Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que solament aspiren a viure aquesta vida en pau i gràcia de Déu...	Avarícia	Sospito que deu haver-hi hagut un canvi de "qualitat" en l'índole
deu haver-hi hagut un canvi de "qualitat" en l'índole psicològica de l'	avarícia	. No puc parlar-ne per pròpia experiència, perquè, sense ser allò que se'n
quantes observacions òbvies. Aquest curiós pecat capital que anomenem "	avarícia	" és, si no vaig errat, alguna cosa més que una mera exacerbació dels
que no basta l'"execrable fam d'or" per a dictaminar la presència de l'	avarícia	: cal, de més a més, que l'individu crematísticament famolenc hi tingui
fins a extrems d'estupenda aberració, i tanmateix no gosaríem acusar-la d'	avarícia	. L'afany d'acumular "diners" és perfectament compatible amb una
una mena de frenesí sensual. No importa la quantitat: de vegades l'	avarícia	és exercida damunt cabals francament irrisoris, de tan migrats. Però,
moneda. Ignoro què n'opinaran els historiadors: però jo m'imagino que l'	avarícia	no podia aparèixer com a forma de la conducta humana sinó quan la
pas la usura i la gasiveria, cal considerar com a més "específic" de l'	avarícia	el patètic fervor amb què l'avar "tracta" els seus diners. Aquesta és
de vegades amb una mena de beatitud." I aquesta beatitud era l'	avarícia	del boter de Saumur, i no la seva coquineria en escatimar el menjar a la
de tenir els seus al·licients. I aquí és on hauríem de preguntar-nos si l'	avarícia	no haurà sofert, simultàniament, algun canvi en la seva —diguem-ne—
Ho dubto. En tot cas, donant per fet que sí, hauríem de concloure que l'	avarícia	, a hores d'ara, s'ha fet —passeu-me el mot— algebraica. El plaer
intel·lectual. ¿I valdrà la pena que seguim anomenant-lo "	avarícia	"? Ai, Mare de Déu, quin problema! B Bellesa No crec que tingués
cristiana: la ira i la luxúria, la gola i la peresa, la supèrbia, l'	avarícia	, l'enveja. Les diferències d'una moral a l'altra són mínimes: es
per contra, amables fruits culturals, i esperonarà el treball. L'	avarícia	ofereix una façana sinistra: l'estalvi i la previsió, fins i tot si no
avar i més fals de tot Cervera, que ja és com dir la pura entelèquia de l'	avarícia	i la falsedat. ¿Ho repeteixes ara, quan penses en aquest foll perdut en
tenia convidats a la seva finca de Ses Colomes, però feia anys que l'	avarícia	s'havia apoderat de Dona Obdúlia. Al present no menjava mai a ca seva.
donar propina, cosa que irritava molt els papàs, tocats quasi tots d'una	avarícia	rural. A ca Dona Obdúlia podia murmurar-se amb la mateixa llibertat que
les persones d'escassa posició siguin les que obsequien els poderosos. L'	avarícia	de Dona Obdúlia podria, doncs, explicar certes relacions, però en
el desastre econòmic de don Tomàs, la tia Paulina, malgrat la seva gran	avarícia	, ajudà una mica el seu nebot. Don Tomàs no va voler abusar i el que féu
eclesiàstic dominat per l'apetit del diner, per la més sòrdida de les	avarícies	! La topada de don Tomàs i el canonge va ésser sublim. Mai no s'havia vist
meva apassionada amor a Nàpols, o el que ell falsament apel·lava la meva	avaricia	a Egipte, —que en ell, el meu arxi-enemic i àvol geni, jo no reconeixería
"inhospitalitat del cor" no són precisament els altres: és una mena d'	avarícia	interior, com una por d'empobriment. Ens sentim febles i pobres, i tenim
còmode a la proposta, dues respostes egoistes. Per mandra, per por, per	avarícia	, sovint deixaria que els altres s'arreglessin, que fessin el seu camí
pit que infla el vent de la supèrbia. ai de les entranyes que turmenta l'	avarícia	! Pobra de la carn que agullona la luxúria! Quants torts a reparar! Quants
fines, a Eugeni va semblar-li que restava insensible, equidistant entre l'	avarícia	i la prodigalitat. Ni va sentir el desig d'amagar-les, ni l'impuls
fallen, i aparences de grandesa sempre rosegades per una sorda i secreta	avarícia	. I tot aquest trabals, en part irreparable, per què s'ha fet? Ha estat en
posés en funcions d'Estat. Ço que en l'un era càstig dels déus a la seva	avaricia	, era en l'altre providencial recompensa al seu patriotisme. /Agost
esdevé perjudicial, com per exemple la de l'estalvi en convertir-se en	avarícia	poruga, o la vivor quan es torna engany. A més, força sovint els defectes
en llurs afers i que llurs principals defectes són la peresa i l'	avarícia	. És molt probable que l'anormalitat del moment no el deixés veure ço que
Així, per exemple: el coratge és una ira decent; l'economia és una	avarícia	decent; la dignitat és una supèrbia decent, etc., etc.. Conclusió? Tot,
colpidors dibuixos i croquis de Leonardo. La supèrbia i la luxúria, l'	avarícia	i l'enveja hi són plasmades amb unes inequívoques i sintètiques grafies.
línia) fins prop del Gàmbia. Desgraciadament, l'excés de bagatge i l'	avarícia	de l'amo d'aquell únic automòbil disponible, —un siri— ens impedí
homes de seny, temerosos de Déu, homes d'integritat, que tinguin en oi l'	avarícia	, i posa'ls sobre ells de caps de milenar i de caps de centenar, i de caps
El món, tot una enganyifa. L'única cosa positiva és el mal: enveja,	avarícia	, luxúria. L'agradosa, sàvia, amagada luxúria. Pega, embriac, imbècil,
públic de tots els vicis; els usurers han perdut llurs registres on l'	avarícia	anota amb falsa alegria riqueses imaginàries: jo, ben cert, conservo
rics que temien per llurs riqueses el tardà penediment de llur perillosa	avarícia	, i oferia pertot un exemple a qui volgués imitar-lo, caminant lliurement
purgatori n'és la casa d'empenyos. XCVI L'austeritat és l'	avarícia	de la virtut. XCVII El malalt sempre creu en el miracle. Quan va
l'amo. Els dos eren els últims a abandonar el seu lloc, els únics que per	avarícia	d'escalfor gairebé es deixaven rostir. Mentre sopaven, el Quim repetia
va a la injustícia per tal d'haver el que es desitja; culpa en la qual l'	avarícia	té la part més extensa. VIII. Ara bé, les riqueses són cercades
i l'estalvi no omple la guardiola, perquè el poc treballar i la mateixa	avarícia	han acompanyat l'amo fins a la taula folrada de vert on es juga amb els
per tal que exploressin com era de rica, en quin estat es trobava i si l'	avarícia	dels avantpassats havia deixat res per a les generacions futures. Aquells
per uns d'heretats de l'antigor, ni és la nostra edat la primera en què l'	avarícia	ha forfollat les venes de les terres i de les pedres en cerca del que
a qui la terra sigui tan feixuga com a aquests homes, sobre els quals l'	avarícia	ha posat un pes enorme de terra i els ha sostret el cel i els ha
i aquesta caritat els ha portat la pau en llur esperit, lliure, ja, de l'	avarícia	. La clau meravellosa En Peret en acomiadar-se dels Gegants, aquests li
les unces ensagnades del robatori. I tal com la vella havia pagat la seva	avarícia	, ara els lladres pagaren llur crim i d'altres crims que havien comès en
el temps. I des d'aquell dia, en les estones de lleure que els deixava l'	avarícia	de llurs amos, varen seure plegats davant les fulletes del devocionari
tenia convidats a la seva finca de Ses Colomes, però feia anys que l'	avarícia	s'havia apoderat de donya Obdúlia. Al present no menjava mai a ca seva.
donar propina, cosa que irritava molt els papàs, tocats quasi tots d'una	avarícia	rural. A câ Da. Obdúlia podia murmurar-se amb la mateixa llibertat que en
les persones d'escassa posició siguin les que obsequien als poderosos. L'	avarícia	de donya Obdúlia podria, doncs, explicar certes relacions, però en
i ja gaudia d'una veritable anomenada d'ésser una barreja d'orgull,	avarícia	, brutalitat, i roïnesa. I havia sentit parlar de la mort del seu marit,

Pàgina 1 (de 8)

50 següents