×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb atura |
Freqüència total: 81 |
CTILC1 |
| nues del bosquet; el bombolleig de la resclosa, l'udol d'un gos d' | atura | espellifat, el brunzit dels fils de conducció elèctrica, la feien | | Vaig treure el cap per la claraboia i el vaig veure dret, gegantí gos d' | atura | , enmig d'una trentena d'homes ennegrits, magres, amb bragues. El seu braç | | a voltar el ramat en comptes d'atacar-lo és heretada pels gossos d' | atura | . No puc veure que les accions realitzades per les cries, sense | | i un encreuament amb un gànguil donà a tota la família de gossos d' | atura | una tendència a caçar llebres. En els encreuaments, els instints | | esquelles, darrera el pastor amb els seus somnis, a cada costat un gos d' | atura | que va i ve, vigilant que el bestiar no s'escampi. L'hereu i els dos | | molinera, un seu fillol, fill de la jove, nin de tretze mesos, un ca d' | atura | i una oca de la bassa. Vaques, euga, porcells, gallines i coloms, àdhuc | | de nous en un cistellet de salic blanc, i anà a tancar a la cort el gos d' | atura | que sempre la seguia. Després, agafant el cistellet i el nin, i esquivant | | asseguraven que era bona per l'enaiguament). També intentà que el gos d' | atura | ocupés, en l'estimació de l'infant, el lloc de l'oca, però el gos d'atura | | atura ocupés, en l'estimació de l'infant, el lloc de l'oca, però el gos d' | atura | tenia altres fal·leres i, a més, no li agradava l'ensiam. Els elefants | | algunes paraules seques que ens semblaren malediccions, mentre el gos d' | atura | ens va dedicar alguns roncs ventrílocs tot alarmants. A les cinc de la | | feréstec del Pirineu, que amb un rabadà i mitja dotzena de gossos d' | atura | pasturava cinc o sis mil ovelles a les faldes d'aquelles altíssimes | | de la muntanya. El veig sempre voltat d'un ramat de xais, amb el gos d' | atura | mig adormit, entre peus el sarró i amb el flabiol als llavis. El seu | | aquella dentadura tan blanca, tan sencera, tan forta —dentat de gos d' | atura | , com deia ell—, que Déu li havia donat. I no s'errava, per cert, | | fortes, que el seu propietari havia qualificat un jorn de dents de gos d' | atura | . 7 matí del 17 agost de 1948 Cocktail Àtic de | | dels llops i altres enemics que poguessin presentar-se. Els gossos d' | atura | també eren al lloc que llurs pastors els designaven. Allò sí que era | | casa, el temps em va passar de pressa. Tan bon punt vaig tenir gos d' | atura | , el treball ja va ser més descansat, i llavors jo tenia prou temps per a | | el cuc, prenia el ramat, i cap a la Conillera falta gent. No tenia gos d' | atura | ; només em seguia un de raça de sant Bernat, encara cadell, que per a | | —Xet, xet, xet...— Llavors, el mateix pastor clama el gos d' | atura | : —Moret. Moret. Moret! Tè, tè, tè!—. (Naturalment, qui | | a orelles d'aquest. D'aquesta manera han estat salvats molts gossos d' | atura | que, si no haguessin clamat, s'haurien perdut irremisiblement. El bestiar | | —tot i que el guarden pastors molt entesos, amb uns bons gossos d' | atura | —, també, amb més o menys intensitat, queda dominat pels clams. Ja se sap | | parpelles del sant baró, vaig veure una gran semblança amb els d'un gos d' | atura | ; un gos d'aquells que, dins el seu aire abandonat i sofert, mantenen, en | | de mocar-les amb la deguda freqüència. Dels gossos, n'hi havia un d' | atura | ; terrible i impertinent, que li deien "Halcón". Era de color amantegat, | | començaven a vigilar el llop, ja que començava a udolar, i els gossos d' | atura | havien de portar collar de punxes. Calia donar sal a les ovelles i | | a l'home i aquest l'aprofita com a auxiliar per a la cacera i com a gos d' | atura | . S'inicien en aquelles èpoques les primeres feines de conreu. Al | | 32. Xerrada entre "Bucèfal" i el "Babieca". 36. | Atura | d'urbà. 37. Pur davant el nom. 38. La seva missió és | | la feina del pastor seria esgotadora si no fos pel gos (gos d' | atura | , perrina). Constitueix una de les mostres més interessants de com | | sobre els drets del baciver a les sopes, compartides amb el gos d' | atura | , a coure el menjar en la fogaina del mas, a l'ús de la paella de la casa | | , com a ceptre, un bastó d'arç potent. I amb sos bells cans, sos cans d' | atura | , qui amb ell seguíen a pastura, genolls dins les | | ball del pedruscall que s'esberla: maniobra el gos d' | atura | , escaina, fugint, la merla, una veuarra escridassa, | | i uns núvols llargs de la color del plom; no es mou el gos d' | atura | de la jaça i li van tremolant els pèls del llom. Els | | arribat l'estona de dir: prou! Ja us hem ferit quatre cadells d' | atura | , i alguna porta l'hem guarnit amb foc, i el cerquem | | que ha enterrat els dies verds, i té un mirar tranquil de gos d' | atura | ; i els altres se l'escolten bocaoberts, i un més | | se te'n riuen entre els fems, sense tenî al costat cap gos d' | atura | que els mossegui les cuixes al seu temps! I tots | | amunt hi ha herba fresca i ramats que hi pasturen, vigilats per gossos d' | atura | i vailets amb sarrons i gaiatos. És un paisatge idíl·lic en el qual ni | | copsant fresca pastura i abstreta en son delit, pastor i gos d' | atura | i esquella de reclam, oblida, i descurada se n'entra pel tancat | | de la meva mare, i del vent pastor que xiulava al vermell gos d' | atura | del sol cadell, i de la nocturna carreta, feixuga de | | florit, virilment dret, mon bastó s'endormisca... Laila gossa d' | atura | de sols i ombres: ¿per què m'esguardes amb ulls sangonosos, | | ulls. El teu amo es fot un fart de riure, de veure't posat com un gos d' | atura | , davant d'un ull de rec, com davant d'un os. Roseta. Llorenç, | | mantes. Vives afluixant-se els cordons de les sabates féu: —És un gos d' | atura | . M'agrada. I Tarrés: —Però, què en farem? Prou feina tenim amb nosaltres. | | I d'homes si m'en passan pel taulell, i no em guarda marit ni gos d' | atura | , que el saber-se guardâ és qüestió de pell... Forc· Sóu fresca, | | entornant-se'n vers al bosc seguit dels mastins d' | atura | . Son pas lleuger ressonava dins la fosca de la nit, | | sobre la paret d' un camp; son remat pastorava en un rostoll. Lo gos d' | atura | , al veurer la Castanya, la saludá ab quatre salts y glapits d' alegría, | | los blanchs anyells, lo cabridet anyívol, lo boch, lo goç d' | atura | , y llurs pastors, que encara ne tenen la figura, | | mentres el vell pastor murmura malediccions. El gos d' | atura | llensa, enigmàtic, un udol... D'entre l'aubada surt | | branques se retorsen en símbols de martiris. Saluda el gos d' | atura | la tarde ab un udol. Esmicolades tomben les fruites y les | | Enfonsa la mà seca per l'àrit costellam del gos d' | atura | . Parla no mes qu'ab la mainada qui del sarró li pren, en rotllo | | consentida. Aborden ab alegria estranya de subaltern els cans d' | atura | mal-carats. Mes per demunt l'insòlita negror dels espadats | | llurs y el jas de llurs barraques y apedreguen irats el gos d' | atura | per que, fidel, no'ls hi seguesca els passos quan | | cosa. Però era massa exposat: ell en sabia més que jo, de fer de gos d' | atura | . No es va torbar gaire a començar a sortir gent. Ull viu, vaig dir i vaig | | et Chandon. Parlava un espanyol arrossegat d'erres. Els dos gossos d' | atura | sortiren de la casa amb la cua entre les cames, remugant maleït sigui, |
|
