×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aturat |
Freqüència total: 1311 |
CTILC1 |
Candi contra la brutalitat dels nois. Candi era, en efecte, un minyó | aturat | , el qual, per la seva simplicitat, havia estat el centre de totes les | Un altre dia, vora la clínica del Dr. Rabassa, hi havia uns cotxes | aturats | . Va passar una ambulància, la creu vermella sobre el fons blanc. S'aturà | pa, cues pel carbó, els ous, la llet. A l'Ateneu, deu o dotze persones | aturades | davant d'un poderós altaveu. Nosotros, los hombres de la CNT y la | Rafael Maspons arrossegava un tronc sec. L'he trobat molt envellit, com | aturat | i aclaparat per una obsessió. És un cas evident de neurosi de guerra. | de flor. Però cap a les cinc torna a nevar, i tot és blanc, gris, | aturat | ... 18 febrer. Vaig a ciutat. El paisatge, de Viladrau a | trencats pel carrer. I també taques de sang. La ciutat té un aspecte | aturat | , tràgic. Grups de gent fugen, amb criatures al coll. El diari diu que han | parla de fortes operacions al sector de Morella. Però la guerra sembla | aturada | : a moments diríeu que no s'acabarà mai! Treballo en el Coleridge (els | cel assolellat i els nuvolets blancs, lleugers i alegres. La guerra està | aturada | . A moments, diríeu que durarà sempre més. 10 juny. He | on hi ha dues roques seguides. Després la fosca s'alça, sòlida, i l'home, | aturat | , assenyala: —És per aquí. S'inclina a deixar la noia a terra, es torna a | cap a la ribera. En el matí, tot adquiria una estranya i clara sonoritat. | Aturat | davant de la casa, l'animal mosquejava impacient, fent ressonar | la porta. Va romandre una estona immòbil, descansant, mentre les dones, | aturades | aquí i allà, en grups, davant les portes, xafardejaven i els infants | havia estat de nou amb ell; havien estat, en efecte, una llarga estona | aturats | en un cantó. La vella Pigada la tornà a esperar: —Escolta, que vols fer-me | sortejant les basses d'aigua, els tolls de fang; saludà un grup de dones | aturades | davant d'un portal, que se la miraven i es va perdre pel fons. Joana a | a la casa i de la casa als carrers; caminaven amb passes callades, i | aturades | al carrer, o en grups de dues o tres, davant de les portes, enraonaven | local de ses joventuts. Tenia una feinada! No s'estava un moment | aturat | . De vegades sortia pels pobles a fer xerrades i fins i tot qualque pic | l'esquena, amb un vestit blau de seda, pujant al carruatge de ca teva, | aturat | a l'entrada... T'endugueren a veure el món darrere els vidres d'un cotxe | jo era d'un natural molt nerviós, sempre me movia. No en sabia, d'estar | aturada | ! Miri, quan compràrem es televisor jo no el poria veure. M'agradava molt | embarcacions mercants amarrades als molls, ens surten al pas, rígids i | aturats | amb els infinits ullets lluminosos, els vaixells de l'esquadra americana. | i els orangutans dels parcs zoològics. A la porta del bar hi ha, | aturat | com un enze, un xinès que duu un carretonet en el qual hi ha escrit: | que no veu que me la robarien, Colometa? I la meva mare morta i jo | aturada | com una bleda i la cinta de goma a la cintura estrenyent, estrenyent, com | casament. Es van abraçar amb en Quimet, i en Cintet, amb els ulls de vaca | aturats | , es fregava les mans. Vam anar tots plegats a fer el vermut i a menjar | la trapa tapada, les cadires a dintre de la golfa, la volta dels coloms | aturada | , el cove de la roba al terrat, la roba estesa al terrat. Els ulls rodons | de la galeria i jo, que no sé què feia per la sala, em vaig quedar | aturada | al peu del balcó a mirar-la. Estava de cara al pati i d'esquena a mi i | que era a quatre passes del meublé. Uns civils que sempre estaven | aturats | a la vora, també acudiren immediatament. Ranalies trucà al segon criat | indrets no tenia de cordar-se amb desconfiança. Les dames i els cavallers | aturats | a la porta de "La Criolla" cridaven molt poc l'atenció. El barri estava | dues parelles de policia feien circular una colla de badocs que s'estaven | aturats | a la porta. A dins de l'establiment hi havia una mica de desordre; la | amb cautela l'escala, al punt en què s'adona de Filomena, la dida, | aturada | a baix com qui sotja, li diu amb veu dolguda: —Déu ens guardi d'un ja està | brillar els fils de conducció elèctrica, que aguanten un vol d'orenetes, | aturades | a l'aguait de les altres que se'ls han d'ajuntar per al gran viatge de la | que saps... però t'estimo tant... I les seves dues grans mans li queden | aturades | a mig aire, com si no sabés què fer-ne. Ella el mira de nou i, | Si fos jove... —Què pensaries, Tomàs, si fos jove? —I Laura tremola | aturada | , amb els ulls espantats. —Potser algun dia el trobarien amb el cap obert | d'actitud, en seure o en moure's davant de Pere. Ben sovint, amb les mans | aturades | als ulls, per reprimir unes llàgrimes sinceres, sabia que en aquell | Teresa, rera la finestra, veia anar i venir Laura, mústiga, reflexiva, | aturada | mirant les feines de la sega d'un camp proper o, a les tardes, quan seia | cavitat dels ulls innocents. Laura ja no ho vol veure més; i amb les mans | aturades | al rostre com per interdir-se l'espectacle d'aquell sofriment, esclata en | home. Laura comença a sentir el pes i la cremor de la mà de l'oncle, | aturada | amb certa insistència damunt la seva espatlla. Fa un gest per | submergit en una aigua morta. Fred i silenci; el mecanisme mental com | aturat | ; li resta un sol pensament, fix, clar com una pupil·la de far: Pere! | de mica en mica n'ha descobert l'encís; l'esperit s'hi reposa; ocell marí | aturat | un moment al pal major del vaixell lent, i creu que el repòs d'un minut | aquesta paraula.) Va indicar-nos el camí que havíem de prendre i, | aturat | sota un fanal, ens feia adéu amb la mà mentre nosaltres ens allunyàvem | Però els rails, el pedruscall negrós de la via, els ferros dels vagons | aturats | a l'estació són com molls de suor. L'empleat no em deixa. Ara és bo amb mi | implorador. —Vina. I se m'emportà fora la plaça, devers la banda del riu. | Aturats | enmig del carrer, va dir-me: —No vols saber el que guanyaràs? —M'és | d'aquesta gran urbs l'aspra bellesa d'un món virginal. Això pensava jo, | aturat | al pont, i de la meravella passava a l'entusiasme, i d'aquest a | ofert constantment el do de la seva bellesa. Bellesa és clemència. Resto | aturat | enmig del pont. Les altres ànsies han desaparegut. Ací tot és pau. La | tota sofocada y avergonyida del retart que duya, mentres ell s' estaba | aturat | en lo carrer, sense perdrem may de vista. Capitol XIV. L' | ser la seva. I aquella dona parlava amb l'accent que li corresponia, | aturada | en un càlid espai del seu temps, sense memòria, desconeixent el terrible | esgraonats sota un seguit de porxos. No s'enganyaven gens ni mica. | Aturats | davant de la casa del fuster, picaven a la porta i aquesta s'obria de bat | Frederic. El Museu arqueològic de Siracusa cal visitar-lo amb el rellotge | aturat | : és el més important de Sicília i un dels millors d'Itàlia. Les | la civilització i ésser com som incomparablement millors ens hem quedat | aturats | , per raons que ara no explicarem, fins que vingui el dia que, si ve, | que va madurar a la boca dels que el parlaven i que no estava estancada i | aturada | com la lletra dels llibres migevals que no cal dir que contenen lleis | fer alguna cosa per al que som; però molt poca cosa. Vegeu com roman | aturat | el castellà típic que només actua, avui, sobre el present, amb la idea | Dant no hi són. Davant meu, però, muda, concirosa, l'ombra de la Síbil·la. | Aturada | al llindar de bell antuvi, com un interrogant, ara s'endinsa a cuitats | paradoxa inevitable, la imatge del moviment no pot ésser més que | aturada | ; per a significar-se ell mateix, el moviment ha d'immobilitzar-se en el |
|