Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Malgrat tot, en la pràctica, no acostumem a classificar entre els	avariciosos	sinó aquelles persones que, a una més o menys espavilada propensió
suposa per a ell la suprema garantia del metall. La imatge popular de l'	avariciós	—la fabricada pel folklore, la de la tradició escènica— sol reunir dues
vol dir-se, caricatures: això no obstant, els seus retrats de l'	avariciós	no són inexactes. Però, més que no pas la usura i la gasiveria, cal
hi haurà, sens dubte, una diferència decisiva, als ulls —i als dits— de l'	avariciós	. La cobdícia, la seva cobdícia, en surt frustrada en l'aspecte més
al·lusions i per dir-ne molt de mal. Aquesta persona era "rica, egoista,	avariciosa	, cruel, venjativa". Aquesta persona que tenia tots els vicis i tots els
no valia pas més que ell. Era bruta, greixosa, cridanera, vulgar i	avariciosa	com una garsa. El menjar era escassíssim i repugnant. Només allí he
fos pura i no gens banal —tan lluny de la tabola com de l'exultança de l'	avariciós	.— Hi havia gent, i no poca, que em miraven amb els ulls tots estranyats,
per a fer això. ¡Quin sacrifici, m'imagino, jo que la conec tant! No és	avariciosa	, però sent, com moltes persones necessitades i primàries, la terrible
ni no. Estalviar els diners és un afany nou en mi. Cert, em sento ànima d'	avariciós	. No, de poll ressuscitat. Quan a la casa de canvi m'han donat de cada
ho podem fer així. Com estic gelós dels meus francs! És una gelosia d'	avariciós	, de pobre que va perdent el poc que té. Cada franc que malverso és una
enmig de l'època de la batuda. No obstant, algú més necessitat o més	avariciós	, si tenia erada en un d'aquests dies tan solemnes, feia voltar els matxos
vell—. Déu proveirà... però nosaltres encara esperem; no ens dóna res, l'	avariciós	! El vell notable arrufà les celles. —Eh, no maltractis Déu així, company
sense témer la ruïna de llurs cases ni la pobresa, com fa la gent i els	avariciosos	; si se n'abstenen, no és tampoc perquè temin el deshonor i la infàmia de
Quan desapareixen homes com Joan Alcover, que mai no han estat	avariciosos	del seu valer, que no han desdit ni desertat, però que molt més podien
als atzars i a les passions, no és eufòrica: en aparença és un moviment	avariciós	, comprimit; rondina davant de la generositat del món, de la seva
valiosos elements n'eren dispersos per la inveterada incúria dels uns i l'	avariciosa	rapacitat dels altres. L'ordenació de l'Arxiu de Cervera merità el premi
vist obligat a renyir amb el parent que l'havia cridat a Amèrica, home	avariciós	i malvat que, en comptes de protegir-lo, l'explotava. El minyó, doncs,
paus. En Bofill, és un home molt estrany: de vegades et fa l'efecte d'un	avariciós	acabat i altres vegades té unes explosions de generositat que et deixen
d'una ciutat de nobles miserables o de nobles rics escarrancits i	avariciosos	. El que és indubtable és que Girona, per nosaltres, és una ciutat racial.
sentit dir des d'infant: La tia Clara és lletja, seca que crema de tant	avariciosa	... I la veia així. Ara, però, la trobava formosa i havia copsat, fins a
pròdigs —diu— no tenen pas la llibertat de deixar de gastar diners; els	avariciosos	no tenen pas la de gastar-ne. Amb les dones, amb la generositat de les
més grans absurditats, les més enormes i doloroses empreses. Altres, els	avariciosos	, per exemple, fan una vida de gos, pensant que viuran sempre. Sigui com
la solitud és irresistible, no es pot negar que és barata. No hi ha cap	avariciós	que no sigui un solitari. No hi ha cap avariciós que no ho sigui també de
és barata. No hi ha cap avariciós que no sigui un solitari. No hi ha cap	avariciós	que no ho sigui també de sentiments i de paraules. Hi ha persones
nostre parent Joan Prats, advocat i propietari, home molt ric, sòrdid,	avariciós	, d'una indescriptible gasiveria. Com cada any li ha desitjat les bones
es fregava les mans de gust, nerviosament, que és el que solen fer els	avariciosos	quan pensen en els estalvis que realitzen. Roldós m'acompanya a
camins ni orientació, sinó que m'abandoní a l'alba —honrada com un fruit—	avariciós	d'ingenuïtats. Al ponent, contra les muntanyes presidides pel Matamón,
, o bé tan gras, que no va poder mirar més enllà dels seus ulls, o bé tan	avariciós	, que va tenir desada la seva coca fins que els ratolins la hi menjaren, o
noms geogràfics), cendrós cendrosa, preciós preciosa, seriós seriosa,	avariciós	avariciosa, difús difusa, obtús obtusa, andalús andalusa, etc..
cendrós cendrosa, preciós preciosa, seriós seriosa, avariciós	avariciosa	, difús difusa, obtús obtusa, andalús andalusa, etc.. 248.
perfidiós; misèria, miseriós; consciència, conscienciós; avarícia,	avariciós	; astúcia, astuciós; bonhomia, bonhomiós; vàlua, valuós; desfici,
la paraula /Bauer\. Són egoistes —diuen aquests escriptors—,	avariciosos	, ignorants, estrets, tossuts, interessats, limitats, insensibles,
deixen, en part almenys, que se'ls el mengin les rates. —Els pagesos són	avariciosos	, no hi veuen més enllà del nas. —L'avarícia és una característica general
característica general del país. —Sí. Però els pagesos són especialment	avariciosos	, són d'una avarícia específica i determinada. —Possible... De tota
porten la farina al flequer perquè els faci el pa, i això per a un	avariciós	és veritablement singular. La meva experiència em porta a creure que són
que la lògica conseqüència de tenir diners. Hi ha pagesos rics molt	avariciosos	—molt més avariciosos que els pobres, perquè tenen més diners que aquests
de tenir diners. Hi ha pagesos rics molt avariciosos —molt més	avariciosos	que els pobres, perquè tenen més diners que aquests darrers. Els rics
produeixen els mateixos efectes. El que s'assembla més a un pobre és un	avariciós	, perquè l'avariciós no és més que l'home que representa el paper de
efectes. El que s'assembla més a un pobre és un avariciós, perquè l'	avariciós	no és més que l'home que representa el paper de pobre. El pobre-pobre és
pròdig i mà-foradat. És per això que precisament és pobre. Per a ésser un	avariciós	autèntic, la primera condició és tenir algun quartet. Alguns dels nostres
es modificarien. De fet no ha passat res. Els rics de pagès —generalment	avariciosos	— són sempre els mateixos. Els nous rics ho foren un moment: n'hi hagué
els fa com per qui els rep, i per això, quan arriba el dia d'avui, els	avariciosos	passen un mal dia, perquè la generositat dels altres els cobreix de
dels altres els cobreix de ridícul. En el restant de l'any els	avariciosos	queden esfumats, camuflats, en el que podríem anomenar l'avarícia general
faula contribuí a esmolar i a dibuixar els instints formiguers, àvids i	avariciosos	, d'una part de la gent. Si no hagués estat per aquella elegància, hauríem
a l'existència, quasi no ha tingut altre remei que formar-se una ànima	avariciosa	de diner, sots pena de la vida. El que tenim, és obra del nostre treball
la meitat amb una exactitud perfecta. Davant de la inflació monetària, l'	avariciós	fa un paper tràgic, i perfectament merescut. L'estalviador fa un paper
merescut. L'estalviador fa un paper ridícul. Per això pinten l'	avariciós	tocant monedes d'or. El preu de l'or és incommovible. Compri or, senyor
de cobrar el jornalet. S'han fet, doncs, molts progressos. Els altres	avariciosos	—els egoistes— han sofert molta contrarietat en els últims anys a tot
i dinàmiques. És un vici lligat amb la il·lusió de la permanència: l'	avariciós	es pensa que no morirà mai, i això el fa fruir enormement. L'enveja és el
per tal de poder fer un bon paper en altres aspectes. Aquest és un país d'	avariciosos	, però no d'avariciosos integrals, sinó monogràfics; estalvien d'un cantó

Pàgina 1 (de 2)

50 següents