DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
avalotar V 107 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb avalotar Freqüència total:  107 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

lo de feia ja estona. Al padrí de Mila, al primer moment, la sang se li va avalotar. Es digué: "Què voldrà aquest sapastre? Deu venir tal vegada a buscar
penjant. Quin espant! No es deixava detall, per impressionar-lo més, per avalotar-lo; no li estalviava res. —Mira... —li va fer un gest, mentre s'
va estendre ràpidament; el poble s'agità d'un extrem a l'altre; la gent s'avalotà, i homes i dones, i també nois, començaven a sortir armats de les cases;
del que pot esdevenir, i dirigint-se a Víctor.)] Víctor, Víctor, no avalotis... deixa... ja se n'anirà; sí, cal que se'n vagi per sempre!
de ser cadàver. Amb aquella moto anàvem per les carreteres com un xiulet avalotant les gallines dels pobles i espantant les persones. —Agafa't fort que ara
els homes s'havien acostumat a veure aquella silueta fimbradissa, sense avalotar-se, mal fos d'aquella manera prudent com és del cas en ciutats com
minyó de dotze anys, ferreny com un home i tendre com un infant, que li avalotava l'aviram del galliner; que li havia tret amb les mans un peix de la
arborades, es punxen, potser, els ulls, ploren o reguinyen, criden i avaloten, i les branques van per terra, on s'empolseguen, i s'espolsen les fulles
nenes nuguen també, al pal, unes cintes, les llistes que demanen a crits, avalotant. I continua la busnada de criatures revoltades passejant la verga,
el santuri, sacsejà el coll. Cel amunt, salvatge, ronca, dolorosa, s'avalotà la seva veu: Quan pensis fer una cosa, endavant i no temis;
Assassins! —cridava i reia. Bufava un vent càlid i humit, i la mar s'avalotà. El tocador de lira alçà l'arquet. Fresca, alegre, brollà, en la càlida
arguments que es fan contra En Rucabado. Sota la màscara de la ironia avalotem contra la sinceritat i contra la bona fe i contra les conviccions
massa; ressoni arreu el cant sonor, i la musica, avalotant la plaça, vingui a clavar-se en nostre cor, com una
de les dues es comença de sentir una sorda frisança. Les veus pugen i s'avaloten. Els que encara no han pogut entrar, fan un darrer esforç desesperat per
i aquella promesa en ferm els produí tanta joia, que varen començar a avalotar i a cridar, i a demanar més carn i més patates, i més de tot, fins que
per un viarany fals. Aleshores era quan el públic de l'entorn reia i s'avalotava. La velleta s'ho prenia amb indiferència, perxò, i si alguna volta
les seves atencions amb un pastisset de deu cèntims? La velleta s'avalotà. —I ara! Però el mariner sapigué aturar el conflicte. —No és pas amb el
de tonalitat més greu, més assenyada i digne de crèdit. El cor del jove s'avalotà en comprendre que tota la canilla del brau Fructuós seguia un rastre
del vell, ja trets de mare per la desgràcia vinguda tan impensadament, s'avalotaven d'una guisa tal que es feien insuportables per al noi i per al servei.
hi acuden els carregaments de bacallà sec. Núvols de gavines xiulen i avaloten sobre els teulats furiosament, crispades per la ferum. Bergen és una
i de llàstima davant d'aquell espectacle lúbric. Mentrestant la turba avalotava els tres senyorets, engrapava les dones. S'oïen crits i renecs, plors i
quan em vegi! La masia estava tancada, porta i finestres. Les gallines avalotaren al galliner. El gos féu uns lladrucs. Joan Antoni s'assegué damunt d'uns
la cridava pel nom. Ell es sentia ple d'una amarga paüra, perquè el mar s'avalotava terriblement i saltava dalt de tot de la roca tallada fins a besar els
com un marrec mala pell, el vent comença a manxar tot aïrat, el riu s'avalota com un boig pel fons de les timberes... Que sé jo! Doncs, ja ho veieu. D'
. L'endemà al matí, el vell els envia a buscar tots dos, i els parla i els avalota fins que accedeixen. Quin remei els toca! No són sinó uns pobres
Les pues obtuses ja havien penetrat profundament. Tota la nit ens avalota i ningú no pot dormir. L'endemà al matí sofreix una violenta convulsió
i deixa el bastó darrera la porta, pica de mans. Surten quatre gallines avalotades, hi ha un gran batibull d'ales davant del sol, una ploma de borrissol li
una sacsada m'escapí del lligam. Una altra colla que entrava al Saló ens avalotà; em fiquí entre ells a la porta del Saló i, esguimbant-me, em vaig amagar
—Ara us vull fer veure una cosa que no heu vist. Cada vegada que la mar s'avalota, les ones escampen una infinitat de petits cargols i conquilles per la
o en anglès, només movent els ulls i el llavi inferior, el públic s'avalota i mou xivarri, talment com si els entengués. Stan Laurel i Oliver Hardy
per tal de no perdre-la. No es regira gaire, no cuita ni pugna. "No avalotem les aigües llises —pensa.— La pau és tímida; la llibertat, esquerpa, i
veu).] —Deixi'm! Cridaré... /Oscar\. —Ep! Frenem... No avalotem el galliner... Tac-te. tàc-ti-ca. [([(A Paula.)] Que potser et
[(S'esvaneix.)] /Oscar\ [(aguantant-la.)] —No avalotis, idiota!... [(Resta un moment escoltant, com esperant els efectes del
eixordava. Ningú no podia parlar. Tots els qui ho intentaven, eren avalotats. Xiuletades, crits, insults, amenaces. En vista que cap dels oradors no
dels Urbervilles". Ei, dormilegues! Les onze! Aloma! És Joan qui avalota. En sentir el seu nom, revé. No dormia. L'abaltiment li havia dut
camí de l'Algepsar, a punt i hora que la campaneta de Sant Roc de Canet avalota tota la contornada, mentres avisa que la processó seguix avant, ja
en gerra... En açò arriben unes xicones del carrer Ribalta que en pilot avaloten cantant. —"Mâ" qui està ahí —diu una d'elles. —¡Què no vos
i testes o qualsevulla cosa que fera roïdo, ballava, brincava, cantava i avalotava esganyitant-se a cançons, tirant-se lo món a l'esquena, reglotant de goig
acudit a la repartida se'n tornaven parlant fort, arrastrant els peus, avalotant les seues queixes, com si volgueren enterar als veïns de lo que importava
del Jesuset. A fora, en el carrer, tota la xicalleta del barri passa avalotant; les petrolieres xemequen vibrant i esgarrades al colpejar de les masses
més es fa admirar, més esclavitza, més dreturerament va a l'ànima sense avalotar els sentits. Aspriu, mentre duren els àpats i en els llevants de taula,
que dura un parell de dies. El xafurnat és extraordinari. Tothom avalota. Es treballa a dues mans per enllestir i anar alliberant els animals de
Els pollastres, lligats per les potes, fan un esgarip nerviós, s'avaloten frenèticament. Tot fa una olor profundament humana —tocat d'un regust de
paraules procurava encalçar-los a puntades de peu, i els nens fugien i avalotaven tot el castell. II De fet, les criatures tenien la sensació que
bandes, com la majoria de vosaltres m'ha sentit, ni os sorprengueu ni us avaloteu per això; la cosa és així: que jo comparesc ara per primer cop davant del
qui digui el contrari i ho diu per calumniar-me. I ara, o atenencs, no us avaloteu, ni si us sembla que en dic alguna de molt forta; que no són raons meves
una vegada que va anar a Delfos va gosar interrogar l'oracle, —i no us avaloteu per això que dic, atenencs— va demanar-li si hi havia algú més savi que
respon-me. I vosaltres, com us he demanat en començar, penseu en no avalotar-vos si conjumin les raons segons la meva manera acostumada. Hi ha algú,
, i no cregui que hi ha homes? Feu-lo respondre, jutges, i que no s'avaloti d'aquesta manera. Hi ha qui cregui que no hi ha cavalls i si coses
jo faci altra cosa, encara que tingués de morir moltes vegades." No us avaloteu, atenencs, i consentiu en el que us he demanat, de no avalotar-vos per

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »