sant Pau, jove i vigorós, es deixava	atupar	per don Toni, que era més aviat menut i passava de la cinquantena. Ja que
es divertia amb aquelles coses. En poques paraules: l'anglesa havia	atupat	madò Coloma. El nebot-nét, que intentà oposar-s'hi, també havia rebut. —
d'una corda. N'està segura, en Tòfol era un bon home, i si a vegades l'	atupava	devia ser perquè s'ho mereixia, ella, i si li posava banyes amb les putes
recordar Haydn y Beethoven... La mar ja brama ronca y bramula furiosa	atupant	irada 'ls forts penyals y llençant al cel sa blanca brumera bullidora; ja
cants, quan cap al tart s' allunya de la platje fent gemegar los rems y	atupant	l' ona; veus açi perque 's que assegut á l' ombra d' una penya sona 'l
sorgeix de la claror. LLarg temps, alçant-se avalotades, ens	atuparen	les onades. Mes ja davant la nau es vénen a corbar:
plaent com un do. Sonorament amb la bruna minyona riu	atupant	el cavall de cartró. En un gest tímid de vaga amargura sap fer
esperava que li donessin llenya, d'aquella la dolça, que	atupa	i fa rei. Dir-ho per escrit duu tristor de paraula.
, si us plau", n'hi havia de marca i de barral, tot és bo, si	atupa	, però just em donaren marbre, tant com en volgués,
¿Qué tens? que t'hets berayada? Faldó. En Roagó m'ha	atupada	. Llest. ¿Ja sou en axó tant prest? De qué vos sou desvenguts? En
está á ple en no pegá. Rector. Ell ey deu haver motiu, no te deu	atupá	axuxí. Faldó. Señor Rector, deixme dí: ell s'umpl d'aigordent y
Rectó. Diga lo que vol de mí. Rector. Escoltem, y ¿per quin fí	atupas	tant na Faldó? Roagó. Perque diu que som traidó y que m'embriac
Jo em pens qu'ella té rahó. Si vos sempre ey anáu gat y cada punt l'	atupau	, per axó no estáu en pau. Roagó. ¡Ay! vosté está equivocát. Jo
señoras y caballeros...\ En els balcons, les criades s'aturaven d'	atupar	estorins i d'espolsar llençols; de tant en tant queia qualque peça de
En Llimarc, un jai gatera y mal geni, qui sempre flestonava y sovint	atupava	la dona, el sentí de l'era aont geia à la fresca y li contestá amb una
Passada una estona de sorda quietut, el vent començá a bufar amb força,	atupant	y retorcent les rames y branques dels arbres y fent volar, com si fossen
no té fre, subjecta a l'hiperbori Septentrió, que constantment	atupa	l'Eure rifeu, i vest el cos amb l'aspra pell dels
ja no se sent es renòu de buyt de ses corretjades des bergantells qu'	atupan	ets endiòts, ni es xinglot de rabia d'aquests, que amb so
poch; y quant ses coses ja tornavan á son estat natural, després d'havê	atupat	, sa mestressa y es mèstre, es dos atlots perque s'havían banyat ses
en dues le hi picaven demunt ab masses de fusta, aydantse mutualment,	atupant	lo a tall de donarli una calda de ferrer, fins que romania ben blan y
la terra voldria callar sempre. Amb tanta mar el vent voldria	atupar	més, cavall entre genetes, enmig d'un cel ofès per
Fa cent potadetes, se arrossega bé, y á tothom	atupa	de rabia que té. Mes sa mare dolsa per aquietarló,
lignit de la vídua de Salleres. No bufava ni un alè de garbinada. El món,	atupat	per la calor implacable de juliol, pareixia a punt de crebassar-se. Entre
¡Nu has cuneguda ta mare! [(Ab sentiment.)] quant parl ab tu ell m'	atupa	. Meu. Xineta, sabs que t' estim. [(Ab amor.)] Xina. ¡
de trobar-se en la vida passablement establertes, però perquè han estat	atupades	i encabides en la massa pacient, la que només constitueix un murmuri
reacció si la víctima és la del cas. Però en aquest país només ens agrada	atupar	els que estan sota nosaltres. Segur que Lola diu la veritat sobre
Natura en la seva infinitud. Em trobava molt cansat, com si m'haguessin	atupat	els ossos. I havia comprès què era la guerra: una part, multitudinària,
any. Amb més de quaranta paies en total, no són bromes. Però el que més m'	atupava	no era caçar les noves, malgrat que constituí una feina infernal, sinó el
veure amb la de l'any passat, de vents furiosos que arrabassaren arbres,	atuparen	els fruiters i esbucaren parets i teulades, serví per consumir els
de sobte, sense fer renou i sense deixar-lo fugir ni demanar auxili. L'	atuparen	fort, tan fort que, en aturar-se —perquè tampoc no volien fer-li la pell
bruixes...!, repeteix la pobra boja altra vegada a crits. Ja t'	atuparé	jo, madò Grossa, ben atupada quan et trobi. Ets tu que els has donat mal
ni esma, es coneix que el temporal prové de fa unes hores i que deu haver	atupat	de valent. Des de bon dematí la ciutat ha anat recuperant la calma i,
seda no és blana ni apta per cosir, la banyen damunt una pedra viva i l'	atupen	per reblanir-la. El resultat és que el teixit que es fa amb aquesta seda
atenció, estaven assaciades. La reacció arribà després, quan els cossos,	atupats	per la impressió, recuperaren una mica les forces i la consciència per
raonava la senyora Rosa, i en comptes de fer-ho consenten que la vida les	atupi	. La senyora Rosa usava turbant i s'havia pintat les ungles llargues. Són
assassinar milions d'indígenes, empresonar milers d'antifranquistes o	atupar	solitaris portadors d'estelades sense cridar, sense donar ordres, sense