Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

va ésser. I això no obstant, aquesta vegada obrà més arrossegat per l'	aurèola	que l'envoltava que per natural impuls: en aquesta ocasió el jove capità
L'intel·lectual, ja se sap, acostuma a rodejar el seu ministeri d'una	aurèola	gairebé religiosa: la qual, de fet, no és gratuïta, ja que al cap i a la
on treballa, el fum es barreja a la pols i li nimba la testa amb una	aurèola	gairebé lluminosa que li dóna una estranya dignitat. La novella pilera de
evidència que les amistats de l'exiliat, la seva tan falsa com es vulgui	aurèola	de revolucionari, la seva estampa d'apòstol perseguit, hauria de provocar
un grup de joves troneres i disbauxats que acudien a ell atrets per l'	aurèola	d'aventurer que el voltava, per les seves dites, i fanfarronades, i
ulls del poble semblava revestir-los també a ells, per poc que fos, de l'	aurèola	de l'ex-bandit. Borra es voltava d'ells, els dominava i els animava tot
poc que apunto al bisbe romà), vull un heroi sense	aureola	que no em comprometi a febroles. Prou comèdia.
que no ha pogut néixe'. No serà gran virtut la del varó que a l'	aureola	d'impecable aspiri als ulls de la selecta opinió, i
gràcies a la solidesa del seu patrimoni. El diner volta d'una	aurèola	sagrada les persones afavorides per aquesta divinitat; i a Comarquinal,
ple de noves gràcies. La casa dels Muntanyola va semblar-li voltada d'una	aurèola	radiosa; estimà el vestíbul fred i sonor amb els dos graons que pujaven a
ulls; la boca dolorosa; emmorenida de rostre; tota ella cerclada per una	aurèola	de tràgica serenor. Tanmateix, no és pas la senyora de poble que va
en el meu interior, la veritat és que no sabia per quina banda posar-li l'	aurèola	. Però, això sí, em va entrar una sensació cada vegada més forta de
molt més i potser també —encara que això no ho puc assegurar— per l'	aurèola	dels seus discursos, que per a una criatura compten molt més que
com una semi-propietat d' en Lluís y apareixía á sos ulls voltat de certa	aureola	que despertava estimació y dava als objectes una distinció que certament
ab las quals la victoria era segura, la imaginació rodejava d' esplendent	aureola	al sér volgut, lo desitj, dantse ayres d' espert, prometía serenitat y
vespre ho vaig poder constatar. Alhora que els italians posaven una	aurèola	entorn del meu cap, marcaven el pobre Baroni amb l'empremta de la
de sa mirada interrogadora. Encara que fos un sant, com no portava cap	aurèola	que ho denotés, passava desapercebut o, si cas, com apareixia amb el
la festa, tornava a agafar l'aixada i esborrava del seu voltant l'efímera	aurèola	de santedat, fins a l'altre any, perquè el càrrec crec que era gairebé
És al sol una grossa volva daurada que passa brunzent i a l'entorn l'	aurèola	de les ales, tan ràpides volant, que sembla que hi hagi només el vent que
edició del setè centenari. Però no vulgueu llevar-li a la seva figura l'	aurèola	tràgica que li escau tan bé. La vostra rectificació en favor de la seva
Era una gran conversadora. No em costà gaire d'adonar-me que tota la seva	aureola	física obeïa a un miracle; que la seva ànima, tan apreciable com es
la carta a la pitrera: —No basquegeu, Patllari. Llustrejava. Una	aurèola	de color de rosa retallava la silueta de les muntanyes per les quals els
reposada, igual i dolçament anònima. A poc a poc s'havia esvanit la seva	aurèola	d'actor, i només la gent de més de seixanta anys en retreia el nom
costat de la modesta gallina; la lleona mira amb docilitat enlluernada l'	aurèola	d'or que volta la testa del lleó: nosaltres, els homes introduïts en
il·lustres dels monuments, encarcarats ja sense motiu, perdudes llur	aurèola	i llur clientela, infinitament menys poètics que els funcionaris nocturns
bruna, circumdada, darrera una fricció tot just insinuant, d'una gaia	aurèola	. Els adreçaria alguna frase plena de somrient mundanitat—. Són el foc en
del món, és avui en dia un socialista. El burgès ha conquerit aquesta	aurèola	jovenívola que és l'acció directa. El burgès és el protagonista exaltat
passar més desapercebuts a la turbamulta. Quants Sànchez trobaríem sota l'	aurèola	inexplicable d'un excel·lent comptable, d'un famós general, d'un popular
¿Què era l'àvia Pona passats els seus setanta anys, amb tota l'	aurèola	de la seva majestuosa figura, sinó una criatura més afegida a la família
donen, per contrast, a aquests pastors silvestres i protestants una	aurèola	de santedat reformadora i anàrquica. La naturalesa els acompanya.
pal·lidegen; que a l'entorn de les persones es pronuncia una lleugera	aurèola	rosada; que una tènue irisació es desprèn de totes les coses. I la
El front vastíssim, que es començava a despullar, emmarcat per una	aureola	de cabells sedosos, llargs, voleiadissos; les línies fines del rostre, la
ells mateixos i són també uns altres, tremoloses de belles irisacions amb	aureoles	de núvols rosadencs a la testa. La caixeta! Dolços temps! Totes les
agrumollant damunt del monestir, fins que el colga tot dins d'una espessa	aurèola	de llum divina. Un cop vist això, jo et juro, si ets català de raça, que
senyores i dels mariners? És una impressió deliciosa, que va? Allò té una	aurèola	de blancor de lliri i una finor neta i llustrosa de camisa de frac.
a mà esquerra la pupila enorme de l'estany de l'Algalí, amb una arrissada	aurèola	de fosforescències morades i carmesines que papallonegen per sobre
només perquè té dos dits estesos, una llarga cabellera i tres raigs a l'	aurèola	que li envolta l'occípit. De fet, per adonar-se'n, caldria haver passat
És massa difícil véncer un bon record quan, no esgotat, es serva amb l'	aurèola	de les possibilitats... I justament ara, ara que ella, en retrobar-lo, el
d'or, i per la vella araucària de la porta de la capelleta s'escalonaven	aurèoles	rendides. Enric i tu, tombats sobre els barnussos, posàveu els caps a
Perquè Andrade no era res: havent començat com a revolucionari, amb l'	aurèola	de l'home idealista, ara veia que una burocràcia incipient el convertia,
contesta: —Demana-ho a la Lluna... I a la Lluna plena, que lluu amb una	aurèola	brillant de raigs, li demanà com podria pujar al cel. I ella preguntà a
humil, quan el món sencer és per a tu?... La Lluna plena, enrogida d'una	aurèola	de vent, va amagar-se darrera un núvol... L'estany Jo sóc el Núvol, i l'
entretingut els ametllons, i ara mira l'espectacle del sol ixent; aquella	aurèola	colorada el fa restar boca-badat. No n'hi ha per menys, perquè la corona
que correspon a la picada de la mosca en fer la posta, voltat d'una	aurèola	que al principi és de color clar i després de color més fosc que el
color clar i després de color més fosc que el natural del fruit, la qual	aurèola	es fa més gran a mesura que passen els dies. Si es pitxa amb el dit sobre
batalles. Ara, el sol morent es posava en els infants i els vestia d'una	aurèola	d'or, de vida prometedora, d'alliberament, de grans esperances... Pels
en les llunyanies. La gent havia tornat a la seva dèria i com un rastre d'	aurèola	s'albiraven les banderes acolorides que es fonien en la ciutat. —¿no us
estalonant-la, tant, que el seu olfacte en percebé i tot la temible	aurèola	. Però, ella rai, tenia ja sobreentesa la intrusió. Una paraula entonada
en el temps o en l'espai permetia revestir els personatges tràgics d'una	aurèola	que els diferenciava dels personatges que veiem d'aprop. Aquest principi,
avui a imposar-se amb una creixença més certa i més pregona, amb aquella	aurèola	de "divinitat" que es creia exclusiva d'Homer. Instal·lats nosaltres,

Pàgina 1 (de 9)

50 següents