DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
aurora F 875 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb aurora Freqüència total:  875 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

posem per cas, segons una comparança del meu temps, com el rosari de l'aurora." "Sí, la seva mort no va ser feliç", va afirmar, procurant d'endevinar
Però ells ja estaven massa embrancats. "Qui és aquesta que s'aboca com l'aurora, bella com la lluna, resplendent com el sol? He baixat al jardí de les
de les estrelles, a la naixent claredat que, com un pressentiment d'aurora, s'escampava per orient en una vasta extensió de cel. La lluna, ja
tots els avets del parc. El cel era d'un to rogenc, misteriós, com d'aurora boreal, amb una línia blava i grisa ran de carena. Tot plegat, irreal,
ha aclarit l'enigma de l'estranya resplendor d'anit: es tractava d'una aurora boreal, que va ser observada gairebé a tot Europa (a París, Londres,
i diu que "en les nostres latituds és raríssima l'observació d'aquestes aurores, d'origen polar". Avui he sentit perfectament tres bombardeigs: a tres
retruny de migdia, i apaga la lluor del fred metall d'aurora de les canyes. Paisatge amb figures Dos reactors corquen el
de confiat oblit, moltes represes per sendes que s'enfilen a l'aurora, i replans xafogosos dels migdies, i colls de fred
cor orgullós endins, on no s'imposa la nit ni les blanques aurores menteixen. Però el que importava era la font, al peu
sobretot. IX Glòria de Salamina vermella en el mar a l'aurora! Adormits en el vent de Queronea, xiprers! Esplendor
cap a l'harmonia fixada, dins la posta que em venç creo l'aurora brillant. Res no pot ser com abans. Comprenc, més enllà del
La perdia també una rònega matinada d'aurora sobreposada com tantes altres coses. Adéu clavell,
sobtats caramulls arribes i em beses la nuca. Què veus en ma aurora fatal, enfebrada bruixa? Veig, a cegues, el glavi
cosa fóra; una cosa molt bella, no cal dir. Però voleu llevar-vos a l'aurora, i potser que provéssiu de dormir. [(Fa el gest d'anar-se'n. Tornant
pecadors\. Veu de Golferic Ses roses prest escamparà l'aurora en el llindar cendrós del firmament; i finirà el coratge en qui t'adora.
volia el bé. I tot va acabar amb l'espasa de foc... Com el rosari de l'aurora, va dir la senyora Enriqueta que seia darrera meu, i jo vaig pensar què
li varen treure la gana del tot, i el sopar s'acabà com el rosari de l'aurora. Frederic anava dient pels dintres: "sóc un desgraciat". Va desplegar
donar-n'hi clarícies amb llurs càntics, els aucells que, en resplendir l'aurora, acudiran a la vora de l'ermita, quan soni el seu flabiol.] [Comença a fer
res no sé de cabanes ni castells. Mes quan comenci a resplendir l'aurora, veuràs com es desperten els aucells i s'acosten cantant, en les delícies
resta el Castell del nostre encantament i s'esvaneix, amb la claror d'aurora, la llum del nostre cos incandescent. Inútils són de dia els artificis i
volta constel·lada com una gran pissarra de càlculs infinits. Aurora Julieta i Romeu parlen d'amor. És una nit augusta.
—Veus, aimia, banyar-se l'orient d'una blancor com la que fa l'aurora? —No, estimat meu, és la claror d'argent, molt tènue,
del matí com venguda del cel banya les coses, i de l'aurora, en l'aigua del jardí, es reflecteixen les primeres roses. En
més que els batecs del cor de l'estimada; quan, per Romeu, l'aurora resplendent sols dins els ulls de l'amor seva es bada; Julieta,
la senyora Pepa sospitaría... —Peró aquest matí estaríam sols...— Una aurora de desitj y de temors arrebolá la cara de la noya avans de pronunciar una
ulls de mareperla brillavan ab esclat, y en sos llabis apuntava tota una aurora de vida. Sí, la Toneta renaixía á las portas de la mort, regenerada per
així una hora i una altra hora, i un carrer i un altre carrer, fins que l'Aurora va replegant els vels obscurs de la nit i per llevant apareix la frescal
del costum religiós de resar pels carrers de la vila el Rosari de l'Aurora; però no l'hem conegut tampoc. Avui, i no com a costum de fondes arrels,
en cendra, sinó en tot d'imatges vermelles que el foc li suggeria: aurores i crepuscles tal com es porten a la sang de jove... El foc la fetillava;
ha sentit el món. Descobreix una màquina, la màquina! Watt és una nova aurora. La màquina de vapor, després les bombes, després l'electricitat, motors
al seu costat, mentre en el pèlag és nit i triga l'esperada aurora. Així, enorme en llargada, l'Adversari jeia aferrat
temps va resseguint-lo, fins que, a l'últim, un raig de llum d'aurora crida els seus passos errabunds. Contempla, molt
fosca nit ha anat per llocs desèrtics entre perills, i en gaia aurora, a l'últim, arriba al cim d'algun tossal abrupte i
d'estar llevats, abans que apunti demà per l'Orient la fresca aurora, immersos en les tasques agradívoles d'aclarir
abraçats, i el sostre flòrid escampà roses (n'hi tornà l'aurora) damunt de la nuesa de llurs cossos. Tu vés dormint,
d'emboirats rierols o de les fulles (el ventall de l'Aurora) o, per les branques, l'agut cant dels ocells, l'hi feia
un pèlag de dolçors; car la Natura joguinejava allí en la seva aurora, i allí acomplia els somnis jovenívols a impulsos
figura brillant que s'aproxima seguint aquest camí! Sembla una aurora que apunta a ple migdia. Tal vegada d'alguna ordre
aquella fosca pogués aquí semblar-nos el crepuscle. L'Aurora s'aixecà, de la manera com és a l'últim cel, tota abillada
s'estaven, no espiats i circumspectes. Quan a Orient sorgí la bella aurora, els Àngels vencedors van aixecar-se, i el so de les
la llum; la fosca, Nit. Sorgiren el primer vespre i la primera aurora. No passà incelebrat ni sense càntics dels chors
Creador quan sorgia el primer vespre i quan sorgia la primera aurora. I Déu digué llavors: "Que entre les aigües sorgeixi el
i en digué Cel, del Firmament. Cantaren vespre i aurora els chors el segon dia. La Terra era creada, però immersa,
que s'hi ponen i s'hi aixequen, el joiós vesprés i la joiosa aurora van sortir, i coronaren el quart dia. I Déu digué: "Les aigües
Déu acabà, i va veure l'obra feta, i tot era molt bo. Vespre i aurora acompliren així el sisè dels dies; no abans, però,
intel·ligents; no va torbar-li el son, però, i anà esperant l'aurora. Llavors (quan, a l'Edèn, la llum sagrada s'anà
L'elm estelat, amb la visera alçada, el descobreix en la viril aurora de quan tot just finí la jovenesa; penjada al cint,
ell no usurparà el domini molt temps; abans que la tercera aurora retorni, els astres del matí han de veure'l alçar-se
paraules, sense gestos, a les incertes insinuacions de llum rosada de l'aurora. En aquests moments màgics tota la vida sembla lleu com una ploma, i la
Broll de miracles, Escala del Cel, Pont, Fragata, Port, Clau del Paradís, Aurora, Llàntia, Llamp, Columna de foc, Capitana Protectora, Torre Inamovible,

  Pàgina 1 (de 18) 50 següents »