Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
bé AII 5 oc.
bé AV 44471 oc.
bé C 38080 oc.
be F 16 oc.
be I 35 oc.
be M 605 oc.
bé M 14792 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb Freqüència total:  98004 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

trastorns digestius, palingenèsics o recomponedors. Tampoc no sabem si el vell va ser precipitat al Tàrtar o si Zeus el va confinar
veu somorta dels consells de Metis i, amb ells, la tèrbola coneixença del i del mal. Les sangs varen pujar al cap de Zeus i, arrossegada pel
a l'aguait, no reposa mai ni permet que s'abalteixi el transgressor del . Algú l'ha anomenada filla venerable de Zeus. Deu haver estat un somrient
a pesar de ser un bastard escuat", va dir Arístocles a Euforió. "Fas . Ell et prefereix a la teva mare i a mi. És fidel i amb els seus lladrucs
Aleshores la història fóra, però, inintel·ligible", concedia Pulcre. ", al seu temps, Leda va pondre un o dos ous", continuava l'erudit. "I
puntualitzava, amb una amenaça disfressada de somriure, el sacerdot. ", bé", s'ajupia, poruc, el client. I sortia, disgustat i infeliç, a
amb una amenaça disfressada de somriure, el sacerdot. "Bé, ", s'ajupia, poruc, el client. I sortia, disgustat i infeliç, a andarejar
era un jove frigi que estava convençut de tocar la flauta més que ningú. Màrsias es passava la vida entretingut amb la flauta, la seva
i bigotis, un nas força recte i uns ulls molt bonics. I s'ha nuat tan rebé de braços i de cames, que ni el meu susceptible pudor no pot sentir-se
d'emmurriar. Que se'l llevi, que se'l llevi i se sentirà de seguida més ", s'entossudia la sagaç contempladora. "On va, amb aquesta nosa. Jo ja
. Em sento marejada, no gaire còmoda, i m'agafa un pèl de fred, tan nua. m'haurien pogut vestir, que els queixals del drac no haurien de notar la
Pulcre, en un diàleg de sords, "és, com ho va notar sant Tomàs, un cert ." Un silenci es va dreçar davant aquella vetusta i profunda sentència.
la docta clientela caritativa del saló de bellesa, t'arribes al Nepal o al vell proper Siam, on caus en basca, en un bany de suor, contemplant
amb la meva presència? Ho evito sempre que puc, sovint m'amago. Però he de respirar de tant en tant l'aire de fora i de suportar, com a
Blasi. "Amb la història del jove que veiem en tenim prou." "No sé ben qui és", va respondre, força humiliat, un tros afligit, Pulcre
bigotet i una cabellera de les que avui s'estilen. Però fixa-t'hi : un nyicris. Juraria que prepara un primer llibre de poemes, per arribar
un serpent la va matar, els teus cants harmoniosos l'evocaven tant i tan , que tothom et constrenyia a davallar al regne de les ombres, a treure-la
a les diverses festes que li dedicaven a Atenes, que coneixem força . El seu culte és místic en la quietud de l'orfisme, desordenat, violent i
el·líptic, pels furs de la veritat històrica, mossèn Silví Saperes. "", reprenia, els ànims asserenats, l'aquí estrenada figura de la
i escanyaven el sacerdot i els dos escolanets, fills seus." "Que !", s'extasiava la senyora Tecleta Marigó. "Si amb això som a les
Mai cap petita o grossa bèstia no va servir el meu plaer anòmal tan com ell, mentre li va convenir que durés, amb els altres companys
d'emparar-me en el mur altíssim, en la llisa paret benigna de la mort. , enllestim. Duc a pes de braços, amb fatiga, un munt de terra i
d'una ombra pacífica, perquè vaig proveir la despulla, me n'assegurava , d'un gros bou àtic, d'or puríssim —no d'un trist òbol de modesta plata—
en aquest punt se m'assembla, fort!, i adéu, senyores i senyors, passin-ho . Sota els calçats o enllà d'enllà, una gent que s'avorreix més que vostès
baixet, perquè la competència professional no se n'aprofiti. M'escolten , amb comoditat, sense esforçar-se gaire? Parin orelles, els el revelaré,
que et trasbalsen sense cap avantatge. Si reso? Ni se m'acudiria. A qui? , estimada, et quedaràs aquesta nit. Els carrers són perillosos al
que ens escapem d'aquí, cel enllà", va dir el pare. "He estudiat molt el vol de les àguiles i he aconseguit de construir dos parells d'ales,
et col·locaré. Mira: així." I les lliçons varen durar diversos dies. ", avui a arriscar-nos", va decidir el pare. "Jo traçaré el camí i tu
Per una raó o una altra, li convé la meva mort, ara exigeix la meva mort. , acceptem-la. Trio amb mundanal atenció, amb minuciosa cura —plorant em
vegada sí, perquè hi guanyarà en pau i fins en fresca. Hi respirarà més ." El sacerdot emmudia i es girava d'esquena als laics. "Ai ai. No
Dau. ¿Durà el seu anar-se'n i el seu tornar? Durà el que dura el en l'imprudent i la fortuna en el malvat. Jo us dic que el gos no estarà
mai, el lladre! Però ell com si res. —Hola, germà; bon dia! O : —Et veig mala cara. Déu faci que no sigui res. Que Déu ens ajudi a tots
El meu desig fóra que a la meva tornada estigués ja tot arranjat, o, més encara, que hagués de baixar per a la boda. —Jo m'encarregaré de parlar
populars del poble prenent part en algun dels actes que es celebraven, o al passeig amb les seves amigues, sempre li havia cridat l'atenció
que et vegi! I ja tenies la mateixa gràcia. Ara me n'adono, i et veig tan ! Que bella ets, Déu! Quins ulls tens, i que dolça és la teva mirada! Tota
gaudir d'aquesta felicitat; la majoria, corrent tota la vida darrera de béns imaginaris, perden els béns veritables; però el qui els assoleix gaudeix
la majoria, corrent tota la vida darrera de béns imaginaris, perden els béns veritables; però el qui els assoleix gaudeix d'un benestar dolç i
esperit. Som com les campanes de Sens de la llegenda, que només sonaven al poble on sonaren la primera vegada: quan les treien d'allí perdien
no, hi hagi pau i veritat en els meus dies. No desitjo res més, i, si ho consideres, no és pas poca cosa el que desitjo. ¿Has sentit res de més
pau i veritat"? ¿No diries que en aquesta breu demanda s'enclou tot el a què una ànima digna pot aspirar en aquest món? T'ho repeteixo: si el
llibertat. Però la causa fonamental, el veritable secret, ell sabia molt que no residia en cap d'aquelles coses, per bé que ignorés en què
secret, ell sabia molt bé que no residia en cap d'aquelles coses, per que ignorés en què residia. Tal vegada el cridés al lluny aquell somni de
genoll, li digué sense més ni més: —Oncle, vull tornar amb la meva mare. —: queda't encara uns quants dies, i després hi anirem plegats; deixa'm que
amb ella: —Mare, me'n vaig. —On vols anar, fill meu? No estàs aquí? En els seus ulls surava una temor, una angoixa que ell no volia
estat d'indecisió, de neguit, respecte a Mila; estat que ella notava molt , i se n'inquietava —fins i tot el retenia d'anar-la a veure amb
pel meu padrí, pel meu pare i per la meva mare, per tots els qui em volen i pateixen per mi. Però en la meva ànima sento que passaria per damunt de
l'havia experimentada Mila en una o dues ocasions —no ho recordava — en què ell li havia semblat gairebé un home nou, transfigurat per
Com t'estimo, Mila! Gairebé tremolant-li el plor en la veu: —Mila, mon , com t'estimo! En aquell moment Mila es sentia transportada en un
Tenia poques necessitats, i si demanava quelcom al seu germanastre, o al seu nebot o a la seva cunyada (a aquests darrers acudia amb
el parteixi! Quan rebentarà! Ell es dirigia a sa cunyada. —No em trobo , avui, cunyada. —Ja sé de quin mal pateixes. La malícia de la resposta no

  Pàgina 1 (de 1961) 50 següents »