×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aturar |
Freqüència total: 11403 |
CTILC1 |
a la feina, menja i dorm el que estrictament et calgui i no negligeixis d' | aturar | -te a contemplar cada vespre el sol quan es pon dins les més tranquil·les | com mai no ho comprèn ningú, quin crim havia comès. El seu pensament s' | aturava | en el mur, fràgil i alhora impenetrable, de l'elogi o del blasme i no | endinsada en el seu íntim mirall, la serenor del passat. Però no s'hi | aturarà | gaire, perquè endevina el llarg i complex futur que l'espera. Sí, la vida | Calixtu", cridava fort, però amb acurada pronúncia, la noia. "Què?", s' | aturava | amb recel l'Estengre. "Com li he de repetir que m'han de prolongar el | al capdavall un bon home. Sortim al jardí? En vesprejar, fresqueja. | Atura | 't, hi ha un esglaó, i el llum se'ns ha espatllat, que no ensopeguis. He | la falç i amb una fermesa i una tranquil·litat tals, que Randa s' | aturà | indecís. —Si vinc, t'ofego a la bassa!... Tino Costa continuà amb els | jove mestressa —s'havien dit els uns als altres en veure el carro que s' | aturava | allà fora, davant la masia. Després, per les senderes que travessaven la | les mans. Saludaren: —Bon dia, nostramo i la companyia! —Bon dia! S'havien | aturat | tots a la vora del camí; els joves, una mica endarrera. Contestaren | a Donya Maria: anava tranquil·la, però se la veia emocionada. S' | aturà | davant d'ella i li demanà perdó pel que havia fet. Haguéssiu vist | podran sortir amb els promesos; esperen les nits en què l'alegre ronda s' | aturarà | sota els seus balcons... Només tu no esperes ja ningú... L'escoltava? No | despertessin. —Haurem d'anar-nos-en —digué ell—; ens han vist i s' | aturen | a mirar... —Maleïda gent, que ens han vist i s'aturen a mirar. Per què no | ; ens han vist i s'aturen a mirar... —Maleïda gent, que ens han vist i s' | aturen | a mirar. Per què no ens deixen sols? Per què no podrem romandre així fins | els quals sentia que no hauria respectat res. Enfront de casa d'ella s' | aturà | . El balcó era tancat, i tot l'edifici, embolcallat en el silenci. Va | . El saludà amb gest alegre, i ell, des de lluny, li tornà la salutació. S' | aturà | al peu del balcó, l'amenaçà, com si jugués amb un infant, i pujà al pis. | havia els malvats amb llurs odis, llurs crueltats i llurs violències, no | aturant | -se ni davant les coses més santes, i que ella era veritablement l'enviada | el seu amor per damunt de tot a la vida; encara en aquest cas, ¿s'havia | aturat | ell a pensar en l'esdevenidor? Mila havia estat portada a la vida com una | ella que de costum. Mila es sentia massa preocupada amb el seu amor per | aturar | -se amb aquella novetat. Se'n dolgué pel seu pare; estigué amb ell més | sentia gairebé presa de terror, perquè, donat aquell pas —pensava— qui l' | aturaria | ? V Tinc una mare que m'ha seguit fins aquí... La nit i la vostra mà | ni ho sabria mai, el mòbil d'aquells impulsos. A vegades Tino Costa s' | aturava | per la seva banda a reflexionar sobre l'estranya força d'aquell | va poder néixer-li de l'ànima un impuls com aquell?—; ella llavors, sense | aturar | -se a considerar si l'infant tenia o no tenia raó (ara estava certa que en | en aquell espai on cada capvespre, a la sortida de l'escola, els nois s' | aturaven | a jugar. El carro fou posat quasi tocant a la paret posterior del vell | baté amb fort estrèpit una porta. A Mila li semblà com si el seu cor s' | aturés | de palpitar i sentí que li mancava l'aire. No obstant, tancà el balcó i | a poc a poc, vençut per les súpliques. Sota el fanal els homes s' | aturaren | . Ara parlaven també ells bo i agitant els braços en gestos violents. | amb el cor palpitant, contenint l'alè i tremolant tota. Els homes s' | aturaren | davant la casa: comentaven amb veus aïrades, culpaven el seu fill d'haver | volgué aixecar-se; estigué una llarga estona maldant. Dos que passaven s' | aturaren | per riure-se'n. —On l'has pescada, noi, que no la pots portar? | trist, com si hagués de posar-se a plorar. Es trobà així davant la casa. S' | aturà | , es buscà la clau, i abans de trobar-la s'escorcollà totes les butxaques. | del camí. A una masia llunyana, Déu sap on, es sent bordar un gos. Mila s' | atura | estremida, i torna a caminar. Ara només se sent la remor suau dels seus | sagnen les carns i es deixen esquinços de roba. Mila ja no pot més. S' | atura | i mira endarrera; després, en un esforç dolorós, torna a caminar. Porta | congriava damunt les muntanyes del fons. "Potser plogui", es digué. S' | aturà | i sentí que les forces se li acabaven. Respirà afanyosament; tot el cos | un repetjó, Mila allà al fons descobrí Argona enmig de la vall. Va | aturar | -se un altre cop, panteixant. Mila hauria desitjat tenir ales, volar a | Santa Maria; ara pensa únicament en la ciutat, pensa en ell i Mila no s' | aturarà | ja fins a trobar-lo, no es pot aturar. Ara el seu caminar era com | ciutat, pensa en ell i Mila no s'aturarà ja fins a trobar-lo, no es pot | aturar | . Ara el seu caminar era com l'ascensió a una alta i escarpada muntanya, | de córrer devers ell per a salvar-lo abans que sigui massa tard. No: no s' | aturarà | a Santa Maria. No sap com, però ella necessita no aturar-se gens, | tard. No: no s'aturarà a Santa Maria. No sap com, però ella necessita no | aturar | -se gens, necessita córrer a ell. A moments, Mila somniava que estava ja | se li flectaven; la mirada se li enfosquia i respirava amb dificultat: s' | aturà | vacil·lant entre el seu desig de prosseguir i aquella irresistible | fer. Abans que tot has de posar-te bona... Has de posar-te bona... S' | aturà | mirant-la: —Però, ¿és possible que et tingui ací, que et vegi i parli | de nou. L'endemà, quan Sileta tornava de l'aigua, tia Càndia del Noro l' | aturà | i li va parlar del seu casament. —És veritat, Sileta, el que m'han dit? | en un portal, i des d'allí vaig anar espiant tot el que feia. Es va | aturar | davant la porta, i jo... no us ho creureu, però els ulls se'm van | a fora al carrer, havia sentit els homes que baixaven des de la plaça; s' | aturaren | no gaire lluny, i Tino Costa sentí vibrar la simbomba i les guitarres i | jeia el cadàver d'ell horriblement mutilat. La mare, ja dalt al cim, va | aturar | -se. A penes refeta del seu esvaniment, a penes restituïda a la | Què succeeix? —Ha sortit corrents al carrer cridant el seu fill... —L'han | aturada | , però crida que la deixin, que vol veure el seu fill. —Senyor! Quantes | des de l'interior, sentí el carro que es deturava davant la porta i s' | aturà | a escoltar. El cor li defallia; les cames se li doblegaven. Es trobava | —La porta?... Es dirigí plena de temor devers allí seguida per ell; s' | aturà | davant la porta, va empènyer-la molt lleugerament amb la mà i cridà la | l'"home" enfront de les depravacions de la "tècnica" saben on han d' | aturar | -se, tanmateix. La seva requisitòria del "progrés" ensopega amb un límit | abans incidentalment al·ludida, no arribà a consumar-se. No puc | aturar | -me, ara, a analitzar les moltes i contradictòries repercussions que el | no passa res d'això. La gent no perdona, però tampoc no s'odia. I si ens | aturem | a pensar-ho un minut, conclourem que la gent —nosaltres— no perdona | anelles, quan ironitzem a costa de xilabes, fesos, turbants, podríem | aturar | -nos un segon a pensar que els brodats, les passamaneries i els emblemes | Va passar una ambulància, la creu vermella sobre el fons blanc. S' | aturà | un instant al mig del carrer; un home gros, amb brusa d'infermer, | nevar. Del quintà blanc emergeix la verdor del sègol. La mallerenga que s' | atura | un moment a les branques, vora la finestra, té un plomatge de tons més | el solc de les teules, és talment un petit pont rústic. Dues merles s' | aturen | a la perera del conreu; una d'elles s'escura el bec en una branca. Vora |
|