×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aurora |
Freqüència total: 875 |
CTILC1 |
posem per cas, segons una comparança del meu temps, com el rosari de l' | aurora | ." "Sí, la seva mort no va ser feliç", va afirmar, procurant d'endevinar | Però ells ja estaven massa embrancats. "Qui és aquesta que s'aboca com l' | aurora | , bella com la lluna, resplendent com el sol? He baixat al jardí de les | de les estrelles, a la naixent claredat que, com un pressentiment d' | aurora | , s'escampava per orient en una vasta extensió de cel. La lluna, ja | tots els avets del parc. El cel era d'un to rogenc, misteriós, com d' | aurora | boreal, amb una línia blava i grisa ran de carena. Tot plegat, irreal, | ha aclarit l'enigma de l'estranya resplendor d'anit: es tractava d'una | aurora | boreal, que va ser observada gairebé a tot Europa (a París, Londres, | i diu que "en les nostres latituds és raríssima l'observació d'aquestes | aurores | , d'origen polar". Avui he sentit perfectament tres bombardeigs: a tres | retruny de migdia, i apaga la lluor del fred metall d' | aurora | de les canyes. Paisatge amb figures Dos reactors corquen el | de confiat oblit, moltes represes per sendes que s'enfilen a l' | aurora | , i replans xafogosos dels migdies, i colls de fred | cor orgullós endins, on no s'imposa la nit ni les blanques | aurores | menteixen. Però el que importava era la font, al peu | sobretot. IX Glòria de Salamina vermella en el mar a l' | aurora | ! Adormits en el vent de Queronea, xiprers! Esplendor | cap a l'harmonia fixada, dins la posta que em venç creo l' | aurora | brillant. Res no pot ser com abans. Comprenc, més enllà del | La perdia també una rònega matinada d' | aurora | sobreposada com tantes altres coses. Adéu clavell, | sobtats caramulls arribes i em beses la nuca. Què veus en ma | aurora | fatal, enfebrada bruixa? Veig, a cegues, el glavi | cosa fóra; una cosa molt bella, no cal dir. Però voleu llevar-vos a l' | aurora | , i potser que provéssiu de dormir. [(Fa el gest d'anar-se'n. Tornant | pecadors\. Veu de Golferic Ses roses prest escamparà l' | aurora | en el llindar cendrós del firmament; i finirà el coratge en qui t'adora. | volia el bé. I tot va acabar amb l'espasa de foc... Com el rosari de l' | aurora | , va dir la senyora Enriqueta que seia darrera meu, i jo vaig pensar què | li varen treure la gana del tot, i el sopar s'acabà com el rosari de l' | aurora | . Frederic anava dient pels dintres: "sóc un desgraciat". Va desplegar | donar-n'hi clarícies amb llurs càntics, els aucells que, en resplendir l' | aurora | , acudiran a la vora de l'ermita, quan soni el seu flabiol.] [Comença a fer | res no sé de cabanes ni castells. Mes quan comenci a resplendir l' | aurora | , veuràs com es desperten els aucells i s'acosten cantant, en les delícies | resta el Castell del nostre encantament i s'esvaneix, amb la claror d' | aurora | , la llum del nostre cos incandescent. Inútils són de dia els artificis i | volta constel·lada com una gran pissarra de càlculs infinits. | Aurora | Julieta i Romeu parlen d'amor. És una nit augusta. | —Veus, aimia, banyar-se l'orient d'una blancor com la que fa l' | aurora | ? —No, estimat meu, és la claror d'argent, molt tènue, | del matí com venguda del cel banya les coses, i de l' | aurora | , en l'aigua del jardí, es reflecteixen les primeres roses. En | més que els batecs del cor de l'estimada; quan, per Romeu, l' | aurora | resplendent sols dins els ulls de l'amor seva es bada; Julieta, | la senyora Pepa sospitaría... —Peró aquest matí estaríam sols...— Una | aurora | de desitj y de temors arrebolá la cara de la noya avans de pronunciar una | ulls de mareperla brillavan ab esclat, y en sos llabis apuntava tota una | aurora | de vida. Sí, la Toneta renaixía á las portas de la mort, regenerada per | així una hora i una altra hora, i un carrer i un altre carrer, fins que l' | Aurora | va replegant els vels obscurs de la nit i per llevant apareix la frescal | del costum religiós de resar pels carrers de la vila el Rosari de l' | Aurora | ; però no l'hem conegut tampoc. Avui, i no com a costum de fondes arrels, | en cendra, sinó en tot d'imatges vermelles que el foc li suggeria: | aurores | i crepuscles tal com es porten a la sang de jove... El foc la fetillava; | ha sentit el món. Descobreix una màquina, la màquina! Watt és una nova | aurora | . La màquina de vapor, després les bombes, després l'electricitat, motors | al seu costat, mentre en el pèlag és nit i triga l'esperada | aurora | . Així, enorme en llargada, l'Adversari jeia aferrat | temps va resseguint-lo, fins que, a l'últim, un raig de llum d' | aurora | crida els seus passos errabunds. Contempla, molt | fosca nit ha anat per llocs desèrtics entre perills, i en gaia | aurora | , a l'últim, arriba al cim d'algun tossal abrupte i | d'estar llevats, abans que apunti demà per l'Orient la fresca | aurora | , immersos en les tasques agradívoles d'aclarir | abraçats, i el sostre flòrid escampà roses (n'hi tornà l' | aurora | ) damunt de la nuesa de llurs cossos. Tu vés dormint, | d'emboirats rierols o de les fulles (el ventall de l' | Aurora | ) o, per les branques, l'agut cant dels ocells, l'hi feia | un pèlag de dolçors; car la Natura joguinejava allí en la seva | aurora | , i allí acomplia els somnis jovenívols a impulsos | figura brillant que s'aproxima seguint aquest camí! Sembla una | aurora | que apunta a ple migdia. Tal vegada d'alguna ordre | aquella fosca pogués aquí semblar-nos el crepuscle. L' | Aurora | s'aixecà, de la manera com és a l'últim cel, tota abillada | s'estaven, no espiats i circumspectes. Quan a Orient sorgí la bella | aurora | , els Àngels vencedors van aixecar-se, i el so de les | la llum; la fosca, Nit. Sorgiren el primer vespre i la primera | aurora | . No passà incelebrat ni sense càntics dels chors | Creador quan sorgia el primer vespre i quan sorgia la primera | aurora | . I Déu digué llavors: "Que entre les aigües sorgeixi el | i en digué Cel, del Firmament. Cantaren vespre i | aurora | els chors el segon dia. La Terra era creada, però immersa, | que s'hi ponen i s'hi aixequen, el joiós vesprés i la joiosa | aurora | van sortir, i coronaren el quart dia. I Déu digué: "Les aigües | Déu acabà, i va veure l'obra feta, i tot era molt bo. Vespre i | aurora | acompliren així el sisè dels dies; no abans, però, | intel·ligents; no va torbar-li el son, però, i anà esperant l' | aurora | . Llavors (quan, a l'Edèn, la llum sagrada s'anà | L'elm estelat, amb la visera alçada, el descobreix en la viril | aurora | de quan tot just finí la jovenesa; penjada al cint, | ell no usurparà el domini molt temps; abans que la tercera | aurora | retorni, els astres del matí han de veure'l alçar-se | paraules, sense gestos, a les incertes insinuacions de llum rosada de l' | aurora | . En aquests moments màgics tota la vida sembla lleu com una ploma, i la | Broll de miracles, Escala del Cel, Pont, Fragata, Port, Clau del Paradís, | Aurora | , Llàntia, Llamp, Columna de foc, Capitana Protectora, Torre Inamovible, |
|