×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aurèola |
Freqüència total: 419 |
CTILC1 |
va ésser. I això no obstant, aquesta vegada obrà més arrossegat per l' | aurèola | que l'envoltava que per natural impuls: en aquesta ocasió el jove capità | L'intel·lectual, ja se sap, acostuma a rodejar el seu ministeri d'una | aurèola | gairebé religiosa: la qual, de fet, no és gratuïta, ja que al cap i a la | on treballa, el fum es barreja a la pols i li nimba la testa amb una | aurèola | gairebé lluminosa que li dóna una estranya dignitat. La novella pilera de | evidència que les amistats de l'exiliat, la seva tan falsa com es vulgui | aurèola | de revolucionari, la seva estampa d'apòstol perseguit, hauria de provocar | un grup de joves troneres i disbauxats que acudien a ell atrets per l' | aurèola | d'aventurer que el voltava, per les seves dites, i fanfarronades, i | ulls del poble semblava revestir-los també a ells, per poc que fos, de l' | aurèola | de l'ex-bandit. Borra es voltava d'ells, els dominava i els animava tot | poc que apunto al bisbe romà), vull un heroi sense | aureola | que no em comprometi a febroles. Prou comèdia. | que no ha pogut néixe'. No serà gran virtut la del varó que a l' | aureola | d'impecable aspiri als ulls de la selecta opinió, i | gràcies a la solidesa del seu patrimoni. El diner volta d'una | aurèola | sagrada les persones afavorides per aquesta divinitat; i a Comarquinal, | ple de noves gràcies. La casa dels Muntanyola va semblar-li voltada d'una | aurèola | radiosa; estimà el vestíbul fred i sonor amb els dos graons que pujaven a | ulls; la boca dolorosa; emmorenida de rostre; tota ella cerclada per una | aurèola | de tràgica serenor. Tanmateix, no és pas la senyora de poble que va | en el meu interior, la veritat és que no sabia per quina banda posar-li l' | aurèola | . Però, això sí, em va entrar una sensació cada vegada més forta de | molt més i potser també —encara que això no ho puc assegurar— per l' | aurèola | dels seus discursos, que per a una criatura compten molt més que | com una semi-propietat d' en Lluís y apareixía á sos ulls voltat de certa | aureola | que despertava estimació y dava als objectes una distinció que certament | ab las quals la victoria era segura, la imaginació rodejava d' esplendent | aureola | al sér volgut, lo desitj, dantse ayres d' espert, prometía serenitat y | vespre ho vaig poder constatar. Alhora que els italians posaven una | aurèola | entorn del meu cap, marcaven el pobre Baroni amb l'empremta de la | de sa mirada interrogadora. Encara que fos un sant, com no portava cap | aurèola | que ho denotés, passava desapercebut o, si cas, com apareixia amb el | la festa, tornava a agafar l'aixada i esborrava del seu voltant l'efímera | aurèola | de santedat, fins a l'altre any, perquè el càrrec crec que era gairebé | És al sol una grossa volva daurada que passa brunzent i a l'entorn l' | aurèola | de les ales, tan ràpides volant, que sembla que hi hagi només el vent que | edició del setè centenari. Però no vulgueu llevar-li a la seva figura l' | aurèola | tràgica que li escau tan bé. La vostra rectificació en favor de la seva | Era una gran conversadora. No em costà gaire d'adonar-me que tota la seva | aureola | física obeïa a un miracle; que la seva ànima, tan apreciable com es | la carta a la pitrera: —No basquegeu, Patllari. Llustrejava. Una | aurèola | de color de rosa retallava la silueta de les muntanyes per les quals els | reposada, igual i dolçament anònima. A poc a poc s'havia esvanit la seva | aurèola | d'actor, i només la gent de més de seixanta anys en retreia el nom | costat de la modesta gallina; la lleona mira amb docilitat enlluernada l' | aurèola | d'or que volta la testa del lleó: nosaltres, els homes introduïts en | il·lustres dels monuments, encarcarats ja sense motiu, perdudes llur | aurèola | i llur clientela, infinitament menys poètics que els funcionaris nocturns | bruna, circumdada, darrera una fricció tot just insinuant, d'una gaia | aurèola | . Els adreçaria alguna frase plena de somrient mundanitat—. Són el foc en | del món, és avui en dia un socialista. El burgès ha conquerit aquesta | aurèola | jovenívola que és l'acció directa. El burgès és el protagonista exaltat | passar més desapercebuts a la turbamulta. Quants Sànchez trobaríem sota l' | aurèola | inexplicable d'un excel·lent comptable, d'un famós general, d'un popular | ¿Què era l'àvia Pona passats els seus setanta anys, amb tota l' | aurèola | de la seva majestuosa figura, sinó una criatura més afegida a la família | donen, per contrast, a aquests pastors silvestres i protestants una | aurèola | de santedat reformadora i anàrquica. La naturalesa els acompanya. | pal·lidegen; que a l'entorn de les persones es pronuncia una lleugera | aurèola | rosada; que una tènue irisació es desprèn de totes les coses. I la | El front vastíssim, que es començava a despullar, emmarcat per una | aureola | de cabells sedosos, llargs, voleiadissos; les línies fines del rostre, la | ells mateixos i són també uns altres, tremoloses de belles irisacions amb | aureoles | de núvols rosadencs a la testa. La caixeta! Dolços temps! Totes les | agrumollant damunt del monestir, fins que el colga tot dins d'una espessa | aurèola | de llum divina. Un cop vist això, jo et juro, si ets català de raça, que | senyores i dels mariners? És una impressió deliciosa, que va? Allò té una | aurèola | de blancor de lliri i una finor neta i llustrosa de camisa de frac. | a mà esquerra la pupila enorme de l'estany de l'Algalí, amb una arrissada | aurèola | de fosforescències morades i carmesines que papallonegen per sobre | només perquè té dos dits estesos, una llarga cabellera i tres raigs a l' | aurèola | que li envolta l'occípit. De fet, per adonar-se'n, caldria haver passat | És massa difícil véncer un bon record quan, no esgotat, es serva amb l' | aurèola | de les possibilitats... I justament ara, ara que ella, en retrobar-lo, el | d'or, i per la vella araucària de la porta de la capelleta s'escalonaven | aurèoles | rendides. Enric i tu, tombats sobre els barnussos, posàveu els caps a | Perquè Andrade no era res: havent començat com a revolucionari, amb l' | aurèola | de l'home idealista, ara veia que una burocràcia incipient el convertia, | contesta: —Demana-ho a la Lluna... I a la Lluna plena, que lluu amb una | aurèola | brillant de raigs, li demanà com podria pujar al cel. I ella preguntà a | humil, quan el món sencer és per a tu?... La Lluna plena, enrogida d'una | aurèola | de vent, va amagar-se darrera un núvol... L'estany Jo sóc el Núvol, i l' | entretingut els ametllons, i ara mira l'espectacle del sol ixent; aquella | aurèola | colorada el fa restar boca-badat. No n'hi ha per menys, perquè la corona | que correspon a la picada de la mosca en fer la posta, voltat d'una | aurèola | que al principi és de color clar i després de color més fosc que el | color clar i després de color més fosc que el natural del fruit, la qual | aurèola | es fa més gran a mesura que passen els dies. Si es pitxa amb el dit sobre | batalles. Ara, el sol morent es posava en els infants i els vestia d'una | aurèola | d'or, de vida prometedora, d'alliberament, de grans esperances... Pels | en les llunyanies. La gent havia tornat a la seva dèria i com un rastre d' | aurèola | s'albiraven les banderes acolorides que es fonien en la ciutat. —¿no us | estalonant-la, tant, que el seu olfacte en percebé i tot la temible | aurèola | . Però, ella rai, tenia ja sobreentesa la intrusió. Una paraula entonada | en el temps o en l'espai permetia revestir els personatges tràgics d'una | aurèola | que els diferenciava dels personatges que veiem d'aprop. Aquest principi, | avui a imposar-se amb una creixença més certa i més pregona, amb aquella | aurèola | de "divinitat" que es creia exclusiva d'Homer. Instal·lats nosaltres, |
|