DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
avi M 6225 oc.
avi SIG 3 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb avi Freqüència total:  6228 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la rara, híbrida i nombrosa raça dels Centaures. Pel que respecta a l'avi Ixió, va ser lligat a una roda alada i flamejant, que giravoltava sense
de llurs prats i de llurs barraques, i els néts heretaven ja la vara de l'avi: a penes es podien sostenir, trescaven ja saltant marges i sèquies, fent
efluvi misteriós— d'allò que de nosaltres quedà enterrat amb els nostres avis. Arribem aquí: els pares no existeixen, els amics han desaparegut. Però
vergonya d'aquell infantament. Poc abans de néixer l'infant havia mort l'avi. No es celebrà la cerimònia del bateig: l'aigua beneïda solemnement el
estigueren unànimes a predir que el noi no podia tenir una fi santa. L'avi del nen, abans de morir, havia maleït la seva filla i el fruit bastard
aleshores de la pròpia desgràcia. Antoni Costa —així anomenaven l'avi— pertanyia a una de les famílies més distingides de Santa Maria: tots
de les muralles— naixia Tino Costa. Assistiren al part la germana de l'avi, una vella partera cridada en secret i la criada. Elles foren els únics
d'humor desigual; començà a devorar els llibres de la biblioteca del seu avi i altres que li deixava el seu mestre amb un ardor i una curiositat tan
feien un passeig pel poble. La petita agafada de la mà, entre l'avi i la mare, xerrotejava sense parar, com fent ressò a la conversa
la nena el besà repetides vegades; no volia separar-se del seu avi i gairebé hagueren d'arrencar-la-hi; en braços del seu pare el vell
felicitat de la que qui sap si en sentí sempre la nostàlgia. Li deien avi, s'enfilaven als seus genolls, li treien la pipa de la boca, el besaven.
cada nit plantat davant la vella església on s'agenollaren els seus avis; ja no eleva en la nit la seva invocació secular amb la qual semblava
o devoren tot allò que no congenia amb elles. La "moral" dels nostres avis serà literalment inutilitzable per als nostres néts: nosaltres mateixos
se'm fan esborradissos. Sembrem uns 500 pins amb en Jaume, l'avi i l'Albert. Neva un poc a muntanya. Fa un vent glaçat. 22
es troba malament: ens sembla un atac cardíac. Tots ens espantem. L'avi plora, a la cambra. Després, quan ella ja està millor, l'avi li pren el
espantem. L'avi plora, a la cambra. Després, quan ella ja està millor, l'avi li pren el pols, tot traspostat (fa esforços perquè no li caiguin les
Ja fa molts dies que en mengem, però avui abundosament com mai (entre l'avi i nosaltres n'hem collit bastant més d'un quilo). L'àlber, argent
Cullo prunes i peres a l'hort. Dormo, sol, a casa —sol amb el record dels avis, amb una vaga por dels listeners, dels "escoltaires" nocturns.
Grives que fugen. 29 juliol. Vaig a berenar, amb l'avi, la Fina i la Magdalena, al Serrat de Cerdans. Seiem vora una garbera de
és càlid i el sol, un alè de fornal. Berenem a la font de Vilarmau amb l'avi. Frescor entre falgueres i pollancres, davant els majestuosos noguers del
Noruega. 12 octubre. Vaig a ciutat, amb la Josefina i l'avi. Al tren hi ha molta gent. Passo la tarda amb un grup de poetes: Vinyoli,
amb ombres de núvols: altra vegada la pell de lleopard, gegantina. L'avi torna al vespre del poble i diu que a Barcelona circula molt el rumor que
una estona en un recer que hi ha davant de casa. A mitja tarda torna l'avi de Barcelona: diu que li han assegurat que el dia 15 va
parla amb pànic de la freqüència dels bombardeigs. Dinem a Vilarmau l'avi, la Fina i jo. Suavitat d'aquell món rústic i patriarcal, que contrasta
hi neva i la tramuntana talla la cara. Anem al Serrat de Cerdans l'avi, la Fina, la Roser gran i jo. Sol i cel pur. Només, al lluny,
dir que potser arribaran días acedos. Cap al tard, amb l'avi i l'Albert, vaig al Pujolar, on avui han mort el porc. Mengem un exquisit
veí, i hem de transportar-los entre dos llustres, amb gran misteri. L'avi i la Magdalena, que avui han estat a Barcelona, diuen que hi ha molta
i avui han passat diversos fugitius del front per aquestes muntanyes. L'avi ha parlat amb dos d'ells, que venien del nord d'Osca: feia deu dies que
impresos (Sallent, Successor, Sabadell). Fa fred i vent; està núvol. L'avi se'n va a Barcelona. 5 maig. Matí de boira i pluja
i, cap a la Plana de Vic, el sol brilla. Anem a un poble veí amb l'avi. Prats, camins, carretera, tot vessa d'aigua. Pels fondals hi ha un vívid
soroll de gent, veus vora la porta de la cambra. M'al·ludeixen (és l'avi): "Aquí dorm el meu gendre, en Marià Manent: tothom del poble el
d'ordi anglesa. Cal enginyar-se en aquests temps difícils. L'Albert i l'avi espigolen pels camps, les nenes cullen maduixes... Fa calor. A la tarda
Al matí fa algun ploviscó, però després s'asserena. Vaig a Vilarmau amb l'avi. Rebem carta d'en Langdon-Davies anunciant que ens enviarà queviures: ens
Cementiri blanc, net. Boixos marcits; pluja, pluja. Avui ha tornat l'avi de Barcelona amb un bon lot de queviures facilitat per Assistència
Langdon-Davies. Em diu que organitza una tramesa setmanal de queviures. L'avi n'ha rebut un paquet del seu amic Fabra Ribas (enviat des de Ginebra).
treballo en uns articles sobre poetes del grup "Oasi". A migdia ve l'avi, que duu part del primer lot de queviures, present de quinze escriptors
gris i un vermell prodigiosament harmònics. 15 octubre. L'avi torna de Barcelona amb queviures. Diu que tothom preveu un final pròxim
Tot el dia s'han sentit bombardeigs. Cap al tard vaig al poble amb l'avi i recollim dos paquets de queviures (l'un d'ells és enviat per en
novembre. Vaig al Noguer. A la tarda m'arribo a Cubells amb l'avi. L'home de la masia —mobilitzat— està trist, deprimit. No creu que la
per als escriptors catalans. Després porto les cartes al poble. L'avi ha serrat llenya tot el matí amb la Sinda, i l'Albert ha fet catorze
cel de grisalla. M'espero inútilment, vora el foc: el camió no arriba. L'avi ha vingut en tren, a quarts de tres: porta part dels queviures del
I qui ho havia de dir? Ara ja el té a les mans." Al vespre arriba l'avi. Porta la resta del paquet de Langdon-Davies, el d'en Millàs, un de
sobre zero a la banda del Nord). Cap al tard torno al poble, però l'avi —que és a Barcelona— no ve. Continua la forta ofensiva al sector de
i engripat. Llegeixo números antics del London Mercury. L'avi arriba a quarts de 5 de la tarda, cansadíssim. Diu que a
He tastat un excel·lent vi ranci de l'Espluga que ahir va portar l'avi. Quina barreja d'impressions, aquests dies! Des del llit contemplo els
un llibre de J. M. Fabra: Jardins públics. Al vespre ve l'avi. El camió de l'Arxiu ha dut tres paquets: un de 15 quilos per a
aquesta tarda les tropes franquistes han entrat a Barcelona. Després ve l'avi del poble i ens ho confirma. A les dues, un que tenia connectada
gener. Al llit, encara. Llegeixo el London Mercury. L'avi diu que ha vist, davant de Cubells, 400 presoners franquistes i
antiaeris se sentien molt a prop. Jo em pensava que eren a Vic, però ve l'avi i diu que els qui han disparat són uns artillers que duen antiaeris en
poble, diu que es parla que al pont de Masvidal hi haurà resistència. L'avi, tornant de buscar la llet, explica que se sent un canoneig bastant

  Pàgina 1 (de 125) 50 següents »