Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

instant no els recordo." "Porce i Caribea", es va difondre per tot l'	auditori	, limpidíssima, la veueta d'en Tianet. "Sabia el detall, sabia aquest
Collera té una cultura vastíssima. —Senyor marquès —deia N'Aina mirant l'	auditori	de coa d'ull—, els meus amics no han estat mai enemics de vostè. ¡Déu ens
ell mateix, tot sol, i que mai no hauria gosat pronunciar davant d'un	auditori	. Ni tan sols apresos de memòria! Li hauria mancat el to de veu, el propi
de dir, de "cantar" aquelles coses tan brillants al davant d'un	auditori	, però després el seu temperament només ho podia suportar com una
amb el triomf que sentim en fer-nos escoltar fervorosament d'un	auditori	, encara que aquest sigui compost dels homes més primaris. La meva
—Aixó es una rahó, —digué l' Alfredo, qu' era lo mes entusiasmat del	auditori	. —Dadas las mevas ideas, —digué 'l senyor,— no estranyin que avuy hagi
viva de les meves deficiències en aquest aspecte. A fi d'explicar a un	auditori	que jo no emprava el mot prejudici per a implicar qualsevol condemna
banda de l'àvia que proveniu del simi?" i, enmig d'un gran escàndol de l'	auditori	, Huxley contesta solemnement: "Milord, si jo hagués d'elegir el meu pare
és fet per al govern, no l'esclavatge!" Digué aquests mots gosats, i l'	auditori	va escoltar-lo submís, fins que, tot d'una, s'alça
l'Orient. Els cants governa'm, Urània, i que els pervingui un	auditori	prou escaient, per bé que exigu. Allunya'm les
i tots els moviments i tots els gestos de vegades guanyaven l'	auditori	ja abans que es remuntessin les paraules, com no
pas amb aplaudiments, ans amb un xiulet general de tot el seu	auditori	, de sobte transformat, com ell, en Serpents, d'acord amb la
la maledicció d'Adam i Eva." Tals mots digué, i el cèlic	auditori	onejà clamorosos al·leluies, com la fressa dels mars;
conscient i el tararot de "dolce vita", els últims teddy-boys i els	auditoris	de "folk", és un abús de confiança. Però no hi ha més remei. Per molt
això no té res a veure amb els lèxics canònics. Leary proposa als seus	auditoris	el consum regular d'estupefacients, i sembla que, en la seva convicció,
coses innovadores. El poeta anglès de Deià, Robert Graves, contava al seu	auditori	de l'Ateneu de Madrid que quan a una noia que bravejava d'haver passat
aquest punt: "Vosaltres de la Serrania", diu, adreçant-se a un	auditori	de comarca valenciana de frontera, "qui estats enmig de Castella e
presenten una variada galeria de "coents", que feien les delícies de l'	auditori	teatral del nostre segle passat. En una d'aquelles peces d'Escalante,
March —Amor—; unes altres a propòsit de la barraca i de l'horta. Els	auditoris	, tan "sucursalistes" com els poetes, ho acceptaven de bona gana, però
dies la majoria de les gents digui que no ens entén)— de dirigir-nos a un	auditori	tot d'infants i recitar de cor les bones festes. De tal guisa ho fem, que
haver en el que ell tenia per contar, i que era així com complauria l'	auditori	, el qual trobaria un gran plaer a sentir com eren magnificades les
fer elogis dels difunts—, perquè així una part de la glòria recauria en l'	auditori	mateix. Els personatges de la narració solien ésser reis i grans
com si ell ho sabés—, provocava aleshores —com ara— l'interès de l'	auditori	. I l'èxit —acompanyat per un profit— bé devia incitar el poeta recitador
que fan quelcòm molt important. Un filòsop va a parlar, davant nombrós	auditori	; molt bé si comença aixís: "Vaig a parlar d'hipòtessis, de jocs de la
resplendien en el bell parlament espurnes de clàssica sabiduria que l'	auditori	admirà sense capir... /"Horresco referens... Ne puero gladium...
festa era per a ell. I de seguida va voler rependre amb el seu nou	auditori	la provatura habitual, les seves quatre fórmules arcaiques. A la primera,
Cap concessió amable, ni una lleu i vulgar salutació a l'	auditori	. La primera paraula que diu és ja un mot abstracte, ple de ressonàncies
fina i enigmàtica sornegueria. I afegeix, encarant-se francament amb l'	auditori	, i obrint els ulls blavosos que reflecteixen aquest gran resplendor
misteriosament... La conferència dura més d'una hora. L'ensopiment de l'	auditori	és tan respectuós, que ningú no gosa sospirar. Però quan M. Bergson
l'orador, revestintse cada cop més de forses devant l'abaltiment del	auditori	,— sí, per que, dolgui ò no dolgui, ho haig de dir: he trobat Montagut
a bat! Però a mesura que va anar dient va anar prenent coratge. El seu	auditori	va romandre perfectament tranquil fins que va arribar a l'indret de com
certa tendència a la frase feta. Voldria causar una certa impressió en l'	auditori	portant-se la mà al pit i fent mirada esmaperduda, com si encara sentís
escoltà una conferència un públic selecte i devot, penseu que no hi havia	auditori	. El temps perdut Aquest pobre indecís que tots coneixem, passà la
torna més tímids el parament d'una casa que la conversa del propietari. L'	auditori	Sempre em plaurà més l'home que escolta les meves poesies amb l'esguard
escenaris de la guerra. I en tals condicions, es fa difícil recloure l'	auditori	dins un parèntesi, dins un tema tranquil, modest, completament estrany a
que ha donat. A aquest anhel incolltorçable de deixar atònit l'	auditori	, de "deixar-lo amb un pam de nas", i no a d'altres factors,
Breu: es formà una bola tan forta, que l'emoció s'apoderà de l'	auditori	i monsieur Forgàs entendrit es penjà literalment com uns escapularis al
ben barrejat i ben bullit la nit del Divendres Sant. Les dones de l'	auditori	s'empassen tot això com pa beneït, amb uns ulls d'al·lucinades. De
una gran prova que, en veure'm prendre la paraula davant aquest immens	auditori	, de sobte a tots se us ha posat a brillar el rostre amb una alegria tan
de no sé què, es va haver de retirar enmig de les grans riallades de l'	auditori	. Malgrat això, no és pas una persona del tot desassenyada, car no accepta
"entès") que predicava sobre la Santíssima Trinitat davant un nombrós	auditori	; per donar prova d'una erudició no gens vulgar i complaure les orelles
seràfics, doctors sants, doctors irrefragables. Després s'imposen a l'	auditori	ignorant amb sil·logismes, majors, menors, conclusions, corol·laris,
que ocupaven mig corredor. Eren enormes: gruixudes com la cuixa... L'	auditori	l'escoltava transportat, fascinat: transportat, potser, per la inflació
Vila Vendrell agafava amb dos dits un tub d'assaig, es produïa en el vast	auditori	de l'aula grisa, glacial, impregnada de la boira matinal de Barcelona, un
tants de detalls i amb uns termes tan dramàtics, que als menuts del petit	auditori	se'ls va posar el cor petit com una cirera. Assentats en cercle, en un
de les mules, l'expectació que hi havia pintada a les cares del petit	auditori	de sobte es va canviar en franques riallades. Quan un explicava un fet,
que escoltaven. En Jordi s'encarregava de la part científica, que l'	auditori	, sortosament per ell, no l'entenia pas: parlava de la gran potència de
que no sabien, però com que eren pocs els que tenien gràcia per parlar, l'	auditori	aviat es cansava de sentir-lo i parava ment al que deia un altre, tan
del contador, que es tractava gairebé sempre de contes picardiosos. L'	auditori	esclatava en rialles escandaloses, feia comentaris en veu alta i la
cívica; pregoners, uixers; una gran galeria plena de gent, vast	auditori	teatral, contemplaven el solemne confrontament del jutge i els

Pàgina 1 (de 17)

50 següents