Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que de bon començament tot m'estranyava més. —És clar —diu ell—. T'hi has	avesat	. I tots acabarem per avesar-nos-hi si no fem res. Sembla que visquem una
estranyava més. —És clar —diu ell—. T'hi has avesat. I tots acabarem per	avesar	-nos-hi si no fem res. Sembla que visquem una mena de paròdia de la nostra
esborrar si ha de servir per a algú altre. —Somriu—. Macabre, oi? —Cal	avesar	-s'hi —reconeix ell, també somrient. —Ja està, doncs. —Recull els restants
va regalar la menuda... bueno, una pipa de primera... Però passa que m'he	avesat	amb la meua de canya, i em va millor; hi trobo més gust. —Es veu que
i a mi em sabrà greu abandonar aquesta vida de bord, a la qual m'he	avesat	completament. És dolç tenir les hores solucionades per la contemplació i
sortir per dues bandes, però que si els obria la porta abans que s'	avesessin	a sortir per la finestra, només sortirien per la porta. I aleshores els
I va posar covadors a baix i de moment va tancar les parelles perquè s'	avesessin	a sortir directes per l'escala en comptes de fer la volta per tot el pis.
al capdavall... Havia après de llegir i d'escriure i la meva mare m'havia	avesat	a dur vestits blancs. Havia après de llegir i d'escriure i venia
ja feia dies que havia renunciat la somniada possessió de Conxa; s'havia	avesat	a la constant adoració, i tota la part hospitalitària de la pell de la
cosa, però després d'un any li semblava que ja no era possible; s'havia	avesat	a la idea que aquell perill no existia. En veure les angúnies i la
va insistir, i Conxa va exigir; Guillem va aclucar els ulls, i s'anà	avesant	a la idea d'ésser el marit de Conxa, de disposar d'una gran fortuna, de
I tu li has fet el mal, a la Laura. —Vols dir? —De massa ben	avesada	, ara tot li és poc. T'agradava que lluís; no pensaves que una dona
li esfuma totes les llunyanies; i encara sembla que no hi estigui ben	avesat	. I la boira, densa, cau i abriga la ciutat amb tots els seus sants vius i
al seu entorn a favor de la minsa claror a la qual a poc a poc s'	avesava	, no s'acudí a Josep un primer pensament a penes maliciós. Nois i noies,
la llarga, i en acord amb l'indret, tremp i natura s'	avesaran	al foc, sense sofrença; dolç se'ns farà l'horror; claror, la
fer-se suaus aquestes penes dures, i, havent-nos-hi	avesat	, no sentir angoixa. Tot ens empeny cap a consells pacífics
envia, Rei sobirà, a complir les seves ordres i ens	avesa	a una prompta obediència. Aviat vam trobar les portes lúgubres
mi?, cridava arrapant-me a les quatre barbes. ¿On em deixareu? Jo m'he	avesat	a les grandeses, m'he avesat al xampany i als pollastres rostits, m'he
a les quatre barbes. ¿On em deixareu? Jo m'he avesat a les grandeses, m'he	avesat	al xampany i als pollastres rostits, m'he avesat als alegres mariners que
a les grandeses, m'he avesat al xampany i als pollastres rostits, m'he	avesat	als alegres mariners que em saludaven militarment, als canons que em
mortes o vives; d'altres viurien en nous àmbits, enfilant-se als arbres,	avesant	-se a l'aigua; alguns esdevindrien potser menys carnívors. Com més
palaus. Auberges en digueren, perquè l'Orde, que a Malta s'	avesà	a la llengua italiana, havia emprat, quan era a Rodes, la francesa.
la vacuna del viure perillosament, que prou hem hagut de posar a prova,	avesant	-nos amb la sentor de la pólvora pels carrers, i amb l'arbitrari de
perill de marciment. En el segon cas el modisme és mort de naixença i,	avesant	-nos a la facilitat de les converses fetes d'aquesta guisa, arribaríem a
dels teus fills i àdhuc poses nobles paraules en llavis dels que s'han	avesat	a participar del teu escalf!" —Però En Lerroux és federal, o se'n diu,
i procuren de fer-ne respectar les seves virtuts parcials. Tot, per a	avesar	el poble a lluitar per aconseguir el que era just i per a saber
que anés fent-me càrrec de tot lo que pogués succeir-me. Volia que m'	avesés	a anar brut, a no menjar gaire, a no geure en llit tou, a cuinar-me
treure de bons consells per a la vida i no desitjava res més. M'havia	avesat	a l'abstinència, gran virtut, si el que la practica no es mor de gana pel
gran virtut, si el que la practica no es mor de gana pel camí. M'havia	avesat	a afeitar a pèl i a repèl an el Sursum Corda; m'havia avesat... a
avesat a afeitar a pèl i a repèl an el Sursum Corda; m'havia	avesat	... a avesar al pròxim a resignar-se; m'havia avesat a heretar pel
a afeitar a pèl i a repèl an el Sursum Corda; m'havia avesat... a	avesar	al pròxim a resignar-se; m'havia avesat a heretar pel procediment de
Corda; m'havia avesat... a avesar al pròxim a resignar-se; m'havia	avesat	a heretar pel procediment de l'entierro; i m'havia carregat de
llibres que diguin lo que vulguin. Tenia els òssos massa espessos per a	avesar	-los an aquestes pràctiques. Em divertia, tornava a l'Edén; freqüentava de
deSa botigueta" les senten totes..., i més n'hi haguessin, i s'	avesen	tant a sentir-les que, mentres toquen, van dormint, i, aixís que paren, se
altres regions. És, finalment, eminentment anti-política, perquè	avesant	-se ja de petits els ciutadans a distribuir-se entre dos sistemes
no se sentia amb prou vocació per a la vida de muntanya: no es podia	avesar	a aquells mesos passats dalt de les serres, lluny de tothom, en contacte
és el que generalment passa quan hom menja coca. Però Alícia s'havia	avesat	tant al costum de no esperar sinó coses extraordinàries, que semblava
que a la primeria va trobar-la d'allò més estranya, però s'hi va	avesar	en uns quants minuts i en acabat començà de parlar-se a si mateixa, com
no va experimentar-ne gaire gran sorpresa d'això, perquè ja s'anava	avesant	en tanta de manera a què passessin coses estranyes. Mentre Alícia estava
feia més que breus respostes subratllades d'una mirada trista. Aviat ens	avesàrem	a l'humor de Modury, i no expressàrem més que pensaments plens de greu
de les ones l'ha abrigat una i cent vegades; els seus sentits s'han	avesat	a les contemplacions plaents a les sirenes. De la mar poa les il·lusions
abast, l'adopció del qual pot convertir en riquesa la mateixa pobresa.	Avesem	-nos a apartar de nosaltres el luxe i a mesurar les coses per llur
d'altres pel sacerdoci; tota vida és esclavatge. Cal, doncs, a cadascú	avesar	-se a la seva condició, queixar-se'n el menys possible, i copsar tots els
recordar mai sense que se't neguin els ulls de llàgrimes. El món ja s'ha	avesat	a prescindir de tu. Allà dins ballen i mengen i criden i gesticulen amb
-lo. Distreu-te amb ella, que sempre en té una per dir. Jo m'he	avesat	a viure amb massa llibertat. I els teus fills mai no et perdonarien que
i doncs, què havia vist en mi? Si gairebé sense conèixer-me s'havia	avesat	a dir-me sempre la veritat i ara m'introduïa a casa seva, a què es devia?
ens dugué a la improvisació de la personalitat total de Catalunya, ens	avesà	a la unitat de l'esperit. I, tots alhora, els nostres pares foren
á la Plana. He sentit á dir que á la gent vella els hi costá molt de	avesar	se a eix menjar, com també'ls repugnava, sobre tot als pagesos, lo menjar
podría infondre. Així, el que per habituts i exigencies de la miseria s'	avesa	a prescindir de les ablucions quotidianes, arriba a no sentir la
dialecte. —Sí, home! Aquest Erbok no ens estalvia res. Es veu que ens vol	avesar	a totes les fadigues. —Bene, bene. Io suono molto contento!

Pàgina 1 (de 9)

50 següents