×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb aturall |
Freqüència total: 104 |
CTILC1 |
| del matí. I l'espant de Cèrber o Cerber, l'atroç mastí, el sobrenatural | aturall | , que algú representa amb tres caps i amb cua com de serp. És a l'entrada | | s'exposa la ment o fantasia a esgarriar-se, sense | aturall | ; fins que s'adoni a l'últim, advertida o a cops d'experiència, | | i en la folla fatuitat de les meves disbauxes vaig calcigar els comuns | aturalls | de la decencia. Però sería absurde aturar-me en el detall de les meves | | Vaig tancar-me dins la meva cambra, fumant desesperadament, sens tenir | aturall | , veient-me empès per una tragèdia que esperava que esclataria d'un moment | | que no saben fer res més que el vermut i discurssos, que no tenen | aturall | a la llengua, i com han de tenir aturall a la llengua, si han fet el | | i discurssos, que no tenen aturall a la llengua, i com han de tenir | aturall | a la llengua, si han fet el vermut? —Aquí et poso el sabó, pastadents, la | | fa córrer el perill d'immobilitzar-nos mentre la vida del món corre sense | aturall | . II El sentit de la història Escric lluny dels meus llibres. | | en sentit polític. El segon tret essencial és una racionalitat que no té | aturall | i que sempre es manté oberta a la força persuasiva del conseqüent | | una mena d'alegría encalmadora, acudía, tota diligenta, a posar | aturalls | a la porta de la cuyna, per quina llinda, sense bastiment, entrava | | i ell (estanyol, pujol, fontinyol; altell, agudell, planell), all ( | aturall | , fermall, aclucalls). I sobretot hem adquirit certa aptesa a | | per tradició oral, és cosa viva, bellugadissa, s'està refent sense | aturall | amb la instintiva i constant col·laboració del poble; d'aquí, les | | falta gent! Però, rendits i tot, com per a excitar-se, cantaven sense | aturall | . Per una mena de compensació i revenja, com més aglaçadora era la feina i | | a vegades, podrà eludir o defugir, però sovint se li presentaran com a | aturalls | i obstacles infranquejables. No insistirem aquí en les fronteres | | L'hostaler ens va dar cobri. Dins la casa, la gent traüllava sens | aturai | i alguns jugaven a cartes i bevien vi. Les filles de l'amo, més fresques | | Els camps eren verds i els homes de la feina treballaven sens | aturall | , dins el comellar. Ens saludàrem molt efusivament. Li vaig dir que | | Havia caigut esgotat, rera una paret, i els cossiers em saltaven, sens | aturall | , a dins els ulls. quan em vaig despertar, el sol davallava ben apressat | | sota el braç. No sabia què podia fer i rodolava d'un cap a l'altre, sense | aturall | . Quan es va témer, havia arribat al moll, sense voler. Només li havia | | tot allò. Ho va fer, l'home, i ella començà a passejar xerrant sense | aturall | : sempre li havia de dir que sí i que sí, en Bartomeu, al groc diminut, i | | noces de pinyol vermell i les festes duraren set dies i set nits sense | aturall | amb balls ben vitencs l'un darrera l'altre. El festeig havia estat llarg | | pensarà que ha estat una imprudència dormir, que no havia d'haver tengut | aturall | , com li ha comanat el tinent, i manco encara dormir en paratges | | programa únic i exclusiu que durava les vint-i-quatre hores del dia sense | aturall | on només es cantava, es ballava, es feien deports i concursos; els | | la cambra i la llum dels ciris l'enlluernà, les llàgrimes sortiren sense | aturall | i es va agenollar al costat de la mare sola. Na Margalida va reviscolar, | | a la plaça Major els coets fiblen; i els capirots, balla que balla sense | aturall | . Passen les primeres hores. La bogeria del goig i de la festa va | | però molt poch, y com no'ns explicavem la coincidencia de remoure l' | aturall | y la vinguda de l'aigua, tots entusiasmats crèyem que haviem lograt un | | regadores paraleles les unes á les altres, ab un tros de gleba s' hi fan | aturalls | de tros en tros, y ab aixó n' hi ha prou per estendrér l' aygua ab | | coneguts y benafactors. Y alla per Manacor quant hi som no tench | aturay | may d'una banda al altre hala qui hala. Oh que m'agradaria que ves el | | no més per contarló hauriau d' emprá cinch dies de feyna trabayant sens' | aturay | tres hores es dematí y tres es decapvespre. Si l' haguésseu de contá amb | | acopades, per les plomes estufades es fiquen sense | aturai | ; i un caparró, de vegades, guaita per l'amagatai. Són | | gos de sa filla: la qual pot ser bella, però el seu cor no té | aturall | ." Així feia ell: i els déus acudiren plegats a la casa del | | és crear en l'altre la terra sota el cel, que l'home sense | aturall | prega sense aturall que li siguin creats. Perquè ha cregut, | | la terra sota el cel, que l'home sense aturall prega sense | aturall | que li siguin creats. Perquè ha cregut, pregunta. De mi estant, | | és la vida de l'Espai, és el seu creador i procreador sense | aturall | . La fita crida la fita: diu: ja no és bo que l'Espai | | plantada de vinyes a vista perduda, llaques sense | aturall | obrint les grans carreteres del món com uns | | —Sí, si l' exemple se segueix ja anirá depressa. —Aixó en comensant no tè | aturall | . —En Castells diu qu' está tan ferm. —Ja veurás com aquest será lo cap y | | cercava mon pare. Sis añs fa que som com un taravella, correguent sense | aturay | d' un cap de mon à s' altre, y m' han rapat es pel tots quants de barbés | | ran de sa cara, amb una veuarra forta i menaçadora elsi deia, sense tenir | aturai | : —Feina o menjar! Feina o menjar!... Allò era un desfet de temps, una cosa | | plétora? Pero el fet no podia esser més clar. Abans, en Jaumet no tenia | aturall | . Com una papellona loca s' aficava per tot y ab tots. Era un manat de | | tal volta abans d' hora, vessant un degotís de seny en la manca d' | aturall | de sa complecsió. La primavera tombava cap a la maduresa; els sementers | | poc-a-poquet; després més vivament... Ja no 's movien, ballaven... sens' | aturall | ... esperitadament... Ballaven... ballaven!... en dansa d' espectres... | | al saber és la Pregunta. La Pregunta mai no té | aturall | : és com la terra. L'intocat S'inaugurà en mi, o en el meu cos, | | més tard, la Neus ja havia armat el teleobjectiu i disparava sense | aturall | . El xofer baixava i feia el gest inútil d'obrir la porta de darrera | | carxofes. Just que aquesta vegada han arribat massa enfora, i no tendré | aturall | fins que no m'ho hagin pagat. Ara, ja, d'aquesta casa, jo també en som | | les passes que la distanciaven d'aquell portal que abocava llum sense | aturall | , després apropant-s'hi del tot i, finalment, situada ja, enfront d'ell, | | d'aquells rostollars pels quals, de bergantella, galopava sense | aturall | a ple sol, com una pollina emmalaltida de vitalitat. Si no hagués estat | | ho decidí, romangué a l'espera d'una avinentesa —que amb aquell no tenir | aturall | de Na Gabriela no acabava de presentar-se mai— per fer aquella proposta, | | d'exhalar una estona després d'aquell temps interminable de tossir sense | aturall | . Després, demanà a Na Gabriela que, de dins un calaix, li abastàs una | | pas; devant tú, veitx el rellotje que corre y no té | aturay | . Cuant de deixarte, garrida, arriba l' hora fatal, | | columna d' un diluvi de foch, que runa y aygues no 'n son bon | aturall | . ¡Cástich gran! ab llurs eynes rojenques, rochs y grava, llenya | | aquests sempre 'n fan befa de les ánimes actives que traballan sense | aturay | per be de la Humanitat. XXVII. De estimar la saviesa. Si per cas | | per una mena de viscositat blanca dins la qual canviaven de forma sense | aturall | . Dins la caseta, el mal temps, que augmentava per moments, semblava |
|