Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'una raça pura. Erígone devia jugar amb Maira, s'hi distrauria, l'	aviciaria	. Maira lladrava, corria, saltava, dormia i menjava fins a emplenar el
dels cascs. Així. Mira com llueixes, preciós, bonic, bonic, com l'	avicio	. I fins demà, si Déu vol", acariciava, amb ronquera que procurava sense
Laures a Comarquinal! —I la germana de Tomàs s'estira les mànegues per no	aviciar	-les amb arrugues. Seu davant per davant de Pere, al saló; li ha ofert uns
com si obsequiar-nos massa li semblés una cosa mal feta, que ens pogués	aviciar	. Aquell dia, no: vam anar al cinema, i em va omplir d'obsequis, entre ells
propensió a rumiar comuna a tots els homes, a la qual més especialment s'	avicíen	les persones d'imaginació ardent. No solament no era, com a la primería
d'un parc, París abasta del Bosc de Boulogne al bosc de Vincennes, i	avicia	encara una gran quantitat de jardins, com els de Luxemburg. Barcelona
amb Fe, que era cosa nova. Calia, però, anivellar-la; calia	aviciar	-la un xic! La conquesta, doncs, devia portar-se a cap de mica en mica
jo la meva infantesa. De petita estava molt malalta i tot el veïnat m'	aviciava	. No em deixaven mai, ni un minut, sola; entre els de casa i els pares de
aprenent de Joe, i fins que pogués assumir aquesta dignitat no calia pas	aviciar	-me. Per tant, no solament treballotejava al volt de la forja, sinó que si
aquell sentiment. —Cal només esperar —digué la meva germana,— que no l'	aviciaran	pas. Però tinc els meus dubtes. —Ella no és pas d'aquestes inclinacions,
i ultrapassava en gruix el major nombre dels senyors. Startop havia estat	aviciat	per una mare feble, que l'havia retingut a casa quan ja hauria calgut que
el fons un sentit més i per això se li dóna el nom de gust— s'acostuma i	avicia	. Ho diu ben clar una anècdota que conta Torres Amat referida a un clergue
i figurar-se; adelitar-se i delitar-se;	aviciar	-se i viciar-se; arrossegar i rossegar;
s'inflava amb delícia, tot aspirant el pur perfum de mel de les acàcies,	aviciades	per tants anys d'enyorança romàntica. Passaven les ratxes càlides del
has estat igual, tu, princesa Averneta; quan vivies a l'infern tots t'	aviciàvem	i a tots ens feies ballar amb la punta del dit xic... Però primer vull
em fa l'efecte que no hi podria viure ni una setmana. Que de pressa ens	aviciem	al benestar, al confort, a les parets ben blanques, a la llar de foc, a
la teva intel·ligència, et fa perdre el judici dels valors morals i	avicia	la teva elecció de tal manera, que no pots distingir clarament el bé del
el que Proust ens diu conté una visió nova de la realitat. No té els ulls	aviciats	per cap manera rutinària de veure ni de mirar les coses perceptibles. I,
cms.) és l'espècie cinegètica per excel·lència. La cuiden, fins i tot l'	avicien	, protegint-la dels seus depredadors naturals que exercien sobre les
amb les imitacions sinó perquè es fan malbé les pròpies facultats i	avicien	la veu amb una manera de cantar que no és la seva. Per això i per tota la
ens xucla, com una ventosa gegantina, la descàrrega motriu, ens	avicia	a augmentar la freqüència de la satisfacció del desig, carregant cap a
a la violència, segons brama del poble, però no dolent sinó impetuós i	aviciat	per la seua mare (ja difunta d'anys); a la vista, una mica dur de bigot
em treia les botes. Jo era un noi capritxós i la mare em contemplava, m'	aviciava	amb idolatria. Quan algú no m'admirava prou, no sabia explicar-s'ho. Em
està pas en això. Enteneu? Que cadascú de vosaltres s'imagini que ja no l'	avicio	més, que ja ha perdut tota il·lusió, que camina sense objecte per algun
Tanmateix, et mantindré les bimbirimboies de la jerarquia i del poder, t'	aviciaré	mentre em siguis dòcil i m'esforçaré fins i tot a estimar-te, en relació
qué 's pot atribuir, quína atracció moral conceptuas prou potenta per	aviciar	d' una manera tant ostensible la voluntat nostra?" Jo no 't vaig
i les mitges, les sabates de cuir que feien joc amb el moneder i l'	aviciava	, com abans ho havia fet el seu pare. S'hi sentia protegida, dins dels
"Les noyes acabèu trahides sempre," deya'l pare, y la mare m'	aviciava	: y trahida he finit. Tu ara fas veure que ab mi estàs
el germanet. Potser perquè, amb tants disgustos, ningú no es recordà d'	aviciar	-lo, com havien fet amb el gran. Era l'any 70 i tot feia olor de
desigs de creixença de la mestressa. La senyora Altafulla les dominava i	aviciava	com si fossin criatures, com si tinguessin ànima. Eren els vassalls
Hi caic: la Maria tenia una gata, oi? —Sí... —I la seva dona l'	aviciava	, i vostè ho veia i no la podia suportar... —No, no... A la Maria,
de debò, i per què d'ençà que tens ús de raó vas haver de sentir-te	aviciat	per ella?..." El canso, oi? En tot cas diguem prou. És més tard que
més fins que m'"enamori" a mi. M'ha d'inspirar confiança, contemplar-me,	aviciar	-me, no deixar-me tocar de peus a terra, fins que jo estigui ben segur que
és una gent acostumada a sobreposar-se, l'exercici de l'autoritat els	avicia	i se senten obligats en tot moment a introduir les puntuacions de les
i prosseguí: —...Em permeto de recordar que les grans civilitzacions han	aviciat	sempre els moribunds. A Grècia no els deixaven tocar de peus a terra, i
un grup a penes visible en la immensitat del temple que l'harmònium	aviciat	per la Internacional encara engrandia més, omplint de
Esperançaràs més d'un estult que d'ell. Qui des de la infància	avicia	el seu esclau, a la fi farà com si fos fill. L'home
dels ocupants resultava inconfusible... Val a dir que la direcció els	aviciava	i llagotejava i atiava llurs instints naturals, proposant-los guardons
salut—, li semblà que els llibres li ho donaven tot. La imaginació se li	avicià	de pressa, s'embadalia articulant històries plagiades de les lectures, en
l'entusiasme del marrec. Està boig pel Jacint, que el contempla i l'	avicia	. Els acompanya a la planta baixa i tanca la porta amb clau tan bon punt
El vell cuiner, xofer a voltes, em deixà a Doson cap a les deu. L'exèrcit	aviciava	els permissionaris. Tenia una vil·la, dalt d'una pineda, que dominava la
t'ho has passat bé. (Irònica.) La filleta estimada. Et tenia ben	aviciada	. M'ha costat perdre l'enteniment aconseguir que no ho deixàs tot a les
amb els seus rínxols llargs i daurats... Era la feble. I per això ell l'	aviciava	. Li feia llàstima. (Com meravellada, amb molta delicadesa com tement
de tenir en angle recte i recolzats al final del llit. Si els peus s'	avicien	a una actitud de peu caigut, després no podrem caminar bé. — El llit ha
La meva deixebla era una criatura vivaç que, com que havia estat massa	aviciada	i consentida, de vegades era capriciosa; però com que estava enterament
però no li mancava cor; era absorbent, però no pas egoista. L'havien	aviciada	des del bressol, però no era una consentida. Era geniüda, però tenia bon
la seva debilitat per descarregar tots els pesos sobre els altres i són	aviciats	, planyuts, consentits com ànimes nobles i belles. Fins i tot Jesús va ser
era lleuger i més que orgull tenia la vanitat dels joves que han estat	aviciats	per pares ja una mica grans i molt rics, tingué terres i ciutats, tingué
rebutjat de nadó i el criaren unes ties fadrines de sa mare que l'	aviciaren	tant que estaven disposades fins i tot a pagar-li l'operació de canvi de
explicares que eres filla única i que per això sempre havies estat molt	aviciada	. Li digueres que estaves penjada de ton pare, una persona convençuda que

Pàgina 1 (de 2)

50 següents