×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb avalotar |
Freqüència total: 107 |
CTILC1 |
lo de feia ja estona. Al padrí de Mila, al primer moment, la sang se li va | avalotar | . Es digué: "Què voldrà aquest sapastre? Deu venir tal vegada a buscar | penjant. Quin espant! No es deixava detall, per impressionar-lo més, per | avalotar | -lo; no li estalviava res. —Mira... —li va fer un gest, mentre s' | va estendre ràpidament; el poble s'agità d'un extrem a l'altre; la gent s' | avalotà | , i homes i dones, i també nois, començaven a sortir armats de les cases; | del que pot esdevenir, i dirigint-se a Víctor.)] Víctor, Víctor, no | avalotis | ... deixa... ja se n'anirà; sí, cal que se'n vagi per sempre! | de ser cadàver. Amb aquella moto anàvem per les carreteres com un xiulet | avalotant | les gallines dels pobles i espantant les persones. —Agafa't fort que ara | els homes s'havien acostumat a veure aquella silueta fimbradissa, sense | avalotar | -se, mal fos d'aquella manera prudent com és del cas en ciutats com | minyó de dotze anys, ferreny com un home i tendre com un infant, que li | avalotava | l'aviram del galliner; que li havia tret amb les mans un peix de la | arborades, es punxen, potser, els ulls, ploren o reguinyen, criden i | avaloten | , i les branques van per terra, on s'empolseguen, i s'espolsen les fulles | nenes nuguen també, al pal, unes cintes, les llistes que demanen a crits, | avalotant | . I continua la busnada de criatures revoltades passejant la verga, | el santuri, sacsejà el coll. Cel amunt, salvatge, ronca, dolorosa, s' | avalotà | la seva veu: Quan pensis fer una cosa, endavant i no temis; | Assassins! —cridava i reia. Bufava un vent càlid i humit, i la mar s' | avalotà | . El tocador de lira alçà l'arquet. Fresca, alegre, brollà, en la càlida | arguments que es fan contra En Rucabado. Sota la màscara de la ironia | avalotem | contra la sinceritat i contra la bona fe i contra les conviccions | massa; ressoni arreu el cant sonor, i la musica, | avalotant | la plaça, vingui a clavar-se en nostre cor, com una | de les dues es comença de sentir una sorda frisança. Les veus pugen i s' | avaloten | . Els que encara no han pogut entrar, fan un darrer esforç desesperat per | i aquella promesa en ferm els produí tanta joia, que varen començar a | avalotar | i a cridar, i a demanar més carn i més patates, i més de tot, fins que | per un viarany fals. Aleshores era quan el públic de l'entorn reia i s' | avalotava | . La velleta s'ho prenia amb indiferència, perxò, i si alguna volta | les seves atencions amb un pastisset de deu cèntims? La velleta s' | avalotà | . —I ara! Però el mariner sapigué aturar el conflicte. —No és pas amb el | de tonalitat més greu, més assenyada i digne de crèdit. El cor del jove s' | avalotà | en comprendre que tota la canilla del brau Fructuós seguia un rastre | del vell, ja trets de mare per la desgràcia vinguda tan impensadament, s' | avalotaven | d'una guisa tal que es feien insuportables per al noi i per al servei. | hi acuden els carregaments de bacallà sec. Núvols de gavines xiulen i | avaloten | sobre els teulats furiosament, crispades per la ferum. Bergen és una | i de llàstima davant d'aquell espectacle lúbric. Mentrestant la turba | avalotava | els tres senyorets, engrapava les dones. S'oïen crits i renecs, plors i | quan em vegi! La masia estava tancada, porta i finestres. Les gallines | avalotaren | al galliner. El gos féu uns lladrucs. Joan Antoni s'assegué damunt d'uns | la cridava pel nom. Ell es sentia ple d'una amarga paüra, perquè el mar s' | avalotava | terriblement i saltava dalt de tot de la roca tallada fins a besar els | com un marrec mala pell, el vent comença a manxar tot aïrat, el riu s' | avalota | com un boig pel fons de les timberes... Que sé jo! Doncs, ja ho veieu. D' | . L'endemà al matí, el vell els envia a buscar tots dos, i els parla i els | avalota | fins que accedeixen. Quin remei els toca! No són sinó uns pobres | Les pues obtuses ja havien penetrat profundament. Tota la nit ens | avalota | i ningú no pot dormir. L'endemà al matí sofreix una violenta convulsió | i deixa el bastó darrera la porta, pica de mans. Surten quatre gallines | avalotades | , hi ha un gran batibull d'ales davant del sol, una ploma de borrissol li | una sacsada m'escapí del lligam. Una altra colla que entrava al Saló ens | avalotà | ; em fiquí entre ells a la porta del Saló i, esguimbant-me, em vaig amagar | —Ara us vull fer veure una cosa que no heu vist. Cada vegada que la mar s' | avalota | , les ones escampen una infinitat de petits cargols i conquilles per la | o en anglès, només movent els ulls i el llavi inferior, el públic s' | avalota | i mou xivarri, talment com si els entengués. Stan Laurel i Oliver Hardy | per tal de no perdre-la. No es regira gaire, no cuita ni pugna. "No | avalotem | les aigües llises —pensa.— La pau és tímida; la llibertat, esquerpa, i | veu).] —Deixi'm! Cridaré... /Oscar\. —Ep! Frenem... No | avalotem | el galliner... Tac-te. tàc-ti-ca. [([(A Paula.)] Que potser et | [(S'esvaneix.)] /Oscar\ [(aguantant-la.)] —No | avalotis | , idiota!... [(Resta un moment escoltant, com esperant els efectes del | eixordava. Ningú no podia parlar. Tots els qui ho intentaven, eren | avalotats | . Xiuletades, crits, insults, amenaces. En vista que cap dels oradors no | dels Urbervilles". Ei, dormilegues! Les onze! Aloma! És Joan qui | avalota | . En sentir el seu nom, revé. No dormia. L'abaltiment li havia dut | camí de l'Algepsar, a punt i hora que la campaneta de Sant Roc de Canet | avalota | tota la contornada, mentres avisa que la processó seguix avant, ja | en gerra... En açò arriben unes xicones del carrer Ribalta que en pilot | avaloten | cantant. —"Mâ" qui està ahí —diu una d'elles. —¡Què no vos | i testes o qualsevulla cosa que fera roïdo, ballava, brincava, cantava i | avalotava | esganyitant-se a cançons, tirant-se lo món a l'esquena, reglotant de goig | acudit a la repartida se'n tornaven parlant fort, arrastrant els peus, | avalotant | les seues queixes, com si volgueren enterar als veïns de lo que importava | del Jesuset. A fora, en el carrer, tota la xicalleta del barri passa | avalotant | ; les petrolieres xemequen vibrant i esgarrades al colpejar de les masses | més es fa admirar, més esclavitza, més dreturerament va a l'ànima sense | avalotar | els sentits. Aspriu, mentre duren els àpats i en els llevants de taula, | que dura un parell de dies. El xafurnat és extraordinari. Tothom | avalota | . Es treballa a dues mans per enllestir i anar alliberant els animals de | Els pollastres, lligats per les potes, fan un esgarip nerviós, s' | avaloten | frenèticament. Tot fa una olor profundament humana —tocat d'un regust de | paraules procurava encalçar-los a puntades de peu, i els nens fugien i | avalotaven | tot el castell. II De fet, les criatures tenien la sensació que | bandes, com la majoria de vosaltres m'ha sentit, ni os sorprengueu ni us | avaloteu | per això; la cosa és així: que jo comparesc ara per primer cop davant del | qui digui el contrari i ho diu per calumniar-me. I ara, o atenencs, no us | avaloteu | , ni si us sembla que en dic alguna de molt forta; que no són raons meves | una vegada que va anar a Delfos va gosar interrogar l'oracle, —i no us | avaloteu | per això que dic, atenencs— va demanar-li si hi havia algú més savi que | respon-me. I vosaltres, com us he demanat en començar, penseu en no | avalotar | -vos si conjumin les raons segons la meva manera acostumada. Hi ha algú, | , i no cregui que hi ha homes? Feu-lo respondre, jutges, i que no s' | avaloti | d'aquesta manera. Hi ha qui cregui que no hi ha cavalls i si coses | jo faci altra cosa, encara que tingués de morir moltes vegades." No us | avaloteu | , atenencs, i consentiu en el que us he demanat, de no avalotar-vos per |
|