Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la plaça, amb la gorra a la mà i la curta pica a l'altra a manera de	bàcul	, salmejava la seva monòtona invocació al santíssim sagrament de l'altar i
descobert, amb la gorra en una mà i la curta pica a l'altra, a manera de	bàcul	; ja havia elevat amb un breu salmeig la seva pregària en lloança del
clarô al davant. El bisbe que l'acompanya porta el	bàcul	endolat entre dos diaques joves que no paren de
que se n'adona que se li gela la mà, d'un cop de	bàcul	a terra trencà el silenci i cridà: —Quan les tombes
—li faig—, jo o bé Crist? És ell qui gemega." Llavors ha alçat el	bàcul	d'abat, l'anticrist, i, teniu, guaiteu! Es va treure el bonet de monjo i
i sanitosa i una mica gollut. El bastó que empunyava era una mena de	bàcul	llarg i revingut. Anava cofat amb un gran mocador vermell, cenyit al
de fusta de Sant Baldiri. Aquest sant degué ésser bisbe perquè porta el	bàcul	, la casulla, el birret i la roba pomposa dels bisbes. Als peus té una
vell. Duia un gambeto fins als peus, un barret estrafolari i una mena de	bàcul	fet d'un branc de vimetera que s'aprimava de dalt, s'obria en dos i es
llevat, que jeia al seu devora, féu un quadrat en l'arena amb el seu	bàcul	, i hi escrigué algunes paraules del Corà. Després d'això tota la
sagraments amb unes mans no contaminades per les coses humanes, que el	bàcul	indica l'atentíssima vigilància sobre l'arment que els ha estat confiat,
el sant. Era un Sant Tem primatxol, més o menys d'un metre i mig, amb	bàcul	, mitra, capa pluvial, barba, estola i el vaixell, ben fet i amb les veles
s'alçà de terra, arrancà una branca d'un arbre que li servira de	bàcul	i ajuda, i començà una trista peregrinació pel món. Anava ple de dolor i
llegenda ens permet de veure'l, en les estampes i en els altars, amb el	bàcul	florit de blanques campanetes. Campanetes mudes —si voleu—, sense un
cadascun d'ells està acabat amb els símbols dels pastors episcopals: el	bàcul	, la mitra amb la creu i l'anell, i al frontis té la representació
escultor que el treballava; al seu davant, un bisbe amb la mitra, el	bàcul	a la mà esquerra, la dreta en actitud de beneir, visita l'obra, assistit
xinxes, i semblava que en aquest dia el bondadós bisbe màrtir canviava el	bàcul	episcopal per la tija d'espígol que havia d'allunyar el molestós i
s'estigués al bany, prop del somriure feliç de la Verge agenollada i del	bàcul	florit, paternal, vora l'escalf del bou i la somera que decanten el front
la gran tralla cual vara per la punta de dalt agarrada al estil de	bácul	duya, en el queix esquèrro un puro que més que fumarlo pareixía que 'l
pero anant éll a ferlos, per lo que deixant la mitra, el	bácul	y el canutet que pòrta en la má amagats, en un llòch secret, vestit un
o de éstos els trencava en el llom la canya que li servía a mòdo de	bácul	, per lo que necessitava les de un canyar cada any. Una condició tenía, y
tant com si el bisbe —"pastor d'ànimes"— assistís a una cerimònia sense	bàcul	. No s'ha donat mai el cas que un pastor vagi a la pasturada sense dur-lo.
hi ha Sant Jordi i a l'esquerra un bisbe per hom desconegut, qui du el	bàcul	a la mà esquerra. La seva vibració no arriba ben bé a donar la nota en
i màrtir, cremada durant l'incendi de l'església l'any 1854;	bàcul	de Sant Francesc de Paula. Santa Clara. Relíquies de Sant Benet i
propis del Bisbe fossen en nostra terra l'orari, l'anell y'l	bácul	. El primer d'aquestos distintius s'originá d'una tovallola o drap que els
com, en altres temps, certes dignitats canonicals tingueren anell. El	bácul	. Es l'insignia de la dignitat pastoral, exigida per la necessitat
al poble y sostenirlo en ses debilitats. A Roma no hi es clar l'us del	bácul	encara a mitjans del sigle VIII. En els sigles XI y
deuría ser més complicada quan major fos la dignitat del qui l'usa. Els	báculs	se feren molt senzills o de gran riquesa segons voler y cabals. Aixís
d'argentería ab bells obratjes y pedreríes. Sobretot tenim noticia de	báculs	sumptuosissims al sigle XIV y XV. Aquest distintiu
una virolla o pom ornamental, que resultá un dels elements principals del	bácul	. Els báculs de metall, que, segons com fossen podían embrutar la ma de
o pom ornamental, que resultá un dels elements principals del bácul. Els	báculs	de metall, que, segons com fossen podían embrutar la ma de qui l'usés,
que aleshores en les representacions gráfiques, se fa penjar del pom del	bácul	, y que doná lloch a la que usan els servidors episcopals, quan aquestos
no son el diaca, que segons els antichs pontificals devía presentar el	bácul	al prelat. A Catalunya conservém el bácul de St. Bernat Calvó en la
pontificals devía presentar el bácul al prelat. A Catalunya conservém el	bácul	de St. Bernat Calvó en la Catedral de Vich, que es de fusta y molt
o segons l'orde que hagués rebut. Desde el sigle XII el	bácul	ostenta voluta com l'episcopal, encara que de dret (y no de fet), deuría
Després se parla poch de tal capell y, com en els abats, se cita el	bácul	. Induments de participació litúrgica Entre aquestos s'ha de comptar
sigle XI, rebían la /sporta\ o auforges y el	bacul	o bordó. Les primeres son dites /habitum
així com el tau amb nansa, el curt fuet de diverses tralles i el petit	bàcul	acabat en crossa, símbols també de sobirania. Pels prínceps, un cèrcol o
arxiprestos que van succeir els abats i que, com els abats, usaven mitra,	bàcul	i anell. Àger és actualment una vila de 693 habitants
intensament; i, com en la immensa majoria de criatures, les mitres, els	bàculs	, les carrosses, els cavalls, els bens i les gallines de la meva collita
amava Fèlix, amb un longànime amor senil, com el seu Benjamí i com el	bàcul	de la seva vellesa incerta. Si l'esperit és prompte, la carn és flaca, i
de vestir o llenca anomenada khirkah (literalment parrac) i portant un	bàcul	i un sarró (aquest dos d'origen antiquíssim). Hom diu que els descendents
há sigut convertit en terra productiva; ámb les armes de l'abat, mitra i	bacol	. Avui está tót canviat, el convent de les Germanes Dominiques, ocúpa bóna
l'abat amb l'hisóp i un llibre a les mans, un de'ls assistents pórta el	bácol	i l'altre toca una campana; Segueixen, dos frares, l'un amb les
són: Les sandalies, els guants, la mitra, el	bàcol	, l'anell, el pectoral; els arquebisbes, i alguns bisbes
i el 1971 vaig ésser ordenat com el seu primer bisbe. Amb aquell	bàcul	indi i aquell capell de palla, a la ribera del riu en la nit clara del
fulla de roure— apareix Sant Benet, dret, amb mitra i estola, pectoral i	bàcul	, lliurant la Regla Monacal a la família monàstica de Montserrat. A la
del fundador del cenobi, l'abat Oliva, que avança estintolant-se en el	bàcul	. El segueixen els sobirans: Jaume I, pelegrí abans del 1218, que
una especialitat comercial, d'una producció massiva d'objectes litúrgics,	bàculs	, cofrets, reliquiaris, píxides, creus i copons, per tal d'abastir les
del pot dels ungüents, adés al bell mig de l'arc, adés sostenint el	bàcul	abacial, són petits detalls, menudes característiques que apareixen a les
es presenta poc determinat, però sembla vestir l'hàbit benedictí, duu el	bàcul	en una mà i un llibre a l'altra, com solia portar sant Benet en la

Pàgina 1 (de 4)

50 següents