×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb avern |
Freqüència total: 47 |
CTILC1 |
esperança", llegeixen els dos poetes així que travessen les portes de l' | Avern | . Virgili té salconduit perquè la profecia no s'acompleixi sobre ells, | d'Àlec!"... ¿On rediastre estaria ficat, que no fos en els mateixos | averns | ? ¿O qui sap si es trobava en alta mar esperant que una tempesta li | brandant el paraigua en contra d'ell. "—Deixa'ns, rat-penat de l' | avern | ! Allunya't, dimoni escuat del davant i del darrera!", li xisclava mossèn | estava trista i pansida i no li feien cap gràcia ni els negres caus de l' | avern | , ni les seves voltes fumades, ni els seus aspres camins entre estimballs. | dir, cada terra fa sa guerra; així, el meu nom, que sona tot natural a l' | avern | , al Xibalbà, en canvi aquí, a la Terra, potser xoca una miqueta... Així | ja tenim les flors negres! I l'Espurneta, acarat als arquers de l' | avern | , va dir-los: —Vosaltres en sou testimonis! Aneu a dir als déus de l'infern | i això és prou freqüent, els pares i els avis d'aquells cadells de l' | avern | que per primer cop debuten dalt l'escenari. Els | se'n guardin i la guardin; que sos manes la puneixin com cal, allà a l' | avern | . Nosaltres la veiem, encara, amb la imaginació, i ens sentim astorats, | recordarse, en el paroxisme de son esbojerrat furor, que les portes del | avern | , segons promesa de Jesucrist, jamay podrán res contra d' ella, postrantse | y sexanta ab hú de la Nativitat del summe Deu, com el poblador del | Avern | sembrás en varias terras llurs falsos dogmas en la santa fé, los pares | Doncs aqueixa màquina ont avui podeu transfigurar ja penalitats de l' | avern | plutònic o de l'infern dantesc, demà serà l'emancipadora de les darreres | què ens mirem els intermediaris entre el productor i el consumidor. A l' | avern | de les lletres, l'editor serà condemnat al setè cercle, a les pregoneses | temptàreu la quimera sagrada, o desfermàreu les fúries de l' | avern | amb malvestats i gràcies —gent franca i baladrera que | damunt el suport, vaig desnucar-me i l'ànima va anar a cercar l' | Avern | . Però et prego, oh rei, que et recordis de mi, sense plors, | en una forta i perllongada rialla.)] Pròsper de Vianya Veus de l' | avern | , vui ofegau 's per sempre! Que jo ho puc tot! Que jo soc gran, que impero | li he fet; tranquilament em fita. Caldrà un conjur més gros: Escàpol de l' | avern | , mira el Senyal davant del qual el negre estol s'inclina. Se li erissa el | i com el bulliment de les tirrenes onades en l' | Avern | se precipita. Aquesta terra mostrejà en ses venes | i un tro va ésse' oït per tres vegades en les llacunes de l' | Avern | . I ella: "—¿Quina fúria d'amor, a mi, ai, lassa! i | mort y atropellat als peus de aquella vil dona! Ministres del lago | avern | , [(gran ruido y llams.)] ¡perque al veurer tals maldats heu estat quiets | la blanca pell hospitalària arravatada per sempre pel foc de l' | avern | , esborrant tots els rius de llàgrimes que escampen | penats penjantse, cap al bell fons la estiran los genis del | Avern | . Pels cims dels puigs y cingles, com braus sense barrera, s' | com á mí ja m' han omplert. Las furias de la maldat vomitadas del | avern | , ab rábia devastadora sobre la terra cayent, ab los ídols de la pau la | Que ni tronos respecta ni hermosura: Puig l'arma que al | avern | mes auxîlía Es en lances de horror la hipocressía. Ans lo gran | com és que no heu cantat un dels vostres llatinòrums, per a sobrevolar l' | avern | amb el vostre lleugeríssim accent? —Calla, calla! —carregava mestre | de la flama o si ets l'elegit dels déus que travessarà l' | avern | i engendrarà tres fills al llit púrpura de la deessa | 98 Prescindeix de les postil·les i es proclama de l' | avern | , i trepitja la vorera. I en aquest domini, allà, | i barques de cristall. ¿T'atemoreix Caront, la gola de l' | avern | , el món boirós i cec que imaginava Dant? Sospesa el | salobre i pena els anys De la poesia Viu la terrible i | averna | soledat de l'home lúcid. Pur malabar, apoètic, escriu | la cara estimada rere la cantonada no ens faria mal ni dolor i seria l' | Avern | . Quan el vent del mar Negre li bufava aquesta melangia, Ovidi, a qui està | avisa Conrad de bon començament, abans d'arrossegar el lector a l' | avern | que s'amaga dins de cadascun de nosaltres: «La vida és una cosa ben | tan profund és el neguit que em corseca. Per fosc que sigui l' | avern | on m'arrossegues vers tants horrors que xisclen terra endins | de rescatar heroicament la seva Eurídice de les urpes del monstre, de l' | avern | , perquè «La Mort temença no'm farà (...) tan sols que | forma que, si aquesta tempesta, que sembla procedir de les entranyes de l' | avern | , ha d'acabar amb nosaltres, almenys la mort ens sorprengui ben borratxos. | Però al cap i a la fi, quin interès podia tenir aquella criatura dels | averns | en matar-me...? De sobte, una idea molt més espaordidora se'm féu present | d'Odisseu, a qui anomenaven Ulisses, rei d'Ítaca, que descendí a l' | avern | i s'enfrontà amb el mar i amb les ànimes dels morts i el poder dels | t'empetiteixen. Guies Enees per les tenebres de l' | avern | , fereix l'heroi troià, l'ombra estimada del seu pare, | no és allunyar-se gaire del tema funerari i de les divinitats dels | averns | , tal com ho plantejaven els grecs. Puc assegurar que el mestre o mestra | l'impacient Orfeu es gira. I la noia és altre cop precipitada als | averns | . El tema de la curiositat es lliga aquí amb el de la prohibició, que sol | el paradís dels benaventurats i dels beneits del cabàs, l'infern, l' | avern | , les cavorques infernals, el foc etern i les calderes d'oli de soja i de | contemplava amb aquells ulls que embrutaven del llot putrefacte de l' | avern | tot allò que tocaven la dolça corba del coll fins al clotet de | la llegenda del Malvagio, una mena d'ésser demoníac al qual l' | avern | havia dotat de poders il·limitats, entre els quals el de no morir mai. Un | el nas. L'Anna es treu les ulleres, la temperatura de l'habitació és un | avern | . Percep les cames de la veu girant per la petita estança, percep una veu. | nota l'energia tel·lúrica que emana d'una de les portes reconegudes de l' | avern | . L'Esteve segueix Andreu Nin, que busca el camí més llarg per abandonar | . —¿Tu què ets? —em va preguntar amb duresa—. ¿Un dimoni de l' | avern | ? Mira, si tens mans humanes, més val que tanquis les finestres. Tots | triar una versió, i arrossegar-la si cal fins a la porta de l' | Avern | d'aquesta fúria d'anar-me a favor o anar-me en | de la mort. La Sima Magna del Montcau és, doncs, una de les entrades de l' | avern | , guardada per un ogre? A hores d'ara, el massís de Sant Llorenç i l'Obac | al cos, vibres alades amb grans urpes i cua cargolada, bèsties de l' | avern | o figures del zodíac. També es troben bèsties inversemblants esculpides |
|