Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

meu germanastre és monjo, emperador, asiàtic, valent,	auriga	, ominós, obsolet, invicte, dibuixat, falb, cama-ros,
presideix l'abundosa secció bizantina. Una exactíssima rèplica de l'	auriga	de Delfos (Hieró I), amb la posa hieràtica del seu bronze verdosenc,
deia, diu: —Còrcega, 267, segon, primera. I al qual advertia l'	auriga	: —Amb el carrer i el número ja en tinc prou: ¿que vol que l'ajudi a
—Mírin, mírin, Verdun, aquell poblet aclotat allà a la dreta! —exclamà l'	àuriga	, punxant més fort que may l'ayre ab son fuet.— Repàrin aquella casa sense
quan veuen que algú fa un mal paper. El cavall estava adormit, i també l'	auriga	, i alguns minyons ens havien penjat a ell i a mi, fins a omplir-nos-en
a l'ombra minsa d'un plàtan, assegut en un pedrís, prop del cotxe; l'	auriga	se'n sentia tot placèvol. No estirà els braços ni badallà. En
Cada barri tindria la seva font; cada barri tindria la seva cançó. L'	auriga	raona, i, la veritat, lluny com és de la font i amb el soroll del tràfic,
gràcia esvelta, s'inclina en fines corbes. Tot això esguarda a peu dret l'	auriga	. També podria ésser que la cançó la dugués dins de l'ànima com una
estant sent una nova sensació mai sospitada: la de la seva dignitat d'	auriga	. Està en son lloc un xic per damunt de la munió de les gents. No tan que
que era blau; després encara tenir certesa que era tan extens. Perquè l'	auriga	, del cel, se n'imaginava sempre un bocinet: el que es deixa veure damunt
diuen: "Mentre ell li jurava amor etern, ella esguardava el cel." L'	auriga	sent una vaga insinuació de literatura. Tota se li tradueix en record de
fina, el castellà! Fina com aquelles novel·les i com la blavor del cel! L'	auriga	és feliç. La literatura se li torna gust de la seva felicitat domèstica:
Una discreta veu, marcadament estrangera, ordena, distraient l'	auriga	del casolà cogitar: —A l'Edèn Concert. Tot sentimentalisme queda esvaït:
casolà cogitar: —A l'Edèn Concert. Tot sentimentalisme queda esvaït: l'	auriga	es decanta, i demana: —El senyoret vol anar a... —Edèn Concert —respon la
han pensat, segurament: —Totes li ponen: és un tranquil. Mentrestant l'	auriga	, en un segon, ha estat a punt de perdre els sentits. De cap manera
fa sol, les bruixes es pentinen\, que són les úniques en les quals l'	auriga	creu de bona fe. Això en més poc temps del que cal per a dir-ho. Quins
fe. Això en més poc temps del que cal per a dir-ho. Quins instants, pobre	auriga	! I encara sort que, amb el treure el cartellet reclam de llogaters i
la vanitat i poca durada de les coses humanes. De por d'oblidar-la, l'	auriga	va repetint mentalment l'adreça de l'Edèn Concert. Però el retorn de
aquests llocs així que els dies primaverals comencen! —va meditant l'	auriga	. —¡Si jo fos al candelero, ni un per llavor, en deixaria; i, al
perduts i les males donotes!... En aquest punt de la seva meditació, l'	auriga	s'interromp, admirat de la seva eloqüència interior i sorprès que
raons. (Fixeu-vos també que, inconscientment, la primavera feia donar a l'	auriga	el primer pas vers el refinament: de la interjecció grollera al modisme).
de la interjecció grollera al modisme). Perdoneu l'observació. L'	auriga	és arribat a la plaça de Catalunya, i cal que es decideixi. Atura el
el camí de l'Edèn Concert; i, redreçant-se, mig crida guturalment a l'	auriga	un mot que tant vol dir: —Ep!— com —Escolti. L'auriga fa com qui
guturalment a l'auriga un mot que tant vol dir: —Ep!— com —Escolti. L'	auriga	fa com qui no el sent; però, com que el crit es multiplica en quantitat i
de l'última manguera es torna arc de llum de banda a banda del passeig,	auriga	i senyor dialoguen així (l'un en català; l'altre en
del sol en el cristall d'un mirador cauen de ple damunt la testa de l'	auriga	, tornant-la resplendent. Les fulles incipients dels arbres han fet un
amb el cap, sense entendre paraula. Després d'una pausa demana a l'	auriga	: —És cert el que afirma el senyor? —Jo no sé el que diu, aquest senyor
i el públic. —Com s'entén, "està en el seu dret"? —replica l'	auriga	. —Escolteu: he dit que no el duria a l'Edèn Concert, i així puc, vull i
bastó d'autoritat i diu: —El cotxer té raó. A la qual cosa, humilment, l'	auriga	rondina: —Si vol, aquest senyor, que davalli i prengui el meu nom per
vulgui mentre no sigui a l'Edèn Concert —diu l'urbà, més convençut que l'	auriga	. I el cotxe reprèn la cursa, ovacionat per la multitud, brunzent de
deturat, en aquell precís moment, davant la casa consular. Restà l'	auriga	amb ordre de no moure's, i visitaren el cònsol l'urbà i el jove anglès.
anglès; un guarda urbà (aquest senyor aquí present) ha donat la raó a l'	auriga	. Tots dos i el públic m'han insultat en plena via lliure. Demano una
la meva presència es fa respectar d'aquest guarda malcreient i d'aquell	auriga	incivil. Després d'aquesta oferta, dita de pressa, el pobre senyor
anglesa: "el temps és or"), cònsol, urbà i súbdit davallen. Davant de l'	auriga	parla el cònsol en correcte castellà: —Vostè, senyor cotxer, no ha estat
—Vostè, senyor cotxer, no ha estat pas al nivell del seu càrrec: un	auriga	ha d'ésser tot orelles i res més. Jo li prego, encara, una digna esmena:
—Jo li prego, senyor guarda urbà: faci valer l'autoritat reduint l'	auriga	a obediència. —No pot ser; no i no. Amb aquest cel!... Sol i cel
a esguardar el jorn. Senyor cònsol donaria la raó al guarda urbà i a l'	auriga	; ¡sol i cel són dos mots que no es descuiden mai, els llibres de viatges,
mirada esgaiada i vaga. Són els ulls dels xofers d'uns taxis i els dels	aurigues	d'uns òmnibus d'hotel que estan esperant en silenci que us decidiu d'un
havia baixat la noia del cotxe: Trempada com un ginjol, contestà l'	auriga	amb una cara que semblava dir: I doncs com volia que baixés, que no li
i només a la plaça del Teatre quedaven un o dos cotxes de punt, ensopit l'	auriga	sota el tarot de llauna envernissada i el gànguil que feia becaines
de la rua s'aturen. S'ha format un embús. La cara dels xofers i dels	aurigues	és de persones cansades de viure; la dels que ocupen els vehicles, de
del tot i ocupaven una berlina de la cotxeria del senyor Jaume, amb l'	auriga	i el lacai vestits de solemnitat. De visites de debò, en realitzaven unes
perdre l'oremus, i després tot ha estat possible, fins els cavalls i els	aurigues	que coronen el Banc de Bilbao, que són d'una germànica desproporció i
baix de les grades de l'hipòdrom i la multitud, en deliri, ovacionava els	àurigues	. Hom tributava als triomfadors els honors més excelsos. En certes ciutats
cavalls amb penes i treballs retinguts per la fèrria mà de l'	auriga	conductor, arrenquen per fer el recorregut d'uns 14
fi, la coronació del propietari dels cavalls i en la seva ausència, de l'	auriga	guanyador. La proclamació de la victòria, feta en nom del propietari
i prou. Fou la civilització qui va arraconar aquest vehicle i el seu	auriga	. La tartana de l'any 1859 és un anacronisme que no es comprén
Entre les inscripcions de Tarragona es troben dues lloses sepulcrals de	aurigues	del circ. Les dues estan escrites en vers. L'una anomena Eutyches, que
cada un tirat per quatre cavalls, i amb la inscripció dels noms dels	aurigues	; la figura de Minerva, una divinitat estrangera i d'altres personatges.
de nostre poeta Maragall, ò seguint l'imatge de Plató, no pot l'	auriga	deixar may les brides dels dos corcers, per orientar segurament les

Pàgina 1 (de 2)

50 següents