×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aversió |
Freqüència total: 420 |
CTILC1 |
ignorarà tant l'esglai de la fugida del temps com el pes del tedi, l' | aversió | a una feixuguesa parada i buida que els esperits senzills, les ànimes | no li agradaria, i ho sabia, precisament, a través d'aquella instintiva | aversió | que li havia produït Jeroni, i que per fi s'havia decidit a suportar | mena d'amics que el voltaren sempre, però encara reservà la seva profunda | aversió | per a una nova persona, que s'introduïa a la vida de Jeroni precisament | del començament, adonar-se com es prodigaven, sense reserves, una mútua | aversió | . Perquè Carolina i Erasme es detestaren en honor a Jeroni. Una i altre, | I Jeroni no va fer res per suavitzar, si no evitar, aquesta cultivada | aversió | . No és gens difícil comprendre per què més aviat el va fer feliç, tot i | netes de les coses que em són objectes d'afectes o d' | aversions | . Què sé jo si aquest monyó de poema, que t'ofereixo, | ocells en l'aire i que alguns hi romandran eternament. Així, la decidida | aversió | a la utopia no significa la repugnància envers el que és ideal i | i a la seva germana els unia una cosa concreta: l'esperit antifamiliar, l' | aversió | que tots dos sentien per aquell pis del carrer de Bailèn i pel cognom | era la descoberta d'un nou món, d'un goig inèdit que li diluí el començ d' | aversió | que se li havia insinuat contra el propi marit. Si Tomàs hagués tingut | obligada de Laura tot i l'estranyesa amb què ho veia la família. L' | aversió | esquerpa de la primeria havia cedit de sobte, substituïda per un afecte | que regalava a qualsevol vicari que fes visita a Teresa. Però aquella | aversió | injustificada, Pere no la raonava; encara no havia aconseguit una | a la germana de Tomàs. Cada nou dia que passaven a les Aulines, l' | aversió | , més profunditzada, li deixava un pòsit d'amarguesa, no gaire intens, | mil animetes de Comarquinal, que no pas a les Aulines. La indiferència, l' | aversió | que la volta com una reixa, la descoratja en el seu propòsit. És l'illot | -li un dia davant meu—; el més totxo pot ser un bon barber: és que té | aversió | a l'ofici." Era cert. L'ofici em repugnava. Em sentia humiliat de fer de | I, sobtadament, la meva admiració per l'energia del jove es convertia en | aversió | ; ja no solament no hauria volgut ésser com ell, sinó que l'odiava. | que no m'agrada d'ell. Els miops tenen no sé què que sempre m'ha inspirat | aversió | al primer instant. Però aquest és diferent. ¡Hi ha una dolçor, una | ridícul amb aquest fòtil a coll! Moltes vegades m'havia expressat la seva | aversió | contra aquest estri, que jo duia a l'esquena enfilat per les nanses en un | plaers, aquesta frenètica il·lusió, ens inspiri tant de fàstic i tanta d' | aversió | quan no es tracta del nostre cas, del plaer nostre. Hi ha un misteri, en | de terriblement espiritual... Potser els altres homes no senten aquesta | aversió | per l'acte carnal del proïsme, aquesta revolta que jo he sentit aquesta | sola imposant la seva presència; però les paraules d'ara implicaven una | aversió | que, cada dia, en lloc de minvar, es concentrava. No és pas que ella | mantingut al llarg dels anys deu ser capaç de produir aquesta barreja d' | aversió | i obediència. A vegades, a l'hora de la feina, quan en presència teva | si no el que és nostre, hostilitat i odi, constant | aversió | , dura revenja, bé que tardana, amb tot conspirant sempre | i dos planetes, pel carés maligne de llur ferotge | aversió | , contraris, enmig del firmament s'escometessin, | del Pecat, que la mort entre els quadrúpedes va introduir amb | aversions | ferotges: les bèsties a les bèsties començaren a fer | en captivitat saben bé que aquests adquireixen sovint preferències o | aversions | individuals; així Sir R. Heron ha descrit com un gall dindi tacat | tanquem el regne, amb l'altra l'obrim. A Biar no he detectat cap mena d' | aversió | o de prejudici envers Villena. Al contrari: entre les dues poblacions hi | dels Carlins. I eren els mateixos menestrals els qui manifestaven llur | aversió | a la minoria de "botiflers" que, a desgrat del sentiment unànim del | completament gratuïta que moltes vegades vol fer-se simultàniament | aversió | i menyspreu. Perquè íntimament connectada amb aquesta admiració | tots els assumptes continentals. A mesura que ha anat progressant l' | aversió | als valors localistes, la marginalitat regional ha estat un fet de cada | dels cristians. L'antagonisme religiós establia entre uns i altres una | aversió | invencible. Però el pagès cristià, de més a més, veia en el moro un | de les imitacions forasteres. Condemnació de les persecucions religioses. | Aversió | a tot despotisme, màximament si és plebeu. Horror de la injustícia i de | escriptura burgesa, represa per escriptors diferents, mai no provocava l' | aversió | de la seva herència, ja que no passava d'ésser un decorat atractiu damunt | intel·ligència, ennoblia amb mantell de pessimisme desenganyat la seva | aversió | instintiva a tota mena de treball. Especialista en lliçons deslligades | descobert, practicà habitualment aqueixa tortura. Jo sempre havía sentit | aversió | pel meu cognom, tant poc elegant, i pel meu nom de baptisme, tant vulgar | amb dignitat i harmonia. Hi ha bones ànimes que dissimulen la seva | aversió | contra Catalunya deixant-se arborar d'un retòric zel democràtic. S'oposen | distint. La visió de mi mateix em mareja i em disgusta; sento com una | aversió | per allò que sóc. En aquesta situació de dissociació, quan aquests dos jo | Em semblo un estrany, jo mateix em faig por. Ja no és satisfacció, ni | aversió | ; més aviat una certa timidesa: tímid amb mi mateix, recelós de mi mateix, | de respondre a la confiança. Cap d'aquestes tres situacions, satisfacció, | aversió | , recel, no sol ser definitiva ni exclusiva en ningú. Els que viuen sempre | guises que encenen en aquests les grans passions fan néixer entre elles l' | aversió | i l'antipatia. Hi ha en algunes dones una grandesa artificial, unida al | home sense religió, intel·ligent, improductiu, imbuit d'una profunda | aversió | per la vida agrícola —i la seva forma superior, la noblesa rural—; home | cor de Paulina s'ho escoltà tot com qui sent ploure. Paulina sentia una | aversió | per tota mesura burgesa, i es creia una víctima de la gent sense cor, que | en una mena d'obstinada pedanteria. Quan jo era petit tenia una franca | aversió | als vidres glaçats, i ells han romàs en la meva imaginació com a | de lo contrari, no s'explicaría que artistes, que han sentit la més gran | aversió | per les teoríes i tota mena d'expeculació, haigin fet obres maravelloses. | enxubat es feia irrespirable. En mig de la gentada, Laia. L'ullejaven amb | aversió | : —Aquesta... —Té una carcanada ben dura. La pesta no pogué amb ella. | es desitja la ruïna de tothom perquè hom no ha pogut elevar-se. D'aquesta | aversió | als èxits d'altri i desesperació dels propis, prové la irritació de | els amos cruels són assenyalats en tota la ciutat com a objecte d'odi i | aversió | , així la injúria feta pels reis s'escampa més amplament, i l'odi i la | home que no podia viure més que al boulevard. Tenia pel camp una | aversió | profunda. Si alguna vegada sortí a fora de les fortificacions es posà | que s'escapen massa lluny i, com desbocats, ni en els desigs ni en les | aversions | són frenats per la raó, indubtablement ultrapassen llurs límits i mesura, | de segur que no hauria dissimulat pas els seus veritables sentiments d' | aversió | contra aquells lladres i assassins, enemics de Déu i dels homes; però, | doncs, us ha induït a desconfiar de la nostra obra? Qui us ha inspirat | aversió | al nostre poble? Receleu-vos! Receleu-vos, pare Provincial! L'infern |
|