Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

D'aleshores endavant, l'home de lletres europeu aspirarà a conservar l'	autonomia	, a augmentar-la, erigint-se així davant els poders, les injustícies i les
De manera que la seva emergència natural ha d'acomplir-se en una estricta	autonomia	—si puc dir-ho així. I ve a confirmar-ho un detall significatiu: mai com
o embotides, ara, a mitjan XIV, comencen a tenir una certa	autonomia	i a constituir peces d'armament de ferro. Eren, ja ho sabem, làmines o
davant del sol, ens ha arribat la notícia de l'entesa per l'Estatut d'	autonomia	. Dimarts, set d'agost. I a la nit la lluna, plena. La negociació a Madrid
poques imatges que ens ha ofert la TV durant la discussió de l'Estatut d'	autonomia	i, en general, pel comportament en les filmacions dels debats
investigacions, l'"objecte formal" específic que li garanteix la seva	autonomia	, respecte a la tradició filosòfica. Tot amb tot, seguir aquest camí no és
un debat de manera continuada entre: 1. Unes intencions d'	autonomia	, respecte a la tradició filosòfica, pròpies de la disciplina que ha
una espècie de "majoria d'edat" extrajurídica. I no pel que impliqués d'	autonomia	econòmica, sinó pel que significava de responsabilitat material. El fill
aviat sembla que les "psicosis maníaco-depressives" prosperen amb una	autonomia	total. ¿Es tracta d'un rebrot dissimulat de la "hipocondria", igualment
de qualsevol criteri geopolític i que resultà fatal per a la malaguanyada	autonomia	illenca. Reconeguem tanmateix que per ventura fou aquella una elecció
violentament sobre els camps de Llucmajor. Subsistia, nogensmenys una	autonomia	més real que el que pot semblar sota la simbòlica pèrdua d'independència.
mantenia el dret públic i privat que s'aplicava de la Conquesta ençà. L'	autonomia	era doncs pràcticament igual a la del període independent. L'absentisme
tot el segle divuit, cap llogaret mariner no adquireix la suficient	autonomia	per a poder comptar amb parròquia pròpia i amb un mínim de sobirania
històrica, les tres illes han gaudit tradicionalment de la necessària	autonomia	, suficient almenys per a excloure qualsevol possibilitat de
sentiment de la catalanitat dels mallorquins resistí els embats d'aquella	autonomia	jurídica més tècnica que no real. Si els deutes de Mallorca envers
"regne de València" a part del "Principat de Catalunya". Dialecte i	autonomia	política hi han influït, sens dubte —ho veurem més tard—; però les
casos no podien suscitar-hi gaires entusiasmes. La mateixa idea d'una	autonomia	regional no hi resultava excessivament seductora, i només intel·ligible
Villanueva, Joan de Ribera— va posar-hi una mica de disciplina. També l'	autonomia	del clericat regular fou un obstacle seriós que els prelats es trobaren
sobre l'or d'Amèrica. Els era suficient. Per això van deixar intactes les	autonomies	dels Estats de l'antiga Corona d'Aragó: de la subsistent Corona d'Aragó,
els quals quedaven abandonats a ells mateixos. Perquè, en respectar les	autonomies	, els Àustries respectaven més coses: respectaven també uns sistemes
que es deia "autonomista", i que mai ningú no ha sabut aclarir quina	autonomia	demanaven, si és que en demanaven cap, ni per a qui! Pel costat carlí, la
"furs", "federació" (fins i tot l'anarquisme)— fa pensar en una "	autonomia	". De fet, revoltar-se ja era, en si, una manifestació d'"autonomia"
"autonomia". De fet, revoltar-se ja era, en si, una manifestació d'"	autonomia	". Era la discrepància radical amb el jacobinisme: amb l'Estat unitari
poble vital, un poble en renaixença, podria deixar, doncs d'aspirar a l'	autonomia	? Com podria acceptar cap limitació del seu expandiment vital? En el fons
de Setembre de 1932, data de la votació del nostre Estatut d'	Autonomia	a les Corts Constituents d'Espanya. Recordo ben bé les paraules que dèiem
de l'11 de Setembre a la Generalitat— que en l'aplicació de l'	autonomia	pogués haver-hi la més petita decepció. ¿Quin és el nostre estat
de restaurar-se les nostres llibertats, l'administració de la nostra	autonomia	, per una fatalitat política del moment, hagués caigut en mans d'uns
L'exercici de l'esperit és per a cada català com per a Catalunya, amb	autonomia	oficial o sense autonomia, amb Estatut o sense Estatut, el propi exercici
és per a cada català com per a Catalunya, amb autonomia oficial o sense	autonomia	, amb Estatut o sense Estatut, el propi exercici de la llibertat. Perquè
la incorporació de tots; no l'exaltació d'uns pocs. Com podria sucumbir l'	autonomia	. Afegíem encara: Coneixereu la grandesa d'un home, per la fidelitat
sucumbeix. Així han caigut molts règims, dinasties, pobles, religions.	Autonomia	i democràcia. I, en conclusió: La democràcia té, en aplicar-se, els seus
i partidari, dintre un ambient de poder personal o oligàrquic, la nostra	autonomia	no podria respirar; moriria ofegada. La marca de distinció dels petits
i el determinisme de les coses; l'acord, de cara al món, entre l'	autonomia	individual i l'organització social; l'acord, en el pla cristià, entre un
creixent. L'espiritualitat de la nació és la seva mateixa	autonomia	; és la mateixa idealitat. La idealitat de les nacions —propugnava
d'una escriptura poètica, car es tracta d'un llenguatge la violència d'	autonomia	del qual destrueix qualsevol abast ètic. El gest oral apunta aquí a
És que la nostra Facultat, des del temps de Bergnes de las Casas fins a l'	autonomia	universitària, ha tingut una sèrie no interrompuda de mestres que han
el tradicional allunyament universitari —de la Universitat anterior a l'	autonomia	— tot i la benvolença amb què Rubió i Lluch acollia sempre els estudiants
la campanya intervencionista "per l'Espanya gran" i la campanya per l'	autonomia	(1918-1919) quan la Lliga, que de fet monopolitzava el
el canvi de la monarquia a la República, el trànsit del centralisme a l'	autonomia	, i l'evolució del capitalisme conservador vers una democràcia social, van
encarnava, per aquell article de l'Estatut que era la clau de la nostra	autonomia	, una doble representació: la de Catalunya davant la República, la de la
i incruenta dictadura de Primo de Rivera havia ja palesat. La modesta	autonomia	administrativa de la Mancomunitat no havia ofert, ni ho podia, cap
Catalunya. Només el triomf de la República va fer possible la immediata	autonomia	de Catalunya, que —a partir de les Bases de Manresa de 1892— en
la monarquia no havia pogut reeixir. Ni la República, però, ni amb ell l'	autonomia	de Catalunya no podran estabilitzar-se si en el món preval un ambient
amb els alemanys ni amb els francesos, sota el règim de París enyoraven l'	autonomia	i la llengua alemanya, i sota el règim de Berlín la llibertat espiritual
que impedeix la unió de les Illes amb Catalunya dins un sol estatut d'	autonomia	; tanmateix, la República semblava encara fermament decidida a no desdir
escau més la descentralització o descongestió administrativa que no pas l'	autonomia	federal. I per a l'aplicació satisfactòria del federalisme cal el lloc
formes confederatives; al segon corresponen les formes més estretes de l'	autonomia	o de la descentralització política. Per a millor entendre'ns, podríem
pràctica anàloga a la de les Mancomunitats. Cal oferir —no pas imposar— l'	autonomia	a totes les regions. Que cada regió la reclami al seu temps, quan senti
El sincronisme federatiu, imposat des de dalt, podria ésser fatal. L'	autonomia	, en un moment donat, trobaria preparada Catalunya, la Catalunya de les
i les mata. Capítol III L'establiment constitucional de l'	autonomia	de Catalunya El doble ideal dels catalans. Catalunya i República: aquest

Pàgina 1 (de 85)

50 següents