DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
bestià A 1 oc.
bèstia AI 424 oc.
bestia F 3 oc.
bèstia F 4730 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bèstia Freqüència total:  5158 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sense alterar-se, pasturava. Entenimentada i quieta, la utilíssima bèstia era tan persona, que moltes que ho són o ho aparenten —centenars de
els seus costums, les seves qualitats i els seus defectes. Aquestes bèsties són, en general, molt intel·ligents i, ben tractades, amigues de l'home i
aquesta fera. Els arcadis, encara que rudes, no actuaven com la tirànica bèstia i l'odiaven i la temien amb extrem. Licaó, atroç, aliè del tot a la
a la costa, a escampar-hi una patètica llegenda i un confús temor de bèstia rabiosa? No ho afirmaríem, però hem après, als versos 1270*1273
Anu, el primer campió hostil, Marduk va lluitar amb la pobra grossa bèstia i la va matar. La gesta acomplerta, va dividir en dues meitats l'enorme
tothom et detesta." "Tw-k íjï.tj sd.k wj", suplicava la mitja bèstia. "Impossible", va replicar l'home. "He vingut de lluny per destruir-te.
que em vaig refusar a canviar-lo d'aspecte. Mai cap petita o grossa bèstia no va servir el meu plaer anòmal tan bé com ell, mentre li va convenir
l'àvia l'ha de rentar i raspallar", anava Hals tranquil·litzant la noble bèstia. "Fixa't: de primer el morro, amb la boca i els narius. I, pujant
sovint d'orígens senzillíssims. L'heroi que va aterrar la pobra mitja bèstia es va emportar, en un vaixell de funestes veles negres, la que li havia,
a grans queixalades. Mentre l'home s'afanya en aquell seu esforç, la bèstia s'empassa la samuga. La doble acció de fer i desfer així igualada, el
camps, les flors i les cançons camperoles; li agradaven els infants, les bèsties, i àdhuc les plantes li despertaven amor. Es compadia davant tota
terres; de tant en tant l'enganxaven també a voltar la sínia. Tot: homes, bèsties, terres, edifici, oferia un aspecte tan lamentable d'abandó que infonia
recalcats a les altes vares de freixe amb les quals conduïen les bèsties colpejant-les damunt del tos. Un d'ells, un minyó d'uns vint anys, fill
d'infants; hi hagué persecucions, crims i venjances i atrocitats, i la Bèstia corria a lloure pels camps, amb set de sang i d'extermini. En aquell
Somrigué, agafà la podadora i baixà cap als animals. Estiraven les bèsties cadascuna per la seva part; el gos, una mica més gros, arrossegava la
Al lluny es sentien encara els llastimosos i penetrants grinyols de les bèsties, que s'allunyaven cap al poble; de tret en tret, es deturaven a llepar-se
s'escoltava el clam de triomf de la plebe enardida, l'udol sinistre de la Bèstia. Després, ja fermades les portes, es llençarien les claus a l'Arno per
bell mig es dreça l'estàtua d'un general, muntat a cavall, immobilitzats bèstia i personatge en un gest magnífic, com si formessin un sol cos per a
home, que s'acomodà al seu costat. El cotxer, des del pescant, fuetejà la bèstia, i el carruatge s'allunyà sorollosament sobre l'empedrat. Després tornà a
A baix, a l'estable, dorm Andreu, el criat, que té cura de les bèsties i s'aixeca cada nit a una hora determinada a renovar-los el menjar.
del dia següent. Vingué desesperat, com fora d'ell, fustigant la bèstia tot el camí, concedint-li i concedint-se a penes descans. Pensava el
i una infinita sensació de venciment, un anhel angoixós de pau. "La bèstia ferida torna al seu refugi", pensà. I sentí com si també ell portés un
del grau de feblesa i d'abatiment a què havia arribat. "Sóc com una bèstia ferida —es repetí—; estic malalt, porto una ferida mortal." I la seva
i l'home es riurà de si mateix sempre que es vegi actuant com una bèstia. L'home té un alt concepte d'ell mateix com a espècie. La
fins ara insisteixen en aquest punt. L'esforç per ofegar o escamotejar la bèstia que l'home continua sent, esforç incessant i genial, confirma certament
per a la mentalitat tradicional, l'estampa autèntica i intolerable de la bèstia sorpresa en el moment de màxima concreció zoològica. La luxúria in
de la Creació, havia d'agregar comicitat a la comicitat sexual. La bèstia, ara, és predicada, no ja d'un home a seques —l'home que suggeria la burla
per exemple. Un dèbil segur, i per afegidura rancorós, és una de les bèsties més temibles de la història natural. O bé l'ocasió serà la decadència de
Quina flonjor de verd! Diríeu que podeu acariciar la muntanya com una bèstia neta, de pèl lluent i fi. El diari publica la llista del Govern Negrín,
un bany de sol, sento l'Albert que pregunta a en Gaietà Fornells: "Les bèsties, quan es moren, no tenen un cel, alguna cosa? No viuen mai més?".
tebi, i la llum crua de l'acetilè il·luminava les grans còrpores de les bèsties, que remugaven lentament. 16 desembre. Al Noguer i al
llarga estona els cops de tallant, quan un dels soldats trossejava la bèstia. Els que eren vora l'estable, al voltant del foc, plomaven gallines
i nosaltres també; però se sentia intrigat. "¿On anirà a parar este bèstia?" Continuà escoltant la història del senyor "molt ric" i de l'arbre
cura, que es feia amb sal i vinagre, cura habitual a la masia, per a les bèsties i per a les persones. Arrossegà aquell mal durant molts dies, ficant-se a
al poble a les últimes hores del matí. En el camí de "la zona" la bèstia havia mossegat dues persones i algun animal, i a penes entrà al poble
l'animal, va córrer cap a un arbre que hi havia allí prop; corria amb la bèstia darrera, empaitant-lo, i tingué tot just el temps d'enfilar-se a l'arbre,
en crits, en udols, tot el dolor i tota la fúria que el posseïa: com una bèstia ferida i acorralada. —I les "indeccions" —deia un altre—. Fia-te'n
la Canela. Li mirà la ferida, l'acaricià i romangué una estona vora de la bèstia. Rosa Maria cridà Jordi a banda i l'interrogà: —Què li passa, a ton pare?
la masia..., i alhora sentí pena pel marit, per l'afecte que tenia a la bèstia. Pensà, però, que, fos com fos, calia prendre una resolució,
passat el pont, a la banda del Grau, hi havia un replà on esquilaven les bèsties; els esquiladors eren una família constituïda pel pare i dos fills,
dir res i esperava gratant-se que li toqués el torn. Acabada la darrera bèstia, l'esquilador se li acostava amb la grossa màquina a la mà i en un dir
Sentí fred i va arrupir-se. Després, va aixecar la mirada, una mirada de bèstia moribunda. Ombres espesses li dansaven davant els ulls, com teranyines
confeccionada amb trossos de sacs rebutjats. A dintre, les persones i les bèsties vivien en confusió, i als carrers es respirava contínuament la forta olor
molt vella, que havia romàs en silenci—. A vegades les persones som com bèsties. No som res; passem com un al de vent, avui vives, demà mortes, i ja
Bovary. N'havia sentit parlar a les ties. Deien que era una mala bèstia perquè enganyava el marit, "no entenc per què d'aquestes històries n'han
sembla que els turistes aprecien molt. Jo, malgrat el meu afecte per les bèsties, no m'he sentit gens impressionat. Hem tornat per Kolea i per Zeralda;
trobar amb un far, dos i tres i una gran mola negra, com l'esquena d'una bestiassa que es perfila damunt l'aigua, i de seguida, emergint del ponent
uns galls dindis propis de la taula de la Princesa de Clèves. Les bestiasses, rostides i enrampades, reposaven damunt un paisatge nebulós, excitat per
d'una verdor de serp verinosa—, estigués tot tacat i clapejat de sang de bèstia jove. En arribar a Le Gosier, m'he aturat a contemplar una mena de cactus
jo no hi vaig caure, però de seguida, fixant-me en la complexió de les bèsties, i recordant les lluites de galls que havia vist a Tenerife, vaig

  Pàgina 1 (de 104) 50 següents »