Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

reunions. D'allà sortíem cap a les banyades al clar de lluna o per	avarar	una barca de rems. Bon nadador i remador de resistència era en Sala. Val
de caça i es precipitaren tots, l'un darrera l'altre, com vaixells que s'	avaren	corrent avall, fent saltar la sorra i les pedres a llur volt. Un cop
semblava un ocell ferit. L'altra tarda uns mariners d'aquí encuriosits,	avararen	un bot i s'acostaren al vaixell. Quan tornaren, molta gent els esperava.
de flors vermelles d'un perfum una mica acre. A darrera hora de la tarda,	avarem	el "N··a· S··a· del Carmen", el petit gussi de dinou pams, amb
d'aquest món, que sempre volen més altes... A la caiguda de la tarda hem	avarat	el bot, hem hissat la vela, que el vent de la terra ha inflat com un cor.
un ocell ferit... L'altra tarda uns mariners d'aquí, encuriosits,	avararen	un bot i s'acostaren al vaixell. Quan tornaren, molta gent els esperava.
gent espiava la lluor amb la joia als ulls. Ombres baixaren a la platja i	avararen	les embarcacions. Remant en silenci —les pales treien cuques de llum—
que bufa cap on vol, que és el que infla les veles i pot permetre	avarar	naus tan compromeses com les de la premsa. Cert que Tarazona podia
arreplegar i replegar (en un dels seus sentits);	avarar	i varar; alliberar i lliberar; anivellar i nivellar;
com a contracor, se li anava acostant, mentre els seus pensaments s'	avaraven	. —És un pobre. Un pobre malaurat. Remena escombraries amb un ganxo. va
El llagut del foc, en el qual s'embarcava el patró de la xàvega, era	avarat	entre dues llums i anava a la busca del peix; però això no és pas
portar el peix a l'eixugador de la platja. Quan es produïa el senyal, hom	avarava	el llagut gros, el qual, deixant un cap en terra, calava l'art de manera
dels nois Prim. Ja ho tinc tot arreglat, i l'embarcació està a punt d'	avarar	, al Canadell. No quedàrem així la darrera vegada? —¿Ja sabeu que la
Encara seran més bons. No em vinguis amb pollastres morts i menjats...	Avarem	el bot, i en el moment d'armar els rems el Canadell està completament
vent incert, semblen tocades d'una llum interna, tèrbola i esblaimada.	Avarem	el bot i ens acostem a la gran traïnya. Ramon, que és dret a popa, ens
per a nosaltres prohibitiu. No hauríem pas ni tan sols tingut força per a	avarar	la minúscula embarcació. Els rompents a la platja ens haurien anorreat a
lliscà ben dreta per la sorra com per sobre els pals més ben enseuats i s'	avarà	, sola, en el mar de mercuri. Sobre la barca, asseguda amb un trajo de
els fogots on es cremin els darrers cants dels ocells, i les barques s'	avararan	com sauris amatents i els grans esquelets, convocant llur fosca carn,
quan les fogueres cremin en tota la llargada de la platja. L'Albert l'	avararà	, un gris Albert tot muscle, i després hi portarà a pes de braços la seva
Ni sé quin invisible volarà per damunt de la vela roja. Però sé com ell	avararà	la frèvola nau, amb quin cop de cama musculosa la farà entrar a l'aigua,
el rodejaren, aixina com els bots y barcaçes que 'ls de tèrra havíen	avarat	; á uns y atres demanaren auxili els de Génova, escomençant tots á
mirar la cara en éll, y per dins menjar sopes. Una matinada, al anar á	avarar	lo, va notar, ab gran sorpresa, que 'l llaut estava banyat, y éll
la barqueta es ficá en l' aigüa; no 's sentiren ni els crits de	avara	, avara, ni els gemechs de la quilla esvarantse per els parats,
la barqueta es ficá en l' aigüa; no 's sentiren ni els crits de avara,	avara	, ni els gemechs de la quilla esvarantse per els parats, ni la
dels vocables en lloc de definirlos, com se veu en los verbs	avarar	, junyir, tastar y en mòlts altres; la repetició de casi tòts los
camins del vent, camins de mar: barques d'esperança farem	avarar	. Els arbres de plata es van allunyant molt endins del somni
llisca fina la barca. Damunt pals enseuats,	avaren	el veler dels orbs damnats." © © © © © © © © © © ©
I va colgar-se el sol i ombrejaven tots els camins. Llavors	avarà	la ràpida nau al salobre bastant-la de tots aquells ormeigs que
les braces i les drisses i escotes, i llavors amb uns pals,	avarà	al salobre diví. Era el quart dia, quan va tenir tota cosa acabada:
aquí romangués gaire temps sospirós per amor de guiatge. Doncs	avarem	una negra nau al salobre diví, que sigui el primer viatge que
nosaltres que no s'ho havia de veure complert! Però a veure,	avarem	un negre navili, el millor, i reunim remitgers amarinats que
fossim només això?— Deixo a la riba tot el que em té cura i m'	avaro	tota jo. ¿És d'alegria en batibull d'angoixa, a
I I llavors descendírem al vaixell,	avaràrem	la quilla a les onades, cap endins per la mar divina, i armàrem
lo que has promès... Capitá Malagradosa! Soldat 1er· I	avareu	-la fora... Capitá I tu, calla, Dragó, ja ho tens entès.
per tal com Zeus ens armava desgràcia. I a l'alba, els uns	avaràrem	les naus a l'ona divina i embarcàrem els béns i les dones de
es mostrà en el matí, amb dits de rosa, l'Aurora, de primer	avaràrem	les naus a l'onada divina i carregàrem els arbres i el drap
A despit que som tants, el minyó ha buidat sense fressa,	avarant	-se un vaixell i triant-se els millors de la vila! Ha començat,
van anar al vaixell lleuger i a l'areny de la riba. I de primer	avararen	la nau a l'aigua pregona i carregaren l'arbre i el drap dins el
I quan llavors a la nau hagueren fet cap, i a la riba,	avararen	el negre vaixell a l'aigua pregona i carregaren l'arbre i el
llavors a la nau haguérem fet cap, i a la riba, doncs de primer	avaràrem	la nau a l'onada divina i carregàrem l'arbre i el drap dins el
Els guàrdies civils s'havien presentat sobtadament quan acabaven d'	avarar	la barca i hi carregaven saules, bossells i einam mentre l'alba començava
barquer, emboirat per la son, escodrinyava debades la foscúria, parlava d'	avarar	un bot i d'anar a recuperar el transbordador a l'altra banda, arribaren
quan de les pales està menys distant, com el meu mestre pel pendís s'	avara	, estreyent-me talment contra el seu cor com si li fos
-se a lloure com aquell que no sap massa bé cap a on anar. El dia setè va	avarar	la barca i, des de la roca, amb un salt xalest impropi de la seva edat, s'
exigia el desembarcament de viatgers i mercaderies en grans barcasses que	avaraven	a la platja mateixa; tot plegat configurava una estampa pintoresca que
Una d'elles serà que amb un adequat joc de politges un home sol pot	avarar	un vaixell. La frase "Doneu-me un punt per fulcre i (amb una palanca)
deien "mortes" per repartir als que anaven a bol o donaven els pals per	avarar	el caro. L'art d'en terra Heus aquí uns grans pescadors
i també de dia, principalment a l'hivern. Els llocs habituals per treure,	avarar	, les embarcacions a la platja eren Sa Pauma o Es Racó de la
fou els primers anys al mig de la Platja Gran de Tossa. Es treien (	avaraven	) amb un palanqui tirat per dos cavalls. Quan les embarcacions
foren més grans, es traslladaren a Es Barcos Grossos i Sa Pauma i eren	avarades	(tretes) a la sorra mitjançant un cabrestant mogut per un motor de

Pàgina 1 (de 2)

50 següents