Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

trastorns digestius, palingenèsics o recomponedors. Tampoc no sabem	bé	si el vell va ser precipitat al Tàrtar o si Zeus el va confinar
veu somorta dels consells de Metis i, amb ells, la tèrbola coneixença del	bé	i del mal. Les sangs varen pujar al cap de Zeus i, arrossegada pel
a l'aguait, no reposa mai ni permet que s'abalteixi el transgressor del	bé	. Algú l'ha anomenada filla venerable de Zeus. Deu haver estat un somrient
a pesar de ser un bastard escuat", va dir Arístocles a Euforió. "Fas	bé	. Ell et prefereix a la teva mare i a mi. És fidel i amb els seus lladrucs
Aleshores la història fóra, però, inintel·ligible", concedia Pulcre. "	Bé	, al seu temps, Leda va pondre un o dos ous", continuava l'erudit. "I
puntualitzava, amb una amenaça disfressada de somriure, el sacerdot. "	Bé	, bé", s'ajupia, poruc, el client. I sortia, disgustat i infeliç, a
amb una amenaça disfressada de somriure, el sacerdot. "Bé,	bé	", s'ajupia, poruc, el client. I sortia, disgustat i infeliç, a andarejar
era un jove frigi que estava convençut de tocar la flauta més	bé	que ningú. Màrsias es passava la vida entretingut amb la flauta, la seva
i bigotis, un nas força recte i uns ulls molt bonics. I s'ha nuat tan	rebé	de braços i de cames, que ni el meu susceptible pudor no pot sentir-se
d'emmurriar. Que se'l llevi, que se'l llevi i se sentirà de seguida més	bé	", s'entossudia la sagaç contempladora. "On va, amb aquesta nosa. Jo ja
. Em sento marejada, no gaire còmoda, i m'agafa un pèl de fred, tan nua.	Bé	m'haurien pogut vestir, que els queixals del drac no haurien de notar la
Pulcre, en un diàleg de sords, "és, com ho va notar sant Tomàs, un cert	bé	." Un silenci es va dreçar davant aquella vetusta i profunda sentència.
la docta clientela caritativa del saló de bellesa, t'arribes al Nepal o	bé	al vell proper Siam, on caus en basca, en un bany de suor, contemplant
amb la meva presència? Ho evito sempre que puc, sovint m'amago. Però	bé	he de respirar de tant en tant l'aire de fora i de suportar, com a
Blasi. "Amb la història del jove que veiem en tenim prou." "No sé ben	bé	qui és", va respondre, força humiliat, un tros afligit, Pulcre
bigotet i una cabellera de les que avui s'estilen. Però fixa-t'hi	bé	: un nyicris. Juraria que prepara un primer llibre de poemes, per arribar
un serpent la va matar, els teus cants harmoniosos l'evocaven tant i tan	bé	, que tothom et constrenyia a davallar al regne de les ombres, a treure-la
a les diverses festes que li dedicaven a Atenes, que coneixem força	bé	. El seu culte és místic en la quietud de l'orfisme, desordenat, violent i
el·líptic, pels furs de la veritat històrica, mossèn Silví Saperes. "	Bé	", reprenia, els ànims asserenats, l'aquí estrenada figura de la
i escanyaven el sacerdot i els dos escolanets, fills seus." "Que	bé	!", s'extasiava la senyora Tecleta Marigó. "Si amb això som a les
Mai cap petita o grossa bèstia no va servir el meu plaer anòmal tan	bé	com ell, mentre li va convenir que durés, amb els altres companys
d'emparar-me en el mur altíssim, en la llisa paret benigna de la mort.	Bé	, enllestim. Duc a pes de braços, amb fatiga, un munt de terra i
d'una ombra pacífica, perquè vaig proveir la despulla, me n'assegurava	bé	, d'un gros bou àtic, d'or puríssim —no d'un trist òbol de modesta plata—
en aquest punt se m'assembla, fort!, i adéu, senyores i senyors, passin-ho	bé	. Sota els calçats o enllà d'enllà, una gent que s'avorreix més que vostès
baixet, perquè la competència professional no se n'aprofiti. M'escolten	bé	, amb comoditat, sense esforçar-se gaire? Parin orelles, els el revelaré,
que et trasbalsen sense cap avantatge. Si reso? Ni se m'acudiria. A qui?	Bé	, estimada, et quedaràs aquesta nit. Els carrers són perillosos al
que ens escapem d'aquí, cel enllà", va dir el pare. "He estudiat molt	bé	el vol de les àguiles i he aconseguit de construir dos parells d'ales,
et col·locaré. Mira: així." I les lliçons varen durar diversos dies. "	Bé	, avui a arriscar-nos", va decidir el pare. "Jo traçaré el camí i tu
Per una raó o una altra, li convé la meva mort, ara exigeix la meva mort.	Bé	, acceptem-la. Trio amb mundanal atenció, amb minuciosa cura —plorant em
vegada sí, perquè hi guanyarà en pau i fins en fresca. Hi respirarà més	bé	." El sacerdot emmudia i es girava d'esquena als laics. "Ai ai. No
Dau. ¿Durà el seu anar-se'n i el seu tornar? Durà el que dura el	bé	en l'imprudent i la fortuna en el malvat. Jo us dic que el gos no estarà
mai, el lladre! Però ell com si res. —Hola, germà; bon dia! O	bé	: —Et veig mala cara. Déu faci que no sigui res. Que Déu ens ajudi a tots
El meu desig fóra que a la meva tornada estigués ja tot arranjat, o, més	bé	encara, que hagués de baixar per a la boda. —Jo m'encarregaré de parlar
populars del poble prenent part en algun dels actes que es celebraven, o	bé	al passeig amb les seves amigues, sempre li havia cridat l'atenció
que et vegi! I ja tenies la mateixa gràcia. Ara me n'adono, i et veig tan	bé	! Que bella ets, Déu! Quins ulls tens, i que dolça és la teva mirada! Tota
gaudir d'aquesta felicitat; la majoria, corrent tota la vida darrera de	béns	imaginaris, perden els béns veritables; però el qui els assoleix gaudeix
la majoria, corrent tota la vida darrera de béns imaginaris, perden els	béns	veritables; però el qui els assoleix gaudeix d'un benestar dolç i
esperit. Som com les campanes de Sens de la llegenda, que només sonaven	bé	al poble on sonaren la primera vegada: quan les treien d'allí perdien
no, hi hagi pau i veritat en els meus dies. No desitjo res més, i, si	bé	ho consideres, no és pas poca cosa el que desitjo. ¿Has sentit res de més
pau i veritat"? ¿No diries que en aquesta breu demanda s'enclou tot el	bé	a què una ànima digna pot aspirar en aquest món? T'ho repeteixo: si el
llibertat. Però la causa fonamental, el veritable secret, ell sabia molt	bé	que no residia en cap d'aquelles coses, per bé que ignorés en què
secret, ell sabia molt bé que no residia en cap d'aquelles coses, per	bé	que ignorés en què residia. Tal vegada el cridés al lluny aquell somni de
genoll, li digué sense més ni més: —Oncle, vull tornar amb la meva mare. —	Bé	: queda't encara uns quants dies, i després hi anirem plegats; deixa'm que
amb ella: —Mare, me'n vaig. —On vols anar, fill meu? No estàs	bé	aquí? En els seus ulls surava una temor, una angoixa que ell no volia
estat d'indecisió, de neguit, respecte a Mila; estat que ella notava molt	bé	, i se n'inquietava —fins i tot el retenia d'anar-la a veure amb
pel meu padrí, pel meu pare i per la meva mare, per tots els qui em volen	bé	i pateixen per mi. Però en la meva ànima sento que passaria per damunt de
l'havia experimentada Mila en una o dues ocasions —no ho recordava	bé	— en què ell li havia semblat gairebé un home nou, transfigurat per
Com t'estimo, Mila! Gairebé tremolant-li el plor en la veu: —Mila, mon	bé	, com t'estimo! En aquell moment Mila es sentia transportada en un
Tenia poques necessitats, i si demanava quelcom al seu germanastre, o	bé	al seu nebot o a la seva cunyada (a aquests darrers acudia amb
el parteixi! Quan rebentarà! Ell es dirigia a sa cunyada. —No em trobo	bé	, avui, cunyada. —Ja sé de quin mal pateixes. La malícia de la resposta no

Pàgina 1 (de 2313)

50 següents