Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

femella de la foscor. Eros va aconseguir amb mònita que les tenebres, ben	avingudes	i barrejades, engendressin, com per distret miracle, una parella
Ja t'explicaré en una altra oportunitat l'al·lusió a Lavínia, remota en l'	avenir	, i com Zeus va muntar una organització sobre la força de l'adjectiu que
a la claror dels prats, a la carícia de l'oreig en els arbres. Fins s'	avindria	a cavar i a llaurar, com el pobre conreador d'un camp ben humil. Perquè
abans d'hora, en plena joventut, a l'Hades, si no trobava algú que s'	avingués	de grat a substituir-me en el viatge, i tant el meu vell pare com la
Aquesta i l'home, per fortuna tots dos amb un gran sentit de l'estalvi, s'	avenien	en el llarg plany i en els comptes de les enormes despeses ocasionades
a quines danses, a quines bodes assistiré? Quin serà l'home que s'	avindrà	a rebre'm en el seu llit de nuvi?", ploriquejava, astuta, el crim
prova de salut, gràcies a Déu, fins els pediatres en aquest punt s'	avenen	. Demà al matí me'n vaig a veure'l, a ell, el menut Tisàmenos, i no
que no ens mortifica de passar per curiosos encara amb il·lusions, ens	avenim	a admetre que procedia d'una illa estesa i estreta, en la qual hi ha una
també a l'escàndol i a fi que la cosa transcendís al menys possible, s'	avingué	que les relacions amb la seva dona continuessin igual aparentment, però
varietat de fruits. La gent, en veure la Mila resistir-se, no se'n podien	avenir	. "Perquè ja ho sabeu: criats, criades, dides: tot a cor què vols. L'
, ja no vivia per trobar-se a la serra; el vell encara avui no se'n sap	avenir	, del que veieren aquell dia. —És fill del diable, no hi ha més! Veurem com
ja a dir que si això i que si allò. Càndia ha dit també que si va	avenir	-se a acompanyar-la fou per la por que Mila hi anés tota sola. —Hi hauria
fer més. —És ben cert. —Però ella és molt diferent. Com voleu que s'hi	avinguin	els pares amb aquest perdulari? —És ben cert. —Doncs, quan ho sàpiga Joan
amb la seva filla i amb aquell casament! Li costava tant, malgrat tot,	avenir	-se a aquella possibilitat! El padrí tornà: —Eixuga els teus ulls. No
la consciència de les nostres bestieses privatives. Però, encara que ens	avinguem	a reconèixer-nos-les, res no ens mortifica tant com el fet que siguin els
-de-biblioteca o culs-d'acadèmia, si no culs-de-cafè, no s'	avindrien	a una ascesi que els retrotrauria a l'Edat Mitjana... o al paleolític
del Mediterrani, ho hem de fer prescindint de la costa africana o només	avenint	-nos a concessions esporàdiques respecte a aquest fragment de litoral:
octubre. França amenaçava amb obrir la frontera si Itàlia no s'	avenia	a la proposada conversa tripartita, però es veu que Anglaterra ha tirat
del tot mentre hi siguem nosaltres. —Cada dia som més pocs i més mal	avinguts	. —Només que en quedés un... —reflexiona ella. —No ho sé —fa ell,
fent una profitosa comèdia, sinó que estaven disposats a sacrificar	avenir	i fortuna a favor dels seus enemics. L'actuació de Jeroni no podia
Jaume se sentia emocionat; eren dies, per ell, d'alegria; no es podia	avenir	que aquelles dues "senyores" fossin les filles d'ell, les filles d'un
més negra, misèria més gran, expressió, tampoc, que dolgués més, per l'	avenir	que amb ella li anunciaven. Un hom es podia veure ja dintre el taüt,
seves terres, la seva dona i el seu fill, i la preocupació, per ells, de l'	avenir	. Potser per aquesta indiferència envers ell, potser pel to reposat i
el seu rostre irradiava tothora alegria. Havia fet un bon casament, i l'	avenir	se li pintava amb bells colors. Aquell matí, Joana era la que reia més,
de ses ungles, me cregui. I no li xerr per xerrar: es metges no se'n poden	avenir	. Tot d'una que toc aigo sa pell me torna com d'ones, sap, ones petites,
de quinze anys. Quan se morí em sabé greu, es primers dies no me'n sabia	avenir	, d'estar tota sola, de no tenir qui me comandàs, perquè, me cregui, ell
J., canten els àngels. Hem arribat a Balboa i gairebé no ens n'hem sabut	avenir	. Ens pensàvem que aquest Pacífic no s'acabaria mai més. La gent de bord
com als altres països de la Mediterrània, el pastor i la sirena s'han	avingut	molt pocs cops. Han estat dos mons diversos que s'han guaitat amb
no foren els individus qui s'ajuntaren per constituir la cosa pública i	avenir	-se amb el príncep; foren lògicament les llars, les cases. Per
cinquanta mil persones, la sisena part de la població de Catalunya, s'	avingueren	, en successives assemblees populars, a cotitzar per assolir llur
, una flor a la boca, les cames creuades, seductora.)] va! Pocs i mal	avinguts	. Caín. [(Adonant-se de l'actitud de Nara.)] Nara, ¿per
, Adam... i la companyia! [(Per Abel i Nara.)] Sembla que esteu ben	avinguts	! Abel. [(Al Querub.)] Pregunta-ho al pare... pregunta-li,
d'un cos i un altre no es destrien. Deixeu que us	avingui	l'abraç esbalaït. La mà se't vincla lluny. Un peu
la meva millor fe, i vull recordar-me de vosaltres. M'	avinc	a suplicar-vos, per ara i tot moment en què, com ara,
t'ho, no m'ho conec. Ella, ahir la veia d'esquena, no me'n sabia	avenir	. D'embarassada, jo vaig augmentar disset kilos, ella
gelosia.)] Però serà el teu marit, tu t'hi confiaràs. Oh, jo no puc	avenir	-me'n! Jo no capeixo que et profani, ni que tu hi consentis! Ah, els
té, veus?, qui ho diria? Semblen així reunits una de les famílies més ben	avingudes	de la terra. Júlia. I com ne sortirem d'aqueixa situació?
per no donar-li feina i deia que així eren més amics, perquè, junts, no s'	avenien	. I la seva mare vivia en una caseta cap als periodistes i des de la
al tard amb la moto cap a casa de la seva mare a saludar-la. —Ja us	aveniu	força? —Sí senyora. Així que sortíem i mentre d'un cop de peu feia
catalana concorda amb la intel·lectual en què no fereix ni lacera, i s'	avé	amb la castellana en què transforma i modifica. La separa, però,
i no simple fusió. L'individualisme o el personalisme del català s'	avenen	, per tant, no sols amb la ironia clàssica i universal abans analitzada,
mitja paraula al nostre pare. —T'ho agafes malament; vosaltres dos, no us	aveniu	perquè sou com dues gotes d'aigua. Tu ets igual que el papà... una mica
d'un sospirar venjatiu i disgustat. Amb l'única persona que s'	avenia	era amb la seva mare. La senyora Carreres, carregada de diners i de
que Guillem havia estat capaç de fer miracles? Frederic no se'n sabia	avenir	. En aquesta carta, entre altres coses, s'hi podia llegir el següent:
no s'embriagava mai; estalviador, endreçat, no promovia cap conflicte, s'	avenia	a tot, i fins en el llenguatge no gastava interjeccions ni paraules
Dionísia i Maria Lluïsa estaven per la confidència i pel comentari, s'	avenien	molt. Henriette i Suzanne vivien més per l'esport. Totes quatre, feien
que no hi donava cap importància. Havia d'arribar, però ell no podia	avenir	-s'hi de cap manera. Aquella nit, Bobby arrossegava una feblesa, una
Sens ombra de temença, ella respon: —Iré.— Per la vesllum de l'	avenir	vençuda l'emoció punyenta del cor flac, la veu de la
a través del vel de color malva que l'aire li ondula. Encara no es sap	avenir	que pugui anomenar-lo marit: paraula fins un mes abans misteriosa com la
sense esperança, prop de la família, o treballant si calgués, incapaç d'	avenir	-se a la mediocritat d'un mig pis suburbial amb un marit de tres-centes

Pàgina 1 (de 54)

50 següents