×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb avivar |
Freqüència total: 372 |
CTILC1 |
trobo un gemec lent i una sorda desharmonia que no | aviva | la força de cap pedal. Me'n vaig sense fer soroll | Després de vint minuts per neu (l'estiu ens | avivava | prats, però tan plans, que ara només poden desistir | l'aire. Niu de coloms, obert a tots els vents, ignorant com s' | aviva | el briu de neu que s'il·lumina en el resplendiment | només perquè a cada cop de peu de l'amo a l'accelerador, la velocitat | avivava | l'empenta de l'aire contra el front de la barcelonina; el paisatge | de tu justament! De Barcelona havies de ser! La invectiva desdenyosa | aviva | tot d'una la vigoria de la muller de Tomàs. Protesta amb exaltació | cortinas caygudas no deixavan traspassar la llum del carrer, ensemps qu' | avivavan | la daurada resplandor de la cambra mortuoria oberta als ulls de tots. | destruït per sempre. Ben cert que amb el meu poc art no els havia sabuts | avivar | , que m'havia mancat calor i enginy per a fer-los descloure bellament i | per les quals l'havia feta passar l'amor d'aquell home cruel se li devien | avivar | com una plaga que s'obria horrorosament quan ja la creia ben closa. Jo, | ne crema y desgarra cor y entranyas, y continua l' incendi, y mes s' | avivan | sas flamas, sens que 'l puguin tornar cendras ni 'l mar ab totas sas | No habém cumplert lo nostre hermós anhel, pero lo foch, que la venjansa | aviva | , confondrá nostras cendras desseguida, y units los cors, se 'n pujarán al | amor sens igual. Sempre te veig, oh Mort silenciosa i terrosa! | Avives | de ma nit l'amarga voluptat, i passa com estel cada petó | l'encís d'un matí semblant. Hi ha en la vida uns moments ideals que | aviven | els ulls i l'oïda i ens fan sentir una benestança comparable a la que | li allisava el color de la cara. El mateix sol, que l'emmorenia, li | avivava | el brill dels ulls. La salvatgina no li tenia por. La guilla s'aturava | les que es posen al cim del pot, on fan el cap viu. Quan més el sol s' | aviva | i tant més nombroses són les que prenen volada, i fins arriba que la | ardida i es perfila davant de les neus de Canigó per observar com s' | aviven | o s'entelen. Més avall, a la solana, i al naixement de la Ribera Ampla, | d'Alexandre Plana La convocatòria del "Premi Alexandre Plana" m'ha | avivat | la imatge del vell amic, conegut al pati de la Universitat prop de mig | i pinyons i prunes, i les ampolles de xampany han començat a petar, | avivant | la rialla en els llavis, l'espurneig en els ulls i l'encesa rojor de les | igual que garfis de romana; els ulls una fornal que el vent de la manxa | aviva | ; a la boca, que semblava un avenc, un fibló flamejant com tres llengües | que posa al descobert les contradiccions internes que minen el sistema, | aviva | els antagonismes de classe i crea les condicions objectives necessàries | un'onda de les d'aquell cabell daurat qu'acabaven d'alabarli y | avivànt | seli ab misteriosa energía la blavor-cel de sos ulls d'Ofelia,— un cutis | sota un tel de blavor pàl·lida— feia més reposadora la claror del cel, | avivada | per la flonjor d'uns grans núvols quiets. En aquella hora s'encalmava | primer replà, i el bec de gas, que treia una llengua morada i trèmula, s' | avivava | un instant amb l'aire que ella removia en passar. Quan ja havia | llarg de les costes de l'Àfrica. Les converses entre els expedicionaris s' | aviven | , i les discussions sobre armes, municions, i mètodes de cacera esdevenen | remor de les fulles de les palmeres, que un ventet mou, de tant en tant, | aviven | una estona la sensibilitat del novell. Però el cansament ve a guanyar, i | afuada per un bri de rancúnia. Però aquella ràpida visió d'hostilitat li | avivà | encara el desig d'estar sol. La seva alegria recent no havia d'ésser | que us va sortint a mesura que el vapor va filant la rocosa ribalta, us | aviva | un món adormit de records. Voldria concretar-los i cenyir-los un a un; | Em fixo per això en la singular condició de la raça heroica que va | avivar | -les i en l'especial naturalesa dels llocs avivats. No hi ha dubte que la | la testa com un ocell abans de pendre el vol i l'esguard tèrbol se li | avivà | darrera les ulleres. S'acomiadaren rient i amb aquell copet a l'espatlla. | els hauria produït la impressió d'una visió poètica, endolcida i | avivada | per un caient misteriós, que dóna intensitat àdhuc a la mateixa poesia. | i rònega. Unes ombres gèlides i inquietes passen fregant-me el front i m' | aviven | els records. Allí, veieu?, en aquell replà de la magna escalinata que | tot això, en la llarga esberla del finestral del frontis del monestir s' | aviva | una resplendoreta poruga i trista que atreu les rates pinyades... Ara | llum teatral, un besllum rosat de pela de taronja i un retall enèrgic que | aviva | el cel amb un brill d'acer. Passat Masdenverge ja us surt a mà esquerra | ha donat, als nostres ancestrals i a la terra que escolliren i formaren i | avivaren | per a que nosaltres hi descabdelléssim amb pena o amb glòria el nostre | acompanyar-me al despatx? —Amb molt de gust! Tal vegada la sensibilitat | avivada | per les emocions, li féu percebre llavors l'atracció que ella | la casa. En canvi, no hi ha res, en la del carrer del Sol, que no | avivi | la memòria de la meva infància, de l'adolescència, d'un munt de coses que | social-agrària. El jutge no tenia res a fer i s'ho agafà amb un interès | avivat | per l'esperit local, que és un interès que en aquest país no falla mai. | sense dignitat. Un doneta. Llavors feia refer la seva malícia apaivagada, | avivava | els records passats, ordenava les ofenses i reviscolava els dolors. | el vent semblaven esdevenir més lluents com les brases de la llar que s' | aviven | amb l'alè del ventall. I tot era mirar aquell cel que vessava celístia | mare, amb el vol inexorable de la mort que arrabassà la vida d'en Quel, s' | avivés | i il·luminés la seva ment i s'abrandés amb resplendors de victòria. La | captaires s'eixorivien." "—Com fa de bon estar vora el foc! —deia ell | avivant | les brases, bufant alegrament. —Això retorna." "—Mes no t'hi atansis | el passen en forma de larva o d'insecte adult. A la primavera, l'ou s' | aviva | i dóna una larva (de forma molt semblant a la de l'adult) que és femella. | la mà mullada pels llavis ressecs, però en lloc d'encalmar-lo li | avivà | la tortura. Al lluny entre la verdor, s'aparegué l'"Enclusa", | força com per assegurar-se que el nostre amor no necessitava res més per | avivar | -se. Lídia m'explicà totes les vegades que havia cregut estimar, i acabà | emmerletades la guarden. I a la posta de sol, el rosat dels materials s' | aviva | tant, que hom comprèn el motiu que ha florit per la ciutat. L'anomenen | seguir endavant. Tinc motius de creure que la intel·ligència de Joe fou | avivada | pel topament que havia sofert, i que mentre anàvem a casa de Pumblechook | Les festes nadalenques i la Setmana Santa contribueixen periòdicament a | avivar | -ne el record i estimulen la glossa poètica. Refermem la nostra afirmació | dels fets gloriosos de la pròpia història és un poderós ressort per a | avivar | el sentiment patriòtic, els redactors de "Lo Verdader Catalá" | l'exponent màxim de la qual és la Sagrada Família. Aquestes visites | avivaren | en mi l'interès per l'obra i l'admiració pel mestre. Ell explicava | i l'interpreta com un senyal precursor d'averanys que contribueixen a | avivar | les seves múltiples supersticions i neguits. Herodes, però, reacciona i, | en l'ànima de la mare verge la flama de l'amor, que anava eixamplant-se i | avivant | -se, i per fi es precipitava fulminant en la sina mateixa de la llum |
|