×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb avençar |
Freqüència total: 718 |
CTILC1 |
| mena de nostàlgia, gairebé un malestar. Un home que ell no havia vist s' | avençà | de sobte des de l'ombra i es col·locà al costat de la dona. Ella li | | i el cigarret als llavis, apagat. Tenia fred. Des d'un portal una dona s' | avençà | al seu pas amb un infant als braços; l'infant ploriquejava i allargava | | el corrent; de les quatre calderes, només en cremen dues, i això fa que s' | avenci | amb una lentitud aclaparadora. El Pacífic no té ara les sorpreses ni | | força ferotge del nen. Em commou, però reconec que m' | avenço | . Entre les filles, l'únic perquè se'm discrimina és | | demés, Víctor, desespera la inutilitat del nostre sacrifici. No hem pas | avençat | un cèntim; tant guanyat, tant perdut. La mare i Júlia sempre gasten una | | casquet de mestre d'estudi, i damunt del bigoti, viat de blanc i negre, | avençava | la proa d'un nas vermellenc, enorme, de pell acigronada i ales | | a prendre la paraula en aquesta assemblea de científics reunits per fer | avençar | el nostre coneixement dels efectes beneficiosos de la llum en la curació | | al consumidor. Tot el sistema de crèdit al productor obliga a | avençar | un capital amb un risc innegable. Aquest risc es tradueix en interès. | | té uns ulls d'alicante, i l'una després l'altre, i dretes, s' | avençâ | les minyones del poble, atentes á llurs paços, braços | | com tots els avenços del món té marxes i contramarxes, i si convé per a | avençar | recula, de la mateixa manera que quan està cansat reposa i quan té son | | i si no segueixen el camí d'Averrois és perquè no solament no han anat | avençant | , ni s'han aturat allí on els va deixar sinó que han reculat fins als | | moment les dificultats de la seva obra, caient i alçant-se a cada pas, | avençant | tant com podia i proposant la fundació de convents per a monjos filosops | | per a l'avenç de la filosofia, treballen nít i dia per a què no pugui | avençar | , per la senzilla raó de què es pensen que ja ha dit la darrera paraula i | | Metschnikoff, perquè amb tot i no ésser hipòtesis d'aquelles que fan | avençar | la ciència, perquè no coincideixen amb la realitat denotaven una riquesa | | o coincidint, amb la realitat, que són els únics pensaments que fan | avençar | les ciències. I sense perjudici d'aprovar, admirar i aplaudir els | | d'un nou hel·lenisme, obra la marxa; si el cop de Thermidor s'hagués | avençat | d'uns dies la seva testa s'hauria salvat. A Anglaterra, John Keats, | | estat endegada la investigació, ni traçat finalment el camí per on es pot | avençar | sense obstacles ni perills. Aquest treball preparatori, amb el qual hom | | per la llarga, magnífica i mai petjada carrera de la qual avall, jo | avençaría | cap al terme d'una saviesa massa divinament preciosa per no ser vedada! | | panxa tot el que pot i així sosté millor l'enorme bombo. D'aquesta manera | avença | lentament, solemnial, ullant sempre les balconades per a veure si el | | detalls de la disfressa. Quan la màscara se'n adona de la seva presència | avença | en aquella direcció sens abandonar el seu pas important i medit. Un cop | | cert enginy per a col·locar aquest abalori o aquella gaieta?. La noia | avença | gronxant-se mandrosament mentre la mà dreta descansa sobre el costat. És | | amb l'ull melangiós la fosca grisor del cel. Una boira lleugera | avença | devorant la forma de les coses. La velleta diu: —L'Enric és distingit i | | invadeix monstruosament les parets encalcinades per on una aranya | avença | negra i silenciosa. Després d'una estona de vacil·lació l'homenet encén | | és de por i repugnància. Sens saber com, ni per a on, aquella aranya que | avençava | pel sostre ha aparegut ara damunt la taula i caminant lentament destaca | | Els moixons creuaven son pas amb un vol a ran de terra. El nostre petit | avençava | tot cantant alegrement, deturant-se devegades per a contemplar al seu | | un resultat tan important com és l'Art amb majúscula. Així i tot, gosaria | avençar | des d'ara l'afirmació que l'obra d'art és constitutivament ficció. | | és l'angoixa mantinguda en nosaltres per la tremenda certesa de no poder | avençar | més enllà del punt on es produeix la incessant i irreversible arribada | | un dels aspectes que m'interessa més de deixar aclarits. Però em calia | avençar | aquesta indicació per a deixar establert des d'ara que, sempre que | | Vet aquí una altra conclusió important. Però potser m'he | avençat | una mica, i val més que vagi precisant les raons que m'han portat en | | el mateix valor si la miraven de cap per avall—, Fuster es limita a | avençar | una mena de conclusió provisional quan diu que el que caracteritza | | i tan poc seguit que, o bé la catedral recula, o sou vosaltres que no | avenceu | . Si Colon ho hagués fet aixís, encara avui els seus hereus el portarien | | de lluna, obrint els braços i els llavis. El penitent recula i resa. Ella | avença | , obrint més els braços. Ell li ensenya la creu. Però ella avença. I | | Ella avença, obrint més els braços. Ell li ensenya la creu. Però ella | avença | . I veient ell que l maligne esperit, quan se vesteix en forma de dòna | | en lloc d'esser un Job, es veu que sols n'era aprenent, es deixa temptar, | avença | de dret allí aon tenia la temptació, i si ella no crida i no ve en Chopin | | del coll, se sent pujar, d'allà la plana, una gran flaire de tarongina. S' | avença | , tot fent giragonces, i, a l'arribar al darrer revol, com si et diguessin | | pel llit del torrent, havent de voltar, sovint, mitja hora, per haver | avençat | trenta passes, tenint de pujar una montanya, pera tornar-vos quasi allà | | curt de pronunciar, amb un to decisiu i que comporta la prova del que hom | avença | , o bé que és execrable o que és miraculosa. Cap cosa és menys conforme a | | a rerassaga: son tripulant, inhàbil i torbat, no hauria encertat a fer-la | avençar | un pas, mes son nou amic, el patró de la colla, que nedava a son costat, | | i difuminant-se vers l'horitzó... Fosqueja. Un pilot de gent negra | avença | apressadament: és un enterro. Al davant, dos escolanets amb espardenyes | | llatina es deriven, desitja facilitar als nois el seu estudi, i ho fa — | avençant | -se amb això, com amb tantes d'altres coses, a la pedagogia moderna— | | i amb el /Pinyó\ pressent l'esclat de la Comèdia Nova i s' | avença | a col·laborar-hi. Una obra de transició és, doncs, la comèdia que avui | | automàticament a fer-ho; però per pròpia voluntat ella mateixa s' | avença | en aquest camí, com ho prova l'haver tret darrerament del títol la | | nostres obrers la major possibilitat de redempció. És innegable, que per | avençar | en el camí d'una més justa constitució social, cap altre instrument és | | llums del día. Encimbellat dalt d'un dels turons més alts y que més | avensen | sobre la ribera dreta del Segre, qu'era la que nosaltres veníem seguint, | | cabellera llarga, pipa a la boca y xalina anusada en papallona al coll, | avensà | un senyor petit-petit, que duya encara pantufles y camisa de dormir. | | ab el de Sant Esteve, hont s'esqueya'l forn. Halo, halo, halo, anaven | avensant | sense descloure'ls llavis, quan, de sobte, paam!... peta una escopetada | | qu'es a ciutat. —Rahons. Eh, fòra! Ja'l trobarèm.— Y'ls sayons | avensen | ; dos l'agafen a n'ella pels brassos, espanten d'altres a les noyes a | | mana ningú, aquí? —Jo; —diu en Nillo, que capficat per lo que'l sol | avensa | , estona hà que ja voldría esser al forn. —Donchs, màniho vostè. No veu que | | a ningú ni tocar de peus a terra. Enlayrat d'aquella manera violent y | avensant | a batzegades pel zumzeig procelós d'aquella oprimida riuada d'homes | | la Rambla, quasi rudimentaria aleshores, de Sant Joan. Ben poch havíem | avensat | encara Rambla endins, quan vegerem ja devallar a corre-cuyta cap al |
|