Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
avisar V 2331 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2003)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb avisar Freqüència total:  2331 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

et prefereix a la teva mare i a mi. És fidel i amb els seus lladrucs ens avisa de qualsevol soroll de passos que s'atansen a pertorbar la calma de la
i, ben tractades, amigues de l'home i fidels a ell. No necessito avisar-te, però, que n'hi ha algunes de força salvatges i perilloses. Deixant a
instruït, respectable i digne." "Considera que et resultaré murnó", avisava, amb una reminiscència d'honradesa, el corromput orfe. El vell senyor,
enlloc el que aquests ximples trinen. Pst, pst", tractava d'avisar-los. Però ells ja estaven massa embrancats. "Qui és aquesta que s'aboca
Un centaure "Si els he de parlar dels centaures, no acabaria mai", avisava, mel·liflu, Pulcre Trompel·li. Però era evident que es moria de ganes
El pare romania al mas fins al capvespre, a l'hora en què la corneta avisava des de les muralles l'hora de tancar els portals. Passada aquesta hora
propòsit. La vella, per fi, es resignà. Ella mateixa s'encarregà de fer avisar Tino Costa perquè l'esperés. Ella, tia Càndia, l'esperaria a la porta,
de cadascú és suficient. Aquesta experiència, d'altra banda, ens avisa que la inclinació a les plasenteries sobre l'hipogastri no és exclusiva,
en veure pujar pel cantó nord el destacament republicà, va córrer a avisar-los, ja que els fugitius encara eren a l'antic estable on passaven la
posat a dinar. Però cap a les tres han trucat i un soldat ha entrat a avisar-los: els he sentits enraonar gairebé davant mateix de la meva porta. M'ha
uns soldats moros que parlaven amb la Roser i la Sinda. Abans ja havia avisat els que eren a baix, i ha pujat tothom darrera meu. Jo em mirava aquells
maniàticament abans de clavar-se-la de nou a la guerrera. —Un altre cop —avisa—, hi haurà mesures disciplinàries. —Sí, senyor —contesten els dos homes
dels culots que no s'havia posat. —Però si li ha dit que no la tornaria a avisar... —Ho diu sempre. Ara ja tot és qüestió de rutina. Escolta, i ell també,
i vagament contestat, mentre la dona baixeta i rodanxona diu: —Ja us avisaré, quan vingui. Sense girar-se, sent la porta que es tanca al seu darrera i
—No em fa res quedar-me —contesta ell. —No et pots quedar. Haurem d'avisar el metge per a ella i no vull que comenci a veure massa gent ferida per
no n'hi havia cap. —Deuen haver-lo posat avui. No tenen cap obligació d'avisar —diu severament el més alt. —No, això no. I nosaltres hem de vigilar. El
s'inquieten fins que, vençut, el malalt s'ajeu al llit, llavors ja es pot avisar la brigada. La brigada tampoc no té temps per preguntar la causa de
afrontants, el va descobrir algunes hores després; el pagès va córrer a avisar la família; passaren l'avís al nostre poble, ja que, com he dit, la finca
de l'esperit de vi. A un mal anar, podien també córrer fins al poble a avisar el metge, que s'hi anava amb un salt, i allí hi havia Marina i hi havia
I ja no pot tardar. —I la filla sense anar-hi... —L'han anada a avisar; van anar-hi ahir, i hi han anat avui, però ella no escolta ningú. —
davant anava l'escolà, amb la creu, i fent sonar la campaneta, que avisava de lluny l'arribada; darrera, avançava el pal·li, custodiat per homes,
li corrien darrere. I ell no ho era gens de cregut! Es meu germà m'avisà: tot i que eren amics i que el considerava d'allò més, no li agradava que
àncora. Ahir, devien ser les tres de la tarda, Mr. R. em va fer un crit avisant-me que s'havia vist una gran bèstia volant, molt lluny. Vaig córrer com
; però, com que ja he dit que és una mica enze, no va ser bo per a avisar-me. L'endemà a les sis del matí compareix el xinès amb el somriure
pensar en un bon Renoir una mica tenyit de cafè. Aleshores Madame Tu m'avisa rient com una desesperada i em mostra la desaprensiva Tetua, la qual no
Maurici.)] Què hi ha? /Andreu\ Si és que no et ve de gust, avisa'm. [(Andreu es posa a tocar. Pausa llarga. Xela, que passava de
el cos a la barraca d'Andreu.)] /Engràcia\ Ja hem fet avisar el metge. Jo em quedo, sents? [(Alguns homes i dones entren a la
¡Que sou de descuidades! Noltros també tornarem pols... Calia, és clar, avisar la baronessa. Na Remei, emperò, dubtava. La baronessa, al cap i a la fi,
¿què ha estat això? ¿Què ha succeït? —Pareix que sa tia se mor. Hem avisat es confés. A Dona Ramona Curt li semblava malament aquella fredor de la
no sé qui la dugué a un ball des /Círculo\. Es conserge vengué a avisar-me que ses senyores protestaven. S'apotecari Escrich, que era tan recte,
filleta, acab de sebre que te vesties... Unes veïnades... ¿Com no m'has avisat i hauria vengut a ajudar-te? Dona Obdúlia es mostrava contrariada: —Seu,
sobte s'arrenca a córrer per la porta del passadís, amb intent d'anar a avisar a la senyora Rosa. Júlia treu una mica el cap per entre els batents de la
amb una sanefa de pallassos. I una cuina nova. Va dir a en Cintet que avisés en Mateu, que li digués que el volia veure. El diumenge a la tarda vam
feina per treballar només els dematins. Tancaria els nens al menjador, avisaria bé el nen, que si li parlava com si fos una persona gran m'escoltava i un
A mig rentar plats em vaig quedar sense aigua. El senyor del guardapols, avisat per la senyora, va venir a la cuina, amb posats molt ben educats, i va
justa d'aquella visita, la mare d'en Quimet va morir. Ens va venir a avisar una veïna a la matinada. Vaig deixar els nens a casa de la senyora
sense sal, amb un ramet de pensaments; i va dir que potser ja era hora d'avisar la funerària. XXIV Tant en Cintet com en Quimet no paraven de
a cau d'orella i quan veien que m'acostava sempre n'hi havia alguna que avisava les altres: ja ve la senyora dels coloms. I de vegades alguna que encara
que estava amb ànsia perquè s'havia despertat de sobte com si l'haguessin avisat d'una desgràcia i no m'havia trobat ni al costat ni enlloc. I li vaig
indefens, tot ell brut de sang. Ranalies acudí al telèfon, i de seguida avisà la parella de policia, que era a quatre passes del meublé. Uns
havia baixat a la porta, i es topà amb Ranalies al moment que tornava d'avisar la parella. Tots pujaren a l'habitació; el francès cridava com un foll,
els feia de tapadora. De segur que passen coses estranyes. Me'n vaig a avisar la Teresa. Només em sap greu perquè avui faltaré al novenari. Deixa
i va morir a la matinada de diumenge. El cas és que en Romeva m'havia avisat que l'operaven, i jo havia ajornat la visita, en part perquè sé que és
que ja no el tornaria a veure. Per cert, que mentre jo hi era el van avisar que hi havia el perruquer, i ell em va demanar que l'excusés si
fins que 's perderen per l' ángul de la muralla. Torná á la botiga pera avisar que s' empujava al pis á embastar alguna coseta, y al entrar en
que passava, havían tingut lo bon seny de retirarse y en Manel corregué á avisar al senyor. Peró mentres aquest, tot esgarrifat, s' enterava del succés,
replà estant sentia pujar el mestre o el veia per l'ull de l'escala i ens avisava a temps. Sovint aquesta precaució era inútil. La polseguera aixecada pels
els espontanis. Ell no llegia pel carrer ni a un company tot sol. Érem avisats anticipadament cinc o sis, ens reuníem en un local, i la lectura prenia
nostres amors s'haguessin acabat per sempre. Si hagués pogut, m'hauria avisat abans de partir —em deia.— Però deu haver hagut de fugir sobtosament per
convé. —Sempre que hi hagi vapor aquell dia —objectà un d'ells. —Si podeu, aviseu-nos dos o tres dies abans. —Em sembla que jo també seré avisat a temps

  Pàgina 1 (de 47) 50 següents »