×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb avergonyiment |
Freqüència total: 27 |
CTILC1 |
meravellosa amb què s'encararà als enemics per confondre'ls en l' | avergonyiment | ; en què la seva paraula terrible, sonarà poderosa com la crida que rebaté | deixat de fer, i trobés curta la pesada de les seves accions, una ombra d' | avergonyiment | comença a venir-li. No pas que ho esmenti lúcidament. Tot just és una | incertesa. Però molt poques vegades arriben a l'èxtasi místic. Una mena d' | avergonyiment | els en priva, potser. Ben lluny d'arribar-hi per la metafísica o per la | soroll de trencadissa i, naturalment, sense cap protesta de ningú i amb l' | avergonyiment | del servidor en rebre la repulsa que li corresponia. El client de can | de sobte, amb gran i silenciós escàndol de tots els passatgers i amb gran | avergonyiment | de la noia que la duia: entre les coses que li'n van caure hi havia una | damunt que cercava l'emplaçament de la peça. Jo, a més, encauat en el meu | avergonyiment | . I al cap d'uns dies, en Caseres em deia, desolat, mostrant-me un diari | Tots hi eren, fins la parenta de Viladrau, la de la fonda, per a | avergonyiment | de les cosines elegants. Ni asseguda entre els familiars no desemparava | dues setmanes de durada. A la Riteta, cada dia més agra, la corsecava l' | avergonyiment | . ¿Ella, acostumada a calçar-se els guants, fregaria rajoles? Aleshores | estranyada de la pròpia gosadia, tan miserable de ser tan hàbil, que l' | avergonyiment | la va confondre. El foraster parlava del seu desavés als panorames de | la imatge de la dona que s'oferia, submisa. Ella va somriure, sense | avergonyiment | ja, unida a l'interès d'ell per a tota la vida. Un séc de contrarietat | prompte lo blasfém fora senyalat ab el dit, y la reprobació pública y l' | avergonyiment | del blasfém acabarían felisment la obra comensada pel Bant de la | Allí es treia un nou flascó, buidava el seu líquid amb dissimulat | avergonyiment | vessant-lo a terra i després dreçava la destra treient el braç fora la | forces per a seguir lluitant sense fe en el triomf, amb un profund | avergonyiment | , fracassat, se'n torna altra vegada a Barcelona. Ja de nou a casa nostra | I encara que després et plora i parla, no és per amor, que és | avergonyiment | : aleshores ja no pots estimar-la, com més crida la | ens contemplen badocs. Deuríem mostrar en nostre posat encongit quelcom d' | avergonyiment | i temença, perque m'adonava que un cop havíem passat, la gent se parava | de manera que fins li saltavan llágrimas, lo tremoló de son cos y l' | avergonyiment | que revelavan son front y sos ulls. —Ah! senyor. Gracias á Dèu que us | mes prompte de lo que't figuras. —Senyor...! contestá Guillemet, mostrant | avergonyiment | en aquell instant, y sens gosar á alsar la vista de terra. —Sí. A ningú | acaronadors estarrufant l' aspre pelatge del cap del campaner, acotat d' | avergonyiment | i plè de proposits de formal esmena. Temps perdut. —Fuig— li deia | mancarme 'l coratge, retirantme ple de rabia impotent. Després vingué l' | avergonyiment | de ma propia cobardía, y ab ell, lo ferm propósit de tirarme al camp, | débil de sí, per més que no 'u sembli molt, y debilitada pèl mateix | avergonyiment | , no pot anar depressa. Son marit la pren en brassos, desenganyat de | ¡malehitsaga!... de tot allò... y s'avergonyían... y vetaquí que, per l' | avergonyiment | , tot el somni de plahers carnals que s'havían forjat allá, al fons de las | riallades dels seus. Una glopada de foch me pujà a la cara, avivada per l' | avergonyiment | de mi mateix. Anava a llensarme com un boig cap a una mort segura, però | trau, de si l'uix era una interjecció de menyspreu o bé una interjecció d' | avergonyiment | , i en quedarà el dubte fins que no tingui temps d'escriure els meus tres | de la seva producció fílmica seria una sorpresa per a molts entesos i un | avergonyiment | per a molts pretensiosos. Això no lleva que no faci constar el seu | que de tant en tant llegia, mig d'amagat per culpa de l' | avergonyiment | , quan era criatura. No cal dir que aquí, en aquest barri, amb una majoria | l'experiència: Nicolau Batet no va somriure quan va adonar-se de l' | avergonyiment | d'Abadal, escoltant devotament la conversa telefònica de Vicenç | la màscara, ensenyant unes faccions marcades que semblaven expressar | avergonyiment | , i, mirant cap a on Toni Murlà glossava a Abadal i Chanel l'origen |
|