DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
avançar M 9 oc.
avançar V 9175 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb avançar Freqüència total:  9184 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i ja no pots seguir les caceres del cel, acompanyat del teu gos. No avançaràs més d'illa en illa, els peus enfonsats en el mar, el cap enllà del
una mica. Una pitonissa La dona, de cara grossa i inexpressiva, va avançar la cama dreta i va proferir: "A zer illargi gaua! Ondo lo egin da?"
l'aventura de l'escenari. Davant una sala discretament buida, varen avançar uns quants passos, disposats a recitar, càndids i junts, per entretenir
dos cops. Les llegendes que a ell es refereixen es trenen i es destrenen, avancen i reculen, es compliquen i se simplifiquen, es mesclen i se separen a
menuda la vastitud de les dades de les seves fitxes. "Temo", se li va avançar Agamèmnon, de sobte sorgit de les més espesses teranyines dels arxius de
esborrat confosos amb les ombres, Tino Costa deixà el seu refugi i avançà fins a l'embarcador. Esperà la barqueta del pas, que en aquella hora
cap al poble. Els carrers eren gairebé intransitats, i Tino Costa pogué avançar amb comoditat. Feia anys que havia sortit d'allí, i avui tornava amb una
En ella aquell dia sortiren a rebre'l els seus records més bells, i ell avançava lentament entre les cases amigues gairebé commogut, com si estigués
—a tot el poble— es sabria de seguida la seva arribada. Tino Costa s'avançà cap a la porta i trucà. Només ara sentí que la seva mà tremolava
cadira. Es perceberen després uns passos cansats: els passos d'algú que avançava quasi arrossegant els peus pel paviment. El cap, a penes visible en la
, home, prova-ho, si ets valent! —tornà el del ferrer. Candi somrigué. Avançà confiat; agafà el ferro amb una mà, i tornà a amollar-lo de cop, amb un
Baixà de seguida a parlar amb el seu germà i, d'acord amb ell, que li avançà i tot algun diner, Joan del Santo adquirí la hisenda. Era constituïda per
el vell s'enfadà. Cada vegada més arrabassat, ja foll per complet, va avançar-se de sobte cap a Mila i li pregà que ballés amb ell; a la qual cosa ella
qual les velles es senyaven com si veiessin el propi diable. Tino Costa avançà lentament i anà passant sense deixar de mirar-la, endevinant-li la
al dia de les meves grans confessions (no ha arribat encara). Aquell dia avançaré cap a vós i m'agenollaré..." La seva veu adquirí de sobte un accent
confiat amb l'obligació de restituir-lo. Quan va arribar l'hora em vaig avançar al compliment. Tots hem d'estar disposats, com Abraham, a sacrificar els
se li llançaren als braços. Ella, quan s'hagué deseixit de les abraçades, avançà cap a Donya Maria: anava tranquil·la, però se la veia emocionada.
un accent tal, que la vella callà impressionada pel to de la veu. Mila s'avançà de sobte, i li digué: —M'acompanyarà fins a la plaça, tia? Desitjo tant d'
figura es destacà de sobte en la penombra: era ell!, era allí! Tino Costa avançà ràpid i es posà al seu costat. —Mila... Mila abaixà els ulls, que se li
un espia es presentà a la Comandància i comunicà que una tropa enemiga avançava per la vora del riu en direcció a Santa Maria. Es demanaren voluntaris.
de veure-la. Sortí a la primera claror de l'alba, i ja no tornà. Mentre avançaven per una sendera, a través de les hortes, sonà un dispar —una cosa
un ancià, no tenia més que sa filla, i per això la veu li tremolava. Ella avançà amb lentitud, tremolosa, sense una gota de sang als llavis. —El teu
quan la veié aparèixer, malgrat l'alegria immensa que vibrà dintre seu, avançà gairebé tranquil, alliberat de cop de tot el seu neguit. De primer la va
la sentia a baix que obria la porta. Ell mirà amunt i avall del carrer i avançà cap a ella. La va estrènyer fort, sense dir res. Ella es va estrènyer
llargs que li arribaven gairebé als genolls; un nas camús i enorme li avançava en el rostre llarg, aplanat pels costats. Els seus ulls eren petits,
a la vora i enfonsà les mans en l'aigua fresca. Un dels camperols s'avançà al seu encontre i, empenyent-la endarrera, li privà que toqués aquella
difonien reflexos en la nit i feien oscil·lar les ombres. Sant Antoni avançava llavors pel llarg camí en pendent: representava un vellet, flac, encorbat
la rogenca i mòbil resplendor dels alts cremallers. Per l'extrem oposat avançaven aleshores cinc dimoniets amb llurs vestits escarlata ajustats al cos, els
una atmosfera infernal. Amb les fingides banyes i la llarga cua cargolada avançaven àgilment. Els precedia una alta dama, coberta amb un ample capell,
pels d'ací, per ell mateix. Tino Costa s'aixecà a rebre'l. Quim Bisa s'avançà devers ell, li allargà la mà i li desitjà llarga felicitat. Tino Costa la
això, s'assegué un moment i es posà a fullejar un vell llibre. La nit avançava. Molt lluny es sentia tronar. L'atmosfera estava impregnada d'una
la grava del camí—; les dues rengleres d'infants, tots amb ciris encesos avançant lentament a banda i banda dels taüts en aquell diumenge sense festa.
que hagués pogut viure sense veure-la, la causa de la seva malaltia. Mila avançà devers la imatge i va romandre un moment contemplant-la. Damunt la taula,
barrejades amb les gotes de pluja. A penes hi veia. Continuava avançant com per instint, i, sense saber com, es trobà davant de casa seva. La
no s'adonava de res. Es trobà de sobte davant la casa, llançà un renec i avançà devers la porta. Anà per trucar aixecant la pedra, estreta convulsivament
en la nit i la tempesta; però els altres havien deixat de discutir i avançaven amenaçadors cap a la casa. Maria Àgueda, plena de confusió, no es sentí
i es movia, amb passos silenciosos, com un fantasma. El padrí s'avançà devers ella: —Mundeta... Ella es girà sobresaltada, i en reconèixer-lo,
caràcter. Ell havia d'arribar al capvespre, però molt bé podria ésser que avancés la seva arribada. La hisenda on era no es trobava gaire lluny del poble,
gravetat dolorosa. Se'l veia distret i agitat. Havia saltat del carro i s'avançà devers l'entrada. —Escolta'm, Joan: Mila està malalta... Se l'apartà
gest d'irritació; es detura, es desvia bruscament del camí que seguia, i avança decidit en una nova direcció. El que està fet, fet està! Després pensa en
dels àlbers a punt d'esclatar, en el vol maldestre d'una oreneta que va a avançar-se a les companyes. En l'ànima de Tino Costa res no anunciava la nova
l'accés a la cambra mortuòria. Tino Costa, al costat de la germana, avançà ple de malestar, amb aquella mena de terror singular que sempre li havia
retorts i perdedors. Dempeus als portals hi havia dones que esperaven. S'avançaven al pas d'ell; murmuraven en veu baixa l'oferiment; fingien tendresa,
l'abraçava rient dintre l'obscuritat. Travessaren així un llarg passadís, avançaven a cegues: ell agafat a ella, deixant-se guiar per ella, abraçant-la i
la porta i els seus ulls passaven d'ell a la dona i de la dona a ell... S'avançà cap a la dona. Començà a insultar-la amb les paraules més grolleres, però
com un que ha pres una violenta resolució; i veié com ell se li avançava amb gest ràpid, i agafant-la pel braç la sacsejava brutalment. Tino Costa
calent i viscós de la sang. S'incorporà; estava al peu de l'escala i avançà a les palpentes. "No serà res" pronuncià en veu baixa, i volgué
batuts per l'aire gelat. De tret en tret una dona s'havia tal vegada avançat al seu pas: "Anem?" Ell no les havia sentides. "Va borratxo —devien dir
li queien formant plecs sobre les sabates, portava el gec descordat; avançava balandrejant; cantussejava una antigua cançó i amb els passos anava
i segura. En canvi, ara has d'anar tota sola, i tota sola, com podràs avançar enmig de tants perills possibles?" "He d'anar-hi! He d'anar-hi!

  Pàgina 1 (de 184) 50 següents »