Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

agost del 76 Barcelona, setembre del 76. II	Bisti	de Càrrega Lassa, més t'hagués valgut... Al pintor Roca Fuster, a
Si la feis llarga i troncuda, en s'hivern la hi trobareu. La	bístia	, sempre de trot, arrossegava un carretó de pedra. Les corretjades,
fiblant, feien bòfegues i retxes botides a la pell suorosa. La	bístia	prou que n'entenia la significació, i, aclucada, corria, corria, sense
us assegur que no us atreviríeu a tocar-li un pèl del vestit. —Aquesta	bístia	cerca una bufetada —digué el carregador. —No cerc això, però amb aquest
més en aquesta fotografia: la baula, emprada un temps per fermar les	bísties	ó les motos, emprades encara avui en dia per diverses tasques? Per què?
també que no ha d'esser una simple interrupció del treball. També les	bísties	se fatiguen y els seus muscles reclamen un temps de descans per recobrar
uns pobres nins, ple de compasió va dir a l'amo: —"Per que no empren	bisties	per aquest treball? —Perque nos sortiria massa car" —contestá l'amo! Y
qu'el descans necessari al homo no es igual qu'el que necessiten les	bisties	, o sia que, no es sols per recobrar les forses corporals gastades durant
femades químiques. 448. Mecànica agrícola: forses motores: homo;	bisties	: vent; aygua, etc.. 449. Eynes de conrar la terra y els arbres;
dins tota propiedad, una extramota, es á dir, de una fins á cuatre	bistias	grossas algunas sumeras de cria, y alguns bous per suplir la poca mota
las qui están grossas y los bous; luego las ovellas, y ultimament las	bistias	porquinas; obrint succesivament, y á proporció de las necessidads del
d' ordi podria alliberar de la fam y salvar de la mort á mes de duas	bistias	bovinas y á alguna de cabresta. Los aussilis que se donan al bestiar,
Es convenient qu' el boer tenguie una quintana proporcionada al nombre de	bistias	que lo ha de frecuentar, y una portellada qui confrontie ab cada
llana qui l' arrasa completament y no li permet retoñar ab prontitud. Las	bistias	porquinas no deuen estar may dins el sementer de pastura sens anelleta y
verdura per us de casa; de ferratge y palla per la manutenció de la seua	bistia	; de rama per courer el pa en el forn del lloc, y moltas altres
el pages qui surt hagie d' entregar al qui entra el matex nombre de	bistias	y el matex pes de carn bovina que ha rebud de mota; y si axó no pod
cavallar y en las qui abundan en llentrisca, olivó, y sobre tod aglans,	bistias	porquinas. § II. Conració de las terras. Axí com es necessari
ab escaraders. 3o· Segar amunt. 4o· Vendrer ni baratar	bistia	alguna. 5o· Tenir á pastura bestiar estern. 6o· Llogar
á los gastos anecsos al cultiu. 2o· Per llevors. 3o· ...	bistias	porquinas de... arrobas de Sant Miguel á Nadal y... ovellas durant el
la mota qui està annecsa á la propiedad. La diferencia de pes de las	bistias	bovinas será indemnisada ab altres d' extramota, pagantse únicament ab
á las horas dita carn en... lo que no se puguie compensar ab ditas	bistias	. Lo que faltie del conrad de mota se pagará del modo siguent: 8
á 2 rs. y porquim á 1 duro la arroba. Cuand se ven una	bistia	bovina, lanar ó cabruna unicament se cobra lo que se considera valen al
se considera valen al preu corrent de la carn los cuatre cuarters de dita	bistia	, pues lo restant d' ella, anomenad averías, se cedex al comprador
el traball de matarla, escorxarla y véndrerla. 5a· Las someras y	bistias	mulars de traball se venan ja molt vellas y per esto tenen poc preu.
en general, ab bastanta perfecció. Figura 1a· Arada de	bistia	grossa de tres metros de longitud armada d' una rea (C) de
arada (fig. 1a·), fentse recorrer á un costad cuand una de las	bistias	qui llauran es superior á l' altre en forsas á fi de carregar sobre la
pes y obligarla á estirar; equilibrant d' aquest modo las forsas d' ambas	bistias	. Fig. 3. B, C, B, C. Ormetg de garbatjar indispensable en
s' anomenan esqueletas, las cuals se colocan demunt el bast que porta la	bistia	subgetant las barras A, per medi de cuatre perns de ferro qui s'
frondosos ordi ó xivada per farratge. Bestiar. Consistex en duas	bistias	bovinas, una mular y duas porquinas. El bestiar boví y mular se manten de
la cria: una sumera y una ruca: 6 cabras y la cria: en fi tres	bistias	mulars, una d' ellas jove; cuyo total reduid, conforme custum á bistias
bistias mulars, una d' ellas jove; cuyo total reduid, conforme custum á	bistias	bovinas, resultan 27 en nombre: una per cada duas hectáreas que
ó vaca, un record y un vadell, 4 bens y 2 porcs: de las	bistias	de cabresta sols se ven una sumera cada 8 añs, una ruca cada
el plano ab un círcul, no ha sortid durant los calors de l' estiu ninguna	bistia	de llana de la propiedad, ni el bestiar bovi de extra-mota ha perdud
perd alguns añs de poca herba durant los sis mesos de traball. Las cuatre	bistias	bovinas que han mort despues de construids los pons ha estad de resultas
li tapá els uys y el tirá dins un pou, aquest seuvatje després prengué le	bistia	y carro y sen aná cap a Palma. Mentres s' atlotet cridava dins el pou hey
que té ses cames sino rompudes molt destrosades y altres ferides; la	bistia	mori dins el brasos del carro. * * * [4] En Durán, el
Ciri. Aquest grandíssim de renoningú, aquell estrafolari, aquella	bisti	qui de fadrí ni de casat, pública ni privadament, de día ni en sa nit, ha
tallen més verda creix. Per la muntanya de la Comuna pugen les	bísties	d'en una en una... Van totes soles a pasturar;
fos batle em pens que faria unes dites manant que tots els vells, homos i	bísties	, s'hagesen de posar genolleres... I que me dispens vostè. Ton.
Xis. —Que no convendría, Sent Molinet, anar a s'estable que ses	bísties	no's facin por? Sen. —Anem a veure-ho i ho deixarem arreglat per
d'armament pulveritzador. Llavors... els ignoren el poder d'aquesta	bístia	! Els pot enganyar com a mi m'ha enganyat. Creient-se que es morta els pot
val més que Na Pastora? Fr-Aina Na Pastora val molt...! Ses	bísties	avui estan a un preu... ¿Tu què trobes? Joan Que s'apotecaria
a les cortines)] Sa meva germana, donya Iluminada Miraprim, Guiem, és una	bístia	sense aregar, més dolenta que lo que tiren. [(Guiem s'ha posat les mans
deixaren sa feyna y comparegueren à ses cases acompañats des parey de	bísties	que tenían y des cá en Ramell qu' es posá à jugá amb sos atlots. Es gall
entremaliades de marsellès i mallorquí. /--Sacripants! Cochons!\	Bisties	! —Oh! Huep! Poiós! —Poiós?... Creieu que là en França l'home es
l'hostaler. —Cah! Es menescal de Consei, aon mos hem aturat per ferrar sa	bistia	, també ha embenat a Don Nemesio i ha dit que no tenia més que cops
menjar bescuit y coca bamba y a beure resolis y anissat, fins que, si la	bistia	els du a ells, ells duen el gat, y llavors venga córrer pels carrers més
No eren tots aqueys títols de dret indiscutible? El trapitx d' una	bístia	qui s' acostava el feu apilotarse dins la pica més propera del coll del
siulet tremolós, d' intermittències rítmiques y vellutades, convidava la	bístia	a beure. Era en Belluguins. S' oí una veu crestallina, fresca, com un
de les cames; les distengué ab facilitat elástica, y saltá sobre la	bístia	, tot partint, sense perdre de vista l' atlota, fins que li trencá sa

Pàgina 1 (de 2)

50 següents