Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

esdevenir-se, esdevenidor; aprovar, aprovació; perdre, perdició; avorrir,	avorrició	. 134. La gran majoria dels mots que constitueixen el
relaxació; temptar, temptació; vexar, vexació; abolir, abolició; avorrir,	avorrició	; exhibir, exhibició; partir, partició; punir, punició; argüir, argüició;
i aquéll, desijosos de pegar a fugir, li havíen pres en tema, per no dir	aburrició	. La darrera visita, invariablement, la fea a la capella de la Mare de Deu
perquè no ens embolcalla pas la personalitat mental. L'amor i l'	avorrició	també són realitats mitjançant les quals estem lligats amb d'altres
qu' ha volgut enlayrar á principi fonamental de l' actual societat, l'	aborrició	del próxim pera 'l próxim. Los pares, donchs, están en lo deber d'
armat del seu esperit profundament franciscà, no li tenia al món altra	avorrició	que la que li mereixia per dolent. Pel demés tot l'interessava, tot ho
la teva, les amistats que deriven a poc a poc cap a la indiferència o l'	avorrició	, el tancament eixut del propi ésser a la generositat fabulosa de
casaría ab aquest de totes passades. ¿Què n'hauría tret el nebot? Aquella	aborrició	, y com conseqüencia lògica d'ella, la resolució absoluta, ademés, de
aquesta classe flagellada per tots los goberns, que ab la	aborrició	que te á la oficina —perque alli li descontan lo sou y alli li fan pagar
vegadas. M' escruixeix de pensar las blasfemias ab que la rancunia y la	aborrició	meva 's desfogarian. L' ángel caygut adorá un dia la llum eterna; jo, més
que n' hi ha fet de mal! Se fica al llit (ja fa temps que dorm sol per	aborrició	á la dòna ¡quína contradicció! á la dòna que no pert d' ull ni un moment)
era per' ella un clau. May hauria cregut que 'l seu fill tingués tanta	aburrició	á Vilaniu. —Veji, y tan bonich qu' es, veritat? Tan bé com s' hi está
Pau á pendre un determini com aquell que seria interpretat com senyal d'	aburrició	ó desconfiansa, y, per consegüent, havia de congriarli enemistats y
no passa per sabi Ni subjete de bon to Qui ocultar la	aborrició	No sab ab sonris del llabi. ¡Quants tenint la bossa en llastre
car llur memoria és oblidada. 6 Aximateix llur amor, e llur	avorrició	, e llur enveja són ja finides; ni tenen ja més part en lo segle, en tot
els ve el fàstic i es curen. Els cuiners fan el mateix. Els ve una mena d'	avorrició	per al menjar. José María Castroviejo Fa molts anys vaig
i hi posava la magra al damunt. En aquells moments la Sabina va sentir	avorrició	per l'altra, en tot li portava la contrària, no feia gens de cas del que
la feta, a ella sola. Quan estava pet no es recordava que li tenia tanta	avorrició	. A l'hora de plegar, quan Bataner anava a passar la porta i estona feia
tenia la satisfacció de trobar intactes totes les peces. Sentia	avorrició	per la càmfora, que associava als vòmits del seu primer embaràs, i mai no
amb hostilitat. Sobretot els ulls d'Antoni Coscolla traslluïen una	avorrició	explicable que tot i així semblà malaltissa. Les patacades l'havien