DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
autonomia F 4060 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb autonomia Freqüència total:  4060 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

D'aleshores endavant, l'home de lletres europeu aspirarà a conservar l'autonomia, a augmentar-la, erigint-se així davant els poders, les injustícies i les
De manera que la seva emergència natural ha d'acomplir-se en una estricta autonomia —si puc dir-ho així. I ve a confirmar-ho un detall significatiu: mai com
o embotides, ara, a mitjan XIV, comencen a tenir una certa autonomia i a constituir peces d'armament de ferro. Eren, ja ho sabem, làmines o
davant del sol, ens ha arribat la notícia de l'entesa per l'Estatut d'autonomia. Dimarts, set d'agost. I a la nit la lluna, plena. La negociació a Madrid
poques imatges que ens ha ofert la TV durant la discussió de l'Estatut d'autonomia i, en general, pel comportament en les filmacions dels debats
investigacions, l'"objecte formal" específic que li garanteix la seva autonomia, respecte a la tradició filosòfica. Tot amb tot, seguir aquest camí no és
un debat de manera continuada entre: 1. Unes intencions d'autonomia, respecte a la tradició filosòfica, pròpies de la disciplina que ha
una espècie de "majoria d'edat" extrajurídica. I no pel que impliqués d'autonomia econòmica, sinó pel que significava de responsabilitat material. El fill
aviat sembla que les "psicosis maníaco-depressives" prosperen amb una autonomia total. ¿Es tracta d'un rebrot dissimulat de la "hipocondria", igualment
de qualsevol criteri geopolític i que resultà fatal per a la malaguanyada autonomia illenca. Reconeguem tanmateix que per ventura fou aquella una elecció
violentament sobre els camps de Llucmajor. Subsistia, nogensmenys una autonomia més real que el que pot semblar sota la simbòlica pèrdua d'independència.
mantenia el dret públic i privat que s'aplicava de la Conquesta ençà. L'autonomia era doncs pràcticament igual a la del període independent. L'absentisme
tot el segle divuit, cap llogaret mariner no adquireix la suficient autonomia per a poder comptar amb parròquia pròpia i amb un mínim de sobirania
històrica, les tres illes han gaudit tradicionalment de la necessària autonomia, suficient almenys per a excloure qualsevol possibilitat de
sentiment de la catalanitat dels mallorquins resistí els embats d'aquella autonomia jurídica més tècnica que no real. Si els deutes de Mallorca envers
"regne de València" a part del "Principat de Catalunya". Dialecte i autonomia política hi han influït, sens dubte —ho veurem més tard—; però les
casos no podien suscitar-hi gaires entusiasmes. La mateixa idea d'una autonomia regional no hi resultava excessivament seductora, i només intel·ligible
Villanueva, Joan de Ribera— va posar-hi una mica de disciplina. També l'autonomia del clericat regular fou un obstacle seriós que els prelats es trobaren
sobre l'or d'Amèrica. Els era suficient. Per això van deixar intactes les autonomies dels Estats de l'antiga Corona d'Aragó: de la subsistent Corona d'Aragó,
els quals quedaven abandonats a ells mateixos. Perquè, en respectar les autonomies, els Àustries respectaven més coses: respectaven també uns sistemes
que es deia "autonomista", i que mai ningú no ha sabut aclarir quina autonomia demanaven, si és que en demanaven cap, ni per a qui! Pel costat carlí, la
"furs", "federació" (fins i tot l'anarquisme)— fa pensar en una "autonomia". De fet, revoltar-se ja era, en si, una manifestació d'"autonomia"
"autonomia". De fet, revoltar-se ja era, en si, una manifestació d'"autonomia". Era la discrepància radical amb el jacobinisme: amb l'Estat unitari
poble vital, un poble en renaixença, podria deixar, doncs d'aspirar a l'autonomia? Com podria acceptar cap limitació del seu expandiment vital? En el fons
de Setembre de 1932, data de la votació del nostre Estatut d'Autonomia a les Corts Constituents d'Espanya. Recordo ben bé les paraules que dèiem
de l'11 de Setembre a la Generalitat— que en l'aplicació de l'autonomia pogués haver-hi la més petita decepció. ¿Quin és el nostre estat
de restaurar-se les nostres llibertats, l'administració de la nostra autonomia, per una fatalitat política del moment, hagués caigut en mans d'uns
L'exercici de l'esperit és per a cada català com per a Catalunya, amb autonomia oficial o sense autonomia, amb Estatut o sense Estatut, el propi exercici
és per a cada català com per a Catalunya, amb autonomia oficial o sense autonomia, amb Estatut o sense Estatut, el propi exercici de la llibertat. Perquè
la incorporació de tots; no l'exaltació d'uns pocs. Com podria sucumbir l'autonomia. Afegíem encara: Coneixereu la grandesa d'un home, per la fidelitat
sucumbeix. Així han caigut molts règims, dinasties, pobles, religions. Autonomia i democràcia. I, en conclusió: La democràcia té, en aplicar-se, els seus
i partidari, dintre un ambient de poder personal o oligàrquic, la nostra autonomia no podria respirar; moriria ofegada. La marca de distinció dels petits
i el determinisme de les coses; l'acord, de cara al món, entre l'autonomia individual i l'organització social; l'acord, en el pla cristià, entre un
creixent. L'espiritualitat de la nació és la seva mateixa autonomia; és la mateixa idealitat. La idealitat de les nacions —propugnava
d'una escriptura poètica, car es tracta d'un llenguatge la violència d'autonomia del qual destrueix qualsevol abast ètic. El gest oral apunta aquí a
És que la nostra Facultat, des del temps de Bergnes de las Casas fins a l'autonomia universitària, ha tingut una sèrie no interrompuda de mestres que han
el tradicional allunyament universitari —de la Universitat anterior a l'autonomia— tot i la benvolença amb què Rubió i Lluch acollia sempre els estudiants
la campanya intervencionista "per l'Espanya gran" i la campanya per l'autonomia (1918-1919) quan la Lliga, que de fet monopolitzava el
el canvi de la monarquia a la República, el trànsit del centralisme a l'autonomia, i l'evolució del capitalisme conservador vers una democràcia social, van
encarnava, per aquell article de l'Estatut que era la clau de la nostra autonomia, una doble representació: la de Catalunya davant la República, la de la
i incruenta dictadura de Primo de Rivera havia ja palesat. La modesta autonomia administrativa de la Mancomunitat no havia ofert, ni ho podia, cap
Catalunya. Només el triomf de la República va fer possible la immediata autonomia de Catalunya, que —a partir de les Bases de Manresa de 1892— en
la monarquia no havia pogut reeixir. Ni la República, però, ni amb ell l'autonomia de Catalunya no podran estabilitzar-se si en el món preval un ambient
amb els alemanys ni amb els francesos, sota el règim de París enyoraven l'autonomia i la llengua alemanya, i sota el règim de Berlín la llibertat espiritual
que impedeix la unió de les Illes amb Catalunya dins un sol estatut d'autonomia; tanmateix, la República semblava encara fermament decidida a no desdir
escau més la descentralització o descongestió administrativa que no pas l'autonomia federal. I per a l'aplicació satisfactòria del federalisme cal el lloc
formes confederatives; al segon corresponen les formes més estretes de l'autonomia o de la descentralització política. Per a millor entendre'ns, podríem
pràctica anàloga a la de les Mancomunitats. Cal oferir —no pas imposar— l'autonomia a totes les regions. Que cada regió la reclami al seu temps, quan senti
El sincronisme federatiu, imposat des de dalt, podria ésser fatal. L'autonomia, en un moment donat, trobaria preparada Catalunya, la Catalunya de les
i les mata. Capítol III L'establiment constitucional de l'autonomia de Catalunya El doble ideal dels catalans. Catalunya i República: aquest

  Pàgina 1 (de 82) 50 següents »