×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb autor |
Freqüència total: 18509 |
CTILC1 |
"Del Caos originari varen sortir l'Èrebos i la Nyx, encara que alguns | autors | opinen que aquesta era filla del Caos i de l'Èrebos, una obscena | tot el que sabia, i era un bon embús, sobre sàtirs i silens. Un silè Si un | autor | abans esmentat per nosaltres tenia raó, ets massa jove per ser un silè. | "No!", proferien els puristes correctors d'impremta, únics | autors | de tots els escassíssims llibres publicats en aquella llengua, a pesar de | d'espant o inviten a riure? Vegeu les interpretacions superficials dels | autors | antics, que no n'entenen el sentit, i les doctes dels savis moderns, que | espina a l'ànima. I, ¿com podia ésser altrament, si fou ell el principal | autor | del prometatge de sa neboda amb el de Candaina? Si alegria tingué el | i la carrera empresa no sembla tenir termes previsibles. La fantasia dels | autors | de novel·les d'"anticipació" resulta ben poca cosa al costat d'alguns | "culta", que defuig el contacte amb els llibres recents. Qualsevol | autor | , qualsevol obra, que no vinguin avalats per una pàtina, si més no, de | Filosofia, i mirem els capítols dedicats al nostre temps, els noms que l' | autor | hi destaca són noms de "metafísics". El retorn a la Metafísica no es | o siguin, més adults que el normal i previsible, seria el cas de l' | autor | dels /Endimoniats\ l'últim que jo hauria triat per queixar-me'n. | relació es pot predicar de tots els personatges per referència als seus | autors | —, si la Bovary no fos Flaubert, dic, seria encara la idea que Flaubert es | personatges —l'edat que es diu que tenen o que aparenten— i l'edat de l' | autor | corresponent en el moment d'inventar-los. Crec que arribaríem, en prou | nota reveladorament lligada a l'edat, no real, sinó psicològica, de l' | autor | . Ho aclariré amb un exemple de Stendhal, ara. Stendhal va escriure les | impecables per a justificar la seva preferència. No sé si quan l' | autor | del /Faust\ va dir allò era o no ministre del duc Carles August, | la "seva" obra: una obra que porti l'empremta singularíssima del seu | autor | , inconfusible amb qualsevol obra de qualsevol altre autor. L'aspiració a | del seu autor, inconfusible amb qualsevol obra de qualsevol altre | autor | . L'aspiració a l'"originalitat" s'accentuarà amb el temps: el | sofisticada. El comprador adquireix tal llibre perquè és de tal | autor | : hom el defraudaria, si el llibre fos "copiat" d'altri. I el plagi, | Pietro Aretino, "el diví Aretí", humanista molt com cal i | autor | de distingides especulacions teològiques i piadoses, només s'ha guanyat | com sigui, el fet és aquest. Resulta ben alliçonadora la lectura dels | autors | satírics de "qualsevol temps". En tota burla hi ha el designi rigorós | rigorós de corregir allò que la suscita. Vol dir-se, doncs, que tot | autor | satíric és un moralista. I, per consegüent, un realista. Les pintures més | de l'U·R·S·S·\. És una diatriba molt dura, i es comprèn que l' | autor | hagi estat acusat de trotskista per part dels incondicionals de Stalin. | divergències que separen l'actual bolxevisme rus del marxisme. L' | autor | creu en un determinisme psicològic i per ell explica la formació dels | d'André Maurois (algú creu que és la millor biografia d'aquest | autor | ). Esperit romanesque, Disraeli sabé acordar l'acció al somni i | d'estil. Fa poc que vaig acabar la /Maria Antonieta\ del mateix | autor | . Admirable evocació de l'apoteosi rococó de la Reina, i dels dies | a Vinyoli, una de les característiques essencials i més admirables de l' | autor | del /Llibre d'hores\ és el fet de la seva vida autònoma, | reposa les seves mans en les d'ell, el bes és anomenat tocant. D'altres | autors | descriuen quatre menes de besos: el bes recte, el bes inclinat, el bes | el canell de l'altra— la seva heretgia ja tenia precedents. El veritable | autor | del maniqueisme és Cerdó, nat a Síria al segle II. Són els que | penjaments, és d'una evidència aclaparadora, suposo que fins per al propi | autor | dels insults, que ell estimava la vella, empolsada, tibada, repapiejada | era un home de vint anys, elegant, hàbil en la dansa, ric, pròdig, | autor | d'un llibre de versos, valent, generós, i... llibertí. L'obra que es | temps, acabà per prendre gust que l'assenyalessin en veu baixa com a | autor | del crim. Això no obstant, alguns dels seus amics, per no veure's | de mestressa del món, és un monument sense pretensions de cap mena. L' | autor | no és cap escultor notable; dos mestres marbristes de París el signen, i | per a regalar a una dama; hi ha gravats antics ben triats i dibuixos de l' | autor | , pèssims; en el text, s'hi troben dades serioses, però en general no val | fa dos anys que és morta. Alain Gerbault en fa uns grans elogis; altres | autors | la presenten com una mena de Madame de Sevigné. Els qui la coneixien a | amb unes caretes de cartró, d'una gran pobresa. Els antics polinesis, | autors | de màscares sorprenents i de disfresses màgiques, celebren el Carnaval | una realitat que ja comptava, almenys, un segle d'existència. Alguns | autors | han pretès recular aquesta data als temps ibèrics o romans; d'altres, als | mai no ha cessat. Ja sé que la paraula mestissatge és forta. Algun | autor | ha emprat l'eufemisme "dissociació racial". Però ni ens ha de | El veritable joc de l'hereu es troba, com ja han remarcat d'altres | autors | , en el suport donat als fadristerns, als germans "cabalers" que han | no em semblen suficients per a contrarestar els estudis de molts altres | autors | —sobretot d'Alexandre Galí— sobre la sort de la cultura catalana en | una caracterització progressiva del que és "el català típic", el nostre | autor | establia "les quatre possibilitats de l'actitud típicament catalana | res a dir; el que era perillós era remoure drets medievals, com feia l' | autor | de /La iniquitat de Casp\. La poetessa començava ja a tenir | per les mosques que portava un venedor ambulant. Jo no podia", diu l' | autor | , "endevinar el nom d'aquella senyora desconeguda que em somreia tan | filosòfic —/nuestras vidas son los ríos\... Quedava bé, però a l' | autor | li ballaven altres idees dins el cervell. Als vint anys havia estat un | no podia deixar de valorar, en més o menys grau, el que anam dient. L' | autor | de la present digam-li novel·la, tot i havent volgut fer principalment un | imprimiria el seu to a tot el que la rodegés. Així (i permeteu que l' | autor | parli aquí d'ell mateix, objectivant-se durant un minut), tots els | per la banda del poble, davall el sol tòrrid de migdia, que el propi | autor | no els hauria coneguts. Finalment, a petició de tothom, Aina Cohen | i ella per tal de beure es posà un crani d' | autor | anònim i contemporani. El tumult fou major que la mentida, però | actriu o una dansarina famoses, o el títol d'una novel·la, o el nom d'un | autor | intel·ligent. Mai, en les visites a la senyora de la casa, no sortia dels | Emili Borràs trobava allà dins una qualitat d'aiguafort, citava els | autors | russos, i alguns aspectes de la novel·la picaresca espanyola; citava, | d'analogies entre aquell món de vòmit, de pietat i de sofriment de l' | autor | rus, i la llum de blau de metilè que feia més lívides les cares i més | el pis de la modista Dorotea Palau. Ningú no sabria mai que Guillem era l' | autor | d'aquell crim; no tindria de declarar, no tindria de donar cap | don Josep Rocafiquera, amb un aragonès anomenat Ceballos i amb l'avi de l' | autor | d'aquest llibre. Ceballos tenia una sexualitat militar i una ànima |
|