×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb avall |
Freqüència total: 8415 |
CTILC1 |
un equilibri tan estable, que el roc ominós no pugui rodolar mai més rost | avall | . Ixió Íxion o Ixió, fill d'Ares o de Flègias —i, en aquest cas, germà | s'apressava, acompanyat del defensor, a guanyar la porta del pis. Escales | avall | , el presumpte ja exempt de culpa era perseguit pel teclejar implacable, | de trobar-se amb ella. Dret a la finestra, Tino Costa mirava amunt i | avall | del carrer. L'última cançó d'un rotlle de nenes que havia estat sonant | i un moment després la sentia a baix que obria la porta. Ell mirà amunt i | avall | del carrer i avançà cap a ella. La va estrènyer fort, sense dir res. Ella | damunt de l'as de copes, que, segons sembla, havia sortit cap per | avall | ; pronuncià una oració i li lliurà una bosseta que contenia unes herbes | a plorar sense adonar-se'n, sense voler. Les llàgrimes li corrien cara | avall | abundantment, barrejades amb les gotes de pluja. A penes hi veia. | passamà; a cada nou esglaó es veia en perill de caure i rodolar escales | avall | ; decidí pujar-les a gatamans, i d'aquesta manera arribà al pis. Davant la | de treballar, i s'arriben, passejant fins al llindar de les terres, més | avall | de la nòria. Manuel del Santo li parla de Mila. —Mila està pitjor. Ja te | i baixà sense alè les escales. Sortí al carrer, esguardà amunt i | avall | indecís, i es llançà corrent cap al garroferar, per la banda dels | pedres cedien sota els seus peus; caigué i rodolà alguns passos rostos | avall | ; s'aixecà, mogué els peus furiosament i el soroll de les pedres l'embogia | Estava ple de confusió, i les llàgrimes li rajaven incontenibles galtes | avall | . Ara se n'aniria a la ribera: se n'aniria desassossegat, i abans de fer-se | hora de la tarda he vist una llarga cua en un cinema de la Rambla; més | avall | , les floristes de sempre, amb les parades plenes de mimosa, de clavells | Un merlot xiulava tènuement en la tarda grisa. L'aigua saltava barranc | avall | , entre falgueres, bardisses, ortigues, escardots. Quan som a casa, plou | veure esclatar les bombes que sentíem tan a prop de casa: dues illes més | avall | . És un espectacle dantesc: un conglomerat de milions de guspires | i alegre damunt la neu del Matagalls. A mig matí anem a oir missa. Camí | avall | trobem grans blocs de glaç i sentim, llunyà, apagat, el tro llarg de la | de cops i el taloneig precipitat dels peus que corren escales amunt i | avall | . La dona de la casa treu el nas al lavabo i urgeix: —De pressa! Algú ens | reflexionant en veu alta: —Caldrà que vagi al cementiri... Continuen cap | avall | , la remor de llur cursa sobtadament ofegada pel crit d'una sirena més | és pas un tu? —És dels teus —diu ell intencionadament, i gira cua, carrer | avall | . Quan es tomba, veu que el vell encara no s'ha mogut de lloc, és dret i | a poc, es va submergint en les profunditats. Invisible ja, crida: —Més | avall | , la llanterna! La noia obeeix i hi ha un llarg silenci, fins que del fons | al carrer ara animat, perquè una multitud d'homes i dones corre amunt i | avall | amb els mateixos vehicles que els han servit per a traginar llurs | un tornavís... No els dóna ni temps de contestar, perquè ja corre carrer | avall | , tan de pressa que els talons li freguen la ratlla del cul. Ell i la noia | camí enllà, prudentment, perquè fa una mica de baixada. Cent metres més | avall | , ella pregunta: —Què volia dir amb aquest nom tan estrany, | comandant... A la comuna? —fa mentre la nou del coll li circula amunt i | avall | —. Sabeu si espera un comunicat urgent?... Sí?... No, no el molesteu. — | i riu: —Entreu, entreu! Les podreu despertar!... I es llança escales | avall | , recte com una fletxa. 7(8) Des de lluny ja veu el núvol de pols | —li crida ell, amb els ulls tancats—. Peseu massa. Va retrocedint graons | avall | , els papers en una mà, equilibrats contra el pit, l'altra mà seguint la | Riu amb un esclafit gairebé histèric i les sines se li gronxen amunt i | avall | , generoses i altes sota la combinació. —Sí —fa simplement ell. —Em | solucionat. Treu tots els papers de la capsa de sabates, la gira cap per | avall | i en salten potser una dotzena de menudes cartolines que s'escampen per | l'home amb una mena de dansa saltironant que li remou el ventre amunt i | avall | , el xicot amb un sol peu, gairebé rabiosament. —Tu vindràs amb mi | en una caixa estreta però d'una capacitat poc ordinària, car més | avall | encara acull una altra infermera, i dos ajudants al segon pis, d'on | forques hissades tot l'any a l'Esplanada. Van contemplar més d'un bòria | avall | , però la dida no hi era massa aficionada, perquè la gent escarnia i | Revolució. Jeroni es cansava, però la dida no. La dida l'estirava Rambles | avall | , implacable en la seva curiositat, i el seu instint educatiu, duent-lo a | cop, però el cop vingué per l'altra banda. Rovirosa l'arrossegà escales | avall | , i, en ser a l'era, amb el negre i flexible sarment que solia usar li donà | quan en realitat hauria d'haver estat furiós, pel tip d'anar amunt i | avall | que m'havia fet, mentre ell em mirava. No vaig poder aconseguir que en | i ell componia amb tan poca llum que més d'una lletra sortia cap per | avall | , i després, quan ho descobrien, reien fins a perdre l'alè. Era un temps | retrat, se li omplien els ulls de llàgrimes i li rodolaven grosses galtes | avall | . Jo l'havia vist irritat, enfuriat, quasi boig, però mai, abans d'aquell | sota la camisa, es cordà bé i, sense escoltar-nos, s'allunyà carrer | avall | , en direcció al camí de la ribera. A la masia era ell, Quico, el qui feia | com li deien, vivia amb la seva dona, en una planta baixa, tres cases més | avall | . Allí, assegut a terra, en un costat de la porta, el podíeu veure cosint | d'ençà de molt temps. Estava situada al carrer de dalt, tres cases més | avall | de la de Guatxes, i aquella nit dormiren a la casa pròpia, i fou per a | Balada, altres de Sant Jaume; es deia, també, que era d'una masia de per | avall | , però en concret ningú no sabia de qui era ni d'on venia. Jordi se sentí | entre els merlets, i tota la torre se sent envoltada de xiscladissa. Més | avall | , al peu de les roques, brolla una font. L'aigua, entre dues fileres de | després, deixà d'acudir a la taverna per reunir-se en una altra de més | avall | , ell acabà per oblidar-se de l'incident. Havien passat els dies. Jaume, a | Restà dempeus davant la porta, mirant-los allunyar-se carrer | avall | embolcallats en rialles, i havia alçat el braç dient-los adéu. Però tenia | i es passava el pont sobre el desguàs, va ocórrer l'accident. Un xic més | avall | del pont, una regadora vessava al desguàs el sobrant de les aigües al | parlar, i unes llàgrimes grans, rodones, començaren a rajar-li galtes | avall | . No tingueren temps d'ajudar-la; el cap s'havia abatut sobre el coixí, i, | de l'illa, esperitada, s'obria pas entre la gent i desapareixia Rambla | avall | , corrents. I quan tombava la cantonada començava a caminar amb lentitud, | empedrat era ràpid i lleuger. Aviat ja no el sentires: s'esmunyia costa | avall | , engolit per les ombres, fosca endins... Aquell carruatge que travessava | Sergi o, anys més enrere encara, vora els meus pares, passeig de Sagrera | avall | , fins a tocar al port. No entenc, no he entès, aquesta mena de reclam tan | del teu cos adorable sobre les llargues cames! Carrer | avall | , venies entre els solars, els crits, els infants que jugaven en | Oh dies sense objecte i vida sense objecte, hores amunt i | avall | alternativament, el vi barat, l'amor barat, la boira extensa! | i als nervis, d'una alegria franca als ulls. Havíem baixat encara tròpic | avall | , érem més a la vora de l'Equador, però el Pacífic, enorme, amb els vels d' |
|