×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aviar |
Freqüència total: 375 |
CTILC1 |
la deu haver trobat. Li deuen haver donat una mà de garrotades i l'hauran | aviada | . Era una dona vella. Almenys tenia quaranta anys. Vet aquí el que sou: | perros en forma de humanos\." Retablo de la vida de Christo | Avia | per telèfon una rialla trista de pur estil marxista. Bloch | sola i d'anar venent les seves coses i els seus records. En Quimet el va | aviar | amb un crit. Quan vam sortir va dir que ja podia anar-me'n cap a casa | carlins, es riu d'ell per sota el nas; i no costaria gens al Muntanyola d' | aviar | -li l'ampolla de l'aigua entre cap i coll. —No trobes que és molt avorrit? | gairebé per complet, al més tard, per l'octubre... Així, el caràcter "" | aviar | "" dels ocells-tro pot ésser explicat racionalment, fins a cert punt, en | en comú llur pròpia ruta, coneixedors del temps de l'any, i | avien | , quan s'escau, les etèries caravanes, i volen alts | que fos el dia de la festa, preníem comiat del paborde, que ens volgué | aviar | fins al peu de la collada, enllà de les praderies. "Tireu sempre a mà | esquinçats. Mr. Brent m'informa que un amic seu va haver de renunciar a | aviar | coloms missatgers de França a Anglaterra, de tants que eren destruïts a | Parlar és una altra cosa. Si se'm tolerava una definició apressada, jo | aviaria | aquesta: és treure profit —el màxim de profit— a les paraules. D'aquí que | per no destorbar el sòn del meu vailet, vaig posar-lo de guisa que | aviés | els seus raigs més a ple damunt del llibre. Però l'acció produí un efecte | a les galtes sota les mirades ardents de menyspreu i de retret que m' | aviaven | els menys perduts de la societat. Fins confessaré que un intolerable pes | subjectes al dolor i a la mort? Amb mitja dotzena de llamps que els | aviés | , no en quedaria rastre. Prometeu Riu, riu, tant com et plagui. El curt | en les escates de la pell i tornar contra els mateixos que les havien | aviades | . La host en quedà fins a tal punt embasardida, que peons, cavallers i | ardida de costum. —Ho dius perquè no tens samal!... —féu l'interpel·lat, | aviant | de dos vigorosos cops de braç la nau que tripulava. El barceloní guaità | es trobà sol i desemparadet a casa seva, aclucà els ulls, plegà les mans, | avià | les llagrimetes i decidí tornar-se a casar. Com en tota la muntanya no hi | et torni llop de bell nou! ¡Engega, Buldeo, engega! El vell mosquet s' | avià | amb brogit, i un dels brúfols joves llançà un bruel de dolor. —Una altra | una marxa tan perfectament balancejada que bo i fent-la es fa possible d' | aviar | -se rabent de qualsevol punt que un vulgui; i això és un aventatge per | li cremava la pell. El soroll havia despertat l'home gras, qui acabava d' | aviar | els dos canons d'una escopeta al mateix darrera de la caputxa de Nag. | a la teva mà, que els facis davant Faraó. Jo enduriré el seu cor, que no | aviï | el poble. I diràs a Faraó: ""Açò ha dit Jahvè: Israel és mon fill | i Aaró anaren i digueren a Faraó: —"Així ha dit Jahvè, Déu d'Israel: | Avia | el meu poble per ço que em celebri una festa al desert." Diu Faraó: —"I | desert." Diu Faraó: —"I qui és Jahvè, perquè jo escolti sa veu, d' | aviar | Israel?... Ni jo conec Jahvè, ni jo Israel aviaré." Ells feren de | jo escolti sa veu, d'aviar Israel?... Ni jo conec Jahvè, ni jo Israel | aviaré | ." Ells feren de resposta: —"El Déu dels hebreus és vingut sobre | Moisès: —"Ara veuràs ço que faré jo a Faraó: com d'una mà forta ell els | aviarà | : com d'una mà poderosa els gitarà de sa terra." La repromissió [VI: | parlà Jahvè a Moisès, dient: —"Vés, parla a Faraó, rei d'Egipte, que | aviï | de sa terra els fills d'Israel." I parlà Moisès a la faç de Jahvè; diu: | d'Egipte." Ells són aquells qui parlaren a Faraó, rei d'Egipte, que | aviés | d'Egipte els fills d'Israel: Moisès i Aaró. Moisès i el seu profeta | parlaràs tot ço que jo t'ordenaré; i Aaró, ton germà, parlarà a Faraó que | aviï | de sa terra els fills d'Israel. Jo enduriré el cor de Faraó, i | I digué Jahvè a Moisès: —"Endurit és el cor de Faraó: ell es nega d' | aviar | el poble. Demà, doncs, dejorn, vas a Faraó, i vet aquí: ell sortirà devés | serpent. I li diràs: Jahvè, Déu dels hebreus, a tu em trametia dient: | Avia | el meu poble, que em serveixi al desert. I vet aquí: fins aquí és l'hora | i diu Jahvè a Moisès: —"Vés a Faraó i digues-li: Així diu Jahvè: | Avia | el meu poble, que em serveixi. I, si et negues tu d'aviar-lo, vet aquí | Així diu Jahvè: Avia el meu poble, que em serveixi. I, si et negues tu d' | aviar | -lo, vet aquí: jo feriré amb les granotes tota la contrada teva. Bullirà | —"Pregueu a Jahvè, que faci fugir les granotes, de mi i del meu poble, i | aviaré | el poble, que sacrifiquin a Jahvè." I digué Moisès a Faraó: —"Honora't | . I vet aquí: ell sortirà dret a les aigües, i tu li dius: Així diu Jahvè: | Avia | el meu poble, que em sacrifiqui. I si tu no avies el meu poble, vet aquí: | li dius: Així diu Jahvè: Avia el meu poble, que em sacrifiqui. I si tu no | avies | el meu poble, vet aquí: jo aviaré els tàvecs sobre tu, i sobre tos | meu poble, que em sacrifiqui. I si tu no avies el meu poble, vet aquí: jo | aviaré | els tàvecs sobre tu, i sobre tos servents, i sobre ton poble, i sobre tos | a Jahvè, nostre Déu, segons ens dirà Ell." Respon Faraó: —"Jo us | aviaré | , i sacrificareu a Jahvè, vostre Déu, en el desert... tan sols no feu | dels seus servents, i del seu poble, sols Faraó no torni a enganyar, no | aviant | el poble per sacrificar a Jahvè." I sortí Moisès de Faraó, i pregà a | No en restà ni un. Mes també aquesta vegada, endurí Faraó el seu cor i no | avià | ell el poble. El cinquè flagell: la passa del bestiar [IX: 1-7] | a Moisès: —"Vés a Faraó i li parles: Així diu Jahvè, Déu dels hebreus: | Avia | el meu poble, que em serveixi. I, si et negues tu d'aviar-lo, i | Déu dels hebreus: Avia el meu poble, que em serveixi. I, si et negues tu d' | aviar | -lo, i encara l'en detures, vet aquí: la mà de Jahvè serà sobre les | mort del bestiar d'Israel. Tanmateix s'endurí el cor de Faraó, i no | avià | el poble. El sisè flagell: la glànola [IX: 8-12] Llavors diu | a la faç de Faraó, i li dius: ""Així diu Jahvè, Déu dels hebreus: | Avia | el meu poble, que em serveixi. I aquesta vegada jo enviaré tots els meus | celebrat el meu nom en tota la terra. I encara retens tu el meu poble, no | aviant | -lo? Vet aquí, doncs: jo demà, just en aquesta hora, faré ploure pedra, tan | camp a la terra d'Egipte." I estengué Moisès el seu bastó cap al cel, i | avià | Jahvè trons i pedra, i caigué foc daltabaix a la terra: Jahvè féu ploure | Pregueu a Jahvè que faci plegar d'haver-hi trons i pedra, i jo us | aviaré | , i no tornareu a romandre." I li digué Moisès: —"Quan jo hauré sortit de | : s'afeixugà son cor i el de sos servents. S'endurí el cor de Faraó, i no | avià | els fills d'Israel. Talment com Jahvè havia parlat per via de Moisès. El | dels hebreus: Quant de temps t'has de negar de doblegar-te a la meva faç? | Avia | el meu poble, que em sacrifiqui! I si et negues tu d'aviar el meu poble, | a la meva faç? Avia el meu poble, que em sacrifiqui! I si et negues tu d' | aviar | el meu poble, vet aquí, jo duré demà la llagosta al teu terme. I cobrirà | els servents de Faraó: —"Fins a quan aquest home ens servirà de parany? | Avia | els homes, i que serveixin a Jahvè, Déu llur! Encara no veus que l'Egipte | tota la contrada d'Egipte. Tanmateix endurí Jahvè el cor de Faraó, que no | aviés | ell els fills d'Israel. El novè flagell: la tenebra [X: 21-29] I | que serem allí." Tanmateix, endurí Jahvè el cor de Faraó, i no volgué | aviar | -los. I li digué Faraó: —"Ix-te del meu davant, i guarda't |
|