Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a la feina, menja i dorm el que estrictament et calgui i no negligeixis d'	aturar	-te a contemplar cada vespre el sol quan es pon dins les més tranquil·les
com mai no ho comprèn ningú, quin crim havia comès. El seu pensament s'	aturava	en el mur, fràgil i alhora impenetrable, de l'elogi o del blasme i no
endinsada en el seu íntim mirall, la serenor del passat. Però no s'hi	aturarà	gaire, perquè endevina el llarg i complex futur que l'espera. Sí, la vida
Calixtu", cridava fort, però amb acurada pronúncia, la noia. "Què?", s'	aturava	amb recel l'Estengre. "Com li he de repetir que m'han de prolongar el
al capdavall un bon home. Sortim al jardí? En vesprejar, fresqueja.	Atura	't, hi ha un esglaó, i el llum se'ns ha espatllat, que no ensopeguis. He
la falç i amb una fermesa i una tranquil·litat tals, que Randa s'	aturà	indecís. —Si vinc, t'ofego a la bassa!... Tino Costa continuà amb els
jove mestressa —s'havien dit els uns als altres en veure el carro que s'	aturava	allà fora, davant la masia. Després, per les senderes que travessaven la
les mans. Saludaren: —Bon dia, nostramo i la companyia! —Bon dia! S'havien	aturat	tots a la vora del camí; els joves, una mica endarrera. Contestaren
a Donya Maria: anava tranquil·la, però se la veia emocionada. S'	aturà	davant d'ella i li demanà perdó pel que havia fet. Haguéssiu vist
podran sortir amb els promesos; esperen les nits en què l'alegre ronda s'	aturarà	sota els seus balcons... Només tu no esperes ja ningú... L'escoltava? No
despertessin. —Haurem d'anar-nos-en —digué ell—; ens han vist i s'	aturen	a mirar... —Maleïda gent, que ens han vist i s'aturen a mirar. Per què no
; ens han vist i s'aturen a mirar... —Maleïda gent, que ens han vist i s'	aturen	a mirar. Per què no ens deixen sols? Per què no podrem romandre així fins
els quals sentia que no hauria respectat res. Enfront de casa d'ella s'	aturà	. El balcó era tancat, i tot l'edifici, embolcallat en el silenci. Va
. El saludà amb gest alegre, i ell, des de lluny, li tornà la salutació. S'	aturà	al peu del balcó, l'amenaçà, com si jugués amb un infant, i pujà al pis.
havia els malvats amb llurs odis, llurs crueltats i llurs violències, no	aturant	-se ni davant les coses més santes, i que ella era veritablement l'enviada
el seu amor per damunt de tot a la vida; encara en aquest cas, ¿s'havia	aturat	ell a pensar en l'esdevenidor? Mila havia estat portada a la vida com una
ella que de costum. Mila es sentia massa preocupada amb el seu amor per	aturar	-se amb aquella novetat. Se'n dolgué pel seu pare; estigué amb ell més
sentia gairebé presa de terror, perquè, donat aquell pas —pensava— qui l'	aturaria	? V Tinc una mare que m'ha seguit fins aquí... La nit i la vostra mà
ni ho sabria mai, el mòbil d'aquells impulsos. A vegades Tino Costa s'	aturava	per la seva banda a reflexionar sobre l'estranya força d'aquell
va poder néixer-li de l'ànima un impuls com aquell?—; ella llavors, sense	aturar	-se a considerar si l'infant tenia o no tenia raó (ara estava certa que en
en aquell espai on cada capvespre, a la sortida de l'escola, els nois s'	aturaven	a jugar. El carro fou posat quasi tocant a la paret posterior del vell
baté amb fort estrèpit una porta. A Mila li semblà com si el seu cor s'	aturés	de palpitar i sentí que li mancava l'aire. No obstant, tancà el balcó i
a poc a poc, vençut per les súpliques. Sota el fanal els homes s'	aturaren	. Ara parlaven també ells bo i agitant els braços en gestos violents.
amb el cor palpitant, contenint l'alè i tremolant tota. Els homes s'	aturaren	davant la casa: comentaven amb veus aïrades, culpaven el seu fill d'haver
volgué aixecar-se; estigué una llarga estona maldant. Dos que passaven s'	aturaren	per riure-se'n. —On l'has pescada, noi, que no la pots portar?
trist, com si hagués de posar-se a plorar. Es trobà així davant la casa. S'	aturà	, es buscà la clau, i abans de trobar-la s'escorcollà totes les butxaques.
del camí. A una masia llunyana, Déu sap on, es sent bordar un gos. Mila s'	atura	estremida, i torna a caminar. Ara només se sent la remor suau dels seus
sagnen les carns i es deixen esquinços de roba. Mila ja no pot més. S'	atura	i mira endarrera; després, en un esforç dolorós, torna a caminar. Porta
congriava damunt les muntanyes del fons. "Potser plogui", es digué. S'	aturà	i sentí que les forces se li acabaven. Respirà afanyosament; tot el cos
un repetjó, Mila allà al fons descobrí Argona enmig de la vall. Va	aturar	-se un altre cop, panteixant. Mila hauria desitjat tenir ales, volar a
Santa Maria; ara pensa únicament en la ciutat, pensa en ell i Mila no s'	aturarà	ja fins a trobar-lo, no es pot aturar. Ara el seu caminar era com
ciutat, pensa en ell i Mila no s'aturarà ja fins a trobar-lo, no es pot	aturar	. Ara el seu caminar era com l'ascensió a una alta i escarpada muntanya,
de córrer devers ell per a salvar-lo abans que sigui massa tard. No: no s'	aturarà	a Santa Maria. No sap com, però ella necessita no aturar-se gens,
tard. No: no s'aturarà a Santa Maria. No sap com, però ella necessita no	aturar	-se gens, necessita córrer a ell. A moments, Mila somniava que estava ja
se li flectaven; la mirada se li enfosquia i respirava amb dificultat: s'	aturà	vacil·lant entre el seu desig de prosseguir i aquella irresistible
fer. Abans que tot has de posar-te bona... Has de posar-te bona... S'	aturà	mirant-la: —Però, ¿és possible que et tingui ací, que et vegi i parli
de nou. L'endemà, quan Sileta tornava de l'aigua, tia Càndia del Noro l'	aturà	i li va parlar del seu casament. —És veritat, Sileta, el que m'han dit?
en un portal, i des d'allí vaig anar espiant tot el que feia. Es va	aturar	davant la porta, i jo... no us ho creureu, però els ulls se'm van
a fora al carrer, havia sentit els homes que baixaven des de la plaça; s'	aturaren	no gaire lluny, i Tino Costa sentí vibrar la simbomba i les guitarres i
jeia el cadàver d'ell horriblement mutilat. La mare, ja dalt al cim, va	aturar	-se. A penes refeta del seu esvaniment, a penes restituïda a la
Què succeeix? —Ha sortit corrents al carrer cridant el seu fill... —L'han	aturada	, però crida que la deixin, que vol veure el seu fill. —Senyor! Quantes
des de l'interior, sentí el carro que es deturava davant la porta i s'	aturà	a escoltar. El cor li defallia; les cames se li doblegaven. Es trobava
—La porta?... Es dirigí plena de temor devers allí seguida per ell; s'	aturà	davant la porta, va empènyer-la molt lleugerament amb la mà i cridà la
l'"home" enfront de les depravacions de la "tècnica" saben on han d'	aturar	-se, tanmateix. La seva requisitòria del "progrés" ensopega amb un límit
abans incidentalment al·ludida, no arribà a consumar-se. No puc	aturar	-me, ara, a analitzar les moltes i contradictòries repercussions que el
no passa res d'això. La gent no perdona, però tampoc no s'odia. I si ens	aturem	a pensar-ho un minut, conclourem que la gent —nosaltres— no perdona
anelles, quan ironitzem a costa de xilabes, fesos, turbants, podríem	aturar	-nos un segon a pensar que els brodats, les passamaneries i els emblemes
Va passar una ambulància, la creu vermella sobre el fons blanc. S'	aturà	un instant al mig del carrer; un home gros, amb brusa d'infermer,
nevar. Del quintà blanc emergeix la verdor del sègol. La mallerenga que s'	atura	un moment a les branques, vora la finestra, té un plomatge de tons més
el solc de les teules, és talment un petit pont rústic. Dues merles s'	aturen	a la perera del conreu; una d'elles s'escura el bec en una branca. Vora

Pàgina 1 (de 229)

50 següents