Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i pels turons; de tant en tant, es sent en el bosc el crit d'una	au	nocturna; tal vegada l'udol d'un animal... Un bocí de lluna remunta
. La primera veu s'aixecà clara dins el tumult: —Mateu-lo! Mateu-lo!	Au	! A buscar-lo! Mateu-lo! —Per on ha fugit? On és? —
veu irada s'aixecà en el silenci momentani: —Què feu? Per què us pareu?	Au	! Matem-lo! —i acabà amb una blasfèmia horrible. Era Randa: el conegué amb
s'ha girat de nou cap a la seva filla que torna a allargar-li el càntir. —	Au	, beu una mica. Ara ell acceptà el càntir, tragueja sense treure-li els
estisorada destra, li obria una ratlla al costat, dreta i magnífica. —	Au	, en "clenxado" i tot! Alguna vegada, si no apressava la feina i estava
pel fons del carrer. Llavors la vella Pigada es girava contra l'agredit. —	Au	, cap a casa! A ta mare. Si no juguessis amb nois més grans, no et passaria
cap a casa! A ta mare. Si no juguessis amb nois més grans, no et passaria.	Au	! I el petit, mig confós, mig consolat, se'n tornava. Al temps de les
els mocs; després li aixecava el vestit i li omplia la falda de nesples. —	Au	, cap a casa! I una altra vegada ta mare que et moque! Si no, no vingues
per a aventurar-se mar endins. Al cap de dos dies de no veure cap	au	marina, en va passar una espècie que no sabria precisar, però que era una
com el de les gralles i dues plomes llarguíssimes semblants a les de les	aus	del paradís, d'un ocre daurat, emergint de la cua en forma de quilla. El
fins a uns set-cents metres sobre l'aigua, i aleshores es convertí en una	au	grandiosa, que, tot i ésser tan lluny, i gràcies a la meva bona vista,
d'ales, un vuitanta per cent blanca i un vint per cent negra, aquesta	au	, solitària i enorme, era un albatros. L'albatros és l'àliga misteriosa
esmaltades pel xiscle agre dels petrells que volten els pals. Aquestes	aus	marines tenen la gorja tan plena de metall estrident que llur cridadissa
paciència de reposar unes hores ran de l'aigua, veureu l'única mena d'	aus	que en aquestes illes tenen una representació més nodrida: són les
illes tenen una representació més nodrida: són les palmípedes. Les	aus	marines de l'hemisferi austral van i vénen i es deturen i crien a les
del nostre hemisferi boreal tenen aquí llur equivalent. Entre les petites	aus	de mar hi ha algunes espècies de Pelagodroma i
illes de la Societat és el mar el que dóna la nota vital. La varietat d'	aus	marines ho demostra. Ho demostra sobretot veure que si la terra està
de Jahvè, en nom propi i en nom del Senyor dels homes, dels rèptils i les	aus	voladores, i de les bèsties salvatgines, i dels animals i plantes de tota
Hi estem anant? /Andreu\ Un altre dia, sí. /Gravat\	Au	, fins després, i per molts anys. /Anguila\ Salut, Andreu.
¿No t'ha molestat pas? /Amèlia\ No, dorm. /Oscar\	Au	, anem que ja és tard. Tan intranquil·la estaves? /Amèlia\ Sí, no
Aquest? Qui és aquest? Fins que agafi una vara de freixe i:	Au	, a espantar les mosques! /Maria\ Ho diré al pare que m'heu
què et deia. [(S'asseu al costat de Xela.)] /Clavell\	Au	, anem, Xela. /Andreu\ No vagis tan de pressa, home; ja tindràs
anys a Sant Gervasi! Criden les veus de la terra.	Au	, companys, enarborem-la! La fe dels avis desaconsella bombes.
[(cap al terrat)] Gat-mesquer! Nas-ratat! Cara-sorgida! Perot	Au	, l'arma a punt! El foc abrusador! Golferic [(al cel):] Si
li responen que no en saben res.] [L'Ermità després ho pregunta a les	aus	majors, i d'entre aquestes, sols una àguila li contesta que una nit,
cantant que no l'han vist mai).] Ermità Escoltau-me,	aus	que sobre els palaus vos posau lleugeres i sou les banderes que fa moure
i si les bèsties vénen al baf de la carn morta, fugen les	aus	salvatges, reculen els xacals, davant els ulls de Resfa, oberts
Tu saps prou bé les hores doloroses del meu pit, quan les	aus	misterioses ombrejaven mon front i mon lament es
ton recinte quan ve la nit. Ales esteses i ulls esglaiats les	aus	nocturnes guarden l'estatge i qualque esquerpa cabra salvatge
? —Res, dona; no facis l'esquerpa, que ja et conec les intencions. Vina:	au	! Però Laura salta del llit; s'atura a l'altre costat de la cambra ran de
desocupats d' una banda y altra. En Lluís feu aviat amistats ab aquellas	aus	d' estiu, no tardá gayre en trobar entre las senyoretas forasteras quí l'
á mitja veu en Tomás, estirantlo de l' americana. —Sugranyes! Marlet!	au	!... dia de xerinola! Prenéu los barrets y cap á La Perla. Jo
Tu m'has pegat! M'has fet sang! Sang d'un vell! Això clama justícia! —	Au	, al dimoni tu i la justícia, vieux barbon! Amb una darrera empenta
quilòmetres s'ha d'anar amb un pas regular, ni a poc a poc, ni de pressa,	au	, au, au! com els soldats, com si tinguessis una música al davant que et
ha d'anar amb un pas regular, ni a poc a poc, ni de pressa, au,	au	, au! com els soldats, com si tinguessis una música al davant que et
anar amb un pas regular, ni a poc a poc, ni de pressa, au, au,	au	! com els soldats, com si tinguessis una música al davant que et toqués
una entre els llavis i el nas. Josep. —(Partint-se de riure.)	Au	, morros de figa, surt del bany. Au, que et vull veure nuet! Massa llarg,
. —(Partint-se de riure.) Au, morros de figa, surt del bany.	Au	, que et vull veure nuet! Massa llarg, aquest bany. Tot tremolo. Ja sóc
massa pesada. Ara hauré de rentar-me. Josep. —No volies bany?	Au	, au torna a l'aigua. Fes la granota. Et vull veure nedar. Mentre llisco
pesada. Ara hauré de rentar-me. Josep. —No volies bany? Au,	au	torna a l'aigua. Fes la granota. Et vull veure nedar. Mentre llisco al
amb la pala i el pic al coll, Josep em tocava el braç i em deia: "	Au	, vés a parlar-li, digues-li que se t'emporti amb ell, que potser et
vols que vingui en aquesta hora de nit? Si fos de dia podries tenir por.	Au	, no siguis covard! I, si no, espera'm; no he tingut temps de veure-
vols emprovar tu...? —No, no, anem; no perdem un instant, ara. —	Au	, de pressa, doncs! de totes maneres ja hem fet el paquet. A veure, quina
tornar-li resposta, retrocedí fins a la porta de la cambra on jo era. —	Au	, dorm tranquil, em repetí; estic segur que guanyaré; jugo amb una colla
doncs! Què esperes? Fer-te agafar? La seva tranquil·litat m'exasperava. —	Au	! Fuig tu! Marxa! Espera'm vora la carretera, a mig quilòmetre lluny del
Cada quart, al peu d'aquest arbre, eh? Puc trigar una estona, sents?	Au	, no passis ànsia! Em pega un cop a l'espatlla, marxa. Es gira a l'instant
en contra d'ell. Però fou un sospir. Josep em deixà tot dient: —	Au	, sense por, a veure si ho fas bé! En el temps d'entrar ell a la botiga
dir chut, y vé D. Amalio Mut fentme una peixcatería. Agarra el paper y ¡	au	! ya hú se tót, no em desinquetes, deixam asóles y esquetes...
bien. Noy 1. [(Dant una castanya á un altre.)]	Au	Badó. Tano. [(Veyentlo.)] Quina idea! Rodoreda. Noy
així que arribi; farà una mica de beguda sense que ningú el vegi... —	Au	, baixa! Baixen del cotxe. El gos lladra. Anselm surt al portal de la

Pàgina 1 (de 62)

50 següents