×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb avidesa |
Freqüència total: 504 |
CTILC1 |
el seu tresor: palpa les monedes, les acaricia, les contempla, amb una | avidesa | fixa i insaciable que no hi ha més remei que qualificar de lasciva. És un | canvia, fa un gest confús, sembla lliurar un combat amb la seva | avidesa | instintiva. —Home, jo... —No en parlem més —declara ell, peremptori i | abans d'encetar la truita. Els altres continuen menjant, amb una | avidesa | una mica repugnant, de gent afamada. El silenci s'allarga, s'endureix, | fe té valor perfectiu i en aquell caos nauseabund de traïció, bandidatge, | avidesa | que hem viscut, tu construïes, sense fonaments, impossible miracle, un | desencadenava l'engranatge que mai no deixaria de funcionar, una | avidesa | inesgotable de tot bé que li fos refusat, un esperit de conquesta que | per un gresol d'un sol ble mentre s'inclinaven tots aparentment sense | avidesa | , car no podien cridar victòria i en silenci buidaven una garrafa de vi, | un carei espès, deliciosament marbrat, es lliuren sense resistència a l' | avidesa | dels pescadors. I després hi ha els maus, els taurons i la rajada | o d'enviar-hi, humiliant-lo, el mosso sorneguer, que li espia l' | avidesa | . Un aneguet femení, amb una ratlla de mercromina al | abrigall, posant-lo damunt les espatlles d'Ernestina. Aquesta aspira amb | avidesa | l'aire fred del crepuscle. No s'adona de la presència de la seva | d'aproximar-nos a una realitat que esquiva constantment la nostra | avidesa | d'empresonar-la, no serà sorprenent que, a l'inrevés del que s'esdevé en | queda de banda, independent del jo absorbidor, sense participar d'aquesta | avidesa | del sentimental. És una altra faceta de l'home romàntic, potser un altre | judicial: usura, hipoteques, querelles, embargament. Una expressió d' | avidesa | transfigura aquells rostres abocats a la conversa, saborosa com els | persona mal vestida, d'esguard afuat que resseguia la roba de Laura amb | avidesa | . Anaven al cinema; li ensenyaren la criatura adormida, insignificant dins | n'anaven plenes— se'n burlava cruelment i jo en sofria. Jo em mirava amb | avidesa | i simpatia els joves del vestit negre, la gran xalina damunt el pit, | En secret em venjava del meu patiment lliurant-me a la dona amb una | avidesa | irrefrenable. Jo ignorava la dona honesta, que és com dir que ignorava | més perilloses i, sobretot, més vergonyoses. Tot ho resseguia amb una | avidesa | de malalt que vol conèixer el seu mal i que s'espanta a mesura que el | massa enèrgica i que esdevenia impossible per a mi de no mirar amb | avidesa | les dones que em passaven pel costat cada matí i cada tarda —en les | Ell es precipità a recollir el paquet i les monedes amb una estranya | avidesa | als ulls. "És meu, és ben meu —cridà—, jo l'he vist primer que | company meu, sinó un enemic. "Part hi vull", vaig dir jo, també ple d' | avidesa | per la troballa. Sense escoltar-me apressà la marxa devers el Saló de | obre la boca riallera, ensuma l'aire sensualment, gira uns ulls plens d' | avidesa | , riu. —/Pays de belles femmes, l'Espagne!\ —Com a tot arreu, dic | paraules. Vista, doncs, l'actitud del fill, sia per gelosia, despit o | avidesa | de possessió dels béns que l'amo li oferia, la serventa donà el sí, i al | Recony! Si ens ho poguéssim endur tot! ¡Fixa't en l'olor que fa! Talment l' | avidesa | li brillava als ulls, que em vaig creure obligat a fer-li un advertiment. | com si es trobés a "cal sogre", ja feia estona que m'irritava. I la seva | avidesa | , en haver tastat la vianda de porc, per més bona que fos, i jo ho | de Josep l'or també ha produït un enlluernament. Els he vistos cremar d' | avidesa | . M'ha torbat, m'ha fet sentir basarda de no sé què. He tingut un gest i | ho he vist clar. Jo també he estat content. Però ara observo en ell una | avidesa | de disbauxa, unes ganes de revenjar-se, com li havia dit jo, d'aquests | amb la magnífica seguretat que m'envolta sento créixer la meva | avidesa | i prenc per torna un volum de /Contes\ de Voltaire. Poso els | de donar entenent a la seva dona que no comparteix la seva impacient | avidesa | . Augusta, com si de nou es trobés sola, torna a emprovar-se el vestit, | taula de treball. Resseguí les fileres de llibres que havia llegit amb | avidesa | ; anomenava els seus autors predilectes amb un rictus irònic, com si | d'ella, destruir la seva imatge, mantenir-se sol... Cosme es portà amb | avidesa | el cigar a la boca com volent impedir la sortida de paraules sagnants. El | pecat, sí. Déu li ho tindria en compte, no en dubtava. Cosme esperà amb | avidesa | la resposta... Mònica movia quasi imperceptiblement els llavis com si | llefiscosa. No es podia moure. Excitat i fascinat alhora explorava amb | avidesa | el pati il·luminat i escoltava amb terror. Les veus minvaven; | carbasseta de vi. —Apa, a menjar! —digué amb la boca plena. Engolia amb | avidesa | , de pressa, com si bruscament hagués perdut moltes forces i ara volgués | instal·lar sota un pi enorme i obrírem el civader. El monjo s'ajupí amb | avidesa | per veure què hi portàvem. —Eh, eh! —cridà Zorbàs—, no et llepis els | llorer comú. Aquest suc, per bé que de quantitat escassa, és cercat amb | avidesa | pels insectes. Suposem ara que un suquet dolç o nèctar sigui segregat per | abdomen i excretava una gota límpida de suc dolç, que era devorada amb | avidesa | per la formiga. Àdhuc els afídids més joves es comportaren així, | les distingiren tot d'una: hem vist que s'apoderaven immediatament i amb | avidesa | de les nimfes de F· fusca, mentre que s'aterriren quan es | subdesenvolupada respira per la ferida: se sent moralista, malgrat l' | avidesa | que traeix la seva mirada. —Tot és relatiu, en aquest món. Només es | era un mal, perquè anaven a alimentar guerres tan alienes com imbecils i | avideses | palatines també remotes. Però, encara, la societat valenciana s'hi veia | Per tant, repensament dels principis i de les veritats. Escreix, també d' | avidesa | mental, i, per conseqüència, eixamplament de la zona d'interessos | transformadors de les condicions del viure. Assimilen. Assimilen amb | avidesa | i voracitat. Cap pruïja d'inventar ni cap vacil·lació de plagiadors. | i voracitat. Cap pruïja d'inventar ni cap vacil·lació de plagiadors. L' | avidesa | que els mou a devorar els justifica abastament. Tenen bon ventre per a | però només podran realitzar-se interpretant la nació vibrant en la seva | avidesa | de noves formes polítiques. En aquesta tensió dels esperits, és natural | música. I que no em recordin la voga wagneriana a casa nostra; era moda, | avidesa | de modernitat, set d'assimilació. Certament el nostre poble —la massa | que, perquè s'ha vist que el coure s'humiteja, atribuïm el fenomen a l' | avidesa | per a la humitat que havem vist en la sal, pecarem greument de | sobre aquesta circumstancia, però vaig beure i vaig menjar amb | avidesa | . Poca estona aprés, vaig rependre el meu tom al voltant de la presó, i | també; aquest pessimisme és ambigu, però; també és el fruit d'una | avidesa | , si no d'explicació, sí d'explicitació; participa d'una certa | desinterès de les quals designa per denegació la violència de la seva | avidesa | , atrapar la carrera del poder: Agustí, el preceptor, no té cognom, és un | de les llaminadures clandestines que més passaren de mà en mà i que més | avidesa | de lectura desvetllaren, foren unes quartel·les escrites a màquina i | a mitjà per satisfer la set de profit, com un mal necessari portat per l' | avidesa | del guany. Veus apassionades i observacions que no s'endinsen en el fons | un nap boal, pelar-lo a consciència i menjar-se'l a rodanxes amb fervent | avidesa | , a tall de tros, com qui combrega amb rodes de molí. II En |
|