Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i, més tard, exemple de veritable homenia. Per això la ironia que l'	aureola	no és conceptuosa; és clara i senzilla, rodeja l'objecte sense
que l'alliçonava a hores perdudes, adquirí el magnífic relleu que	aureola	com per mercè divina tot hereu de casa burgesa. —Nostre Senyor ha ben
guarda les conxorxes de les tertúlies, de les sagristies, dels cafès, i	aureola	de misteri els sants vius i morts de la ciutat. —Ja se'n recorda, que
Aquí teniu son imatge, son cos glaçat, vibrant de sagetes, sa testa	aureolada	pel raig de la fe. És el patró dels olius tallats i coronats, de les
Ha d'anar en tartana. Té unes faccions negres i feréstegues i les galtes	aureolades	per una barba que les encercla. Al cap hi duu un turbant en forma de
la volta d'atzur del cel un raig de gràcia divina l'enforteix i l'	aureola	. Aquesta és la bella imatge d'un boix cinccentista que fa la portada d'un
saturava el meu cor, i un goig que flairava a violes i un delit de viure	aureolaven	el meu retorn. Si desitgeu trobar resignació en les dissorts, coratge en
cas era que la signatura hi fos i que, si no l'interès del contingut, l'	aureolés	el nimbe del misteri. Però a la llarga va trobar un recurs hàbil i
però sobretot i abans que tot, la culpa és de nosaltres, que no hem sabut	aureolar	el nom de cristians complint tota justícia i assuaujant la nostra vida de
apartí les mans del teclat. Em vaig girar. Ella hi era, indecisa,	aureolada	pels seus cabells, amb el seu pobre vestit sense forma i... descalça
dos campanars centrals d'aquesta façana, la radiant Ascensió del Senyor,	aureolat	per les ales d'una volior d'àngels. Com en la façana del Naixement, la
al simple ressò humà afina les seves estrofes, aroma els seus versos,	aureola	les seves imatges, colora els seus pensaments i transfigura, per dir-ho
iconoclasta, per ésser un joiell del nostre art romànic i pel seu origen,	aureolat	de poesia per la llegenda, ha de merèixer la predilecció dels amants de
no diré la pèrdua de llur personalitat, que molts d'ells l'han salvada,	aureolada	i tot d'una llum de glòria i de geni; si, però, la de la personalitat de
de cossos pesats. Els setanta-sis anys de la seva vida exemplar s'	aureolaren	, en morir el 13 de febrer del 1828, amb les seves
on tenia una germana casada. Tingué diverses aventures amoroses que l'	aureolaren	d'escàndol. S'arribà a Buenos Aires, on visqué molt estretament un any
els fullatges i els ocells cantaven, quan la neu i el sol brillaven, s'	aureolava	d'un nimbe irisat d'esperança. XXVIII Una tarda, en arribar a la
seus ulls la seva vehemència irrefrenable... Cansada, desfeta, els ulls	aureolats	per un foc estrany, es va deixar caure a una butaca de la seva cambra de
l'havia sentit venir ni sabia d'on havia sortit. A contrallum, el sol li	aureolava	el vestit esparracat, d'una polsina daurada i movedissa. Portava un sac
li escatimava els diners, podia fumar i beure fort —una altra cosa que l'	aureolava	de prestigi als nostres ulls, quan teníem setze anys! Fins ens volia fer
Déu. La postració és el signe dels vençuts. I el vostre front brilla	aureolat	per l'estel de l'esperança. Capítol VII La dona en la societat
és la mateixa, són dels més útils a la societat, i quan aquesta s'	aureola	amb els refinaments que la civilització comporta, l'ofici es converteix
una cullerada d'alguna potinga reconstituent, i això, és clar, els	aureolava	d'un prestigi; els concedia un mèrit especial i la meva dignitat també
, només n'he conegut un, però no a la plaça, sinó ja retirat de l'ofici i	aureolat	per una fama immensa. Fou el cèlebre Rafael Guerra, anomenat
més apostòlica, fins que, octogenari i desenganyat dels homes, acabà,	aureolada	pel martiri, la seva vida d'ardent enamorat del Crist. No pas a la
i de la febre d'actuació, de recerca, d'inquietud o de vitalitat, que	aurèolen	a tots els grans intel·lectuals, els oradors porten una vida pública
resplendir simpàticament les seves faccions en llur posició fonamental	aureolant	-les amb la gràcia finament captivadora d'un somriure tan lleu que amb
en vós somnia, d'una blava melodia el prec us va	aureolant	. La maternitat d'una Verge devia excel·lir entre les complaences del
sense el qual no és possible la felicitat a la terra i la seva imatge s'	aureola	com cap més. Tot examen de si mateix porta a constatar que cada relació
Simó Pere entre ells, no és per cobrir-los de títols honorífics, per	aureolar	-los d'un prestigi sacral, per donar-los poders de mags o de fetillers. No
El Sant Josep Es representa sempre dret. Va amb el cap descobert i	aureolat	per un cercle de plom o de filferro que es subjecta al clatell fent una
el futbolista, el ciclista i fins l'atleta, aquells esportius que són	aureolats	de popularitat, i el muntanyenc. L'excursionisme, encara, és un exercici
o quatre estrebades enèrgiques per a arrencar-la. Finalment cedí, i pujà	aureolada	per un núvol de sorra, llot i trossos d'herba arrencada. Vaig emergir
concèntrics feien damunt del mirall de l'aigua bruta talment un nimbe que	aureolava	el seu rostre, sorprès i rialler, voltat de blau de cel. El panorama del
n'esdevenia tot daurat. Aleshores, la vaig veure venir. Una llum irreal l'	aureolava	, com aquella que semblava engegar —la comparació és una mica estranya,
no ens és gaire coneguda. Resta molt vaga, i potser això contribueix a	aureolar	-la de poesia. Tampoc cap estudi extens ni aprofundit sobre aquesta
dames de la cort del vescomtat, la més anomenada era Blanca de Mataplana,	aureolada	per la descripció que d'ella i del castell de Montgrony féu en Ramon
de presentar Franco davant el món com l'home providencial d'Espanya i d'	aureolar	-lo amb el nimbe de la Religió. Esforç balder. El Franco odios i repulsiu
de seda. En la seva faç hi ha un lluc d'aquella resplandor que devia	aureolar	la Faç del Bon Jesús quan digué: —"Deixeu que els nois vingan a mi."
clarament registrades en el nostre programa, el triomf del qual	aureolarà	la grandesa del nostre poble. * * * [2] Les armes de la
indrets a retre homenatge a l'humil casal, que per poques hores esdevé	aureolat	per la majestat del culte a l'Infant Diví. Tota la gentada és esperonada
una anhelada compensació d'aquest excés d'esportivisme que ara patim.	Aureolar	el nom d'un escriptor és més exemplar que presentar contínuament i
de protecció i ajuda..." No trigà pas el nom dels esposos Curie a ésser	aureolat	de glòria. L'any 1898 comunicaven a l'Acadèmia de Ciències el
joves estudiosos, prometedors de grans realitzacions (alguns ja	aureolats	per la fama), que, a tota hora, ultra llur mestre (que respecten molt),
democràtica. Si el dret, amb les seves pregones arrels, no ha d'	aureolar	un cas nacional i només cal atendre unes manifestacions de voluntat, hom
a un altre poden ésser els seus explotats. Però encara és més dolent d'	aureolar	una figura de fora de casa perquè l'explotació resultarà més intencionada
cada pedra dirà el mèrit que li pertoca i els segles l'	aureolaran	d'eternitat. Aqueixa terra, amic, germana de la teua, no la
se caragola pels entrellums de puntills, sa nuesa s'	aureola	d'un forfoll de recoquills. I quin relleu viu de mirades,
a la vella portalada, blanca i llisa com un palet, la cabellera	aureolada	per l'últim raig del sol morent, oferint als besos
tu i els fills, tu sola igual que l'arbre en fruit quan s'	aureola	del somrís d'ell mateix dins la clarícia. Absències dels fills

Pàgina 1 (de 2)

50 següents