Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

esperança", llegeixen els dos poetes així que travessen les portes de l'	Avern	. Virgili té salconduit perquè la profecia no s'acompleixi sobre ells,
d'Àlec!"... ¿On rediastre estaria ficat, que no fos en els mateixos	averns	? ¿O qui sap si es trobava en alta mar esperant que una tempesta li
brandant el paraigua en contra d'ell. "—Deixa'ns, rat-penat de l'	avern	! Allunya't, dimoni escuat del davant i del darrera!", li xisclava mossèn
estava trista i pansida i no li feien cap gràcia ni els negres caus de l'	avern	, ni les seves voltes fumades, ni els seus aspres camins entre estimballs.
dir, cada terra fa sa guerra; així, el meu nom, que sona tot natural a l'	avern	, al Xibalbà, en canvi aquí, a la Terra, potser xoca una miqueta... Així
ja tenim les flors negres! I l'Espurneta, acarat als arquers de l'	avern	, va dir-los: —Vosaltres en sou testimonis! Aneu a dir als déus de l'infern
i això és prou freqüent, els pares i els avis d'aquells cadells de l'	avern	que per primer cop debuten dalt l'escenari. Els
se'n guardin i la guardin; que sos manes la puneixin com cal, allà a l'	avern	. Nosaltres la veiem, encara, amb la imaginació, i ens sentim astorats,
recordarse, en el paroxisme de son esbojerrat furor, que les portes del	avern	, segons promesa de Jesucrist, jamay podrán res contra d' ella, postrantse
y sexanta ab hú de la Nativitat del summe Deu, com el poblador del	Avern	sembrás en varias terras llurs falsos dogmas en la santa fé, los pares
Doncs aqueixa màquina ont avui podeu transfigurar ja penalitats de l'	avern	plutònic o de l'infern dantesc, demà serà l'emancipadora de les darreres
què ens mirem els intermediaris entre el productor i el consumidor. A l'	avern	de les lletres, l'editor serà condemnat al setè cercle, a les pregoneses
temptàreu la quimera sagrada, o desfermàreu les fúries de l'	avern	amb malvestats i gràcies —gent franca i baladrera que
damunt el suport, vaig desnucar-me i l'ànima va anar a cercar l'	Avern	. Però et prego, oh rei, que et recordis de mi, sense plors,
en una forta i perllongada rialla.)] Pròsper de Vianya Veus de l'	avern	, vui ofegau 's per sempre! Que jo ho puc tot! Que jo soc gran, que impero
li he fet; tranquilament em fita. Caldrà un conjur més gros: Escàpol de l'	avern	, mira el Senyal davant del qual el negre estol s'inclina. Se li erissa el
i com el bulliment de les tirrenes onades en l'	Avern	se precipita. Aquesta terra mostrejà en ses venes
i un tro va ésse' oït per tres vegades en les llacunes de l'	Avern	. I ella: "—¿Quina fúria d'amor, a mi, ai, lassa! i
mort y atropellat als peus de aquella vil dona! Ministres del lago	avern	, [(gran ruido y llams.)] ¡perque al veurer tals maldats heu estat quiets
la blanca pell hospitalària arravatada per sempre pel foc de l'	avern	, esborrant tots els rius de llàgrimes que escampen
penats penjantse, cap al bell fons la estiran los genis del	Avern	. Pels cims dels puigs y cingles, com braus sense barrera, s'
com á mí ja m' han omplert. Las furias de la maldat vomitadas del	avern	, ab rábia devastadora sobre la terra cayent, ab los ídols de la pau la
Que ni tronos respecta ni hermosura: Puig l'arma que al	avern	mes auxîlía Es en lances de horror la hipocressía. Ans lo gran
com és que no heu cantat un dels vostres llatinòrums, per a sobrevolar l'	avern	amb el vostre lleugeríssim accent? —Calla, calla! —carregava mestre
de la flama o si ets l'elegit dels déus que travessarà l'	avern	i engendrarà tres fills al llit púrpura de la deessa
98 Prescindeix de les postil·les i es proclama de l'	avern	, i trepitja la vorera. I en aquest domini, allà,
i barques de cristall. ¿T'atemoreix Caront, la gola de l'	avern	, el món boirós i cec que imaginava Dant? Sospesa el
salobre i pena els anys De la poesia Viu la terrible i	averna	soledat de l'home lúcid. Pur malabar, apoètic, escriu
la cara estimada rere la cantonada no ens faria mal ni dolor i seria l'	Avern	. Quan el vent del mar Negre li bufava aquesta melangia, Ovidi, a qui està
avisa Conrad de bon començament, abans d'arrossegar el lector a l'	avern	que s'amaga dins de cadascun de nosaltres: «La vida és una cosa ben
tan profund és el neguit que em corseca. Per fosc que sigui l'	avern	on m'arrossegues vers tants horrors que xisclen terra endins
de rescatar heroicament la seva Eurídice de les urpes del monstre, de l'	avern	, perquè «La Mort temença no'm farà (...) tan sols que
forma que, si aquesta tempesta, que sembla procedir de les entranyes de l'	avern	, ha d'acabar amb nosaltres, almenys la mort ens sorprengui ben borratxos.
Però al cap i a la fi, quin interès podia tenir aquella criatura dels	averns	en matar-me...? De sobte, una idea molt més espaordidora se'm féu present
d'Odisseu, a qui anomenaven Ulisses, rei d'Ítaca, que descendí a l'	avern	i s'enfrontà amb el mar i amb les ànimes dels morts i el poder dels
t'empetiteixen. Guies Enees per les tenebres de l'	avern	, fereix l'heroi troià, l'ombra estimada del seu pare,
no és allunyar-se gaire del tema funerari i de les divinitats dels	averns	, tal com ho plantejaven els grecs. Puc assegurar que el mestre o mestra
l'impacient Orfeu es gira. I la noia és altre cop precipitada als	averns	. El tema de la curiositat es lliga aquí amb el de la prohibició, que sol
el paradís dels benaventurats i dels beneits del cabàs, l'infern, l'	avern	, les cavorques infernals, el foc etern i les calderes d'oli de soja i de
contemplava amb aquells ulls que embrutaven del llot putrefacte de l'	avern	tot allò que tocaven la dolça corba del coll fins al clotet de
la llegenda del Malvagio, una mena d'ésser demoníac al qual l'	avern	havia dotat de poders il·limitats, entre els quals el de no morir mai. Un
el nas. L'Anna es treu les ulleres, la temperatura de l'habitació és un	avern	. Percep les cames de la veu girant per la petita estança, percep una veu.
nota l'energia tel·lúrica que emana d'una de les portes reconegudes de l'	avern	. L'Esteve segueix Andreu Nin, que busca el camí més llarg per abandonar
. —¿Tu què ets? —em va preguntar amb duresa—. ¿Un dimoni de l'	avern	? Mira, si tens mans humanes, més val que tanquis les finestres. Tots
triar una versió, i arrossegar-la si cal fins a la porta de l'	Avern	d'aquesta fúria d'anar-me a favor o anar-me en
de la mort. La Sima Magna del Montcau és, doncs, una de les entrades de l'	avern	, guardada per un ogre? A hores d'ara, el massís de Sant Llorenç i l'Obac
al cos, vibres alades amb grans urpes i cua cargolada, bèsties de l'	avern	o figures del zodíac. També es troben bèsties inversemblants esculpides