DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
audiència F 2352 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb audiència Freqüència total:  2352 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del rei Josep a qui no havien volgut jurar fidelitat les víctimes de l'Audiència, un rei que Napoleó s'havia esbandit sense pensar-s'hi gaire— i en aquest
abundància d'absoltes davant de cada parròquia, soldats, clergues, i l'Audiència, prohoms i menestrals, tots lluint les millors gales. Quan ha donat la
En aquesta època la teoria pactista, reelaborada pels doctors de l'Audiència i pels juristes de les corporacions públiques, havia assolit uns
i d'intendents previsors i intel·ligents, municipis sotmesos a la Reial Audiència i tributació reglada pel cadastre. Els catalans resistírem aquesta
cort a Barcelona, amb el virrei-capità general, els lletrats de la Reial Audiència i els notables de les dues grans corporacions de la terra. No s'adonaren,
italiana, destinada al llit del Capità general o del President de l'Audiència de Barcelona. Qualsevol es creuria que Guillem fugí de la sopa, les
més íntim va fer fàcil la solució; poc temps després, en una vista a l'Audiència en què en Gubern era apel·lant, en Cambó va començar l'informe d'apel·lat
més empenta que no pas la que vaig fer davant del policia. En aquella audiència, quan jo vaig venir al món, havia tingut lloc el procés escandalós i
Nova Planta de 28 de novembre de 1715 disolia la Real Audiència i la reorganitzava fent-la ara dependre del Consell de Castella:
Resolució del 11 de setembre de 1717 se va declarar a l'Audiència que las sentencias, decretos y provisiones se escriban en
en bona part, no arribava al "poble", ni tan sols no obtenia audiència entre la burgesia de la capital. Enmig de totes dues posicions
va al seu palau de la Medina (Dar-el-Bei) per signar decrets i donar audiència. Això motiva un vistós moviment de tropes i entreté les il·lusions dels
procuradors, racional, batllies, concell reial, cúries, cancelleria, audiència, vegueries, corregiments, prefectures, Corts, Parlaments, Generalitat,
i altra banda els retrets recíprocs, és per dir-ho així, no sortir de l'audiència i oir del matí al vespre pledejar i conversa processal. Hom coneix gent
nomenament, va rebre no sé quantes visites, i fins el bisbe li concedí audiència per tractar serioses reformes de l'associació. Els anys i els
camins que ell hauría volgut, s'aixecà del silló com en senyal de que l'audiencia estava acabada; i picant amb sa mà seca i ratllada de grosses venes
el senyor X· havia mort emmetzinat per un magistrat de l'Audiència que s'entenia amb la seva muller; una epidèmia misteriosa havia esclatat
dictada —després de mort el senyor Aspriu— per la Sala de vacances de l'Audiència territorial. En aquesta sentència es disposava que les costes de
vida, van ésser les descripcions que se li van confiar d'un judici de l'Audiència. Es tractava del procés d'un jove anglès, qui veient-se maltractat per un
Tallafer i comencen de gemegar: —Senyor, senyor... Tallafer no era amic d'audiències, i es regirà damunt la sella amb enuig. Alina s'ho mirava i callava; la
Fòscoli li preguntà, bo i aixecant-se de la cadira i donant per acabada l'audiència: —Esteu satisfeta, senyora? —Gràcies —féu ella somrient i estrenyent-li
puc dir que es tracta d'un pecat reservat. Fa dies que tinc demanada una audiència al Papa... El germà Maurici se'n rigué per sota el nas. —De què rieu?,
dins, i un cop s'hagué llevat les robes litúrgiques es dignà donar-nos audiència a peu dret. Monsenyor Papini sense ésser lleig, criava uns detalls de
i Armenteres, que a darrera hora va caure en què tenia una vista a l'Audiència, ni el Doctor Alfarràs i Viver que no es pogué desempallegar de la
endarreriments i es preparava per a pagar l'advocat quan es veiés a l'Audiència el procés. Sense esforçar-se tant com quan vivia amb Irene, arribava a
del manifestat per mi podíem remetre el comanament, jo al president de l'Audiència i el general Arlegui al coronel cap d'Ordre Públic." En acabar de parlar
està tan flac i groc (es diria que l'han ensofrat), sembla un magistrat d'audiència. Celebrem la seva arribada amb copioses libacions i en honor d'ell s'arma
política, i cartes per a dir mal dels parents, i citacions per anar a l'audiència, i gent nova per a explotar. El pare d'En Joan estava frisós. Se li
que fos cridat pel seu nom. El primer cridat fou l'alcalde. Entrà a l'audiència traspostat, emocionat, suant d'engúnia i, després de moltes reverències,
presentades al tinent corregidor de Vilafranca, qui les adreçà a la Reial Audiència, la qual les retornà a Miquel Ferran, apoderat dels prohoms de tots els
de M. Gagnon, de Perpinyà. L'any 1786, segons Carrera i Pujal, l'Audiència no gosa autoritzar, sense permís del Consell de Castella, l'establiment
de don Francisco Ramírez de Arellano, Ministre civil de la Reial Audiència de Catalunya, el qual certifica que l'obra que es vol publicar es dedica
Segons el mateix Carrera i Pujal, l'any 1771 el Fiscal de l'Audiència informava una instància del Cancelari de la Universitat a propòsit de la
i matèries semblants, sometent-los, però, a la censura del Regent de l'Audiència amb el temps d'anticipació que aquest cregués convenient d'assenyalar. I
preparatòries, es van procurar abans que tot una autorització de l'Audiència, "para precaver (porque todo era temible), diuen, el que la
el va iniciar, obrint-li la seva excel·lent llibreria, un jutge de l'Audiència, aferrissat enemic de les prerrogatives papals. Després Blanco, volent un
data en què el senyor Jacobo María Espinosa, fiscal del civil de l'Audiència de Barcelona, un senyor que deia "que el mundo debe considerarse una
de gener de 1811, en la seva qualitat de president de l'Audiència afrancesada, en ocasió de l'obriment dels Tribunals. Comença el discurs
estadística de les causes criminals tramitades a les audiències d'Espanya l'any 1842 (pàgs. 51-52). 16.
punt fou iniciada per Enric Jardí en sostenir que una sentència de l'Audiència Territorial de Barcelona —ponent González Echávarri— es decantava per la
cosa s'oposà el Gremi de Fusters que li penyorà les caixes i acudí a l'Audiència en protesta de la pretesa infracció. El tribunal no ho degué apreciar
del 1748 els prohoms del Gremi de Torners i Caixers acudiren a l'Audiència per tal que com temps enrera els prohoms fusters havien apremiat alguns
clavades per testa. El Gremi de Torners i Caixers recorre a l'Audiència per creure que els seus agremiats es troben en pacífica possessió
demostraran el contrari. A 7 d'abril de l'any 1750 l'Audiència fallava que els fusters tornessin les caixes que havien penyorat, però
els prohoms fusters apremiessin al de Reus i el galoner Camps acudís a l'Audiència contra l'apremi dels fusters barcelonins. Entre molts altres hi hagué un
sellers i que usualment als llocs on tenien el seu mestre fuster, com a l'audiència, catedral o ajuntament i no tenien mestre seller, quan s'havien de fer
i escaparates o en fabricava de nous. Josep Miquel recorregué a l'Audiència contra l'apremi dels fusters i demanà la possessió de fer, fabricar,
concedir mentre hi hagués les causes pendents que hi havia a la Reial Audiència sobre feines potestatives d'escultors i fusters. La concessió no fou
lliures d'apremi. El gremi d'escultors recorregué i logrà que la Reial Audiència obligués a retornar les taules i les 10 lliures d'apremi, sota
probablement per no ser aquest del Gremi de Barcelona, qüestió que l'audiència fallà a favor de l'Amadeu. Coneixem l'examen de mestre d'aquest escultor

  Pàgina 1 (de 48) 50 següents »